LES DIVINITATS MÉS RESPECTADES

Escrita per -
Els romans volien que els seus déus els protegissin sota qualsevol circumstància, per tant, feien el que calia per satisfer-los, sovint amb cultes. Hi havien cultes públics, els quals tenien lloc a la ciutat, i els altres a les cases, a càrrec del "pater familias".

Els cultes domèstics
Cada casa adorava els seus déus domèstics: els penats, els déus de la glaçadora, i els lars, esperits protectors de la llar. Així, posaven les ofrenes, flors i diferents menjars en un petit altar. Cada persona estava acompanyada tota la vida per un geni protector, representat sovint com una serp.

A la ciutat
A les ciutats, els déus principals tenien els seus propis temples, els seus sacerdots i les seves festes. Vesta, la deessa de la llar, era molt honorada a Roma, com si tota la ciutat fos com una gran casa que cal protegir. El foc és el seu símbol. Les vestals, les noies encarregades del culte de Vesta, vetllen per tal que aquest foc sagrat no s'apagui mai. 

Seguidament podreu veure una llista de les principals divinitats:

Divinitat romana           Divinitat grega         Funció principal
Saturn                            Cronos                       Pares dels olímpics
Cíbele                             Rea                           Pares dels olímpics

Júpiter                            Zeus                         Rei dels déus, déus del cel
Juno                               Hera                         Esposa de Júpiter
Bacus                             Dionís                       Déu del vi i l'embriaguesa
Apol·lo                            Apol·lo                      Déu del sol i la música
Diana                             Artemis                     Deessa de la caça      
Neptú                            Poseidó                      Déu de l'aigua, del mar
Vulcà                             Hefaistos                    Déu del foc
Venus                            Afrodita                      Deessa de l'amor
Mart                              Ares                           Déu de la guerra
Minerva                         Atena                         Deessa de la guerra i les ciutats

Plutó                            Hades                         Déu de l'infern
Ceres                           Demèter                     Deessa dels ocells
Prosèrpina                    Persèfone                    Deessa de l'infern 
Mercuri                        Hermes                       Missatger dels déus
Les parques                 Les moires                   Decideixen el destí de cadascú


Jana Casacuberta
1r batx

Comentaris

Anònim ha dit…
Els déus eren molt importants a la vida dels romans,i com bé dius feien el què calia per satisfer-los. És interessant que a les ciutats tinguessin el seu propi temple,i a cada casa un petit altar en el seu honor. Bona feina!
5 de juny del 2019, a les 13:36
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació