22 de maig de 2019

ELS PRIMERS POBLADORS D'ITÀLIA

La península itàlica va rebre diverses onades de pobladors que es veien obligat a marxar del seu país per culpa de la persecució i la repressió d'altres pobladors procedents de l'Europa central, oriental o Àsia.
Uns pobladors que ocuparen el nord-oest de la Península Itàlica durant el Neolític foren els lígurs. Cap al mil·lenni a.c arriben des del centre d'Europa unes tribus indoeuropees: els itàlics o italiotes.
Els itàlics ocuparen la resta de la península Itàlica. Aquests parlaven diferents dialectes que, amb el temps, van anar evolucionant per donar lloc a altres llengües. Aquests indoeuropeus es transformaren després en pobles com els umbres, els oscos, els samnites, els sabins, els eques, els volscos i els llatins

També al començament del primer mil·lenni a.C trobem a Itàlia un altre poble no indoeuropeu i molt civilitzat: els etruscos, originaris de l'Àsia menor. Aquests van implantar per primera vegada a la península una civilització urbana. Els etruscos eren un poble industrial i comerciant que va assolir la seva màxima expansió econòmica i política durant la primera meitat del segle VI a.C.
Finalment, a partir del segle VIII a.C. van arribar colons grecs que es van anar instal·lant a les zones costaneres del sud i a Sicília. Aquests colons hi van portar la civilització que floria a Grècia. Van fundar ciutats comercials i les van anomenar Magna Grècia.

Els llatins
A la zona centre-occidental de la península Itàlica s'hi van instal·lar els llatins, més específicament en un territori anomenat Latium. Els llatins es van organitzar en diferents grups socials; un grup de famílies s'agrupava en una unitat superior, la gens. Un conjunt de gens formava una tribu. Les diferents tribus no se sentien diferents entre elles perquè totes parlaven la mateixa llengua, tenien una única moral i les mateixes creences religioses. El pater familias, és a dir, l'home de cada família, es reunia periòdicament amb els altres patres familias per tractar temes comuns. Els llatins vivien en pau i harmonia i es dedicaven a l'agricultura i a la ramaderia. Però quan els volscos i els eques van perseguir-los, es van veure obligats a refugiar-se en recintes fortificats. D'aquí neix la ciutat d'Alba Longa, la metròpoli més antiga.


Península Itàlica

Jana Casacuberta
1r batx

3 comentaris:

Alba Le Riera ha dit...

A part de saber el naixement mitològic de la Península, també és interessant la part que realment ha existit, la història. Per Itàlia han passat molts grups diferents de tribus els quals han aportat molt a la seva cultura, i això és un punt important per realçar.
Bona feina!

Gabi Núñez Gómez ha dit...

Molt interessant! Pero fins i tot aqui en els inicis podem veure les "ansies" de poder,de conquerir territòris. Molt interessant!

Berta Dong Reixach ha dit...

Podem veure que des de temps antics sempre hi han hagut històries sobre gent que ha de marxar del país per culpa d'altres que venen a envair-lo, i implantar les seves normes. Seguidament penso que els llatins vivien molt bé, eren molt organitzats i es respectaven tots entre ells. És una pena que s'haguessin de refugiat en llocs fortificats.
Bona feina!