Per exemple, Augustus. Nom d'uns quants vins procedents de diferents cellers, com Augustus Cabernet-Merlot 2006 o Augustus Charnnay 2007.
Per què penseu que a un vi li posen el nom d'un emperador?
La flama olímpica s'ha tornat a encendre al temple d'Hera a l'Olimp (Grècia). Aquest cop s'ha encés per donar llum als Jocs Olímpics d'hivern que es celebraran el dotze de febrer de l'any que ve a Vancouver (Canadà). La flama olímpica farà un recorregut llarguíssim pel país: 45.000 Km. durant 106 dies.
Les calçades romanes són una mostra de l’enginyeria romana que hi havia en el seu moment. A mesura que Roma anava conquerint nous territoris els seus enginyers i soldats construïen les vies romanes. arribaven a fer per tot l’imperi romà uns 150.000 Km., i la seva funció era la de transportar les tropes de l’exèrcit romà al seu destí.
Tot i així, quan van tenir sotmès tot el territori, aquestes vies van adoptar un valor més comercial i administratiu. En èpoques de pau eren usades per viatges de negocis i turístics, i per això, es van escriure uns tractats amb diversos recorreguts, distàncies i llocs de repòs.
A la península ibèrica van haver-hi unes 300 vies, totes elles mantenien ben comunicades les províncies romanes.
Mapa vies romanes a Hispània
CONSTRUCCIÓ D’UNA VIA ROMANA
Les principals vies romanes tenien una estructura molt sòlida. Començaven marcant els marges amb dues fileres de pedres verticals, seguidament buidaven la part central on hi havia la terra i afegien més pedres, grava, pedres triturades i finalment ho recobrien amb una superfície de lloses per evitar-hi els bassals.
Cada un d’aquests passos té el seu nom:
1. Statumen: fonament de pedres de mida mitjana.2. Rudus: capa de sorra o grava.
3. Nucleus: estrat de pedres triturades.
4. Pauimentum: superfície formada per lloses de pedra, còdols o grava.
5. Fileres de pedres que en delimiten l'amplada.
Esquema de les parts d'una via (foto de Labirinthus)
L’amplada era variada, podia ser entre 2’40 metres fins a
Els ponts solien tenir forma de falca, on intentaven utilitzar el mínim possible d’arcs i d’obertures addicionals per estalviar material.
La via Augusta, o en la antiguitat anomenada la via Herculea, per la llegenda del mític Heracles, va ser una de les vies més importants i més llargues que van haver-hi a la península ibèrica. La seva longitud era de 1500 quilometres i comunicava els Pirineus amb Cadis, en aquella època la ciutat més important, i vorejava tota la costa del mediterrani, travessant les províncies de Tarraconensis, Carthaginensis i
El seu punt de partida era
Començant pel sud, trobem Cadis (Gades), (Portus gaditanus) El port de Santa Maria, Rota (Rotea), Utrera (Ugia), Dos Hermanas (Orippo), Sevilla (Hispalis), Còrdova (Corduva), Cartagena ( Carthago), Xàtiva (Saetavis), València (Valentia), Sagunt ( Saguntum), Tortosa (Dertosa), tarragona (Tarraco), Caldes de Malavella (Aquis voconis), Girona ( Gerunda) i Narbona ( Narbonem) per finalitzar. 
Es creu que aquesta via va ser construïda al segle VI aC després de la fundació d’Empúries a la primera meitat del mateix segle. Tot i així, al segle V aC va enllaçar-se amb la població de Castulo, una població distanciada del mar i que per tant, ens fa venir l’evidència de que no pas tot el tram era fet per costa.
La via de
Aquesta calçada va permetre desenvolupar el comerç al poble dels tartessis amb el nord durant el segle VII aC. D’altra banda, també va ser empleada per a les tropes romanes, els comerciants, i els viatgers per avançar cap el nord.
Aquesta via es caracteritzava per conduir els grans jaciments de la part nord-est del país. El primer tram de la via unia les dues ciutats fundades per August, Emèrita Augusta (Mèrida) i Asturica Augusta a Astorga,totes dues eren poblades amb gent de les Guerres Cantàbriques.
Un del
s altres traços, situat al nord, unia Astorga amb Gigia, a Guixó, passant a través de Legio (Lleó). I al sud hi havia un altre tram que unia Mèrida amb Itàlica (a prop de Sevilla), i després a Gades (Cadis), des d'on es podia tenir una comunicació ràpida per mar amb Roma.
La Via de la Plata
DURANT EL VIATJE
Durant el viatge per alguna d’aquestes vies, els viatgers es podien trobar amb:
-Milliarium (pedra mil·liar): Estaven situats al llarg del trajecte. Informaven sobre la distància que hi havia entre diverses zones de la via. Les distàncies s’expressaven en milles romanes.
Al Fòrum de Roma hi havia l’anomena’t Milliarium Aureum, que marcava el punt d’inici de les vies de l’imperi.
- Mutatio (canvi): Eren les zones que s’utilitzaven pels descansos o pel canvi de cavalls. Es calcula que n'hi havia una cada 15 Km.
- Mansio (fonda): era la construcció que es trobava a les cruïlles de la via i que servia de lloc per descansar, tant per als viatgers com pels animals. S’hi podia passar la nit i es servien àpats, d’altra banda, també disposaven d’estables i d’un servei de reparació de vehicles. Totes les mansions tenien una distància d’uns 50 Km. entre elles.
- Arcs del triomf: Eren els monuments que servien per recordar la victòria i la grandesa d’algun personatge de l’imperi Romà. Posteriorment, es van utilitzar per separar les fronteres de les províncies romanes.
- Tombes: Eren monuments funeraris que es situaven al llarg de les vies romanes i fora dels recintes urbans.
- Villae (cases de camp): Eren els edificis particulars que servien de descans fora de les ciutats o com a llocs per a l'explotació agropecuària.
Actualment podem trobar-ne a:
- La vil·la romana de
-
-
-
Cristina Pacheco
2n batx
SENATVS•POPVLVSQVE•ROMANVS
IMP•CAESARI•DIVI•NERVAE•F•NERVAE
TRAIANO•AVG•GERM•DACICO•PONTIF
MAXIMO•TRIB•POT•XVII•IMP•VI•COS•VI•P•P•
AD•DECLARANDVM•QVANTAE•ALTITVDINIS
MONS•ET•LOCVS•TANT<...>IBVS•SIT•EGESTVS
La traducció és la següent:
"El Senat i el poble romà, a l'emperador Cèsar Nerva Trajà August Germànic Dàcic, fill del diví Nerva, pontífex màxim, tribú per dissetena vegada, emperador per sisena vegada, cònsul per sisena vegada, pare de la pàtria, per a ensenyar l'alçada que arribaven a la muntanya i el lloc ara destruïts."
Alguna vegada haureu menjat gelats a l’estiu, no? N'hi ha un que fa molts i molts anys que és al mercat, la procedència del seu nom és llatina i és un adjectiu de la primera classe, sabeu quin és?
Un cop l’hagueu esbrinat, digueu què significa el mot llatí. Creieu que hi ha alguna relació entre el gelat i el significat del seu nom?
Segons he vist àgora prové del grec, i era un mercat d'espai obert que funcionava com a una plaça pública de les ciutats o estats grecs. Era un centre cultural, comercial i públic.
1r Batx
rents.
.jpg)
Segons la mitologia grega, Pandora va ser la primera dona i va ser creada pels déus per castigar els homes. Els déus l'havien dotat de virtuts. Es va casar amb Epimeteu, germà de Prometeu. Pandora va obrir una caixa, que li havia donat Zeus, i que contenia tots els mals, que llavors es van escampar per tot el món. L'únic que va quedar dins la caixa va ser l'esperança.
EL mite diu que Zeus, per castigar a Prometeu, li va dir a Hefest que fabriqués a la primera dona. Quan va acabar de fer-la, Zeus li va posar de nom Pandora i tots els déus li van donar virtuts. Zeus li va donar una capsa per a Prometeu dient-li que hi havia tresors.
Prometeu, que no es refiava de Zeus, li va dir al seu germà Epimeteu que guardés la clau de la capsa, però quan Epimeteu va veure Pandora s'enamorà d'ella i al cap d'un temps es van casar. Pandora era molt curiosa i quan Epimeteu dormia li va agafar la clau i va obrir la caixa. De dins la caixa van sortir tots els mals que hi ha avui al món. Quan Pandora es va adonar del que havia fet, va tancar la capsa però l'únic que va quedar dins va ser l'esperança. Per això es diu que l'esperança es l'últim que perd l'home.
Quina relació veieu entre el nom del producte i el mite?
Mireia Vidal
1r batx
En el temps d'Hesíode, els camps Elisis es tornen les Illes Benaventurades, descrites per Píndar. Posteriorment la descripció passa a nodrir la imatge popular del paradís cristià.
Camps Elisis, París
Quina relació hi ha entre el nom del perfum i el nom de Camps Elisis de la mitologia grega?
Laura Lucas
4t ESO
En el segle XII la Corona d’Aragó experimenta un procés d’expansió per la Mediterrània que arriba fins els territoris balears. En arribar els catalans a les Illes Balears van imposar la seva llengua.
En canvi en el País Valèncià, la llengua els va arribar a partir també d’un procés de colonització feudal de part també dels aragonesos, tot i que més tard va partir un procés de substitució pel castellà. Això ha tingut les seves conseqüències en els segles següents perquè ara està patint un procés de desaparició perquè cada cop hi ha menys gent que el parla.
Andrea Padilla
Segurament tots coneixereu l’Aquarius, l’Aquabona i el iogurt Activia,i segurament també sabreu que el seu referent és clàssic, ara bé, per quin motiu creieu que li adjudiquen aquests noms als productes?
Especifiqueu quina part del nom dels productes tenen el referent clàssic, poseu el seu significat i penseu en la relació que hi pot haver entre el seu significat i la seva funció.
Cristina Pacheco
2n batx
.jpg){kind=link}
