30 de novembre del 2022

AUSA ROMANA

Ausa és l'antic nom de la ciutat de Vic, aquest nom li va posar Ptolomeu i així ho esmenta en la seva Geographia del segle II d.C, juntament amb altres ciutats que ell denomina com ausetanes: Gerunda (Girona) i Aquae Calidae (Caldes de Montbui). Molt dels autors clàssics com poden ser Aviè, Estrabo, Tit Livi, expressen la gran importància de la ciutat romana d'Ausa en el conjunt del poblament romà de Catalunya. Les fonts històriques antigues ens diuen que en aquesta plana vivia un poble preromà dels ausetans, diverosos habitants que pertanyien a la tribu Galèria.

El model de ciutat que presentava Ausa romana és el d'un municipium; això significa que ja existia com a població indígena (Ausetani) abans de l'arribada, després es va incorporar a l'administració de Roma. 

PERQUÈ VA SER TANT IMPORTANT? 

Ausa va ser molt important perquè hi confluïen els eixos de comunicacions prepirinencs amb la Via Augusta, això servia per transportar tropes i controlar militarment tot l'espai geogràfic que estava el seu abast.                                      De fet la ciutat romana d'Ausa ocupava el centre d'un gran territori romanitzat; es tracta d'un petit nucli instal·lat al petit turó on avui està situat el temple romà i l'església de la pietat, molt a prop don s'ajuntevan dos rius, que eren el Mèder i el Gurri.



EL TEMPLE ROMÀ:  

El temple era un element bàsic de qualsevol ciutat romana, és l'exemple més complert de temple romà que s'ha torbat a Catalunya. Actualment el temple romà està situat el carrer Pare Xifré al costat de la plaça de la pietat. Va ser construït entre l'última dècada del segle I i els inicials del segle II i va ser inspirat per els temples grecs, però amb característiques pròpies que el fan diferent, durant l'imperi tot i que la idea de construir-lo va ser durant la república, no se sap amb seguretat a quina divinitat va ser dedicada però moltes investigacions apunten que anava dedicat Tríada Capitolina (Júpiter, Juno i Minerva). El temple anteriorment tenia una altre funció, el segle XVI va ser el graner i presó dels comptes d'Osona els Moncada. L'any 1882 van demolir una part d'aquesta edificació i s'hi va descobrir les restes del Temple Romà. Les restes més importants del temple romà no es troben a la part alta de la ciutat sinó el voltants del nucli antic on hi van haver-hi les primeres uillae.

Actualment el Temple Romà de Vic és la seu del Patronat d'Estudis Osonencs i un dels edificis més emblemàtics de la ciutat; també s'usa com a galeria d'exposicions i és un espai per actes culturals diversos. Visitar el Temple Romà és una introducció excel·lent a l'urbanisme d'una ciutat romana, el monument va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. 

 

     El Temple Romà de Vic                                           Detall d'un capitell

Si voleu tenir més informació sobre el Temple Romà ús deixo un vídeo on podeu obtenir informació extra:                                                                                              



Laura Font 
4t ESO 

29 de novembre del 2022

ELS DOTZE TREBALLS D'HÈRACLES

Hèracles, fill del déu Júpiter (Zeus) i de la mortal Alcmena, va ser víctima d'un malefici d'Hera que el va portar a matar als seus fills (que tenia amb Mègara, filla del rei de Tebes, Creont) en un atac de bogeria. Degut a això Hèracles va ser castigat pel deu de Micenes, Euristeu qui li va encomanar fer unes certes tasques, que eren considerades impossibles de realitzar. Tanmateix, Hèracles les havia de complir tant sí com no, pel fet que si no ho feia acabaria anant a l'infern, i, per tant, morint. Durant dotze anys Hèracles va haver de obeir les seves ordres, el rei tenia esperança de que Hèracles moris mentre realitzava tots els dotze reptes que li va assignar.

dd
Lansdowne Herkules, Autor desconegut.

Els dotze treballs:

1. El lleó de Nemea:

Prop de Nemea, hi restava un lleó que terroritzava la població. Es deia que aquest ésser treia foc per la boca, que era immensament gran i que la seva pell era tan rígida i dura que era impossible de perforar-la amb una arma tot i que estigues afilada a la perfecció. Aquest animal, mai havia set caçat però Hèracles ho va aconseguir, va matar-lo amb les seves pròpies mans. Li va rodejar el coll amb el braç, va apretar amb una força inhumana fins que va aconseguir asfixiar-lo. Després va arrencar la pell del gran lleó i la va utilitzar d'armadura. Gràcies a aquest fet es va crear la constel·lació de Lleó.

Hercules lucha contra el león de Nema, Francisco Zurbarán.

2. La Hidra de Lerna:

L'Hidra era un monstre de diversos caps que vivia a Lerna. Aquest tipus de serp tenia diferents caps, una dada molt important és que si es tallava un cap d'Hidra, en creixerien dos més, per tant, si es tallaven dos caps n'apareixerien quatre o si se'n tallessin deu n'apareixerien vint, degut això, aniquilar a Hidra era una tasca pràcticament impossible. Hèracles va seguir el mètode de tallar caps però va entendre que la serp era cada cop més poderosa. Hèracles va desenvolupar una idea, si les ferides es cicatritzaven no podrien sortir més caps, va ordenar a Iolau, el seu company de viatge, que mentre ell tallava els cap de la serp ell acostes una torxa per tancar les ferides. La serp va morir i Hèracles va sucar les seves fletxes a la sang verinosa de l'Hidra.

Hercules and the Hydra, Francisco Zurbarán.

3. La Cérvola de Cerinea:

La cérvola tenia les potes fetes de bronze i les banyes d'or i era més ràpid que un llamp. Hèracles havia d'atrapar-la i portar-la viva fins a Micenes. El va perseguir durant un any fins que el va ferir-li la pota mentre bevia aigua, disparant-li al tendó. Seguidament la va capturar amb la intenció de entregar-la al rei.

Herakles Kerberos

4. El Senglar d'Erimant:

El senglar d'Erimant era una gran bèstia que es dedicava a atemorir a la població, ja que arrasava camps fent aterrir a tota la gent dels pobles propers a les muntanyes on vivia. Per capturar a aquest animal Hèracles va ser aconsellat pel centaure Quiró qui li va dir que devia capturar al senglar quan aquest estigués caminant per la neu. I així ho va fer Hèracles, en tenir-lo neutralitzat el va portar al rei Euristeu, qui es va espantar moltíssim, tant que es va acabar amagant dins d'una àmfora de l'esgarrif.

Herakles brings Eurytheus the Erymanthian boar

5. Els estables del rei Augies:

El rei d'Èlide, Augies, era qui posseïa els ramats més fèrtils i grans mai vists abans. Ara bé, aquests terrenys de ramaderia mai havien arribat a ser netejats, la pudor que feien provocada pels fems era totalment inaguantable per qualsevol. La tasca d'Hèracles va ser netejar els estables d'Augies en un sol dia. L'enginyós Hèracles va decidir aterrar una paret de l'estable per així desviar el curs dels rius Peneu i Alfeu cosa que va provocar que aquests entressin dins l'estable i escombressin tota la brutícia acumulada dins la zona. 

Hercules diverting the Course of the River Alpheus, Francisco de Zubarán.

6. Les aus del llac Estimfal:

Les aus del llac Estimfal eren un temibles ocells els quals tenien becs extremadament punxeguts, llargues urpes i ales de bronze. Aquests atacaven a la gent violentament fins a matar-los per després menjar-se'ls. Per aniquilar aquestes bèsties Hèracles havia de separar les aus, perquè en grup era completament impossible atacar-les. Per fer-ho Atenea li va entregar dos platets de bronze amb els que Hèracles, fent que els dos plats xoquessin entre si, va produir un so que va provocar que les aus es dividissin. En veure que ja no estaven en manada, Hèracles va anar disparant fletxes enverinades fins a acabar amb totes les aus de l'Estimfal.

Hercules kills the Symphalic Bird, Albrecht Dürer


7. El bou de Creta:

Zeus va enviar aquest gran bou a la terra com a càstig cap al rei de Creta, Minos, per no haver complert una promesa. Zeus va fer que l'esposa de Minos, Pasífae, s'enamorés del bou i s'hi aparellés, fent néixer al famós Minotaure de Creta. El pare del Minotaure corria per les terres de Creta amb total llibertat, fent arribar els seu descontrol fins a les ciutats on llevava la vida a tot qui estigués prop seu durant els seus moments d'extrema i incontrolable disbauxa. El setè treball de l'heroi va consistir en capturar el bou amb el propòsit que aquest formés part d'un sacrifici. Finalment, el bou va ser capturat i seguidament aniquilat a Micenes on també es va donar lloc al seu sacrifici. 

Hercules and the Cretan Bull, Francisco Zubarán.

8. Les euges de Diomedes:

Euristeu va demanar a Hèracles que aquest li portés les egües del rei Diomedes. Es veu que aquestes feres s'alimentaven a partir d'humans que normalment es tractaven dels hostes de Diomedes, ell mateix escollia qui anava a ser devorat. Hèracles va utilitzar un mètode fascinant per fer que es tornessin manses i que no l'ataquessin: va capturar l'exèrcit de Diomedes i al rei mateix, llançà tot aquest grup de persones cap a les egües, que, com ja era d'esperar, els van matar i seguidament degustar. En finalitzar, Hèracles va lligar les egües al seu carro i van fer que el portessin a Micenes on allà les va entregar.

Diomedes, verschlungen von seinen Pferden, Gustave Maureau.

9. El cinyell d'Hipòlita:

Les amazones eren una tribu de dones lluitadores que vivien a partir de la caça, aquestes dones tenien una reina, aquesta es deia Hipòlita i posseïa un cinturó d'or que era envejat per una gran quantitat de persones. Aquest mateix cinyell el volia la filla del rei Euristeu, Admete, per tant, la novena tasca d'Hèracles consistia en robar aquest cinturó i entregar-li a Admete. En arribar a la terra de les amazones, Hèracles va seduir a Hipòlita a partir de mostrar-li la seva gran força i enginy. En enamorar-la, Hipòlita li va donar com a regal el seu cinyell d'or, en aquest moment és quan Hèracles s'escapà. Les amazones van ser avisades per Hera sobre el que havia fet l'heroi, però ja era massa tard, Hèracles ja no podia ser capturat. 
Hercules Obtaining the Girdle of Hyppolita, Nicolaes Knüpfer.

10. El ramat del gegant Gerió

La desena tasca consistia a trobar i robar el ramat de bous del gegant Gerió de l'illa Eritea, que era un gran monstre de tors bifurcat en tres trossos, per tant, era un gegant amb tres cossos que s'adjuntaven a partir de la cintura. Per arribar al destí. Hèracles havia de creuar tot el desert, es trobava molt desorientat, perdut, així que va tirar una fletxa al sol despertant als Déus que li van donar un artefacte; una copa, que l'ajudà a viatjar d'est a oest. En arribar a la zona dels ramats es va trobar amb Euritó qui vetllava per la seguretat dels bous, Hèracles l'aniquilà, també va matar el gos que protegia al ramat: Otre, que era el germà del famós Cèrber. Seguidament, es va trobar amb Gerió i el va matar dividint les parts del seu cos, és a dir, separant el seu tors en tres trossos de carn. Va portar els bous a Micenes on van ser sacrificats en honor a Hera.

Hercules vence a Gerión, Francisco Zubarán.

11. Les pomes d'or de les Hespèrides:

El penúltim treball de l'heroi era robar les pomes del jardí de les Hespèrides, aquestes tienen una qualitat certament peculiar: eren d'or, a més a més, el terreny on aquestes havien crescut estava vigilat per un drac de cent caps i unes nimfes que eren filles del Tità Atles. El drac va acabar sent assassinat per Hèracles. Hèracles encara no tenia les pomes, per tant, va demanar ajuda a Atles, Hèracles li va proposar que ell podia aguantar el cel que Atles portava carregat a l'esquena a canvi que aquest li donés algunes de les pomes del jardí de les seves filles. La versió més popular afirma que Atles mateix va portar les pomes a Euristeu, però hi ha una altra que afirma que Hèracles li va retornar el cel a Atles, pel fet que sospitava que se'n volia desentendre, i, seguidament, va anar a entregar les pomes d'or al rei. 
Hercules in the Garden of the Hesperides, Giovanni Antonio Pellegrini. 

12. El gos Cèrber

L'última tasca d'Hèracles era la més difícil de realitzar, perquè a més d'haver de capturar una de les criatures més temudes del món mitològic; un gos ferotge de tres caps, s'havia de baixar a l'inframon cosa que era relativament impossible si no eres mort o si no tenies alguna relació amb els Déus. Per sort, Cerber, el gos que Hares havia de prendre pres, habitava en un indret liderat per un tiet seu, Hades, rei de l'Inframon qui també era germà de Zeus. Hades li va concedir l'entrada a Hèracles amb una condició, si anava a atacar o intentar capturar a Cerber, no ho podia fer amb armes. Va arribar a l'inframon travessant el riu Estix amb una barquet. En trobar al gos el va encerclar amb els seus forts braços i se'l va emportar fina a Micenes.

Hercules y el cancerbero, Francisco Zubarán.


Quan Hèracles va arribar a Micenes i va mostrar la seva última presa a Euristeu, el rei va acceptar la seva gran força i el seu sorprenent enginy, i va acabar deslliurant el càstig que li havia imposat, amb el qual Hèracles havia estat capaç d'abatre tot repte que se li mostrés davant del seu dificultós camí.

Maria Pey del Vado
1r Batx

28 de novembre del 2022

LES AMAZONES

La tribu de què avui parlarem és una barreja entre mite i realitat. El cert és que s'han trobat poques proves que demostrin la seva existència però el seu llegat en la literatura i art al llarg de la història és transcendental.

Les Amazones figura que eren una tribu de guerreres filles del déu Ares i la nimfa Harmonia. Van lluitar en nombroses batalles com la que mostra el gerro en la imatge. Entre elles, la famosa guerra de Troia en la que van combatre conte Aquil·les.

Gerro grec amb representacions de les Amazones 

Habitaven la zona de l'Àsia menor, a la costa del mar negre i la seva població estava formada íntegrament per dones. S'explica que, per tal de mantenir aquest ordre, tenien relacions sexuals una vegada a l'any amb homes de poblats propers. Els fills mascles els sacrificaven o els donaven. A les filles, en canvi, les instruïen en disciplines com l'equitació o el tir amb arc. S'especula que fins i tot moltes guerreres es tallaven o cremaven una part del pit per facilitar l'ús de l'arc.

Aquestes teories poden ser certes o falses però el que està clar és que proposen una estructura social gairebé oposada a la nostra. En altres paraules, és l'antítesi del partiarcat. Com ja he comentat, aquesta llegenda ha servit d'inspiració a una pila d'artistes de temps més moderns. D'entre ells, m'agradaria destacar-ne una de ben singular: María Antònia de Baviera. Aquesta cortesana alemanya va ser escriptora, compositora, pintora i mecenes de molts artistes del seu cercle. Va compondre una òpera anomenada: Talestri, regina delle Amazzoni de la qual, a part d'inventar-se'n la música, també en va escriure el llibret. Podeu llegir-ne l'original en aquest enllaç. La imatge que trobareu a continuació és un dibuix que mostra l'escenografia de l'òpera.

balna
Gravat de l'escenari de l'obra, Francesco Galli Bibiena

L'obra explica les aventures de la tribu i les batalles que tenen amb pobles veins. En una d'aquestes, mentre porten presoners els homes contrincants, Talestri (la cap de la tribu) s'enamora d'un d'ells i els deixa a tots en llibertat. Us convido a escoltar- ne l'obertura de la mà de l'Academy of ancient Music.

A continuació deixo un vídeo que he trobat que resumeix bastant bé les Amazones i tot el que se'n sap a dia d'avui.



Aisha Sow
1r batx

EL MITE DE NARCÍS

No sabia si titular aquesta entrada com a "Amor per sí mateix" però suposo que quan acabeu de llegir aquest mite, ja ho entendreu.

Narcís, era un caçador, fill del déu del riu Cefís i de la nimfa Liríope. El vident cec Tirèsias va informar la seva mare, Liríope, que el seu fill tindria una llarga vida, sempre que no es reconegués mai. Advertida, la seva mare sempre va evitar miralls i altres objectes en què Narcís es pogués veure reflectit.

Carpioni, Giulio - Liriope portant Narcís davant Tirèsies

Era un jove molt atractiu i molts se'n van enamorar. No obstant això, només els va mostrar menyspreu. Li agradava donar llargues caminades submergit en els seus pensaments. 

Un dia, mentre caçava al bosc, la nimfa Eco, que era molt xerradora, i la deessa Hera la va maleir amb només un eco, és a dir, no poder parlar per sí mateixa, sinó només repetir la última paraula que ella escoltava per una veu com a càstig per haver-la distret de la infidelitat de Zeus amb la seva xerrada interminable, el va veure i es va enamorar immediatament. Sense veu pròpia, Eco no va poder cridar a Narcís però finalment va sentir que estava vigilat i va cridar: "Qui hi ha?". Eco no va poder respondre i només podia repetir les paraules d'en Narcís.

Eco, Talbot Hughes

Finalment, però, Eco va sortir del seu amagatall i es va trobar a cara a cara amb Narcís, algú incapaç d'estimar ningú més que ell mateix, així, Eco va ser cruelment rebutjat. Hi una altra versió que ens explica que Eco va abraçar-lo. Tanmateix, ell la va empènyer i li va dir que no el molestés. Eco, desesperada va vagar pel bosc durant la resta de la seva vida i es va esvair fins que tot el que va quedar d'ella va ser un so eco.

Eco va ser només un dels nombrosos amants menyspreats, ja que també s'explica el rebuig d'Ameinias, un jove que també es va enamorar de Narcís però també va ser donat l'esquena però va prendre el rebuig tan malament que es va arribar a suïcidar-se a la porta de casa de Narcís amb una espassa que l'havia donat el Narcís.

Una representació de l'Ameinias


Nèmesi, la deessa de retribució i venjança, va saber què havia passat i va  decidir castigar Narcís pel seu comportament. Va aprofitar un dels dies que el jove anava a passejar pel bosc per despertar-hi una poderosa set. Ella el va conduir en un llac; allà va veure el seu reflex a l'aigua i se'n va enamorar. No va podia obtenir l'objecte del qual s'havia enamorat, com a molts dels seus pretendents. 

Tal com havia predit Tirèsias, la seva pròpia imatge va causar la seva mort ja que va quedar tan admirat que allà mateix es va suïcidar llençant-se dins de l'aigua.


Narcís mira el seu reflex, mentre el seu pretendent rebutjat, Eco la mira - John William Waterhouse 1903

Segons el mite, es va convertir en la flor que porta el seu nom, el Narcís. 


Narcís

Aquí us deixo un vídeo on explica el mite amb dibuixos animats.


Creieu que el comportament d'en Narcís era correcte cap a Eco?

Justie Anaman
4t ESO

25 de novembre del 2022

EL MITE D'ÈDIP

Èdip era el fill del rei de Tebes, encara que la llegenda anunciava que matarien al seu propi pare per agafar el tron. Laios va ordenar de seguida que el portin cap a una muntanya i el lliguessin i el deixessin morir sol. El servent no ho va poder fer i  va regalar el bebè a uns pastors.

Al créixer Èdip es va informar, per la qual cosa va anar va anar a l'oracle de Delfos, i el que li va explicar era que primer mataria el seu pare i la segona es casaria amb la seva mare. Èdip no volia que les coses fossin de tal manera, camí a Tebes es troba amb el seu pare i a causa de una discussió el mata. Ell no sabia que era el seu pare.

En arribar a Tebes, diuen que s'ha de endevinar una endevinalla el que guany tindrà la gran oportunitat de viure la vida de l'antic rei Laios que ja era mort, casar-se amb la dona que es la seva mare  i tenir el tron. Èdip guanya el tron.

I al cap de poc temps, a causa de la mort del rei una plaga va caure sobre la ciutat Tebes. Èdip comença a buscar qui es l'assassí, mes tard es va donar conta que ell es qui va matar el seu propi pare, per la qual cosa esta casat amb la seva pròpia mare.

Quan la mare es va informar de el que va succeir es va suïcidar, i Èdip veu a la seva mare morta i el que fa es arrancar-se els ulls , sen va anar del país molt lluny i va quedar condemnat a vagar pel mon.

                    Sófocles: Èdip en colono, Óleo de Jean-Antoine- Théodore Giroust en el Museo de Artes de Dallas


                                Nikiforos Lytras : Antígona frente a Polineces muerto.1865 

Amb aquest mite ho podem relacionar també amb el Complex d'Èdip, teoria que va ser creada per Sigmund Freud. I el que deia es que els nens de petits podien sentir emocions, sentiments cap als seus propis progenitors. I això és el que li va passar a Èdip en aquest mite. Per veureu-ho més clar, quest vídeo complex d'Èdip ho ensenya clarament.


                                        Sigmund Freud

                                                                         
Iman Barmou
1r batx                                                                                                

24 de novembre del 2022

ATENA

ATENA I L'ACRÒPOLIS D'ATENA 

Filla de Metis i Zeus, va néixer del cap del seu pare ja amb l'armadura, el casc, l'escut i la llança. D'altres atributs seus són l'ègida, l'olivera i la serp.

L'ègida és interpretada com una capa i altres com un escut. En qualsevol cas està feta de de pell de cabra i la porten Zeus i Atena.

En la mitologia grega, Atena és la deessa de la guerra, de la civilització, de la saviesa, de l'estratègia militar, de les arts, de la justícia i de l'habilitat manual. Per els romans es Minerva. Va sempre armada amb casc, llança, escut i ègida amb el cap de Medusa en el pit, el seu animal es l'òliba i el seu arbre l'olivera. Mai es va casar ni va tenir amants. Era imbatible a la guerra, coneguda com a protectora d'Atenes, de herois i altres figures mítiques. També va ser la patrona de diverses ciutats. Una deessa intel·ligent i guerrera, més representades en l'art grec i la seva simbologia va exercir una profunda influència en els conceptes relatius a la justícia, la saviesa i la funció social de la cultura i les arts.



ATENA I L'ACRÒPOLIS D'ATENA 

Atena que conserva sempre la seva virginitat tot i que cria un fill. En efecte, Atena va anar a encarregar-li unes armes a la farga d'Hefest i intenta violar-la sense assolir-ho. Però Hefest forçadament ejacula sobre la cuixa d'Atena, la quals s'eixuga amb un floc de llana i el llença a terra. Atena va recollir l'infant i el posa dins d'una cistella a Pàndrosos, filla de Cècrops, el primer rei d'Atena, prohibint-li que la destapés perquè tenia la intenció de criar-lo en secret com si fos el seu fill. Però les germanes de Pàndrosos no van poder reprimir la curiositat i van obrir la cistella, on van descobrir la criatura amb una serp, que les ataca i els provoca la mort. Erictoni fou educat al temple de les deesses, a l'Acròplis, i va esdevenir el rei d'Atenes.

Gustav Klimt, Pallas Ahena, Viena 1898.

Atena i Posidó van presentar es van dirigir a l'Acròpoli, on Posidó va colpejar el penya-segat amb el seu poderós trident. No bastant això, la primavera era aigua salada, que no era gaire útil per ningú.

Atena va presentar a les persones una simple olivera, per molt que no era tant impressionant com una primavera, va ser mes útil, perquè va presentar les persones amb oli, menjar i fins i tot fusta. I en gràcies van anomenar la ciutat Atena.

Atena és retratada amb la seva companya, Nike, la deessa de la victòria. A causa de la seva successió amb la saviesa, Atena se sol mostrar amb un mussol proper.

Atena sovint apareix a la llegenda grega per assistir a diversos herois: Hèracles, Odisseu i Jason van rebre una mà d'Atena. Atena mai va tenir cap amant i va ser freqüentment adorada com Atena la Verge.

Kawtar El Mouden

4t ESO

23 de novembre del 2022

EL MITE DE PROMETEU

Prometeu era un dels dotze titans de la mitologia grega. Era fill de Jàpet i de la nimfa marina Clímene. Amb el seu germà Epimeteu, havia de crear la humanitat i alimentar als humans i animals amb tot allò que fos necessari. 

            Escultura de Prometeu a Berlín, Alemanya

Per això se'l considera creador de l'espècie humana, Prometeu és considerat el benefactor de la humanitat per el seu amor per l'home.

Prometeu donant el foc a la humanitat,  Heinrich Füger

Epimeteu va començar creant els animals. Els va autoritzar característiques com el valor, la força, la rapidesa, a part de característiques físiques com potes o pèl per poder sobreviure. Ell havia de crear un esser que fos superior als altres però no sàvia que fer, ixi que va anar cap a Prometeu per veure si podia ajudar-lo a la seva empresa.

Quan ja li ha comentat a Prometeu, Prometeu va tenir la solució. Va decidir dotar els éssers humans d'una manera noble i la capacitat de caminar drets amb dues cames. També els va permetre treballar i construir, els va ensenyar a domesticar els animals i recollir els fruits de la terra. 

A part d'això, també els va atorgar un do, la capacitat de fer foc obtingut d'una espurna del carro del sol. Va ser lo més valuós que va poder donar als homes.

No tots ho van veure gaire beneficiós. Zeus es a enfadar davant d'aquest atreviment, ja que els hi havia donat una cosa que es considerava diví, el foc.

Per donar-li una explicació, va encarregar al seu fill Hefest que creés a partir d'argila la primera dona, que els seu nom seria Pandora.

      Escultura de Pandora                                          

Se li va aprovar tots els drets i valors imaginables. Se li va oferir a Prometeu com a esposa però la va rebutjar perquè sentia angoixa d'un regal fet pels seus enemics.

Ella li va oferir una capsa que li havia atorgat Zeus. Ell la va obrir i va portat tots els mals i desgràcies al món.

Per venjar-se, Prometeu va sacrificar dos bous. Va deixar les parts comestibles  en un lloc i les va recobrir amb el ventre, i va deixar els ossos coberts amb la pell de l'animal.

Després d'això, li va donar a Zeus l'oportunitat d'escollir entre les dues piles. Zeus va respondre que volia el munt cobert per la pell.

Quant va descobrir aquest engany, va ordenar a Hermes que encadenés Prometeu en una cova amb cadenes de bronze, que allà compliria el seu càstig.

Una àguila li devorava el fetge cada dia, mentre a la nit se li recuperava per patir la tortura novament. 


                                     Prometeu encadenat, de Rubens i Snyders, philadelphia Museum of Art
           


Bassma Boukilou

4t ESO

22 de novembre del 2022

EL CÈRBER

Cèrber és el gos monstruós de tres caps (tot i que es deia que en podia tenir més) i serp en comptes de cua, encarregat de protegir les portes de l'Avern d'Hades, impedint que qualsevol persona viva entri i qualsevol ànima n'escapés.

Cèrber
de William Blake

Fou concebut per Tifó i Equidna, i es deia que era germà d'Hidra i de la Quimera.

Es deia que el seu alè i la seva saliva podien arribar a ser molt perillosos i que, al igual que Medusa, la seva mirada podia convertir a qualsevol en pedra.

Aquest ésser formava part de una de les dotze tasques d'Hèracles, la qual consistia en emportar-se al gos de les portes de l'Avern. Hades va haver d'acceptar però amb la única condició de que no fes ús de ninguna arma, així doncs, va haver d'usar les seves pròpies mans per portar-lo a Euristeu, qui el va acabar retornant al món dels morts.


Heracles i Cèrber, Rubens
(1636-1637)

En el mite d'Orfeu i Eurídicie, se'ns explica com Orfeu va adormir la bèstia amb la seva lira, per poder passar i parlar amb Hades.

Una curiositat és que aquesta bèstia va ser/és molt coneguda gràcies a la seva aparició en la famosa pel·lícula de Harry Potter i la pedra filosofal.


Cèrber en Harry Potter i la pedra filosofal


Nour el Karrouchi
1r Batx

21 de novembre del 2022

LA MODA A L'ANTIGA GRÈCIA

LA MODA A L'ANTIGA GRÈCIA

Se sap que els humans vam començar a portar roba fa uns cent set mil anys, i al llarg de tots aquests anys la moda ha anat canviant i millorant cada cop més. Les tendències i l'estil mai han sigut els mateixos. Així que anem a descobrir com era la moda fa uns quants anys a l'antiga Grècia.

1.La roba dels grecs
La vestimenta diària dels grecs era bastant simple i no hi havia gaires diferències entre la roba que portaven les dones de la que portaven els homes. Les peces més bàsiques de l'època eren el quitó (χιτών) i l'himàcion (ἱμάτιον).

Els teixits que utilitzaven van anar canviant al llarg del temps, van començar amb la llana, material que van reemplaçar per el lli i la seda ja que eren més lleugers i frescos. Això si, no van eliminar la llana per complet, si no que la utilitzaven només per la roba de temporades més fredes.

Els colors de la roba solien variar depenent de la classe social ´de qui duia la peça o del ús d'aquesta peça. Les persones de classes més baixes duien colors terra, és a dir, colors crus i marrons. En canvi les persones de classes més altes duien roba de colors més cridaners i clars.

1.1 El quitó (χιτών)
Se'n diu quitó de la peça més popular de roba en aquella època. El quitó era tant d'home com de dona, tot i això cadascuna tenia unes petites diferencies. Aquesta peça consistia en un tros de tela rectangular subjectat a la part de les espatlles per uns pins metàl·lics (o fíbules) i, en alguns casos, en comptes d'aquests pins podia anar cosida, tot i que no era el mes comú.

En podríem distingir uns 4 tipus de quitó per a homes:

Quitó llarg: Aquesta peça la vestien els sacerdots ,magistrats i aurigues, tenia mànigues i arribava fins als peus.

Quitó curt: Com bé diu el nom, el quitó curt arribava fins als genolls i estava subjectada a la cintura.

Clàmide (χλαμύς): Era una mena de capa que arribava fins a mig bessó. La vestien els més joves i els soldats, ja que era molt còmode, oberta i lleugera.
 
L'èxomide (ἐξωμίς): era el tipus de quitó més simple, el solien vestir els esclaus i els artesans. Constava de una peça  rectangular que deixava sense cobrir el braç dret i mig pit, anava lligada a la cintura.

Peces de roba masculina (anònim)

Ara que hem vist el que duien els homes, anem a veure com vestien les dones:

El quitó femení era de la llargada del quitó llarg dels homes i també tenia mànigues, l'únic que, a diferencia d'aquest, el femení solia tenir més quantitat de tela, fent així que s'hi creessin més plecs. Aquesta peça solia estar feta de seda o lli. A l'antiga Grècia les dones duien un tros de tela que feia de sostenidor, l'únic que no eren tant elaborats com el d'ara. De tant en tant, en comptes del quitó,  les dones també duien una peça de roba que es deia peple (πέπλος), que era semblant al quitó curt masculí.

L'himàcion eren sovint de llana per als homes i de teixits més suaus per a les dones. Era una peça que es duia per a sortir al carrer a l'hivern per protegir-se del fred. Hi havia gent com ara els filòsofs que sortien només amb l'himàcion. Això ho podien fer només els homes ja que era mal vist en una una dona que sortís al carrer sense res a sota l'himàcion. Aquesta peça es portava per sobre l'espatlla i per sota del braç dret, deixant-lo lliure per poder fer les activitats amb més comoditat.



Peces de roba femenina (anònim)

En conclusió podem veure que la roba d'aquesta època no anava tant enfocada a l'estètica i l'estil de qui la duia, si no més aviat a cobrir el cos i protegir-lo de les condicions climàtiques.

2. LES JOIES

Les primeres joies d'aquella època eren bastant simples, però al llarg del temps cada com eren treballades de maneres més complexes. Al igual que en l'actualitat, eren més usades per les dones que pels homes. Les joies no han variat gaire al llarg de la historia, feien servir anells, collarets, polseres i poc més. El que més ha canviat han sigut els materials del que estan fetes, abans nomes s'utilitzava l'or i la plata, en canvi ara existeixen molts més materials. Avui en dia, si visitem algun museu amb objectes de l'antiga Grècia, el és provable és que trobem algun apartat de joies de l'època.

Imatge d'unes joies de l'antiga Grècia


Marc Gómez Gonzàlez
1r Batx

L'AMOR COM UNS JARDINS

"Now you hang from my lips like the Gardens of Babylon". Aquesta és un tros de la lletra d'una cançó de Taylor Swift. En catal...

Popular Posts