CLÀSSICS A LA ROMANA

  La civilització romana es va caracteritzar per la seva profunda consciència de la mort , un tema que era present en diversos aspectes de la vida quotidiana i sobretot en l'art i la cultura. L'expressió memento mori , significa literalment " recorda que moriràs ", no només és un avís per recordar viure una vida que quan la recordis pensis que ha valgut la pena. També és com una manera de recordar que l'humà és fràgil. Es trobava molt en la societat romana, des de tombes fina a la filosofia, és a dir, tan en entorns religiosos, socials o artístics. Una de les formes d'expressió més utilitzades d'aquest concepte era a través de l'art funerari . Es decoraven les tombes amb escultures i gerros que representaven la mort d'una manera elegant i idealitzada . Els sarcòfags romans, normalment presentaven escenes de la vida del difunt, però també incloïen símbols de la mort, Caront , el barquer de l'Inframón . Aquestes imatges recordaven que els romans...

Faetont era fill d' Hèlios , el déu del Sol, i de la nimfa Clímene. Va ser criat per la seva mare, i molta gent dubtava del seu origen diví. Faetont, amb l'orgull ferit va decidir buscar al seu pare per demostrar la seva divinitat. Quan va trobar el seu pare Hèlios al seu palau brillant. Faetont li va demanar una prova, i Hèlios, per demostrar el seu amor va jurar que li concediria qualsevol desig. Faetont, ignorant les conseqüències que podia tenir, li va demanar poder conduir el carro del Sol durant un dia. Hèlios, alarmat amb el desig del seu fill, va intentar advertir Faetont dels perills: el carro era molt difícil de controlar, fins i tot per al mateix Hèlios, ja que els cavalls divins que l'estiraven eren molt poderosos. Però, obligat pel seu jurament, Hèlios va haver de complir el desig del seu fill. Quan Faetont va pujar al carro i va agafar les regnes, va perdre el control gairebé a l'instant. Els cavalls divins, veient que no era el conductor habitual, van com...

La filosofia occidental deu gran part dels seus fonaments a tres pensadors clau de l'antiga Grècia; Sòcrates, Plató i Aristòtil. Les seves idees no només van influir en la filosofia, sinó també en la política, l' ètica , l' epistemologia , la metafísica  i l'educació. Per entendre bé aquesta filosofia, cal conèixer les vides i les idees d'aquests autors, i la relació que tenen entre elles. Sòcrates Sòcrates va ser un filòsof d'Atenes conegut com a pare de l'ètica i del pensament crític. Mai va escriure les seves idees, però aquestes van ser transmeses pels seus deixebles, especialment per Plató. Va ser condemnat a mort per corrompre la joventut. Va tenir grans aportacions, com per exemple,  el desenvolupament del mètode socràtic, basat en preguntes per estimular el raonament i descobrir les veritats, i en el diàleg com a font per arribar al coneixement. A això últim se li diu maièutica . També va aportar a la societat ètica i virtut, sostenia que el coneixem...

La mitologia grega va ser molt més que un conjunt d'històries fantàstiques sobre déus, herois i monstres. Pels antics grecs, aquestes narracions van formar part essencial de la seva vida quotidiana. Sobretot, influint en les seves religions i costums.  1. LA MITOLOGIA COM A BASE DE LA RELIGIÓ GREGA:  Els déus grecs, liderats per Zeus , eren percebuts com a entitats poderoses però també profundament humanes. Això sí, amb virtuts , defectes i emocions . Cada aspecte de la vida tenia un déu associat. Allà, la mitologia guiava les pràctiques religioses. Els sacrificis dels animals i festivals, eren oferts per guanyar el favor dels déus.  Els déus 2. EXPLICACIONS DE FENÒMENS NATURALS I CÒSMICS La mitologia servia com una eina per entendre un món que mancava d'explicacions científiques modernes.  - FENÒMENS NATURALS:  El mite d'Helis , explicava la trajectòria del sol.  Els terratrèmols s'atribuïen a l'enuig de Posidó , déu del mar i dels tremolors. - CICLE ...

Hèracles era un semidéu de la mitologia grega i era conegut com a Hèrcules a la mitologia romana. Va ser fruit d'una de les aventures amoroses de Zeus, el que va fer que Hera l'odies des  d'abans de que hagués nascut, i quan només era un nadó, la deessa va ficar dues serps al seu bressol, però ja era tan fort que les va matar amb les seves mans. El seu segon intent va sortir millor, fent-lo tornar boig durant el prou temps per què en un moment de molta fúria, matés als seus fills i a la seva esposa. Quan va recobrar la consciència va penedir-se del que havia fet i va anar a buscar l'Oracle de Delfos per saber com redimir-se, i així van començar els dotze treballs d'Hèracles. 1. El lleó de Nèmea La seva primera tasca consistia a matar un lleó que tenia la pell tan gruixuda que era impossible matar-lo amb una arma. Quan Hèracles va adonar-se'n, va deixar l'espasa i va matar el lleó utilitzant la força dels seus braços per ofegar-lo. Quan el lleó ja era mort, v...

T'imagines voler volar com un ocell, llibertat total, sense límits? Això és el que volia fer Ícar en un dels mites més emocionants de la mitologia grega. Però com veuràs, no tot el que brilla és or… La història d’Ícar i el seu pare, Dèdal , ens parla de l’ambició, les ganes de conquerir el cel, però també de les conseqüències de no respectar els límits. Tot comença a Creta. El pare, Dèdal, era un inventor increïble, i va ser cridat pel rei Minos per construir el laberint on amagar el Minotaure. Però, un cop acabat el laberint, Dèdal i el seu fill, Ícar, van quedar atrapats a Creta per ordre de Minos, que volia evitar que revelessin els secrets del laberint. Què fan quan et tanquen? Doncs, buscar una solució! I aquí és on entra la part més espectacular: Dèdal crea ales per volar. Imagina’t que t’enganxes plomes d’ocell i cera per fer unes ales improvisades. Això és el que fa Dèdal: construïx unes ales que ell i Ícar podrien usar per fugir. Però, atenció, abans de volar, el pare ad...

Hades és conegut com el déu del món subterrani i una de les figures més importants de la mitologia grega. Fill de Cronos i Rea , i germà de Zeus i Posidó .  Quan els tres germans van derrotar al seu pare, Cronos, i van dividir l'univers, Hades va rebre el món subterrani, el regne de la mort. Com a senyor del món subterrani, també era el guardià de les riqueses ocultes a la terra, com l'or i altres minerals. El regne d'Hades, és un lloc amb molts misteris i normes estrictes. Per arribar-hi, les ànimes dels morts havien de travessar el riu Estígia amb l'ajuda de Caront , un barquer que només les deixava passar si li pagaven amb una moneda. Per aquesta raó els grecs col·locaven una moneda en la boca dels morts quan els  enterraven. L'entrada al regne està vigilada per Cèrber , un gos de tres caps que s'assegurava que els morts no sortissin i que cap viu entrés. Dins del regne hi havia diferents zones, els Camps Elisis, un lloc tranquil per les ànimes bones, els C...

Hera és la deessa del matrimoni, la família i la protectora de les dones al part. També és la representació de la dona ideal i l'esposa de Zeus, de fet, tot i que sempre va ser fidel al seu matrimoni, és famosa per la seva naturalesa gelosa i venjativa, principalment dirigida contra les amants del seu marit i els seus fills il·legítims. Però també podem veure en diferents mites, com castiga a tot aquell que ajudés Zeus en contra d'ella.  Hera, còpia romana en marbre de l'original grega (segle ll aC) Hera lluitava constantment amb les infidelitats del seu marit i la majoria de vegades es venjava contra les amants, com veurem en els següents casos.  1. Eco Eco era una nimfa orèada, de les muntanyes i coves, que tenia una capacitat extraordinària a l'hora de parlar. És per això que a la primera versió del mite, les altres nimfes li demanen que distregui amb la seva encantadora conversa a Hera, perquè així elles poguessin gaudir amb Zeus. En canvi, la segona versió ens exp...

La filosofia grega antiga és una de les tradicions més influents i fonamentals en el desenvolupament del pensament occidental. Va establir les bases del pensament racional i crític, introduint qüestions que continuen sent rellevants fins als nostres dies. Els filòsofs grecs van reflexionar sobre temes com la naturalesa de la realitat, el coneixement, l'ètica, la política i el sentit de la vida, oferint respostes profundes i qüestionant les explicacions tradicionals basades en mites i creences populars. L'escola d'Atenes, de Rafael Context històric i cultural La filosofia grega va sorgir en un context cultural i històric molt particular. Al segle VI aC, les ciutats-estat gregues, com Atenes, Esparta i Milet, experimentaven un gran desenvolupament econòmic, polític i cultural. Aquest ambient de prosperitat va permetre que els ciutadans tinguessin temps i recursos per reflexionar sobre qüestions abstractes, filosòfiques i pràctiques. A més, els grecs van començar a tenir una v...

El culte a Dionís és un dels aspectes més fascinants de la religió de l'antic món grecoromà. Dionís Dionís, escultura en marbre, s. II aC, Museu del Louvre Va ser un dels déus més complexos de la mitologia grega. Es diu que va néixer d'una manera no convencional (hi ha diverses teories sobre els seu naixement, però la més coneguda diu que la seva mare va morir després de veure el poder de Zeus i el seu pare el va porat a la cuixa fins al dia que va néixer), i va haver de ser criat per les nimfes. Se'l vincula amb la mort i la resurrecció, però també amb la transformació i la superació de les limitacions humanes. Aquest déu tenia la capacitat de portar a l'home a una harmonia amb el diví a través de l'ebrietat i la dansa extàtica .  El seu culte es va propagar els segles IX-VIII aC. Era central en diverses comunitats de l'antiga Grècia, i més tard es va propagar a Roma.  Les Dionísies Mosaic hel·lenístic que representa a Dionís   Les Dionísies eren, com ja he di...

Les dones a l'antiga Grècia tenien pocs drets en comparació amb els homes. Sense dret a vot, a tenir terra, o heretar, el lloc de la dona era a casa i el seu propòsit a la vida era criar fills. Hi havia categories de dones que estan menys documentades que altres, com ara les professionals que treballaven en botiges. Tenint en compte el seu limitat paper a la societat, hi ha un elenc sorprenent de dones en la religió grega i la mitologia.   dones treballant Les dones a la mitologia Atena, la deessa de la saviesa i patrona d'Atenes, destaca com una figura poderosa, beneïda amb intel·ligència, valor i honor. Igual que en la majoria de cultures de l'antiguitat on l'agricultura era crucial per per a la comunitat, les deesses de la fertilitat eren extremadament importants i especialment venerades: Demèter i Persèfone eren les més adorades pels grecs. La dona sovint està representada com a esvalotadora, des de la gelosa Hera fins a Afrodita que utilitza els seus encants per fe...

Les termes romanes eren més que uns banys, eren espais centrals en la vida cultural i social a l'antiga Roma. Les instal·lacions van tenir una gran influència en la societat, al llarg del temps les termes romanes es van convertir en els llocs més importants per totes les ciutats romanes. Les termes romanes eren edificis públics que eren assignats al bany, però també servien per a altres coses. N'hi podien haver de públiques ( thermae ) que podia entrar tothom i les privades ( balnea ) que entrava la gent amb més diners. En altra banda, tenien espais per fer exercici, relaxar-se, parlar amb els amics, fer negocis o obtenir educació. L'origen de les termes es remunta als gimnasos dels grecs, que incloïen espais com la palaestra , que allà es feia esport i després banys per dutxar-se després de l'activitat física i sales on allà es podia parlar o debatre d'aspectes filosòfics. I a partir d'aquest model, els romans el van modificar, afegint innovacions com les cale...