30 de novembre de 2021

LES ÀNIMES A L'ANTIGA GRÈCIA

En l'actualitat la psicologia defensa l'ànima ("anima" en llatí) com una cosa vital per entendre el pensament. Però això ja ve dels antics filòsofs que definien l'ànima com un concepte emergent i dispers, fins i tot creien que era el principi de la immortalitat. Ho concebien com un principi de vida, una cosa indiscutible, moria el nostre ser material però mai moria l'ànima, aquella mena de cosa inexplicable que perdura encara que físicament ja no hi siguem.

LA CONCPECIÓ DE L'ÀNIMA A L'ANTIGA GRÈCIA

Antigament les ànimes es concebien de maneres diferents, concretament tres maneres diferents:

1. Com un alè, un sospir, vinculat a la respiració, quan falta alè l'individu realment mor.

2. Un foc, quan aquesta calor produïda per el foc s'apaga, l'individu realment mor.

3. Una ombra, que fins i tot pot aparèixer en somnis.

Les dues primers concepcions de l'ànima, la veuen com un principi de vida, la percepció més comuna era la 1. La tercera no passa a ser res més que una ombra, aquesta percepció no era gaire comú, ja que no la vinculaven a la religió i la espiritualitat en canvi les dues primers si que hi estaven vinculades.

Quan un individu moria es creia fermament que aquella ànima es desprenia del cos, sortien a través de la boca o de les ferides causants de la mort i anaven a l'Hades, creient que queda com el record immaterial de un individu que va existir, ja que l'ànima no influïa mai sobre la vida física, només ho feia quan aquesta estava unida amb el cos.

L'ànima és el principi de vida comú entre tots els éssers vius. A l'antiga Gràcia ho concebien com una cosa immortal, per ells era un principi de racionalitat, hi els feia molt de respecte, per tan gairebé gran parts de les seves accions a la vida es basaven en conservar la seva ànima purament, els grans deus deien que un cop morta una persona, no tenia ni amics ni enemics, sols se'ls havia de tractar amb respecte i perquè això passés cada persona feia el possible perquè quan morís, descanses en pau i la seva ànima perdures d'una manera tranquil·la i feliç.

Actualment poca gent té en consideració l'ànima, però la gent que realment hi creu, duen a terme purificacions i neteja provinents de l'antiga Gràcia, ningú assegura que funcioni però el que si asseguren es que fer-ho no comporta cap conseqüència negativa. 

A continuació deixo la portada d'un llibre on aprofundeixen més sobre aquest tema.

 El concepto del alma en la antigua Grecia, de Jan N. Bremmer











Finalment deixo un vídeo explicatiu sobre les ànimes:

Laia Bardolet 
1r A BAT

29 de novembre de 2021

MEDUSA

Medusa, era un personatge mitològic que tenia una característica que tota persona que mirava els seus ulls automàticament quedava petrificat.

La seva mare es deia Ceto, era una divinitat marina, ella tenia dues germanes que també eren monstres es deien Esteno i Euríal.

Ella avanç de ser un monstre, era una noia molt bonica i era protectora del temple d'Atena, però Posidó es va enamorar d'ella i la va violar, però Atena tenia una forta rivalitat amb Posidó i va trobar una ofensa el que va passar i en el lloc que va passar, i per això va decidir oposar un càstig a medusa convertint aquella jove  en un monstre.


Cap de medusa

Michelangelo Merisi da Caravaggio


Perseu amb el cap de Medusa

Benvenuto Cellini

Aquestes dues obres representen el mateix, la mort de Medusa. En la mitologia grega el que s'explica és que Perseu fill de Zeus i Dànae va matar a Medusa tallanti el cap però el que no sàvia ell és que de la sang de medusa van néixer tres criatures sobrenaturals una era Pegàs que era un cavall alat, un monstre anomenat Amfisbena i un gegant que es deia Crisaor.

Us deixaré un breu vídeo per saber de medusa mes detalls:




26 de novembre de 2021

PARMÈNIDES D'ELEA

Parmènides va ser un filòsof presocràtic i poeta grec, concretament d'Elea, l’actual Itàlia. Va viure entre els anys 540 aC i el 470 aC. Era fill de Pires i venia d'una família aristocràtica, reconeguda i noble.

Escultura de Parmènides
Estàtua de Parmènides d'Elea


















Va ser el principal representant de l'escola Eleàtica, és més va deixar l'escola de Pitàgores per dedicar-se a l'escola Eleàtica. Va ser deixeble  d'Anaximandre i Xenòfanes i també seguidor de Pitàgores. És el creador de l'ontologia

Escola d'Elea

La seva doctrina es va contraposar contra la d'Heràclit, ja que Parmènides concebia la realitat com a alguna cosa única i immutable. La seva filosofia es basava en el fet que el ser és i el no ser no és, amb això Parmènides ens comunica que el que no és, és a dir el no-res, el buit o l'espai no existeix i que el que és, és a dir la realitat, és eterna, ingenerable i impredictible. També diu que no existeix el moviment, ja que a través dels sentits captem aquest moviment i transformació per tant les conclusions que extreu Parmènides ens diuen que els sentits ens enganyen i que el que percebem només és aparença o doxa, no és la realitat. La realitat l'hem de percebre a través de la raó i el pensament lògic, Parmènides identifica el pla lògic amb l'ontològic. L'únic deixeble que va ser fidel als pensaments de Parmènides va ser Zenó.

Parmènides té una única obra, aquesta parla sobra la naturalesa. Es tracta d'un poema filosòfic escrit en 154 versos èpics. En aquest poema filosòfic Parmènides ens presenta la idea de que hi ha un ser absolut i que aquest no es perceptible ja que a aquest ésser no s'associa amb cap de les limitacions que pensa l'ésser humà. En aquest poema hi han referències mitològiques com ara les filles del Sol que son qui treuen els vels que tapen la realitat i així descobreixen la veritat.

Laura Rovira

1r batx

25 de novembre de 2021

APOL·LO I DAFNE

Apol·lo era el déu de la música, la bellesa masculina, el Sol, la medecina i la poesia. Era el fill de Leto i Zeus. Els seus atributs principals són l'arc, la fletxa i la cítara. El seu símbol és el llorer i els llocs de culte són Delos i Delfos. Per altra banda, Dafne és la nimfa dels arbres, filla del déu riu Peneu amb Gea. És una gran caçadora i també sacerdotessa de Gea.

Apol·lo després de matar a la temible serp Pitó que s'amagava a la muntanya Parnàs, la va seguir, aquesta en estat agonitzant, fins al temple de Delfos. Allà va disparar les fletxes que d'una vegada per totes van acabar amb la vida de la criatura i van fer que Apol·lo s'apropiés del prestigiós Oracle.

Ple d'orgull per la victòria de la serp Pitó, Apol·lo va tenir la valentia de burlar-se i desprestigiar al déu Eros, per dur l'arc i les fletxes sent tan sols un nen. Apol·lo li va dir que les seves fletxes eren infal·libles , ja que havia aconseguit derrotar a aquella bèstia, i el déu Eros li va respondre que les seves feien més mal, ja que es  tractaven de l'amor. Eros, que era Cupido, tenia dues fletxes; una era de l'amor, amb la punta daurada, i l'altra era la del refús, amb la punta de plom. 

Davant l'ofensa d'Apol·lo, Eros ple de fúria li va disparar una fletxa d'or, fent que aquest s'enamorés perdudament de la nimfa Dafne, mentre que a ella li va disparar la de plom, fent odiar l'amor i especialment el d'Apol·lo.

Així doncs, Apol·lo perseguia constantment a Dafne, i ella fugia d'ell. Apol·lo li donava el seu amor però ella s'amagava a les profunditats del bosc per evitar ser trobada pel seu pretendent. Però precisament la sort no va estar de part de Dafne, ja que els déus intervenien i ajudaven Apol·lo a que la pogués atrapar. Ella en veure que no tenia cap sortida per la qual escapar-se, va convocar al seu pare Peneu perquè la convertís en qualsevol criatura i pogués continuar amb la seva llibertat. De cop, la pell de la nimfa es va convertir en una escorça d'arbre, el seu cabell en fulles i els seus braços en branques. Els seus peus i la terra es van transformar en un, ja no es podia moure, es van començar a lligar les arrels que sortien de les seves extremitats amb la terra. Apol·lo veient com la seva musa es convertia en un arbre, va abraçar les branques i va poder sentir com es contreien i com bategava l'esperit de la nimfa, en arbre. En veure que Dafne ja no podia ser la seva muller, va prometre que l'estimaria eternament i que les seves branques serien la corona dels herois.

Per acabar, Apol·lo va fer que l'arbre del llorer sempre lluís de verd i bonic gràcies als seus poders de l'eterna joventut i immortalitat. 

DUES PINTURES:


Apol·lo i Dafne de Francesco Albani (1620)



Apol·lo i Dafne de Gian Lorenzo Bernini (1621-1624)


DUES ESCULTURES:


Apol·lo i Dafne de Gian Lorenzo Bernini (1622-1625)



Apol·lo i Dafne de Arno Breker 


Aquí us deixo un vídeo on explica més detalladament el mite.


Helena Rovira
4t ESO

24 de novembre de 2021

EL MITE DE PROMETEU I PANDORA

Prometeu era un tità, i segons la mitologia era un deu salvador de la humanitat, ja que sempre treballava a favor dels homes. Ell era fill de Jàpet i Clímene, i els seus germans eren Epimeteu, Meneci i Atles. 

El mite de Prometeu consta de dos enganys cap a Zeus. En el primer engany, Prometeu mata a un bou, i en fa dos munts; un serà per els homes i un per els déus. En el primer munt només hi posa pell i ossos, però l'hi dona un aspecte més atractiu que a l'altre, on hi haurà tota la carn. Quan Zeus ha de triar el munt per els déus, cau en la trampa de Prometeu i tria el que només té pell i ossos, i això farà que a partir d'aquell moment, tots els sacrificis cap als deus siguin ossos i pells, i pels humans quedaran les carns. Zeus s'enfada molt, i tira la seva ira contra els homes, i els priva del foc, condemnant-los a patir fred i fam. 

En el segon engany, ja que a Prometeu no l'hi sembla bé la injustícia de Zeus cap als homes, roba el foc a Hefest per tornar-lo als homes. Zeus es va enfadar amb molta més ira que abans, havia estat enganyat per segona vegada. Va atorgar dos càstigs: un per els homes, i un per Prometeu. 

Prometeu portant el foc, Jan Cossiers

El càstig de Prometeu va consistir en que se'l va lligar a una columna amb unes cadenes. I cada dia Zeus enviava una àguila que se li menjava el fetge, i cada nit l'hi tornava a créixer perquè així l'àguila se li pogués tornar a menjar al dia següent. Va estar sofrint el càstig fins que Heracles el va rescatar. 

Prometeu encadenat, Rubens y Snyders

Pel que fa al càstig dels homes, Zeus ordenà a Hefest que construís a una bella figura femenina. Tot seguit va manar a altres déus i deesses que l'hi atorguessin uns dons; Afrodita li va atorgar l'efecte; Atena els coneixements dels arts de la casa i Hermes li va proporcionar la paraula i la mentida. Així va néixer Pandora, la primera dona. El seu nom, compost de mots grecs pan "tot" dorón "regal", fa referencia a que ella va ser un regal dels deus i que va rebre de tots els deus. 

Zeus la va oferir com a regal a Epimeteu (germà de Prometeu), que la va acceptar, captivat per la seva bellesa, i sense fer cas a l'avís del seu germà, que el va alertar de que es malfies dels regals de Zeus. A casa d'Epimeteu, Pandora va trobar una caixa, i incapaç de retenir la seva curiositat, la va obrir. Immediatament en van sortir tots els mals que Prometeu hi havia tancat. Quan va intentar tornar a tancar-la, a dins només quedava l'esperança. Des d'aleshores, tots els mals i preocupacions dels quals els homes havien estat lliures fins llavors, persegueixen la humanitat sense repòs, i l'únic consol que queda, és l'esperança.  

Psyche Opening the Golden Box, John William Waterhouse

La història dels homes no acaba aquí: el fill de Prometeu, Deucalió, i la filla de Pandora i Epimeteu, Pirra, es casaren. Quan Zeus va decidir acabar amb la humanitat amb un diluvi com a càstig per als seus crims, Prometeu va aconsellar al seu fill que crees una arca per ell i la seva esposa i que l'omplissin de provisions, per així escapar. 

L'arca va navegar nou dies per damunt la terra inundada, fins que arribà a Parnàs, una terra que sobresortia de les aigües del diluvi. Un cop parà de ploure, els enamorats van desembarcar i van consultar a l'oracle com trobar a les altres persones. L'oracle els va respondre que "llancessin els ossos de la seva mare". Al principi Deucalió i Pirra van quedar molt desconcertats, però al final van arribar a la conclusió que "mare" volia dir la Mare Terra, i els seus ossos eren les pedres. Així doncs, Deucalió i Pirra començaren a tirar pedres i, efectivament, de les pedres llençades per Deucalió van esdevenir-se homes, i les pedres tirades per Pirra van esdevenir-se dones. Així va ser com la humanitat, va tornar a sorgir després del diluvi. 

Deucalió i Pirra, Rubens, Perdro Pablo




Amàlia García Pous
4t ESO

23 de novembre de 2021

SÒCRATES

Sòcrates va ser un filòsof nascut a Alòpece el 470 aC, i va morir a l'Antiga Atenes. Els seus pares es deien Sofronisc Fenàreta i els seus fills Lamprocles, Menexè i Sophroniscus. Ells tres, després de la mort del seu pare,  van resultar ser uns ximples i uns estúpids. La dona del filòsof es deia Xantipa, mare dels fills de Sòcrates, la gran curiositat era que la dona de Sòcrates era molt mes jove que ell mes concretament quaranta anys més jove.

Ell va ser un filòsof molt important, va arribar a influir tant que els filòsofs que van néixer abans d'ell es van passar dir els presocràtics, ja que es va considera un home molt important per la filosofia.

El filòsof va deixar molta poca informació i per això les coses que es poden dir d'ell amb certesa són molt poques, però el que si se sap és que Plató i Aristòtil eren aprenents seus.

                                           La Mort De Sòcrates, 
                                           Jacques-Louis David

Ell, durant la seva infantesa i joventut, va ser escultor com ho va ser el seu pare. Els historiadors deien que el famós filòsof va ser alumne d'Anaxàgores. Va participar en diverses batalles, com per exemple, la de Samos i Deli entre d'altres.

No era un home molt atractiu per la seva època, ja que tenia ulls sortits, el nas el tenia xafat, no era gaire alt i amb obesitat, ja que en aquella època el físic d'una  persona era molt important, per quadrar en la societat.

Ell es va centrar en la filosofia de l'esser humà se'n un pensament filosòfic molt important perquè ell va ser com el fundador per la filosofia occidental amb les seves idees, el seu pensament filosòfic es basava en la virtut que ell l'entenia com a coneixement, per saber actuar com es degut, per ell la maldat és sinònim de la ignorància i la virtut és sinònim de la saviesa com diu la seva frase mes famosa "jo només sé que no sé res".

El famós filòsof va ser condemnat a mort per les seves idees i va morir ingerint verí.

A continuació, podreu veure un vídeo sobre Sòcrates.



Julià Pagespetit 
4t ESO

22 de novembre de 2021

LA DIVERSITAT SEXUAL A L'ANTIGA GRÈCIA

La diversitat i llibertat sexual han sigut sempre temes tabú de la societat, que, a part de ser castigats a molts indrets del món, son mal vistos per la societat. L'heteronormativitat és un fet a la nostra societat, ja que, ningú ha de "sortir de l'armari" per dir que és heterosexual. Però, les coses a l'antiga Grècia eren igual?

Tot i que, gairebé tothom tenia relacions heterosexuals, les relacions homosexuals eren un fet, normalment, però, les relacions homosexuals eren entre estudiants i professors. Es considerava com a "Amor Pur" les relacions entre l'home adult, dominant, i l'adolescent, dominat. Així doncs, la pederàstia era una cosa normalitzada, i no només això sinó que es considerava la branca més pura de l'amor. 

Sense Títol, Autor Desconegut


Les relacions lèsbiques, tot hi ser més acceptades que, per exemple, a l'edat mitjana, eren molt menys acceptades que les relacions entre homes. Les relacions pederastes entre dones eren una cosa mitjanament acceptada, tot i que molts no en trobaven el sentit, ja que, creien en les relacions homosexuals entre estudiants i professors, i  les dones no eren professores, no es té constància d'exemples notables d'aquest tipus de relacions, ja que eren molt menys comunes, i no tan acceptades com les relacions pederàstiques entre homes.

El Rapte de Gánimedes, Peter Paul Rubens

Per acabar, cal dir que les relacions homosexuals entre gent de la mateixa edat existien, però no eren especialment ben vistes per la societat de l'època, eren atribuïdes a amors joves, gent que no sap el que fa, o inclús problemes de desenvolupament mental, però realment existien, i no eren perseguides, només criticades per la major part de la població. Les dones de l'època, també sortien perdent, ja que les relacions lèsbiques amb dones de la mateixa edat eren menys acceptades que les gais, cosa que accentua encara més el masclisme de la societat  grega. També s'ha de tenir en compte que, no es te constància de persones transsexuals, o amb una identitat de gènere no binària.

Per acabar, recomano veure aquest vídeo per extreure informació més detallada del tema.


Arnau Giner
4t ESO

19 de novembre de 2021

SELENE, DEESSA DE LA LLUNA

Selene és la deessa en la mitologia grega de la lluna i la nit filla dels titans Hiperó i Tea. Sovint se la representa com una dona bela amb pell pàl·lida i amb un carro platejat conduits per dos bous que li va obsequiar Pan, tot i que també se la representa muntada a cavall portant una torxa vestida amb túniques llargues.

Un dels mites més coneguts coneguts sobre ella és del de Selene i Endimió, una història d'amor entre la deessa de la lluna i un mortal.

Endimió era un pastor que guiava els seus ramats per les nits. En una ocasió que estava en el mont Latmus i estava molt cansar després d'un dia de molta feina i no va poder evitar quedar-se dormit en gruta. Selene viatjava amb el seu carro per el cel fosc d'aquella nit, fins que va veure reposar al bell Endimió i va decidir apropar-s'hi. En aquell instant tot el que els envoltava és va il·luminar i aquesta brillantor va despertar a Endimió, ell va obrir els ulls i només creuar mirades amb Selene es van enamorar un del altre. Però hi havia un inconvenient, ella era una deessa i per tant era immortal al contrari que el seu estimat Endimió el que si la mort esperava.

Selene volia estar per sempre amb Endimió per això va decidir anar ella mateixa en persona a demanar a Zeus una solució. Endimió va decidir demanar ajuda al déu dels somnis Hypnos. Després de veure ho enamorats que estaven Zeus i Hypnos van decidir ajudar-los. No podien fer a Endimió immortal perquè això implicaria que seria de la mateixa categoria dels deus, així que la solució que hi van trobar va ser que Endimió dormis eternament i només pogués despertar durant les nit per veure a Selene. D'aquest amor van sorgí 50 fills que corresponen a 50 fases lunars.

Selene and Endymion de Nicolas Poussin

Cal dir que Endimió no va ser l'únic amant que va tenir Selene. Entre ells va haver-hi Zeus amb qui va tenir com a filla a Paideia deessa de la lluna plena, també Ersa deessa de la la gebre matinera Nemea, nimfa de la font de Nemea. Amb el seu germà Hèlios, déu del sol, va engendrar les quatre Horai o també coneguts com les quatre estacions.

Aquest mite demostra un cop més com els grecs van buscar donar resposta a les grans preguntes de la humanitat i el comportament naturalesa a traves de mites i molta fascinació.


Gina Rodrigo 
4t ESO

18 de novembre de 2021

L'HORÒSCOP

Tot va passar quan els sumeris van començar a catalogar els estels. Per tal de fer-ho van haver de dividir el cel en dotze parts iguals; una per cada mes que hi ha a l'any. A cada part se li va assignar una figura en especial. Més endavant els grecs la van anomenar (la regió en el qual el cel estava dividit en dotze parts iguals); Zodíac.

Aquests signes es divideixen entre els quatre elements de la terra. En primer lloc tindríem els signes de foc que són: Àries, Lleó i Sagitari. Seguidament trobaríem els signes de terra que són: Capricorn, Taure i Verge. En tercer lloc hi hauria els signes d'aigua que són: Cranc, Escorpió i Peixos. I per últim els signes d'aire que són: Balança, Bessons i Aquari.

A continuació faré una breu explicació sobre cada un d'ells.

ÀRIES

Àries simbolitza un moltó amb ales (el mascle de l'ovella) amb la pell d'or. El seu origen ve de la llegenda els argonautes en busca de "Velló d'Oró".

Un vaixell anomenat Aragos, construït per Minerva on hi tripulaven: Hèrcules, Jasó, Càstor i Pòl·lux. Un dels viatgers era Àries que destacava per tenir un esperit competitiu i lluitador, quan una biga li cau sobre el seu punt dèbil, el cap.

Per això aquesta llegenda s'anomena Àries.

Àries va del dia 21 de març fins al 20 d'abril.


TAURE

Fa referència al toro blanc en què es va transformar Zeus per tal de seduir a Europa, la princesa que acaba donant nom al nostre continent.

Finalment Europa s'enfila sobre el toro blanc i se l'emporta a Creta.

Taure va des del dia 20 d'abril fins al 20 de maig.


Constel·lació de Taure
BESSONS

Està representat per dos bessons, els quals són Càstor i Pòl·lux (un era fill d'un mortal anomenat Tíndar i l'altre era fill de Zeus). Segons els grecs Leda els va fecundar al mateix dia. Els bessons estaven molt units, així que quan Càstor va morir, Zeus va permetre que Pòl·lux anés al cel a visitar el seu germà i així va ser com els dos van crear la constel·lació dels bessons.

Bessons va del dia 21 de maig fins al 21 de juny.


Constel·lació de Bessons
CRANC

Aquest cranc gegantí és el que Hera va enviar per matar a Hèracles, fill de Zeus i Alcmena. La dona del patriarca olímpic no estava contenta amb la nova infidelitat del seu marit. Tot i així va aconseguir derrotar el cranc. Com agraïment Hera va convertir el seu servent en una constel·lació.

Cranc va del dia 21 de juny fins al 22 de juliol.

Constel·lació de Cranc
LLEÓ

Aquest signe ve d'una antiga llegenda del lleó de Nemea. Aquest, era un lleó abandonat i en un dels seus dies d'avorriment decideix atacar el poble més proper. Hèrcules en veure les destrosses del lleó, el mata. En el seu honor decideix convertir el lleó en una constel·lació.

Lleó va del dia 23 de juliol fins al 22 d'agost.

                                      
Constel·lació de Lleó

VERGE

És l'única figura femenina en tot el Zodíac. Era la deessa encarregada de portar els raigs a Zeus. Verge juntament amb la seva mare, Temis, aconsegueixen personificar la justícia. Quan va acabar l'edat d'or, Verge va anar a buscar en els estels la seva felicitat.

Verge va del dia 23 d'agost al 22 de setembre.


Constel·lació de Verge
BALANÇA

És l'únic signe de l'horòscop que no representa cap ésser viu. Aquest signe ve d'un relat mitològic de Verge. Verge (deessa de la justícia), quan va tornar al firmament, duia una balança, la qual s'acaba convertint en una constel·lació.

Balança va del dia 23 de setembre fins al 22 d'octubre.

Constel·lació de Balança

 ESCORPIÓ

Aquest signe té com a llegenda Orió, fill de Posidó. Orió al intentar violar la deessa de la caça, ella li envia un escorpió perquè l'acabi picant el taló i mori. Per aquest motiu la constel·lació d'Orió està a l'altre banda de la de l'escorpió, ja que intenta salvar-se de la picada.

Escorpió va del dia 23 d'octubre fins al 23 de novembre.


Constel·lació d'Escorpió

SAGITARI

Aquest signe és representat per una silueta de meitat cavall, meitat home. Sagitari només tenia una missió, derrotar a Escorpió com a venjança de la mort del seu gran amic, Orió. Els déus el van fer pujar al cel per poder lluitar contra Escorpió. El centaure que representa Sagitari està representant un soldat que va a lluitar amb ganes d'una gran venjança i de rancor.

Sagitari va del dia 22 d novembre al 20 de desembre. 

Constel·lació de Sagitari

Aquí, en aquesta imatge de la constel·lació, també es pot veure el centaure.

CAPRICORN

Capricorn significa "banyes de cabra" i aquest representa a Ègipan, una fera amb banyes al cap. Era fill d'Amaltea, la cabra que va alimentar a Zeus de petit. Per tant, Ègipan era el germà de llet de Zeus. Gràcies a ell, Zeus va poder imposar-se en la titanomàquia. És per això que Zeus, al emprendre el poder el va posar entre els estels.

Capricorn va del dia 21 de desembre fins al 19 de gener.

AQUARI

Era tan bonic que fins i tot Zeus si va enamorar bojament i per tal d'estar al seu costat el va raptar i se'l va emportar a Olimp. Allà era l'encarregat de servir la beguda als déus i és per això que sempre porta a les seves mans una gerra d'on raja líquid.

Aquari va del dia 20 de gener fins al 20 de febrer.


Constel·lació Aquari

PEIXOS

Representen Afrodita (la deessa de l'amor) i el seu fill Heros (Cupido).
Un dia el monstre tifó va decidir pujar a la muntanya de l'Olimp. Tots els déus van marxar espantats al veure'l. Tifó però, només volia perseguir a Afrodita, que juntament amb el seu fill es van lligar amb una corda per no perdre's. És per això que es van acabar convertint en peixos.

Peixos va del dia 22 de febrer fins al 20 de març.


Constel·lació de Peixos


Sempre s'ha pensat que depenent del grup zodiacal al que pertanys et passes unes coses concretes. L'horòscop avui en dia, el tenim molt present ja que molta gent encara hi creu i hi associa al caràcter i el comportament. Però també hi ha gent que no hi creu i no justifica el seu caràcter amb el seu respectiu signe. 
Cada persona té la seva opinió i s'ha de respectar.

Helena Rovira
4t ESO

17 de novembre de 2021

TESEU I EL MINOTAURE

El Minotaure és probablement un dels éssers mitològics més conegut del món grec i en aquesta entrada explicaré el seu origen i l'enfrontament que va tenir amb l'heroi atenenc Teseu. 

Minos, el gran rei de Creta va quedar horroritzat en adonar-se que la seva esposa Pesífae va tenir relacions sexuals amb Zeus. Després de nou mesos d'embaràs va néixer un híbrid, un humà amb cap de toro. No li agradava la idea de tenir un fill meitat home i meitat toro, va ordenar a un dels seus millors arquitectes en Dèdal que construís un laberint immens en una illa deserta per empresonar i ocultar dels altres homes el Minotaure.

Pintura grega del Minotaure

Els atenesos van convidar a Androgeu, el fill de Minos, a competir en llançament de disc. Minos va donar permís al seu fill d'anar a Atenes. Androgeu va triomfar en els jocs però, l'enveja va despertar en els seus competidors, inclòs el rei d'Atenes. El van assassinar i li van donar la mala notícia al seu pare.


Pintura grega d'Androgeu

Minos declara la guerra a Atenes però, veu que no volen sotmetre la seva voluntat i fa oracions a Zeus per obtenir el poder i guanyar la guerra. Zeus escolta les pregàries i ajuda a Creta. Egeu, rei d'Atenes, veu que ja no pot suportar la pressió de l'enemic i envia un emissari a Creta per suplicar el fi de la guerra. Minos volia un tribut anual d'Atenes, Egeu accepta i el sobirà cretenc va posar fi a la guerra. A canvi de rebre 7 joves masculins i 7 joves femenins cada any, Creta i Atenes mantenien la pau.  

Escultura del rei Minos de Creta
Els cretencs al pas dels anys van adoptar una tradició molt boïga, uns jocs en honor dels deus. Es tractava d'enviar els tributs atenencs al laberint perquè lliuressin combat contra el Minotaure i, si no estaven a l'altura, eren devorats. Els joves eren enviats a una mort segura ja que la bèstia era impotent només a les seves pròpies banyes.  

 









Moneda amb l'estampat del laberint

Teseu, fill del rei d'Atenes, el més fort i valent entre els grecs, veia que era una injustícia que tantes famílies patissin el dolor de perdre els seus fills i filles. Per poder venjar els joves i assassinar el Minotaure. Li va proposar al seu pare sumar-se al joc quan comencés el lliurament del tribut. Així va ser. Els joves i l'heroi grec van ser encadenats i dirigits cap a l'illa del monstre. 

El rei cretenc va quedar confós que el seu enemic enviés el seu propi fill per ser devorat. El va convidar a un banquet abans de començar el joc. Minos l'alaga per la seva valentia i entra Ariadna a la sala del banquet, aquesta s'enamora del guerrer i se sent fascinada per ell. Al dia següent li dona un cabdell de fil perquè l'enganxi a l'entrada del laberint i no es perdi pel camí.

Pintura grega, Teseu i Ariadna
Els tretze joves i Teseu varen entrar al laberint i Teseu enganxa el fil a l'entrada.
L'heroi ordena els joves quedar-se a l'entrada i ell sol va emprendre els llargs camins del laberint.

Teseu, impacient per tallar-li el cap de l'híbrid entra per un estret passadís que dona sortida a un passadís més ampla i allà es trobava, el ferotge fill de Pasífae davant del jove Teseu, aquest va emprendre una salvatge carrera per atrapar i degustar la carn de l'heroi. Teseu, preparat per treure la curta espasa que guardava entre les cames i es posicionà per atacar al monstre, li travessa el gruixut coll del Minotaure i li comença a clavar estocades per venjar les morts dels atenencs. El Minotaure, esquarterat pel grec, havia acabat el turment dels atenencs.

Teseu matant el Minotaure 

Teseu va tornar on va deixar els joves aterrits i Atenes, va deixar de pagar tribut a Creta.


Elias Anaaoui
4t ESO

16 de novembre de 2021

ATENA

Introducció

Atena, també anomenada Pal·las, o pels romans Minerva, es deessa de la guerra, la saviesa i l'artesania, com també patrona d'Atenes. Es filla de Metis i Zeus, i es diu que va néixer del cap del seu pare ja amb l'armadura. Altres elements que se li atribueixen son l'ègida, l'olivera, l'òliba, i la serp.

Atena va mantenir sempre la virginitat, no obstant això, va criar un fill, Erictoni. El seu naixement va succeir quan Atena va visitar al deu Hefest, per encarregar-li unes armes. Hefest però, intentar violar-la, sense èxit. No obstant això, del forcejament, Hefest li va ejacular a la cuixa. Atena s'eixugà amb un floc de llana, i el llença al terra. Del contacte del semen amb la terra, en va néixer Erictroni. 

Pal·las d'Atena, Gustav Klimt

El Mite d'Atena i Aracne:

Aracne era coneguda com una de les millors teixidores de la regió,  un bon dia, es diu que va cosir la seva "obra mestra", que fins i tot superava qualsevol obra d'Atena. Aquesta afirmació va arribar a orelles d'Atena, qui, al veure l'obra i va quedar tan meravellada com horroritzada, ja que cap de les seves obres era tan bona com la de la jove. Atena, presa de l'enveja, destrueix l'obra de la noia, i Aracne, tement les conseqüències de la deessa, es suïcida allà mateix. Fins i tot Atena veu que la mort de la noia es injusta, així que decideix perdonar a Aracne, però no del tot, ja que, havia sigut convertida en aranya, així la mortal podria teixir, però cap de les seves obres seria reconeguda. Aquest mite es expressat en moltes pintures, com ara Las Hilanderas de Diego Velázquez.

Las Hilanderas, Diego Velázquez


La baralla d'Atena i Posidó:

Aquest enfrontament es a causa del càrrec de la protecció ciutat d'Atenes, quan la ja mencionada polis es va fundar, hi havia dos candidats per fer-ho, Atena i Posidó, cada un els hi proporcionaria un regal, i el poble decidiria quin era més útil per la vida quotidiana. Posidó va colpejar una roca amb el seu trident, i així va formar una font, mentre que Atena va optar per formar una olivera, de la que es podien extreure, tan fusta com oli i aliment. Els ciutadans van escollir el regal d'Atena, ja que els semblava molt mes útil que una simple font d'aigua salada. I això va fer, segons es deia, que Posidó no volgués tornar a parlar amb Atena, i Atena, orgullosa, també li va girar l'esquena.

Per més informació, aquí adjunto un vídeo que aprofundeix més en el tema.


Arnau Giner
4t ESO

15 de novembre de 2021

LA CAIXA DE PANDORA

N'estic segura que tots hem sentit a parlar alguna vegada d'aquest popular mite; La caixa de Pandora o en una altre versió " La caixa dels trons ", tot i així, no deveu saber molt sobre l'historia d'aquesta misteriosa dona que va castigar milers de mortals amb el seu encant.


Tot comença en el moment en què Prometeu, déu defensor dels humans, roba el foc diví del poderós Zeus per entregar-lo als homes mortals. Zeus venjatiu, ordena la creació d'una dona d'argila, bella i formosa, amb uns trets físics meravellosos. Alguns déus van col·laborar en la formació d'aquesta magnífica dama i per acabar de perfeccionar-la; Apol·lo li va concedir una veu ben tendre,  suau i dolça. Atenes li va donar la saviesa i els coneixements necessaris. Afrodita va cedir a la agraciada una bellesa i un encant màgic que faria caure a qualsevol mortal, i tots junts la varen brodar amb vestits esvelts, pentinats i joies fins deixar-la impecable, però per pagar totes aquestes virtuts, Zeus va entregar a Pandora una caixa que posseïa tots els mals del mon.
Pandore, Jules Joseph Lefebvre.



Així doncs, completa i preparada, Zeus va enviar a la dama a casa de Prometeu com a ofrena.
L’objectiu de l’astut Zeus era venjar-se del lladre del seu foc i Prometeu ho sabia, tant mateix no va acceptar el regal de l’enemic, però, el seu germà, Epimeteu, força més ignorant, cau en la trampa tot i ser avisat pel seu germà, la va rebre com a la seva esposa.

Pandora, B. García, 2018.


Pandora, un dia mentre Epimeteu dormia va tenir l’encuriosiment i la temptació d’agafar la clau del cofre, el va obrir sense remordiment i d’allí en van sortir tots els mals, baralles, penes i malalties i des de aleshores, a nosaltres, als éssers humans, ens han angoixat aquestes males sorts.
Va obrir el cofre dels mals, La caixa de pandora,  i només havia quedat una sola cosa dintre la caixa, l’única virtut que Zeus havia posat dintre era l’última cosa que es perd: l’esperança. Pandora ràpidament va tancar el cofre però ja era massa tard per evitar que tots els mals s'escampessin pel món.




Anònim, Waterhouse pandora, 1896








Doae Boussatta

4t ESO

12 de novembre de 2021

FUNDACIÓ DE ROMA 2.0

Anquises, un pastor (altres versions diuen que era un príncep troià, fill de Capis i la nimfa Temiste) del qual la deessa Afrodita (Venus) es va enamorar i va baixar a la Terra en forma humana i li va concebre un fill. La deessa, però, li va dir que no digués de qui era fill (deessa), perquè això faria encendre la còlera de Zeus. Però un dia, Anquises havia begut molt i va començar a parlar sobre les seves aventures, entre elles, la d'Afrodita, i Zeus li llençà un llamp per deixar-lo paralític (o coix depenent de la versió).


Venus i Anquises de B. R. Haydon

Després de la guerra de Troia, el fill de Venus i Anquises, Enees, va aconseguir escapar amb el seu pare i el seu fill, Ascani, cap a Itàlia.


Enees, Anquises i Ascani de Bernini

Quan van creuar el Mediterrani van arribar a les costes del Laci. El rei d'aquesta zona, Llatí, tenia una filla que estava promesa amb Turn (rei dels Rútuls). Quan Enees va arribar a Laci, el rei li va oferir la mà de la seva filla. Aleshores, Turn va desencadenar una guerra perquè la noia es casés amb ell però acabà mort, de manera que Enees es va casar amb Lavínia, la filla del rei. Enees va formar una ciutat a la qual va anomenar Lavinium en honor a la seva esposa. Quan el fill, Ascani, va créixer, va formar una nova ciutat, Alba Longa, Ascani va ser el primer rei d'un llarg llinatge. 


Mapa per situar la ciutat d'Alba Longa

Els reis més coneguts d'aquesta sèrie van ser els fills de Procas (un dels reis), Numítor i Amuli. 

Numítor

Amuli

Aquest últim va destronar al seu germà i per tal de no tenir herència perquè ningú li pogués robar el poder va matar a tots els nebots mascles i va fer sacerdotessa de la deessa Vesta a la filla del seu germà, Rea Sílvia, per així romandre verge, però el que Amuli no podia preveure era que el rei Mart es va enamorar d'ella i la va violar, fent així que engendrés a dos fills, Ròmul i Rem.

Mart i Rea Sílvia de Rubens

Rea, per protegir als nadons del seu tiet els va abandonar en un cistell al riu Tíber. Una altra versió del mite diu que Amuli va manar a un dels seus ajudants que matés als nens, però aquest no va ser capaç i els va llençar al riu sense dir res a Amuli. Existeix una altra versió que diu que va ser el mateix Amuli qui va llençar els nadons al riu. Els nou nats van ser salvats per una lloba, Luperca, que els va trobar al turó Palatí, la lloba els va alimentar fins que més tard, un pastor anomenat Fàustul els va trobar i els adoptà.


Luperca


Ròmul i Rem de Rubens

Quan Ròmul i Rem van ser adults, el pastor els va explicar la seva història i aquests van decidir formar un exèrcit per matar a Amuli per deixar el tron al seu avi Numítor. Aquest, en agraïment, els va atorgar unes terres. Els bessons van decidir formar una nova ciutat i per saber qui la governaria van decidir que els déus ho diguessin mitjançant el vol dels ocells. Això consistia en què qui veiés més voltors seria el rei, Ròmul va ser el que en va veure més de manera que aquest fou l'escollit. Rem, però, no ho va acceptar i va traspassar els límits de la ciutat que Ròmul havia imposat, desencadenant una baralla que va acabar amb la vida d'ell mateix. Ròmul el va enterrar a l'Aventí, que és on el seu germà volia construir la nova ciutat a la que volia anomenar Remoria. Finalment, Ròmul es va convertir en el primer rei de Roma el 21 d'abril del 753 a.C.


Ròmul

Un cop fundada la ciutat de Roma, els habitants de la ciutat es varen donar compte de que només hi havia homes i que carien de dones. Aleshores, Ròmul va organitzar uns jocs, convidant a pobles veïns, però La Sabinia, un d'aquests pobles, va ser el que va portar més habitants, de manera que van ser els que van rebre l'estratègia de Ròmul, que consistia en què cada romà havia de segrestar a una sabina per portar-la a Roma. Una vegada van obligar als homes de fora a tornar al poble d'on venien, van haver de convèncer a les sabines de que s'havien de quedar per tirar endavant la ciutat de Roma. 


El rapte de les Sabines de Jacques-Louis David

Aquestes l'únic que van demanar a canvi va ser que la seva única tasca seria la de teixir, i que haurien de ser reconegudes com les que governaven la casa. Tot i així, els sabins, no es van aturar i van entrar a Roma per començar una guerra entre romans i sabins, però va ser interrompuda per les dones sabines que argumentaven que no volien perdre ni als seus pares ni als seus marits. Partint d'aquí, van arribar a una convenció en la que governaria el rei romà (Ròmul) i el sabí (Titus Taci) junts.


El rapte de les sabines de Nicolas Poussin


Aquí us deixo una gravació de la JONC interpretant "El rapte de les sabines" de Manuel Blancafort per inspirar-vos una mica

Paula García Balbín
1r  Batx

LA BELLESA A L'ANTIGA GRÈCIA

Els cànons de bellesa són tot allò que com a societat hem considerat "agradablement estètic" i depèn de lloc i l'època varien....