29 d’abril del 2016

QUIN ÉS L'ANIMAL ...


"Quin és l'animal que al matí camina a quatre potes, durant el dia amb dues i a la nit amb tres?"


Per saber la resposta d'aquesta pregunta, hem de recordar el mite d'Èdip i l'Esfinx.

L'Esfinx i Èdip, François-Xavier Fabre 

L'Esfinx, era un monstre amb cos de lleó, la cara de dona i amb unes ales d'ocell, que estava a les portes de Tebes. Quan algun viatger passava per allà, anant a Tebes, i s'ha la trobava, aquesta, l'hi deia uns enigmes, a canvi de vida. 


Ella, el que volia, no era provar la força dels humans, sinó la seva intel·ligència. Les preguntes enigmàtiques que feia, eren relacionades amb l'univers o amb la condició humana. Però si algú fallava o es quedava mut, que normalment ho feien tots, ella  se'ls menjava. El que s'ha de pensar també, és que amb cada enigma, s'hi jugava la vida. 



Un dia, Èdip, es va presentar a les portes de Tebes. Davant seu, es va trobar la suposada Esfinx, aquesta li va preguntar:

"Quin és l'animal que al matí camina a quatre potes, durant el dia amb dos i a la nit amb tres?"


Èdip sense cap ajuda dels déus, ni ningú, va resoldre aquest enigma dient: 

"L'ésser humà. A la infantesa camina a quatre grapes; quan és adult, amb dos peus, i quan és vell, va amb bastó"


D'aquesta manera, va alliberar la ciutat del monstre, convertint-se en el rei i l'heroi de Tebes, mentre que l'Esfinx es va tirar per un precipici.


Mariia Myhal
1r Batx

22 d’abril del 2016

LES TERMES


Les termes (balnea) era molt important en la societat romana, sobretot en l'època imperial. Eren edificis públics amb prestacions. Són els precursors de les modernes cases de banys, saunes i balnearis termals i representaven dels principals llocs de trobada a l'antiga Roma. 

Malgrat que estaven obertes des de mig matí, la majoria de la gent hi anava a la tarda per relaxar-se després de la feina. El preu de l'entrada al terme era prou baix perquè els pobres també s'ho poguessin permetre, així doncs els banys acollien gent de tota condició social-de vegades fins i tot esclaus-. Algunes termes estaven dividides en dues parts: una per a homes i l'altra per dones, d'altres admetien el bany mixt. Emperadors com Adrià o Marc Aureli van intentar imposar-hi horaris de manera que al matí hi anessin les dones i a la tarda els homes. 

ESPAIS A LES TERMES

Palestra: Pati central al que s'hi podia practicar exercicis físics.
Caldarium: Bany d'aigua calenta.
Frigidarium: Era la sala destinada als banys d'aigua freda.
Tepidarium: Habitació de temperatura tèbia que preparava al banyista per a la d'aigua calenta.
Apodyterium: Vestuaris.
Laconicum: Bany de vapor

TERMES DE CATALUNYA
Sant Boi de Llobregat
Badalona
Caldes de Malavella
Caldes de Montbui
Un vídeo que ens mostra les termes

Natàlia Bansell
4t ESO

13 d’abril del 2016

LES VIES ROMANES

A mesura que Roma es va anar expandint, els seus enginyers i soldats van construir una xarxa de vies per unir totes les províncies de l'imperi. En primer lloc es van fer per motius militars, per facilitar el desplaçament de tropes. Més endavant es van utilitzar per motius comercials o administratius. 

    Via romana de Càparra


La decisió de construir les vies romanes la prenia l'aristocràcia o el senat, però a vegades es demanava l'opinió al poble romà. Una vegada decidida la construcció hi havia una comissió senatorial, o un censor, o un edil, que s'havien d'assegurar que el projecte es portés a terme. El manteniment de la via el portaven a terme les ciutats més properes. 



Cada via tenia diferents parts que la componien:
1. Fonament de pedres de mida mitjana (statumen). 
2. Capa de sorra o grava (rudus).
3. Capa de pedres triturades (nucleus).
4. Paviment de lloses de pedra, còdols, o grava (pauimentum).
5. Fileres de pedres que delimitaven l'amplada de la via.

    Parts d'una via romana

L'amplada d'aquestes vies podia ser molt variada, des de 2'40 metres, fins a 12. Sempre que podien intentaven que aquestes fossin rectes, per això, construien ponts per salvar el desnivell del terreny. Normalment, aquests ponts es construïen intentant estalviar el màxim de material possible, així doncs solien tenir forma de falca per utilitzar el mínim possible d'arcs. 

Les vies romanes es podien classificar segons la seva ubicació i funció:
- Les viae publicae; unien les ciutats més importants. Eren públiques, per tant, estaven pagades amb els impostos dels ciutadans romans. Entre aquestes es podien trobar les viae militae (d'ús militar) i les viae consulares (d'ús comercial).
- Les viae vicinales; comunicaven pobles i ciutats menys importants.
- Les viae privatae; unien propietats privades i eren d'ús particular, ja que, estaven financiades pels particulars (patricis). 

Al nostre país hi havia una de les vies romanes més importants, paralel·la a la costa, i que anava des dels Prirneus fins a Cadis. Primer es va anomenar via Herculea i més tard via Augusta.

    Mapa de la via Augusta



Estel Iborra
4t ESO

6 d’abril del 2016

EL MÓN CLÀSSIC EN LA PUBLICITAT

Tot i que el món clàssic ens queda molt enrere i a vegades sembli que no és present en l'actualitat, és totalment mentida. Tot i que no ens en adonem, tant per falta de coneixement com d'atenció, el món clàssic és molt present als nostres dies ja sigui utilitzant paraules gregues o llatines com  utilitzar  la mitologia per nombrar productes. Així doncs, aquest és un recurs molt utilitzat en la publicitat i en el mercat en general i avui us en deixaré alguns exemples de marques i entitats de diferents camps que segurament no hi havíem parat atenció abans.

COTXES, MOTOS I CAMIONS:
  1. El nom de l'empresa Audi ens porta a l'imperatiu del verb "audio" que significa "escoltar". Aquesta casa rep aquest nom en nom del seu director tècnic "August Horch"
  2. La marca de cotxes Volvo també fa referència al verb llatí "volvo,-is" que significa "girar, donar voltes". El mateix logo fa referència al significat de la marca, una circumferència que envolta el nom, podent significar una roda.
  3. El model Daewoo Kalos agafa la forma de l'adjectiu grec "bonic" que intenta destacar la bellesa del producte. Un altre exemple seria el Daewoo Magnus el qual surt del verb "magnus-i" i obté el significat de grandesa.
  4. La casa Toyota té diversos models amb noms d'origen clàssic com ara el Toyota Celsior, fent referència al comparatiu "celsus" (noble, sublime...) destacant-ne la seva superioritat envers altres marques.
Hi ha molts altres models de cotxes: Fiat Ulysse, Honda Odissey, Chevrolet astra, Ford Galaxy, Opel Insignia, Opel Astra...

En quant a camions, trobem la marca Pegaso, un ésser molt comú en la mitologia grega que simbolitzava el conegut cavall amb ales.

IMFORMÀTICA, IMATGE I SO
  1. La coneguda empresa Sony agafa el seu nom de manera disfressada de l'adjectiu llatí "sonus" que significa so a la nostra llengua.
  2. La marca d'ordinadors i productes electrònics "ACER" adopta aquest nom de l'adjectiu llatí "acer,-is" el qual significa "fort"
  3. La famosa casa "Canon" especialitzada en la venda de productes relaionats amb el món de la imatge, adapta el nom de la paraula grega "Kanwn" (Cànon), la qual s'utilitza per referir-se a les mesures ideals dels grecs.

  4. El nom Olympus també és agafat del grec de la paraula "Olimp". El perquè d'aquesta paraula és la intenció de fer veure que aquesta empresa frega lo diví.
  5. Dins encara d'aquesta categoria, trobem la famosa "Samsung". En aquest cas no parlem de l'origen en si del nom de la casa sinó d'un model específic d'un dels seus mòbils, el "Samsung Omnia", que es relaciona amb l'adjectiu llatí "omnis,-e" que significa "tot. L'anomenen així ja que el producte promet reunir totes les activitats aplicables a un mòbil d'alta gamma.
ALIMENTACIÓ:
  1. Hi ha begudes i aliments que agafen el seu nom del grec o el llatí, un exemple seria Aquarius, un refresc el nom del qual surt del mot "aqua,-ae"). Amb aquest nom remarca el seu major component, l'aigua.

  2. La coneguda marca de gelat "Frigo" rep el seu nom del substantiu llatí "frigus,-is", "fred" en català. Aquesta casa també és coneguda com a "Algida" en països com Malta o Itàlia.Aquest nom també és prestat del llatí i té un significat molt semblant a l'altre ("fred intens, gelat").
    La mateixa marca ofereix un gelat molt conegut, "Magnum" i precisament el model també té un nom llatí. Ve de "magnus,-i" i és denominat com a tal per ressaltar-ne la seva mida.
MITJANS DE TRANSPORT:
  1. La companyia aèria espanyola "Iberia" agafa aquest nom en honor a l nom que els grecs donaven a la Península Ibèrica.

  2. La companyia nàutica "Nautalia" rep el nom per el substantiu llatí "nauta,-ae", que significa "mariner".
ALTRES EXEMPLES:
  1. "Venus" de Gilette porta el nom de la deessa romana del amor, identificada amb la Afrodita grega.

  2. La revista sobre història "Clío" porta el nom de la Musa dedicada a la història.

  3. La multinacional "Nike", de la paraula grega "vikn" i significa victòria.
  4. La més que coneguda firma "Emporio Armani" ve també del grec. Per als comerciants aquest era un lloc destinat al comerç en territoris extrangers.
Maria González Duch
1r Batx

5 d’abril del 2016

EL MÉS CLÀSSIC DE HARRY POTTER (II)

Seguiré amb alguns dels noms dels encanteris.

Expecto Patronum: si traduïm literalment aquesta expressió trobem "espero un guardià". Serveix per invocar un ésser de fum, en forma d'animal, que pot espantar i fer fugir alguns dels éssers malignes que et poden atacar, normalment contra els Dementors. 


Expeliarmus: en llatí expelere significa expulsar una arma. Aquest encanteri s'utilitza per desarmar un oponent.
Imperio: vol dir "manar". Als llibres s'utilitza per tenir una persona sota el teu control.


Lumos: en llatí lumen vol dir "llum". Serveix perquè des de la punta de la vareta surti un raig de llum.


Obliviate: en llatí oblivio, "oblidar". Borra la memòria de la persona a qui es dirigeix l'encanteri.

Petrificus totalus: significa "petrificar totalment". Immobilitza completament la víctima durant un espai de temps. 




Reducio: en llatí reducere vol dir "reduir". 

Reparo: significa "reparar". S'utilitza per arreglar un objecte. 




Rictusempra: prové de la unió del verb rideo ("riure") i semper ("sempre"). Fa que la víctima rigui d'una forma incontrolable.

Sectumsempra: del llatí secto ("tallar") i semper ("sempre"). Causa talls profunds a la víctima.



Obitus per subitum: prové de obitus ("mort") i subitum ("sobtada"). La víctima mort directament. 

Personatges
A la saga hi apareixen una sèrie de personatges amb noms amb procedencies mitològiques o amb referents llatins. Albus Dumbledore és un dels personatges més importants de la sèrie. El seu nom significa "blanc" (albus, -a, -um). 



L'Hermione Granger, l'amiga d'en Harry, té el nom d'una heroïna de la mitologia: la filla del rei Menelau i Helena d'Esparta


La Minerva McGonagal, una de les professores preferides d'en Harry, és una de les bruixes més intel·ligents, i rep el nom de la deessa de la intel·ligència i la saviesa, Minerva o Atena




Laia Masnou
1r Batx

4 d’abril del 2016

PEGÀS


Pegàs era un cavall alat. Els seus pares eren el Posidó i la Gorgona Medusa. Quan l’heroi Perseu va mata la Medusa, del seu coll va néixer el Pegàs. 


En poc temps, en Pegàs va conquerir la muntanya Helicó i de seguida va començar a fluir la font d’inspiració divina, on les Muses varen tenir molta fama. Elles mateixes van cuidar el cavall amb ales, i a l’hivern quan no tenia menjar, les muses, alimentaven. 

Quan aquell va arrivar al Olimp, al palau de Zeus. El Déu li va donar la missió molt important. Havia de portar els raigs i els llampecs i també conduir el carro de l’Aurora. La deessa de la guerra, Atena, va domar Pegàs. I després el va donar a Perseus perquè anés a alliberar Andròmeda


Moltes persones i déus intentaven atrapar el cavall, però tothom sense cap èxit. Però el príncep de Corint, Bel·lerofont, per ell era una obsessió. 

Una vegada, quan el príncep de Corint va passar la nit en un temple d’Atenes seguint unes normes d’un endeví, aquell es va presentar amb unes corretges d’or, amb les quals ell podria atrapar Pegàs. De seguida  Bel·lerofont va anar al prat on estava pasturant Pegàs. Es va acostar a poc a poc, i el va muntar sense que aquell es va resistir. El cavall es va convertir en un gran ajuda de Bel·larofont, que junts van tenir moltes aventures contra les Amazones i la Quimera. 
Bel·lerofont i la Quimera
Tenint totes aquestes conquestes, el príncep de Creta es sentia molt orgullós de si mateix, i es passejava dient que podia volar com els déus. Dient això, va obligar el cavall a pujar fins a l’Olimp. Tot i així, el cavall no es volia acostar-se als déus, perquè sabia que Zeus podria castigar-lo, d’aquesta manera es va deixar caure. Després que passés això, Bel·lerofont va començar a viatjar pel món sense parar i Pegàs es va quedar a l’Olimp fent de transport del tro i el raig de Zeus.


Mariia Myhal
1 Batx

1 d’abril del 2016

EL MITE DE MEDUSA

Medusa, és un dels personatges més anecdòtics que existeixen a la mitologia Grega, era part de les gorgonas i els seus pares eren Forcis i CetoTenia una característica que la diferenciava de la resta de les gorgones, era la única que era mortal i era la més guapa de totes les germanes.
Medusa
Gràcies a la seva bellesa, va ser capaç d'enamorar a Posidó, i ell a causa d'estar enamorat de Medusa va decidir seduir-la, tot i que algunes persones van dir que va ser una violació, en el temple d'Atena. Això va provocar una rivalitat entre Atena i Posidó, tot i que ja eren rivals.

Les tres Gorgones
Atena, en assabentar-se del que va passar, i a més en el seu temple, va decidir castigar Medusa, que va passar a ser igual que les seves germanes, Esteno i Euríal. Les dues eren monstres sense ànima, amb les mans metàl·liques i ullals molt afilats, i tenien uns ulls que emetien una llum, que si et mirava directament als ulls et deixava de pedra.





Afrodita no estava conforme amb el càstig, i estava gelosa de la cabellera de Medusa, li va convertir els cabells en serps, i d'aquesta manera Medusa, va estar desterrada a viure a les terres hiperbòries. 

Del què va passar entre Posidó i Medusa, va sorgir un embaràs, el que va fer que incrementés el rancor d'Atena, la qual va ordenar a Perseu que matés Medusa.

Perseu
Perseu, en la seva missió, que era una cosa casi impossible de realitzar, va utilitzar unes sandàlies que tenien ales, que els hi havia donat Hermes. Aquesta protecció addicional, li prevenia la mirada de Medusa, també portava un escut brillant, de manera que si ella l'arribava a mirar, ell amb la llum de l'escut podés repelar la seva mirada. Per sort, no va tindre la necessitat d'utilitzar-lo, ja que va esperar que Medusa es quedés adormida a la seva guarida. Perseu, volant amb les seves sandàlies va aconseguir posar-se sobre de Medusa i li va tallar el cap.









Amb aquest tall, pel mig del coll de medusa,  van sortir els seus fills, Pegàs i el gegant Criasor. El cap de Medusa va ser per Atena, que el va utilitzar a totes les seves batalles com escut, al igual que va fer Perseu anteriorment per rescatar a Andròmeda i poder matar  Polidectes.


La sang que va sortir del coll de Medusa, la van guardar, per finalitats que només els déus coneixien, ja que la sang de la seva vena esquerra era el verí mortal, i la sang de la part dreta, tenia característiques que permetien curar i que s'utilitzaven fins i tot per ressuscitar els morts. 

El mite de Medusa s'ha fet famós i ha sortit en pel·lícules. Aquí deixo un fragment de la pel·lícula de "Persy Jackson y el ladrón del Rayo" on apareix Medusa. 


Irene Riera 
1r Bat

TÀRRACO

Tots coneixem la ciutat de Tarragona, però pocs saben el seu origen i la gran importància que va tenir en l'època clàssica... En aquella...

Popular Posts