CLÀSSICS A LA ROMANA

Dionís  és fruit de la unió entre el déu Zeus i  la mortal Sèmele filla de Cadme. Sèmele li va demanar a Zeus que li mostrés tot el poder que ell tenia i Zeus ho va fer, va mostrar tot el seu potencial. Però Sèmele va morir de la por que sentia per tots els llampecs i la força que Zeus estava utilitzant en la seva demostració. Aleshores Zeus va descobrir que la humana estava embarassada, va agafar el nadó de la seva panxa i se'l va cosir a la cuixa. I segons el mite, després de sis mesos Dionís va néixer.                                            Sebastiano Ricci,  la mort de Sèmele.  Però quan el petit Dionís va néixer, Hera es va enfadar i va demanar als titans que matessin al que serà el déu del vi. Doncs els Titans van fer la seva feina, el van agafar i el van matar. El van tallar a trossos, els van cuinar i se'ls van menjar però deixant el cor apart. I al  veure tal crueltat, Rea la mare de Zeus, va tornar a ajuntar els diferents trossos, causa de algunes defo

Venus , la més bella de les deesses, havia rebut com espòs per disposició de Júpiter el menys agraciat dels déus, Vulcà , el déu de la forja, que era coix i sempre caminava ensutjat i suós a causa del seu treball.  VENUS I VULCÀ de Sandro Botticelli.  Era previsible que la bella deessa de l'amor enganyés al seu espòs amb joves divinitats de trobades dels dos amants tenen lloc de nit, d'amagat de l'espòs, però en una d'elles es van demorar més previst  i van donar lloc al fet que Helis, el déu Sol, identificat posteriorment amb Apol·lo , els sorprengués.  DÉU MART  de Velázquez VULCÁ  de Rubens EL NAIXEMENT DE VENUS de Sandro Botticelli Helis va acudir a la farga per assabentar a Vulcà de l'adulteri de la seva esposa amb Mart . L'enganyat déu va tramar una venjança afrontosa. Valent-se de la seva gran habilitat com a orfebre, els va tendir un parany que va consistir en fabricar una finíssima xarxa que només ell podia manejar i que

Circe era una deessa i bruixa mítica que vivia a l'illa d'Ea.  Circe oferint una copa a Ulisses El seu pare era Heli , el tità preolímpic del Sol, i la seva mare era la oceànide Perseis. Els seus germans eren Eetes , rei de la Còlquida i guardià del Velló d'Or , i Pasífae , esposa de Minos .  Ulisses , durant l' Odissea , arriba a l'illa de Circe, després d'estar al país dels lestrígons. La meitat de la tripulació van ser enviats a fer un reconeixement de l'illa, al comandament d'Euríloc. Tots es van endinsar a l'illa i van arribar a una vall on hi havia un palau brillant. Tots els homes van entrar al palau, on Circe era la propietària, i ella els va rebre calorosa i hospitalàriament convidant-los a un banquet. Euríloc, que va ser l'únic que no va entrar al palau, va veure com Circe tocava amb la vareta els seus companys i els convertia en diversos animals, com lleons, porcs i gossos. Després de convertir-los, els va tanca

En la mitologia grega fou un cavall alat que va néixer del coll de Medusa . El seu nom prové d'una paraula grega que significa manantial ja que es creia que allà on el cavall trepitjava, de la seva petjada en sortia aigua. Era un cavall blanc indomable, per això suposava un repte per a qualsevol que el volgués venir com per exemple, Belerofont . Aqueça heroi greg estava obsessionat amb capturar a Pegàs fins que una nit Atena li donà la solució, una corta d'or per domar-lo conventint-lo així  en el seu fidel company. Fins que Belerofont ambiciós va voler ser déu i amb Pegàs intentà pujar a l'Olimp.  Quan Zeus va saber les seves intencions va enviar un insect o un raiga, segons la versió, perquè piqués Pegàs. Per això aquest es va poder escapar i Belerofonte va morir. Belerofonte i Pegàs d'Alexander Andreyevich Ivanov (1829)  Però cert dia en el Mont Helicó es celebrava un concurs de veus precioses, ho eren tant que la muntanya creixia. Al veure-ho Pos

A l'antiga Grècia es diu que va existir una dona que tenia tots els encants que es podien imaginar i destacava per tenir una gran bellesa, especialment els seus cabells. Ella era desitjada tant per homes com per déus.  Medusa era el seu nom.  Escultura del cap de Medusa Dibuix de Medusa El conflicte de medusa amb Atena: Tot i la seva bellesa, Medusa era molt orgullosa i insolent, tant que, un dia es va atrevir a dir que era superior i més bella que la deessa Atena . En saber-ho, Atena va decidir castigar-la convertint els seus tan estimats cabells en serps i fent que qualsevol que la mirés als ulls es convertís en pedra. A més, també va convertir a les seves germanes,   Esteno  i  Euríale  , igual que a Medusa. Al tornar-se així les van anomenar gorgones. Quadre del cap de Medusa de Peter Paul Rubens Escultura de Perseu amb el cap de Medusa El conflicte amb Perseu: Medusa es va tapar el cap amb un mocador i els ulls amb ulleres de sol. Guiada per la seva

Posidó també conegut com Neptú per als romans, era el rei dels mars, un home fort, barbut i sempre representat amb els seu trident a la mà, i de vegades amb un dofí. Fill de Cronos , déu del temps, i Rhea , la deessa de la fertilitat. El casament amb Amfítrite Quan es van conèixer Posidó es va enamorar d'ella, i la va obligar a casar-se amb ell, però ella es vas amagar en les profunditats de l'oceà, només la seva mare sabia on era. Però amb el temps, Amfítrie va canviar d'opinió i es va casar amb ell, així doncs, es va convertir amb la reina de l'oceà.  Van tenir un fill anomenat Tritó . No obstant això, en la vida de Posidó van passar-hi més amors, que fora del matrimoni, hi tenia més fills.                                                                                                                                                                                                                                                                                   

Tenim la idea de que els grecs és vestien tant sols amb un llençol sobre el cos, però aquest "llençol"; podia suposar diverses coses segons com era o el portaves. Principalment les túniques, solien ser de llana artesana, seda o lli egipci. Hi havia moltes altres peces de roba i tipus de vestits, però la moda no és que fos de màxima importància. Jo he seleccionat els tipus de vestimenta o vestits mateixos que he cregut més destacats.   quito  Quito El quito era un vestit tant per homes com per dones. Estava cosit pels costats Al principi era de llana i no massa ample, però amb el pas del temps és va anar modernitzant; fent-los de lli i amples, així s'hi podia portar un cinturó i crear plecs decoratius. Moltes dones combinaven el quito amb el peple, que veurem què és a continuació.  Peple El peple era una túnica de llana que portaven les dones, i que era sense mànigues. No estava cosida pels costats. Aquest tipus de vestimenta era més habit

Aquesta pel·lícula, La Legió de l'Àguila , és basada en una obra literària: L'àguila de la novena legió ,  una obra sobre la Roma Clàssica, publicada per la novel·lista britànica, Rosemary Sutcliff al 1954. Mapa de l'Europa Antiga La pel·lícula, situada al segle II d.C., tracta d'un romà llegendari, i el seu esclau celta, Esca, que comencen la recerca de la novena legió, una unitat militar de la Roma Antiga, que va desaparèixer vint anys abans en algun lloc del nord d'Escòcia sense deixar cap mena de rastre. Al capdavant de tot, com a líder d'aquesta legió que va desaparèixer, s'hi trobava un general que resultava ser el pare del llegendari. Així que s'endinsa a l'aventura per recuperar l'honor del seu pare.  Aquesta pel·lícula, tot i que una part és fictícia, també té la seva part històrica i real. A l'Antiga Roma, hi va haver una legió romana, que va ser creada a mitjans del segle I a.C. per Pompeu . Aquesta és l a novena legi

Penèlope, dona d'Ulisses   Penèlope és un personatge de l’ Odissea , concretament, la dona d’Ulisses. Penèlope era filla del rei Ícar d’Esparta i la nimfa Periboa. El seu marit, Ulisses, era el rei d’ Ítaca i el més savi de tots els herois grecs de la guerra de Troia. Ulisses i Penèlope van tenir un fill anomenat Telèmac .  Quan Ulisses va haver d’anar a complir el seu deure i lluitar a la guerra de Troia , Penèlope es va quedar sola a Ítaca amb el seu fill. Ulisses va tardar 20 anys a tornar a Ítaca, degut el llarg viatge des de Troia fins a Ítaca. Durant aquests anys Penèlope li va ser fidel, perquè ella no era capaç d’estimar cap més home i tampoc volia, Però els nobles li feien molta pressió perquè es tornes a casar, ja que creien que Ulisses mai tornaria al costat de Penèlope i Telèmac.  Tots els nobles volien casar-se amb ella perquè a més a més de posseir una gran bellesa el nou marit seria el rei d'Ítaca. Però Penèlope no va cedir a la pressió i els va en

La família romana era la base de la civilització romana. La família romana no és com l'actual, estava formada per totes aquelles persones de sang, i les que no. Com hem dit, no necessàriament havien de compartir la mateixa sang, només que estiguessin relacionats per fets de feina o relacions familiars romanes, n'hi havia prou. La base de la família era la casa, allà hi convivien tots (pare, mare, fills, esclaus, parents...). Qui formava la família? La família estava formada per: Pater : Pare Mater : Mare F ilius : Fill Filia : Filla Servii : Esclaus Família Romana Pater /Pare : El pare és el cap de la família, és l'encarregat de dirigir-la, de mantenir-la i representar-la políticament. Ell també controlava els diners de la casa, tenia autoritat sobre la seva esposa, i sobre els seus clients.  El responsable de les famílies romanes, era la persona que tenia més edat, i que sigues maculi. Aquest paper primer el feia l'avi, però si és m

Escultura de Zeus Zeus era molt faldiller, com podem saber arran de les seves aventures amb Leda o Europa i li agradava estar amb dones, sempre li fou infidel a Hera , la seva esposa.  Un dia, Zeus es fixà en Alcmena , mortal filla del rei Electrió, i quan el seu marit, Amfitrió, no era a casa, ell hi va anar i va tenir relacions amb ella. Quan Amfitrió va arribar a casa també s'uní amb la seva esposa i aquesta es quedà embarassada dels dos alhora. El fill de Zeus es digué Heràcles, també conegut com a Hèrcules i el fill d'Amfitrió, Ificles. Estàtua d'Hèrcules feta per Gilles-Lambert Godecharle Segons el mite, Hèrcules fou el fill preferit de Zeus, cosa que a Hera enfurismava ja que no li agradava que el seu marit estimés tant un fill amb una altra dona que no fos ella. Per això, va fer que Hèrcules no nesqués fins al desè mes de gestació. No contenta amb això, quan Hèrcules era molt petit, Hera li envià dues serps perquè el matessin, però el petit