Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2021

L'ARQUITECTURA ROMANA

Imatges
L' arquitectura romana es va centrar en l'arquitectura grega, afegint-li innovacions. Es va començar a desenvolupar a l'inici de la República romana 509 a.C. Van barrejar l'arquitectura grega amb la seva original, que era l'etrusca. Fins el període hel·lenístic no es presentaran facetes pròpies de l'arquitectura romana, on es fusionen els estils jònic i corinti. En els seus inicis l'arquitectura romana era molt rígida, es limitava a edificacions pràctiques, com els aqüeductes o els ponts. No va ser fins l'any 214 que l'apreci per les belles arts va arribar a Roma.   En general, els romans feien edificacions per satisfer als seus clients i no pas per plasmar les seves capacitats artístiques. INNOVACIONS TÈCNIQUES (segle II-III): - Capitells compostos (formats per elements jònics i corintis) - La construcció d'arcs i voltes per substituir a les columnes, que es van convertir en elements de decoració -Utilització del formigó en comptes de la pedra

PROMETEU I PANDORA

Imatges
En la mitologia grega, prometeu és el benefactor de la humanitat i el que va instituir el primer sacrifici com un pacte entre els homes i els déus.  Era el fill del tità Jàpet i de l’oceànide Clímene, encara que en diferents versions del mite, no se’l presenta com a fill de sinó com a tità. Els seus germans eren Atles, Epimeteu i Meneci. Ell els superava en astúcia i engany. El seu nom traduït significa “previsió”. Se’l presenta com un trencador de les normes i de la legitimitat del déu Zeus. Aquests són alguns dels seus enganys: Prometeu va matar un bou i en va repartir les restes en dos pilots. En un, la carn i les entranyes, a l'altre, els ossos i el greix coberts de la pell, perquè sembles més atractiu. Va deixar triar a Zeus quin pilot volia i va escollir el segon. D'aquesta manera va quedar pactat per sempre més el ritual del sacrifici. Els homes celebren un banquet amb la carn mentre cremen els ossos i el greix per els deus. Zeus emprenyat per l'engany de prometeu,

EL MITE D'ER I PLATÓ

Imatges
El mite de Er es un mite que es troba al final del llibre 5 de la República de Plató, que es un tractat polític fet per ell on explica les idees que conformen la seva filosofia. L'obra esta composta per 10 llibres on en el 5è parla sobre les tasques de la dona a la ciutat; la comunitat de dones i nens; l'esclavatge i les lluites de la filosofia que ocupa el centre de la conversa i el mite de Er que es troba al finalitzar al llibre. Vincenzo Grandi: Plató, s. XVI El mite de Er es una llegenda escatològica (que tracta sobre el final de la humanitat) que va sobre la vida d'un soldat (Er) que es creu que esta mort junt amb altres soldats. Però al passar 10 dies el cos de Er no es descomposa i dos dies després reviu. Llavors parla sobre el seu viatge al mes enllà, la reencarnació i de les esferes celestes del pla astral. En el mite es diu que les persones morals són recompensades i les immorals són castigades després de la mort.  Explica com la seva ànima havia sortit del seu co

ES TROBA UN CARRO CERIMONIAL ROMÀ A POMPEIA

Imatges
La ciutat de Pompeia és coneguda com "la ciutat atrapada en el temps". És sabuda popularment la raó per la que té aquest nom: el Vesuvi va deixar tota la ciutat completament sepultada sota la seva lava i les seves cendres. Fins el dia d'avui, encara es segueixen duent a terme diversos descobriments relacionats amb Pompeia. L'últim d'aquests va ser un carro cerimonial gairebé en perfecte estat a finals del 2020. La importància d'aquesta troballa no és només per la sorprenent conservació de l'objecte, sinó també perquè mai s'havia trobat res així a la península Itàlica. Fototgrafia del carro, departament d'arqueologia de Pompeia 2020 Aquesta peça està feta principalment de bronze i estany, amb algunes parts de ferro o fusta i algunes d'altres de materials orgànics, com la corda. S'ha trobat al nord de la ciutat, concretament a una zona anomenada Civita Giuliana . Aquest objecte destaca pels relleus que hi té, la majoria representant escenes

ARISTÒTIL

Imatges
Aristòtil, possiblement és el filòsof grec més influent de la seva època, a l'Occident. Va néixer a Macedònia, Estagira.  Formava part del clan dels asclepíades i era fill de Nicòmac, metge d'Amintes, II de Macedònia.  En els seus  primers temps, va ser deixeble del gran filòsof Plató. La mort del seu deixeble va ser la causant de que Aristòtil abandonés Atenes i passés tres anys de la seva vida a Assos, on es va unir amb Herpil·lis, i amb qui va tenir un fill, anomenat Nicòmac. Seguidament va anar a Mitilene que és on va fer gran part dels seus treballs sobre la biologia. Li van encarregar la feina d'educar al príncep L'Alexander, i en aquesta etapa de la seva vida és on va crear les seves obres polítiques. Realitzada la seva tasca, al cap de quatre o cinc anys, es va decidir a tornar a Atenes, on en aquell tems fa formar la seva pròpia escola, el Liceu. La seva docència es repartia entre ensenyaments esotèrics o acromàtics , que assolia coneixements sobre qüestions ab

EL CALENDARI ROMÀ

Imatges
Els romans antigament van fer el calendari de Ròmul, l'any 1 que per a ells seria en el calendari cristià l'any 753 aC. El calendari romà era d'origen etrusc, és a dir que estava relacionat amb la seva religió, la lluna plena i l'agricultura. El calendari estava format per deu mesos, 4 d'ells tenien trenta-un dies i en els altres sis mesos en tenien trenta dies, o sigui que comptaven tres-cents quatre dies a l'any. I entre December fins al principi de l'any, en les tasques agrícoles, es deixaven en guaret, es a dir, no es cultivava res, ja que no coincideix en cap mes. Martius , dedicat a Mart Aprilis , dedicat a Afrodita Maius , dedicat a la nimfa Maia Iunus , dedicat a Juno Quintilis Sextilis September October November December Amb la reforma de Numa pompili, es van afegir dos mesos més.  Ianuarius , dedicat al deu Janus i  Februarius  dedicat a Februo i es van determinar els dies del mes. Martius 31 dies Aprilis 29 dies Maius 31 dies Iunius 29 dies Quin

EL DRET ROMÀ

Imatges
El dret romà és el que avui en dia coneixem com les normes jurídiques que regien la vida i les activitats dels ciutadans de l’antiga Roma durant el temps que va durar l’imperi (753 a.C, fins al 476 d.C), i té molta importància avui en dia. Totes aquestes normes van seguir vigents fins l’any 1453, quan va caure l’imperi bizantí.  Però els seus fonaments s’han mantingut al llarg dels últims segles a través de diferents maneres: Per la seva aportació en els textos jurídics germànics, i també han servit de base tant com per  el desenvolupament de la legislació civil, com per desenvolupar principis de dret públic, com per exemple, la separació de poders, entre d’altres. El símbol de la balança tenia el significat de justícia, i ja era símbol de justícia en llocs com Egipte o el judici de Osiris. Estatua amb la balança BASES DEL DRET ROMÀ: Totes les lleis que van fer els romans van des del el primer codi de lleis que es va fer, que és la llei de les dotze taules , fins al recull jurídic que

UNA JORNADA D'UN GREC

Imatges
El grec antic era un gran matiner, es despertava normalment, quasi quan el sol sortia, i normalment feia uns exercicis de gimnàstica. Posteriorment esmorzava pa amb vi, i si en aquell dia hi havia una assemblea, una festa religiosa o la jornada laboral, començaven quan el sol sortia.  Cap al migdia, els grecs menjaven algun menjar ràpid, lleuger. Després de menjar acudien a una de les moltes barberies, on rebien les notícies de la ciutat. Alguns també optaven per berenar alguna cosa, però l'únic menjar que no faltava ningú, i que segons ells era el més important era el sopar. Els antics grecs eren aficionats en fer banquets, es realitzaven a  l'andró i els comensals menjaven reclinats, mentre miraven les actuacions musicals i les ballarines. Antics grecs en un banquet Dintre de les jornades laborals, els grecs disposaven de dies de descans. Aquests dies de descans, en el seu temps lliure, el solien invertir en parlar amb altre gent, anar a caçar i pescar. També homes de totes

L'ADULTERI

Imatges
L'ADULTERI Tristany i Isolda , Edmund Blair Leighton L'adulteri, més conegut com a "enganyar" o "posar les banyes", és una pràctica en què una persona casada té relacions sexuals amb un individu extramatrimonial. No acceptada socialment, però molt coneguda arreu, l'adulteri va ser practicat des dels temps dels trobadors, fins a les sèries modernes, passant per romanços i poemes com "El Romanç de Tristany i Isolda". L'adulteri ha estat una pràctica que els romans no podrien haver deixat de banda. ORIGEN ETIMOLÒGIC Sussanah acusada d'adulteri , Antoine Coypel La paraula "adulteri" prové del llatí adulterium , que vol dir, en essència: trencament del vot de fidelitat conjugal. Els seus components lèxics són: ad - (a prop de), l'arrel de alter, adaptada a ulter (altre/a) més el sufixe -i (resultat). El verb derivat d'aquest mot és "adulterar" i l'adjectiu corresponent és "adultera" o "adúlter&

GAL·LA PLACÍDIA

Imatges
Gal·la Placídia neix a Constantinoble a finals del 388 dC, ella fou reina dels visigots, amb Ataülf com a espòs, i durant dotze anys emperadriu regent de l'imperi romà, es pot dir que va arribar a ser la dona més poderosa del seu temps. Bust de Gal·la Placídia Aelia Gal·la Placídia és filla de l'emperador Teodosi I i la seva segona esposa, Gal·la. Teodosi és recordat per establir el cristianisme com a única religió de l'imperi Gal·la tingué dos germanastres, fills de la primera esposa del seu pare: Arcadi i Honori. El primer, Arcadi sentia una forta antipatia per Gal·la, la seva madrastra, i l'expulsà de palau, ella irada s'endugué la seva filla amb ella. Teodosi I els assignà un palau, però la mare de Gal·la morí al cap de poc durant el part del seu tercer fill. Poc després, l'any 395, moria a Milà Teodosi I, tal com havia dictat la premonició d'un monjo. A partir dels 7 anys, un cop òrfena, la seva educació recau en mans de Serena, una cosina de Teodosi I.

INANNA

Imatges
Inanna era la deessa més important de l’antiga Mesopotàmia. S’associava amb la ciutat d’Uruk (4000-3100 aC) en el seu període. El famós vas sagrat de Warka o d’Uruk, mostra una fila d’homes nuus portant diferents objectes, vols i cistells de productes agrícoles i portant ovelles i cabres a una figura femenina que mira al governant. Aquesta figura està engalanada per un matrimoni diví. La figura femenina sosté el símbol de dos joncs trenats a la llinda de la porta, significant que Inanna, estava darrere. Especialment en el període d’Uruk, el símbol del llindà coronat amb un anell, s’associa amb Inanna.  Relleu del vas sagrat de Warka Se l’associava amb els lleons (símbol de poder). Normalment era mostrada de peu entre dues lleones.  El seu nom deriva de “Dama del Cel”. Tot i això, el seu símbol no és una lligadura dels símbols de dama i cel, el seu símbol és una roseta o una estrella de vuit puntes.  Estrella de vuit puntes o roseta, símbol de Inanna També se l’associava amb el planeta

ZEUS A LA MITOLOGIA GREGA

Imatges
Zeus és el rei de déus de la tercera generació de la mitologia grega antiga, la deïtat corresponent a Zeus en la mitologia romana és Júpiter (Júpiter o jove), considerat el patró sagitari. És el fill de Cronos i Rea. Abans de Zeus havia nascut Hestia, Demetre, Hera, Hades i Posidó. Els seus dos germans van repartir-se el mon: el mar per a Posidó i el mon subterrani per a Hades i les tres germanes van quedar-se excloses. Tenia set dones legals, i només la setena Hera va ser nomenada "Reina del Cel". Perquè Zeus va prometre compartir el seu poder i honor amb Hera quan li va proposar a Hera, i Hera, com a governant de l'Olimp, ha estat amb Zeus per ajudar Zeus a derrotar Cronos i se l'anomena el tercer El rei dels déus. Utilitza el llamp com a arma per mantenir l'orde entre el cel i la terra, i el toro i l'àliga són el seu símbol.  A continuació hi ha un vídeo del resum del zeus: Jiajing Xu 4t ESO

LA MONARQUIA I ELS REIS ROMANS

Imatges
La monarquia és una forma de govern en la que la prefectura de l'Estat resideix en una persona, un rei o una reina. Aquest càrrec pot ser atorgat de manera vitalícia o com era habitual en l'antiga Roma, elegits democràticament.  La monarquia a l'antiga Roma  A partir de Ròmul; 753 aC. i fins l'any 509 aC., el govern de Roma va ser monàrquic. Durant l'etapa monàrquica, hi van haver set reis, els quals es poden dividir en dos grups: els llatinosabins  amb els quals la monarquia no era una institució hereditària (aquests eren els quatre primers) i els etruscs, amb es quals la monarquia va ser una institució hereditària (aquests eren els tres darrers). Excepte Ròmul, que havia estat el fundador de la ciutat, tots els reis van se escollits amb la finalitat de governar de manera vitalícia. Segons els historiadors, el rei era triat per les seves virtuts, no per la seva ascendència. També se sap que a partir del cinquè rei, Tarquini Prisc, la monarquia va ser hereditària

LA PORTA DEL TÀRTAR

Imatges
Tota religió té un lloc destinat tan per als benaurats i un altre per als condemnats, com una manera d'implantar justícia divina que manté l'equilibri universal. En la mitologia grega existia l'anomenat Tàrtar, un lloc tempestuós d'etern sofriment. El Tàrtar, a més de ser un lloc, era un deïtat, fill de Èter (és el déu del cel superior i representació de la llum) i Gea (era considerada la Terra Mare, és la deessa primigènia que personifica la Terra). El Tàrtar, com un lloc, estava situat més profund encara que Hades, a les entranyes de l'Inframon. Algunes religions el consideraven com allò que va existir primer i d'on va sorgir la llum i el cosmos. Aquest món d'eterna foscor era una de les entitats primordials juntament amb el Caos, Gea i Eros, que van sorgir en l'univers.                   Eneas i la Siblia en el Inframón,  Jan Brueghel el viejo (1600) El Tàrtar era un lloc tan remot que equivalia la seva distància a la del cel amb la terra. Estava env