31 de març de 2023

EL JARDÍ DELS DÉUS

Al llarg dels anys s'han fet moltes obres d'art, tant pintures com escultures, dels déus i deesses de l'antiga Grècia. Depenent del déu que es representa, hi apareixien uns objectes, animals o plantes que representaven al déu o deessa. Aquest símbols serveixen per distingir de quin déu es tracta l'obra que un està observant. Per exemple si veiem una dona representada amb foc a prop d'ella (en una llar de foc o una torxa) provablement estem davant d'una representació de la deessa Hèstia. O si veiem un home amb un arc i fletxes o amb una lira segurament estàs veient Apol·lo.

Amb això veiem com les flors eren una cosa molt present en la mitologia grega i que al llarg dels anys, a causa sobretot del cristianisme, aquestes flors han anat passant de deus grecs a verges cristianes i de mites d'origen també grec a històries i llegendes de procedència cristiana. En aquesta entrada parlarem d'algunes flors amb un paper important en la mitologia grega.

LES FLORS I ELS MITES

El jacint:

Començarem per el jacint. Una flor amb un mite d'amor i tragèdia. Apol·lo, déu de la llum i el sol, estava enamorat del fill del rei d'Esparta, un noi que es deia Jacint. Un dia els dos enamorats estaven competint per veure qui llançava un disc amb més força. Apol·lo, volent impressionar Jacint, va llançar el disc amb totes les seves forces. Però Jacint volent impressionar a Apol·lo va intentar atrapar el disc. Aquest anava amb tant ràpid que no el va atrapar, sinó que li va fer un cop tant fort que el va ferir de mort. Algunes llegendes diuen que qui va matar a Jacint van ser els déus del vent, que van manipular els corrents aèries per matar Jacint, ja que estaven gelosos  que Apol·lo triés a Jacint. De la sang que va sortir de la ferida de Jacint en van brotar unes flors, que avui en dia coneixem amb el seu nom.

La mort de Jacint, Nicolas-René Jollain

Les roses:

Una altra flor que té un mite és la rosa. Aquesta flor és de les més conegudes arreu del món. Són una flor mol típica per regalar a la gent que estimes, com fem aquí a Catalunya el dia de Sant Jordi, per exemple. En ser una flor tant coneguda té molts mites que parlen del seu origen i el seu simbolisme. Molts dels mites que parlen de les roses estan relacionades amb Afrodita:

Es diu que Afrodita es presenta amb olor a roses. La mateixa flor que va sortir de les seves llàgrimes quan ella tenia en braços al jove Adonis, que ferit agonitzava. Les roses que brotaven de les llàgrimes d'Afrodita eren blanques, però van quedar tenyides de vermell per la sang que sortia de la mateixa, ferida pels esbarzers que va haver de creuar per salvar al seu amant. Fent així que la rosa es tornes un dels símbols de l'amor. 

Venus i Adonis, Paolo Veronese

Com veiem les flors formen part tant de mites com de llegendes de totes les èpoques. S'han fet sevir com a missatge indirecte cap a la persona a qui les regales durant anys i anys. Cada flor té un significat, i molts d'aquests venen de mites com els que hem explicat avui, si us interessa busqueu el mite de la vostre flor preferida i potser així descobriu com ha anat evolucionant el seu significat al llarg dels anys.

Marc Gómez
1r batx

30 de març de 2023

LA BIBLIOTECA DE L'OLIMP

La literatura sempre ha tingut un pes molt important a la societat, ens ha servit d'eina per poder crear el nostre petit escenari mental, desconnectar de la realitat, deixar volar la nostra imaginació, ajudar-nos a ser més crítics i tenir una opinió pròpia i veure el món des de una mirada més empàtica.  Estic segura que els deus grecs no en serien l'excepció i serien una apassionants de la literatura, i que no es limitarien a només llegir clàssics grecollatins. 

Quin gènere literari apassiona a Afrodita? És Apol·lo un amant d'Oscar Wilde? Qui és l'autor o autora preferit de Zeus? Quin llibre te enganxada Àrtemis? Dons bé, en aquesta entrada intentaré resoldre aquestes qüestions. 

Zeus: Zeus és el déu dels deus així que provablement llegiria llibres densos que fossin grans obres de la literatura, de fet estic segurament el seu llibre preferit seria "Ulisses" de James Joyce. El títol fa referència a un dels clàssics més importats de la literatura, però Joyce en fa una versió on la narració només són 24h a Dublín, es diu que és un llibre complicat de llegir perquè a part de ser molt llarg hi han parts que son monòlegs interiors on el text no està puntuat. 

Hera: la deessa del matrimoni segurament seria amant de dolces i tràgiques històries d'amor, per aquest motiu la seva autora preferida seria Jane Austen. Hera cada nit llegeix una història romàntica de l'època victoriana, últimament també li agraden molt les germanes Brontë, però sempre li serà igual de fidel que a Zeus a "Orgull i prejudici", "Emma" o "Seny i sentiment".

Hades: Hades no es massa de llegir, però te la seva debilitat, un llibre que llegeix una vegada rere l'altre: "La Divina Comèdia" de Dante. Hades s'ha quedat en la transició entre la literatura medieval i el Renaixement, per això li fasina aquesta icona de la literatura universal. La seva part preferida, per suposat, és i l'Infern.

Demèter: l'agricultura i el camp són propietat de Demèter, per això és una apassionada de la novel·la rural, sobre tot li agrada Victor Català, és a dir Catarina Albert i Paradís. La seva obra preferida és l'Infanticida", ha pensat en escriure una versió ella i tot. 


Hèstia:  Hèstia llegiria novel·les romàntiques, li agrada la tragèdia i al ser el patriotisme un tema força tractat durant el Romanticisme. Goehte és un del seus preferits.,  Edgar Allan Poe, Lord Byron o Mary Shalley  també són del seu gust. Però qui més li agrada és Puskin i Lermontov, dels poetes més importants dins el Romanticisme rus.

Afrodita: És tota una sentimental i és deixa emportar sempre per el cor. Així que al costat de la seva tauleta de nit descansa l'obra poètica completa de la Sylvia Plath. Tot va començar quan va llegir "La campana de vidre" i des de aleshores li te un altar a la Sylvia Plath. Tot i que gràcies a ella ha decidit profunditzar en la poesia confessional i esta començant a llegir l'Anne Sexton.

Ares: El déu de la guerra llegeix llibres de grans batalles i cavallers, per això li encanten les versions escrites dees cançons de gesta medievals que narren històries de cavallers que lluiten nom del seu país i el cristianisme en baralles èpiques. 

Hefest: A Hefest no li agrada massa llegir, prefereix treballar a la forja, però si que te un parell de llibres a casa sobre geologia i diferents tipus de metalls. Es comenta per l'Olimp que un dia Hera li va intentar regalar una còpia de "Persuasió" però no s'ho va prendre gairebé i va decidir que difinitivament el món de la literatura no era per ell. 

Atena: Atena és tota una sabia, això fa que el realisme sigui el seu moviment literari preferit. Llibres com "Crim i Càstig" o " l'Idiota" de Dostoievski són dels seus preferits. També li interessen molt les guerres i creu que llegir és font de coneixement per això la literatura de la postguerra també li agrada bastant, la seva preferida és Montserrat Roig. 

Àrtemis: Àrtemis és la deessa de la caça i la lluna, entre d'altres coses, així que crec que tot això la faria ser un ésser força reflexiu, per això penso que llegiria molts assaigs filosòfics. Friedrich  Nietzsche, és una noia molt transgressora i li agrada tot el que critiqui la cultura occidental. 

Apol·lo: el déu de les arts, la música, el sol i altres tindria la seva biblioteca personal plena d'Oscar Wilde i Kafka. Apol·lo va gaudir molt de la transformació i diu que en fons es sent una mica Gregor. Tot i que evidentment el seu numero u és Shakespeare, "Hamlet" és la seva preferida, tot i que la que més li agrada de veure al teatre és "Somni d'una nit d'estiu".

Hermes: Tot i ser missatger dels déus, llegir novel·les llargues no és ben bé el seu punt fort, això sí, està completament enamorat dels còmics, sobretot de l'heroi Flash, diu que s'hi sent representat.

Eros: A Eros evidentment també li agrada molt Shakespeare, "Romeu i Julieta" o Hamlet, de fet Eros pensa que Ofèlia és l'enamorada perfecte, al igual i que Romeu i Julieta. En general li agrada qualsevol novel·la d'amor que acabi en drama. 

Dionís: Dionís és senzill, no necessita grans històries, li agrada la quotidianitat. Libres que passen a cavernes i la vida de gent normal, per això Josep Pla li agrada bastant.

Gina Rodrigo

1r Batx

29 de març de 2023

ELS DÉUS GRECS SI FOSSIN PERSONATGES DE LA MITOLOGIA CATALANA, PART 1

Hi ha moltes mitologies diferents arreu del món. La grega segurament és la més coneguda, i és possible que la coneguem més bé que la catalana. Tot i ser molt diferent, es poden relacionar amb les similituds que poden tenir els personatges d'una i l'altra, ja sigui la personalitat, les maneres de fer, l'aparença o els símbols que se li atribueixen. 
La mitologia grega consta de una multitud de déus i criatures fantàstiques, la catalana, en canvi, no parla de diferents déus, només de criatures mitològiques.

Zeus seria el Gos Nonell:
Nonell era el propietari d'un hostal i era molt atractiu. Set noies es van enamorar d'ell i es van morir de tristesa quan les va deixar. La vuitena, va aparèixer a l'hostal un dia que nevava tan fortament que es va haver de quedar quinze dies allà. Nonell però, es va quedar enamorat d'ella i va demanar-li la mà. La noia a dir que acceptaria sempre hi quan Nonell pogués seguir-la fins a casa, ell a peu i ella a cavall. L'home, però, l'anava perdent de vista i va decidir convertir-se en un gos per córrer més, tot i així va ser inútil. Des de llavors, a les primeres neus apareix el gos Nonell i marxa quan es fonen.

Les grans semblances entre el Gos Nonell i Zeus són: l'habilitat per seduir a tothom qui ells desitgen, fer el possible per aconseguir-ho, i les transformacions en animals.
Zeus és conegut per les seves múltiples infidelitats i transformacions per aconseguir endur-se una noia. Per exemple, es va transformar en toro per endur-se a Europa o en pluja per fecundar Dànae.

                                                Il·lustració d'Anna Ribot-Urbita


                                                Zeus d'Esmirna, Museu del Louvre

Hera seria la Molsosa:
La Molsosa està emparentada amb antigues deesses mare, és protectora del bosc i l'espanta el foc. Tenia tantes ganes de ser mare que, fins i tot, segrestava els infants que passaven pel bosc i els cuidava amb tot el seu amor fins que aquests es feien grans.

La Molsosa s'assembla a Hera per l'estima i ànsia a ser mare. Hera és la deessa de la família i el matrimoni i, igual que les parentes de la Molsosa, és una deessa mare.

        Il·lustració d'Anna Ribot-Urbita       
         
                                                Hera Campana, Museu del Louvre

Posidó seria el Peix Nicolau:
Era fill d'uns humils pescadors, sempre s'estava dins l'aigua i de tantes hores en remull es va transformar en mig peix. Va esdevenir governador de les aigües salades i de tots els que hi viuen. Es diu que només surt el mes de Març i que cal anar amb compte, perquè amb la seva mirada els cabells se't tornen blancs, i que té l'habilitat d'aixecar l'onatge i fer-te arribar a port sense haver pescat res.

És semblant a Posidó sobretot per governar el regne dels mars. A aquest déu grec també se li tenia por perquè podia controlar les aigües al igual que el Peix Nicolau, i se li feien ofrenes per tenir-lo content.


Il·lustració d'Anna Ribot-Urbita


Neptú i Tritó, de Giovanni Lorenzo Bernini, 1623


Demèter seria el Bocarrot:
Està emparentat amb els sàtirs grecs i els faunes romans. Pot canviar la seva mida, però no es pot veure mai perquè és invisible. Entre els segadors es deia que a cada camp de blat i havia un Bocarrot. Aquest estimulava la creixença de les plantes i que el gra que es donava fos abundant. Si un segador s'emmalaltia de sobte, era perquè s'havia trobat amb el Bocarrot, que romania amagat entre les espigues fins que era capturat amb l'últim cop de falç de la temporada.

Té similitud amb Demèter per les seves arts en l'agricultura i les plantes. Ella era deessa de la terra verda i jove, i la portadora de les estacions també. Pel que ens diu que tots dos personatges estan molt vinculats amb el camp i el cultiu.


                                                   
                                                    Il·lustració d'Anna Ribot-Urbita


Rèplica de Demèter d'Alcamines o Agoràcrit

Si us ha agradat aquesta part, no dubteu en estar atents a la segona part, on presentaré més déus grecs com si fossin criatures de la mitologia catalana!
A continuació us deixo un link on trobareu molts dels éssers mitològics catalans per si voleu fer una recerca i comentar quin ésser us recorda a quin déu o criatura grega.

Irene Altés
1r Batx

28 de març de 2023

COM PODEM RELACIONAR ELS MITES AMB LA FILOSOFIA?

Com tots sabem els mites grecs, d'alguna manera o un altra han deixat lliçó o simplement un fet o unes accions, que avui en dia segueixen perdurant. Doncs gràcies a aquests mites, la filosofia ha pogut estendre's molt i s'han pogut relacionar els fets que van passar, amb la vida d'avui en dia. 

La relació entre els mites i la filosofia és que tots dos tenen com a finalitat intentar explicar la realitat que rodeja a l'home. Ambdós són pensament i llegendes que no estan del tot comprovades sinó que més són suposicions que durant els anys s'han anat creient.

Els mites donen pas a la filosofia, ja que des dels principis l'ésser humà tracta d'explicar els seus comportaments a través de la mitologia.

Ara us parlaré sobre dos exemples de mites que podem relacionar amb la mitologia. 

- Mite d'Èdip i Electra: el mite d'Èdip i Electra és un bon exemple de com un filòsof en aquest cas Sigmund Freud, va relacionar el mite amb la consciència humana d'un nen i una nena petits. 

Sigmund Freud

Com sabem en resum en el mite d'Èdip, Èdip sense saber-ho es va acabar casant amb la seva mare i va matar al seu pare sense saber que eren ells i es va arrencar els ulls en adonar-se de què havia fet. I en el mite d'Electra, Electra proposa matar la seva mare i el seu amant: Egist, juntament amb el seu germà Orestes, com a venjança d'haver assassinat el seu pare Agamèmnon. 

Sigmund Freud, va anomenar Complex d'Èdip als sentiments i desitjos ambivalents del nen cap a la seva mare, en la fase fàl·lica, on el fill per instint natural sent desig cap a la seva mare i una mena de sentiment oposat al seu pare d'enveja i el veu com un enemic. 

Per Freud, Èdip expressa el desig inconscient i universal que tot espectador reconeix com a propi. La ignorància d'Èdip sobre els seus orígens, és la manera com Sòfocles, va posar en escena desitjos inconscients i reprimits, que tenia cap als seus pares.

Freud va analitzar el mite d'Èdip com un somni. Lacan, un altre filòsof, en canvi, diu que el complex d'Èdip freudià és un somni de Freud. I que Èdip no va tractar de satisfer desitjos incestuosos, sinó el desig de saber.

I en el complex d'Electra, passa el mateix només que és quan la nena, entre els 4 i 6 anys, "s'enamora" del seu pare i sent sentiments negatius cap a la seva mare i la vol imitar i ser com ella. Doncs de la mateixa manera, el mite es relaciona amb aquest complex, donant a veure com Electra volia satisfer els seus desitjos inconscients, matant a la seva mare per fer mal el seu pare.

- El taló d'Aquil·les:  Un dels noms més famosos del poema èpic "Ilíada", és Aquil·les, un actiu important de l'intent de l'exèrcit grec de destruir la ciutat de Troia. Hi ha moltes històries sobre aquesta guerra, des del cavall de Troia que es va fer servir per enganyar els troians i permetre que els enemics penetressin a les muralles de la ciutat, fins al suposat estat sagrat d'Aquil·les. De fet, se sap bé que Aquil·les és gairebé invencible i no té moltes debilitats, però no és la veritat. 

Aquil·les, en el museu del Louvre

Segons un dels mites filosòfics breus més famosos, Aquil·les és el fill de la deessa Tetis. Quan ell era un nounat, ella el va agafar pel turmell i el va submergir diverses vegades a la Llacuna Estígia. Si no s'hagués oblidat d'abraçar el taló i submergir-se a l'aigua, si no hagués fet això seria gairebé invulnerable. Coneixent aquesta debilitat, el príncep París, va disparar una fletxa a la debilitat de l'heroi gairebé immortal. 

El pas de la llacuna Estígia, de Joachim Patinir

Estàtua d'Aquil·les moribund a l'Aquileó, en Corfú

Aquest mite el podem relacionar amb la dita filosòfica popular d'avui en dia, que es fa servir per referir-se al punt vulnerable o feble d'un individu o una cosa. El taló d'Aquil·les és el punt on la persona se sent més fràgil, sense tenir prou domini per controlar una determinada situació.

En conclusió, podem relacionar la majoria de mites amb la filosofia, ja que tenen característiques molt semblants i d'alguna manera es manifesten aquestes idees i llegendes en els nostres dies. 

Maria Vasileva

4t ESO

27 de març de 2023

PSIQUE



"Psi", és la lletra vint-i-tres en l'alfabet grec. El seu significat ve de l'associació entre la lletra psi, amb la paraula grega "psique", que originalment tenia el significat de "papallona"(de fet, hi ha una espècie de papallona que rep el nom de psique), i amb el temps, ha anat evolucionant per a ser utilitzada com a "bufs de ventijol", "alè", "ànim" i finalment "ànima" o "ment";

D'aquí l'origen del nom "Psicologia" (ciència que estudia l'ànima) i de l'ús de la lletra psi, per a representar-la.

Els grecs, creien que quan una persona moria i exhalava el seu últim alè, l'ànima, abandonava el cos volant, en forma de papallona.


 Psique, Bouguereau

Psique o Psiquis, tant en la mitologia grega com en la romana, és la deessa de l'ànima, i és representada com una adolescent amb ales de papallona, sent la menor de les tres filles del rei Anatolia, la més bonica d'elles i la personificació de l'ànima.

La seva bellesa és comparable amb la de la deessa Afrodita fins al punt que la mateixa deessa està gelosa d'ella; però a causa de la bellesa sobrehumana que posseeix, segueix verge ja que espanta a tots els seus pretendents.


Yvonne A. Frimpong
4T ESO

24 de març de 2023

ELS CINC RIUS DE HADES

La societat grega, igual que altres societats al món, van inventar especulacions sobre el que ens esperava després de la mort. L'Hades i l'inframon controlen el descans espiritual on totes els ànimes dels morts tenien un lloc específic on anar, i no quedar-se vagant en el món dels vius. 


El pas de la llacuna estígia, Joachim Patinir, 1520

Les obres clàssiques com l'Odissea o altres, descriuen detalladament la zona oculta governada per pel deu Hades i la seva esposa Persèfone on paren totes les ànimes. Segons les obres, ens explica que l'inframon hi ha diferents destins segons el comportament i els actes de cada ànima. 

Per exemple, als camps d'Asfòdels es quedaven les ànimes que no eren malvades ni virtuoses. En canvi, les ànimes condemnades són enviades al Tàrtar. I les ànimes virtuoses són enviades a l'Elisi. 


Mapa dels 5 rius de l'inframon

Aquests llocs  connecten a vegades amb rius, que encara que siguin vies de comunicació, representen emocions i compleixen funcions. 

Els rius de l'inframon grec són: 

1- ESTÍGIA 

El riu Estígia o riu de l'odi, era un dels cinc riu que envolta l'inframon i que s'ha situa el centre. Aquest riu separa el límit de l'Hades i la terra, i s'havia de creuar per poder entrar a l'inframon. 

Segons la llegenda, el riu Estígia atorgava el poder de la invulnerabilitat, i per això Tetis va submergir el seu fill Aquil·les perquè es tornés invencible. Només el seu taló era el seu únic punt feble, ja que la seva mare el sostenia per aquella part. 

A l'obra de La divina comèdia, Dant anomena aquell riu com un dels rius de cinquè cercle de l'infern, on els ànimes colèrics són ofegades perpètuament   

La travessia del Estígia, Gustave doré, 1861

2- AQUERONT 

El seu nom es pot traduir com el "riu del dolor", i existeix tant l'inframon  com el món dels vius. El riu Aqueront es troba el nord-est de Grècia, és diu que aquell riu es una bifurcació a l'Aqueront infernal. 

El barquer Caront havia de transportar les ànimes de morts a l'altra banda perquè continuessin el seu camí fins al judici on s'avalua les accions del món terrestre. Plató narrava, que en aquell riu es podien purificar les ànimes, però només les ofeses i les injustícies. 


Fotografia del Riu Aqueront, Grècia.

3- LETEU

El riu Leteu o riu de l'oblit. Se situa a prop de l'Elisi, la zona dels ànimes virtuoses. En aquell riu les ànimes podien beure de les aigües per oblidar-se de les seves vides passades i preparar-se per una possible reencarnació. 

Leteu és un dels rius més reconeguts i representats en la literatura i l'art. En 1889, el pintor Cristòbal Rojas va executar l'obra Dante i Beatriz a la vora del Leteu, inspirat en l'obra de la Divina Comèdia.

Dant i Beatriz a la vora del Leteo, Cristòbal Rojas, 1889 

4- FLEGETONT 

Flegetont o el riu de foc, envolta el Tàrtar i és caracteritza per tenir flames permanents. Si bé no es tan popular com altres rius, dona més importància a l'obra de la Divina comèdia, ja que a la novel·la es situa el setè cercle de l'infern i es caracteritza també per estar composta de sang. En aquella zona s'estava els lladres, assassins i altres culpables. 


El flegetont, Anònim, 1390-1400

5- COCIT

Cocit, es representa com els riu de les lamentacions. És afluent del riu Aqueront i segons la mitologia, aquelles ànimes que no tenien els diners requerits per pagar al barquer Caront havien de quedar-se a la vora del Cocit i vagar, segons altres versions. A la Divina Comèdia, Dante descriu com un riu congelat on l van a parar les ànimes traïdores 


Dant i Virgili al Cocit, Gustave doré, 

Aquí baix us deixo un vídeo on explica més detalladament les seves característiques de cada riu. 


Lucas Torres 
4t ESO

23 de març de 2023

DÉUS GRECS II

Hermes: El seu nom en llatí és Mercuri. Missatger dels déus, guia dels morts fins als inferns i déu dels viatgers, del comerç i dels lladres. És caracteritzat en l'art com un jove amb una capa i un barret o un casc alt metàl·lic i el calçat sempre duia sandàlies. A la mà porta el caduceu (simbolitza el comerç). En la següent imatge es mostra el caduceu a la mà d'Hermes.


                                                     Mercuri, Giambologna, 1564, Museu del Bargello, Florència

Herareina dels déus, filla de Cronos i Rea, germana i dona del déu Zeus. Hera era la deessa del matrimoni i la protectora de les dones casades. Dona gelosa, perseguia a totes les amants i els fills de Zeus. Mai no va oblidar una injúria i se la coneixia per la seva naturalesa venjativa. Irritada amb el príncep troià Paris per haver preferit Afrodita, deessa de l'amor, abans que a ella, Hera va ajudar els grecs a la guerra de Troia i no es va quedar tranqui-la fins que Troia va quedar destruïda. El seu nom en llatí es Juno.


                               La Hera Campana.  segle II

Hefest: és el déu del foc i dels ferrers. Hefest va castigar a Hera penjant-la del cel, amb una enclusa lligada a cada peu, per haver volgut perjudicar Hèracles, Hefest  va buscar auxiliar-la. Furiós, Zeus el va precipitar daltabaix de l'Olimp. Després d'estar caient durant un dia sencer, es va estimbar a l'illa de Lemnos i de la patacada va quedar coix. A més de coix, el barbut Hefest és molt lleig i sempre va brut per culpa del seu treball de ferrer, tot i que es va casar amb la bella Afrodita deessa de la bellesa. Hefest en llatí el seu nom es Vulcà.


                                     Hefest a la forja, Guillaume Coustou, Louvre.

Hades: déu de l'inframon i dels morts, el seu nom en llatí és Plutó, la seva dona era Persèfone, a més d'esposa també era la seva pròpia germana. A la Ilíada d'Homer, narra quan Hèracles va intentar entrar a l'inframon. Hades va intentar impedir que entri, mentre l'esperava Hèracles li va tirar una fletxa a l'espatlla. El van portar cap a Peà (déu de la cura, medicina...) on van curar-lo aplicant un bàlsam meravellós, que li va curar ràpidament la ferida.

                    Bust d'Hades, còpia romana després d'un original grec del segle v aC

AtenaEl seu nom en llatí és Minerva. Deessa de la guerra, la saviesa, i l'artesania... Reina d'Atena. Ella va néixer del cap de Zeus completament formada. Filla de Metis i Zeus. És caracteritzada per portar un vestit, casc metàl·lic, i armada amb un escut i una espasa. Un mite famós d'Atena i Aracne.

Aracne va fer una obra Maestre que tothom admirava era un tapís, Atena va veure que tothom estava admirant a Aracne i es va posar gelosa. Atena va decidir anar a destruir el tapís. Quan se n'assabenta Aracne és suïcida penjada d'un arbre. Atena quan veu això decideix convertir-la en aranya, així teixirà durant tota la seva vida, però mai més ningú tornarà a admirar-la.


                                                                   Bust of Athena

Demèter: Deessa de l'agricultura, la collita, cereals, el creixement, la nutrició... És filla de Cronos i Rea. Germana de Zeus i alhora esposa, van tenir una filla anomenada Persèfone. El seu nom en llatí és Ceres. En un mite ens explica com Demèter intenta retornar la seva filla perquè Hades la va raptar a Persèfone a l'inframon. El paper que fa Demèter és de bona mare per no deixar anar la seva filla. Demèter va anar cap a Zeus i li va demanar ajuda sobre la situació que estava passant, Zeus la va ajudar i el que va fer és que la seva filla estigués un període amb ella, i un altre període amb Hades el seu home.


                                                             Còpia  romana d'estàtua de Demèter ,segle III

Dionís: Déu del vi, les festes, la bogeria... Ell es va encarregar d'ensenyar als mortals a com conrear la vinya i com fer la producció de vi de la millor manera. D'acord amb la tradició dels Grecs Dionís moria  a l'hivern i renaixia a la primavera. Els grecs feien rituals en honor del déu Dionís per la seva resurrecció.

Cada cop van avançar i revolucionar les festes i rituals. Una festa de les més importants és anomenada Les Grans Dionisies. Se celebrava a Atenes durant cinc dies de cada  primavera. 

Gràcies a això Èsquil, Sòfocles i Eurípides van escriure les seves magnífiques tragèdies.

                                     Estàtua de Dionís al Museu de Louvre

Iman Barmou
1r batx

22 de març de 2023

EL FÈNIX

L'au Fènix era una criatura de foc capaç de ressorgir de les seves cendres, acció que  va agafar un simbolisme molt profund que explicarem a continuació.

El mite d'aquesta au és, sobretot, una reflexió sobre la mort i la memòria; el Fènix, en sentir la mort, es prepara per ella amb total serenitat, ja que és llei de vida, però el fill el recull en la seva memòria a partir de les seves cendres, regenerant-se en un cicle sense fi.

A la vegada, el mite d'aquesta au celestial ens presenta la idea d'una mort simbòlica, on les persones ens afrontem a una sèrie de situacions amb gran intensitat que repercuteix en nosaltres i ens obliguen a canviar per adaptar-nos al nou escenari. Aquestes circumstàncies, doncs, presenten una conseqüència posttraumàtica que es denomina "morir una mica", però que ens fa una mica més forts. Això es relaciona, també, amb un concepte modern anomenat "resiliència".

La Unió i el Fènix espanyol
(1927-1932)
Eusebi Bona i Puig

Finalment, es diu que el Fènix al·ludeix a "l'ànima en el seu viatge del renaixement, és la restitució duradora de les coses, és la renovació", com quan el sol posa fi a la nit, dia rere dia.

Ara que hem explicat què simbolitza, ara indagarem una mica en els seus origens. Aquesta majestuosa bèstia és present en moltes cultures diferents. En els mites es deia que tenia unes llàgrimes curatives resistència i control del foc i una saviesa infinita. Alguns Fènix de les diverses cultures eren els següents:

El Bennu Egipci: Els seu origen se situa en Líbia i Etiòpia. L'anomenaven Bennu (que significa 'brillar') i deien que se la passava en busca de branques de canyella per Egipte pel seu niu. Explicaven que quan arribava la seva hora esperava a que les flames el consumissin fins convertir-lo en cendra i, tres dies després, ressorgia encara més fort i savi.

El Fènix cristià (a la Bíblia): Els cristians el var incorporar com a símbol de la immortalitat, i el compararen amb Crist.

S'ha de dir que aquest animal fantàstic és bastant conegut i té el seu paper en diverses representacions cinematogràfiques o literàries. Per exemple, apareix en la famosa saga de pel·lícules de Harry Potter, de JK Rowling.

El Fènix a Harry Potter


Nour el Karrouchi
1r Batx

21 de març de 2023

DÉUS GRECS I

Els déus grecs eren molts semblants als humans, però tenien deferències. Les diferències més bàsiques són que els déus són immortals, és a dir, mai moriran, també tenen poders especials de tota mena, tenen el poder de viatjar ràpidament sense cap ajuda, ells no treballen menys quan es posen a prova i finalment no estan sotmesos a la llei. Cada déu és responsable, amo i senyor de cada parcel·la de la vida o del món.

El que acostumen a menjar els déus grecs són l'ambrosia que és una substància associada als déus que es considera generalment el menjar dels grecs i també hi ha el "nèctar" que és la beguda. Són aliments que només ells podien menjar i beure. Aquets aliments els garanteixen la immortalitat, és a dir, mai seran mortals. També aquests aliments els provoca un canvi de color en la sang anomenat "icor", en la qual els permetia curar-se les ferides d'una manera molt ràpida.

Els déus grecs normalment vivien en una muntanya, la més alta de Grècia, anomenada l'Olimp. El cim de l'Olimp sempre estava nevat o amb molta boira i per això els antics grecs es pensaven que eren inaccessibles.

El càstig diví dels déus grecs s'anomena "nèmesis", pot ser molt dur el període i llarg. Els déus són molt rabiosos quan es produeix "hybris"és a dir, un problema provocat per humans.


Laocoont i els seus fills d'Agesandre, Polidor i Atenodor de Rodas. s.I dc




AfroditaDeessa de l'amor, la bellesa, el desig, el plaer. Casada amb Hefest, tot i que va tenir més d'una amant com Ares, Adonis, Anquises. Era l'única deessa que apareix semi nua o nua. Els seus atributs són les roses, la petxina, sobre la qual va navegar després de néixer i la poma que simbolitza l'antiguitat i el colom.


  Afrodita de Capua -  Període Adrianeu (117-138 d.C)

Zeus: És el déu, rei i pare dels déus grecs. És qui governa l'Olimp, déu dels cels, del temps, trons, els llamps, la llei, l'ordre i finalment la justícia. Fill de Cronos i Rea. La seva primera dona es deia Hera. Quan Zeus li era infidel a la seva dona, Hera s'encarregava de castigar a totes les dones que estaven amb en Zeus.
Tot i que Zeus va tenir nou parelles i amb cada parella va tenir diferents fills.



                                                      Jupiter de Smyrne, Pierre Granier (1635-1715)    

El naixement de Zeus: Cronos el pare de Zeus sempre que neix un fill ell se'l menjava, ja que, si els deixa vius amb ell més tard algun dels fills el destronaria i ell perdrà el poder que té. Tot això li van aconsellar Gea i Urani. Un dia Zeus va anar cap a Gea i li va demanar que l'ajudi. Ella va fer un pla en contra de Cronos per ajudar a Zeus. Gea li va dir a Cronos que millor que neixin els nens a l'illa de Creta, després quan li tocava a Cronos menjar se els fills Gea va deixar que ho faci i més tard li va donar una pedra tapada amb una tela perquè així la pedra faci que Cronos vomiti i els fills tornessin a la vida. Cronos so va creure i així va passar ell va vomitar els fills que havia menjat. Zeus i els seus cinc germans van guanyar els titans, Cronos va començar la guerra de el furiós que estava.

Apol·lo: déu de la música, l'art, el coneixement, la pesta, la cura, la poesia, el tir amb arc i el sol. Fill de Zeus i Leto, i té una germana bessona anomenada Àrtemis.


Apol·lo de belvedere de Giovanni Angelo Montorsoli 

Ares: déu de la guerra, la sang, la violència. Es fill de Zeus i Hera. Era l'amant d'Afrodita. Aquest déu se'l caracteritza pel mal humor i molt poc confiable, i també recorda el caos de la guerra.

 Scultura raffigurante Ares conservata nella Villa Adriana, a Tivoli


Àrtemis: deessa verge de la cacera, els animals, el desert, les noies joves, el parts, i la lluna. S'associa amb l'arc i les fletxes. Filla de Zeus i Leto i la germana bessona d'Apol·lo. Uns dels animals sagrats per ella són els ossos, Cérvols i els porcs senglars. 


                                 Àrtemis pintada al segles XIX per Francesco Hayez

Posidó: déu del mar, els rius, les inundacions, les sequeres i els terratrèmols. Fill de Crono i Rea. És germà de Zeus Governa en un dels tres regnes de l'univers com a rei del mar i de les aigües. Els seus animals sagrats eren el cavall i el dofí. Estava casat amb Amfítrite. El seu equivalent romà era Neptú.


                        Posidó, déu dels mars, rius i oceans (Copenhague)

Hèstia: era la deessa de la llar en la mitologia grega, i en la mitologia romana fou anomenada Vesta. Filla de Cronos i Rea. És caracteritzada en l'art com la dona que porta el vel. El seu símbol és el foc de la llar. En la mitologia no acostuma a sortir molt, té un segon paper.
 

                                                 Hèstia, Giustiniani



Iman Barmou
1r batx

ÈDIP REI

El mite d'Èdip comença encara abans que ell nasqués, quan el seu pare va desobeir als déus. Èdip és fill de Laios i Iocasta, reis de Teb...

Popular Posts