31 d’octubre del 2022

HERMES

Hermes és el déu grec del comerç, la fecunditat, ajudant dels morts i també és el missatger dels déus. És considerat també el missatger dels déus, ja que a part de comunicar informació entre els dos mons, també ajuda a solucionar els problemes diversos que té la gent.

Hermes i la Lira.


Diu el mite que Hermes va néixer en una cova a la muntanya Cilene a Arcàdia.

Pocs dies després d'haver nascut, s'escapa del seu bressol i corre pels camps. De tant caminar, arriba fins a una prada on Apol·lo, el seu germà, passeja el seu remat de bous i vaques, i Hermes, decideix robar els bous i vaques per portar-los en una cova.




Quan Hermes oculta el botí, torna casa, però abans d'entrar, veu una tortuga i immediatament se li acut una idea. Llavors, mata la tortuga i la buida per dins per després tensar sobre la closca una sèrie de cordes elaborades amb budells de bou, i així inventa la lira. Posteriorment, torna al seu bressol i es queda adormit.

Quan Apol·lo s'adona del robatori, fa servir els seus poders per a trobar al culpable i així veu que Hermes és el responsable i ho acusa a Zeus.

Maia, la mare d'Hermes, intenta disculpar-lo dient que només és un nadó indefens. Això no obstant, Zeus exigeix que el noi, torni el que ha robat.

Hermes torna a la cova on té el botí i torna les vaques i els bous a Apol·lo, però aquest queda meravellat amb la lira.

Així, fan un intercanvi, Apol·lo li dona el bestiar a canvi de la lira d'Hermes. Ell, accepta el tracte i li donen una vara la qual després la convertirà en la seva arma predilecta, el caduceu.



 

Yvonne.A.Frimpong
4t ESO

28 d’octubre del 2022

LES JOGUINES AL MÓN CLÀSSIC

Les joguines sempre han sigut els objectes més característics de la infància. La tradició de regalar-ne als nens a finals d'any (Sturnàlia), al que ara és el nostre Nadal, no és res innovador, sinó que per exemple els grecs i romans ja tenien aquest hàbit. 

Les joguines no eren les mateixes per a tots els infants, igual que a l'actualitat depenent de la seva classe social tenien accés a unes joguines o altres, un nen que formés part d'una família d'esclaus no tenia les mateixes joguines que un que vingués d'una família benestant. Principalment no tenien les mateixes possibilitat per aconseguir segons quins materials, però els nens de famílies de classe alta també tenien al seu abast joguets fets per artesanats

La primera joguina que es regalava a un nou nat era un  sonall que podia ser fet amb ossos, argila, fusta, o fins hi tot closques de nous, com moltes altres joguines.


                                                      Sonall de gos s. IV, trobat a Grècia.

Una altra joguina força típica ,com avui en dia, eren les nines. Aquestes eren fetes de ceràmica i roba i molts cop també eren acompanyades de petits mobles de fusta, animals, carretons, llances...


 Nina, Empúries ( l'Escala, Alt Empordà), època grega, segles VI-IV aC. Museu d'Arqueologia de Catalunya, Girona.

De fet, gran part de les joguines actualment ja havien sigut jugades pels grecs i els romans com per exemple les baldufes, les bales, els io-ios. En canvi també tenien jocs que ha s'han perdut com el cas de les tabes. Aquest joc es jugava amb vèrtebres de xai, fent servir cinc tabes en llençaven quatre a l'aire i la cinquena s'anava llençant però sense deixar-la caure i  menters aquesta era a l'aire el jugador havia de recollir totes les tabes restants fins passar per totes les cares sense deixar caure la cinquena taba al terra. Aquest joc ja no és dels més populars entre els infants del segle XXI, però si que hi ha algunes zones on s'hi juga i fins hi tot hi han versions modernes comercialitzades. 


Joc de les tabes al segle XII i tabes amb les que es jugava a l'antiga Grècia.

Així com veiem, les joguines s'han anat modernitzant, però l'escènica d'aquest petits objectes de fer passar una bona estona als infants i continua sent la mateixa des de sempre. 


Gina Rodrigo 
1r Batx

27 d’octubre del 2022

PROMETEU: EL LLADRE DEL FOC

Un dia els déus volen repartir-se un animal, per posar pau. Zeus proposa un àrbitra per fer el repartiment just i net, Prometeu serà l'àrbitra perquè és una de les persones més justes i sàvia que hi havia. A Zeus no li agraden gens els resultats perquè igualment que li donin a triar entre dos munts, es queda el pitjor. Aleshores Zeus, de tan enfadat perquè aquest agafa el foc i els deixa sense foc en aquell món, els castiga perquè a la vida sense foc es fa insuportable. 

Però Prometeu no ho pot consentir, i li roba una mica de foc a Zeus sense que s'adoni conta Zeus. Més tard Zeus ho sap tot i per la segona humiliació es disposa a castigar-los d'altra manera, aquest cop separa Prometeu i els homes. Els homes els va enviar cap a una dona que es deia Pandora, i Prometeu és enviat cap a una muntanya que es deia Caucas on va passar milers d'anys. Zeus per ell el càstig era just, però per, d'altra banda, pensaven que era un gran infern el que els havia fet el mateix Zeus.


Pandora fou la primera dona de la Terra creada per Hefest per ordre del deu Zeus, perquè, prometeu va anar en contra de Zeus i de càstig el va enviar cap aquesta dona. A la Pandora li van donar altres dons de diferents déus com per exemple: Afrodita li concedís la bellesa, Atena li concedís la saviesa, Hermes li concedís la llengua... Després Pandora baixa a la Terra i es troba amb el seu marit, Epimeteu, quan la veu es queda fascinat amb ella i és se'n orgullós de ser el seu marit. Però Prometeu li havia dit al seu germà, Epimeteu, que faci un jurament i que mai concedís cap regal de Zeus. Així i tot Epimeteu no recorda res quan veu a Pandora i l'accepta com la seva esposa.

Pandora obra la caixa que li havia regalat Zeus, d'allà surt tots els mals, i quan volia tancar la caixa l'únic que en quedava era l'esperança. L'única cosa bona entre els mals. I per això diem que l'home sempre te l'esperança perquè és l'únic que li queda.  


                                                   p

Prometeu, Heinrich Friedrich                          Zeus d'Esmirna1680          







 Pandora 
    




                                                                                                        


                                                                                                                                   
Iman barmou
1r batx  

26 d’octubre del 2022

CONVERSA EN LLATÍ

Nosaltres hem creat aquesta conversa en llatí entre dues amigues que es troben pel carrer. El diàleg que hem fet servir és:

-Ave, Maria!

-Ave, Justie! Ut vales?

-Optime, gratias ago. Et tu?

-Satis bene

-Laetus sum

-Gratias. Ubi es?

-Ego sum in Plaça. Et tu?

-Nescio

-Quaeso visne mecum venire?

-Sic, gratias.

-Libenter, nihil est. Imus!



Maria Vasileva  
Justie Anaman 
4t ESO

24 d’octubre del 2022

CÀNONS DE BELLESA A L'ANTIGA GRÈCIA

A l'antiga Grècia ser bonic es veia com al reflex d'una ment bella. Tenien, fins i tot, una frase per anomenar-ho: kalos kagathos, que significava ser atractiu físicament i, per tant, ser agradable de personalitat.

El cànon de bellesa en el món de la Grècia antiga es va formar sobretot a partir de l'escultura. La bellesa es relacionava amb càlculs matemàtics, proporcions, i cura per la simetria. S'entenia com a bell el cos que mostrava una proporció harmònica en totes les seves parts. Tant en les dones com els homes, el cos bell es basava en la simetria. L'escola Pitagòrica va formar una gran connexió entre la bellesa i les matemàtiques; va notar que els objectes que tenien simetria cridaven més l'atenció. Aquest concepte de bellesa relacionat amb les mesures i proporcions ordenades va ser mantingut per Plató i Aristòtil (també s'allargarà durant tot el període romà).

L'ideal de bellesa de les dones era de membres petits, de cos prim, però amb malucs amples i cuixes grans. Els pits petits i ben tornejats. 

Afrodita de Cnidos, Praxíteles

El cabell ondulat darrere el cap, ulls grans, nas afilat, i boca, galtes i mentó ovalats.  Amb les conquestes d'Alexandre el Gran va arribar el maquillatge a l'antiga Grècia, que seria usat principalment per les cortesanes i les dones benestants. Aquestes s'acolorien la cara, es tenyien les celles, feien llargues les seves pestanyes i pintaven el contorn dels seus ulls. Les cortesanes gregues tenien preferència pels cabells rossos, que significaven una categoria social superior i atractiu sexual. Aconseguien el to aplicant-se una pomada a base de flors grogues, pol·len i sals de potassi.

Arxaia Ellhnida, anònim

L'ideal de bellesa dels homes era atlètic. Eren alts, musculosos i cames llargues amb molt cabell. Ja que el cànon era la proporcionalitat harmònica, el cos humà, per ser perfecte, havia de mesurar set vegades el cap. 

Dorífor, Policlet (teoria dels 7 caps)

El front i els ulls havien de ser amplis, el nas i la mandíbula poderosos i boca petita, elements que els donaven un perfil perfecte.

Estatua de Antínoo, anònim

Actualment, podem veure algunes restes d'aquests cànons de bellesa, com per exemple; l'atracció a la simetria, les dones primes, els nois forts, tota la composició de la cara... Per sort, ara més i més s'està donant menys importància al físic, però encara veiem seqüeles dels cànons de l'antiga Grècia, que venen d'encara més enllà i segueixen molts més anys, anar canviant en algunes parts i en altres seguint igual.


Amàlia García Pous
1r Batx

21 d’octubre del 2022

CONVERSA EN LLATÍ

Per crear aquesta conversa, vam haver de crear un diàleg basant-nos en dues persones que acabaven de conèixer-se. Ens vam guiar a través de unes fitxes que teníem on podíem consultar certs conceptes sobre saludar-se i demanar-se coses. A partir d'aquí vam mirar que la conversació fos adequada i vàrem gravar el vídeo.

Diàleg

Edurne: Bonum diem, puella! Quod nomen tibi est?

Angie: Ave, puella! Mihi nomen est Angie. Et tuum?

Edurne: Salve, Angie! Mihi nomen est Edurne.

Angie: Salve, Edurne! Ut vales?

Edurne: Satis bene, gratias ago. Et tibi?

Angie: Sum tristis.

Edurne: Cur es tristis?

Angie: Quia sum esuriens.

Edurne: Stultissimi! Ubi cenare cum me potes?

Angie: Nunc quaeso!

Edurne: Bene, eamus.

Angie: Gratias.

Edurne: Nihil est.


Edurne Ruiz 
Angie Soto
4t ESO

20 d’octubre del 2022

DIALOGUS INTER LAURA ET ARNOLDUS | en Llatí

A classe de llatí hem començat a estudiar la llengua llatina i el primer que ens han ensenyat a set el llenguatge més quotidià. Bàsicament com saludar-se i mantenir una petita conversa. Per tal de practicar-ho i alhora fer-ho més amè, la Montse ens ha fet fer una petit diàleg per després gravar-lo i penjar-lo el blog. Així és el nostre diàleg: 

ARNAU: Salve!

LAURA: Bonum diem dominem

ARNAU: Quod nomen tibi es?

LAURA: Mihi nomen est Laura. Et tibi?

ARNAU: Mihi nomen est Arnau. Ut vales?

LAURA: Quietusasum valeo. Gratias ago! Et tibi?

ARNAU: Laetusum valeo, gratias ago 

LAURA: Salve!

ARNAU: Vale!

Així ha quedat la conversa gravada: 



Laura Font  
Arnau Espina 
4t ESO

L'AMOR COM UNS JARDINS

"Now you hang from my lips like the Gardens of Babylon". Aquesta és un tros de la lletra d'una cançó de Taylor Swift. En catal...

Popular Posts