28 de novembre del 2019

LA MITOLOGIA A MATRIX (II)

La pel·lícula de Matrix conté molts simbolismes per explicar, es necessitaria molt temps per comentar tota la pel·lícula. He decidit fer una segona part sobre la mitologia que s'hi troba. Al blog podeu trobar la primera part, on faig una breu introducció de la pel·lícula i explico els símbols mitològics que es troben en els personatges principals, anomenada LA MITOLOGIA A MATRIX. En aquesta part explicaré els que passen més desapercebuts en la resta de personatges:

PERSÈFONE I MEROVINGI
Merovingi adopta aquest nom a causa del llinatge de la família Merovingia, els reis que van governar França i que creien que portaven la sang de Jesucrist, ja que el personatge de la pel·lícula també afirma ser Francès. Tot i així també se'l pot relacionar amb el dimoni, o Hades, a causa de la seva conducta. Merovingi té totes les claus de les portes de Matrix, així doncs és important a la pel·lícula, però aquest es nega a revelar-les, així essent un personatge ''dolent'' ,tal com nosaltres veiem el déu de l'inframón. Tota la seva conducta ja és una relació amb el déu i també és líder dels programes més antics, anomenats a la pel·lícula "programes perduts, essent una possible referència a les ànimes perdudes d'Hades. Però el fet que la seva esposa es digui "Persephone" encara ho fa veure més clar. A més, en una escena on apareixen els dos vestits de vermell, s'observa que entren a un local aparentment anomenat Club Hell (club de l'infern).


Merovingi

L'actitud de Persephone també és simbòlic a la pel·lícula. És una de les dones més belles que apareixen en tota la narració amb un cos perfecte i sent físicament proporcional. Ella no està a gust amb el seu marit (Merovingio que com he esmenat abans representa Hades) ja que li és infidel repetides vegades, i mostra una actitud freda i amb pocs sentiments cap a ell i cap a la resta de la gent. Persèfone de la mitologia grega adopta les mateixes característiques. La bellesa de la deessa porta a tots els homes a anar al darrere seu però ella no n'accepta cap, al ser abandonada per Posidó (el seu pare), li queda aquest no voler cap home. Però al ser retinguda per Hades fa que aquest fa que l'obligui a estar amb ell tot i que ella no vulgui i com a conseqüència hi ha un descontent per part d'ella. 

Un altre aspecte és que Persephone no intenta abandonar la seva posició dins de Matrix, però col·labora amb Neo per intentar equilibrar la balança. Persèfone mitològica també intentava equilibrar les estacions.

Persephone
L'ORACLE
L'oracle és una dona i adverteix a Neo del seu futur. També és anomenada pitonissa a vegades, fent clara referència a l'oracle de Delfos. L'oracle de Delfos era un oracle que es trobava a la ciutat de Delfos, a un temple dedicat a Apol·lo. També l'anomenaven pitó, com a referència a la serp, ja que deien que aquest la vigilava. A més a casa seva, concretament a la cuina, que és on fa les seves consultes, hi té la següent frase penjada a la paret: Coneix-te a tu mateix. En el temple dedicat a Apol·lo, a Delfos, on es trobava aquest oracle, es pot llegir la mateixa frase. Una altra característica que tenia l'oracle de Delfos era que es deia que només permetia consultes a la gent bona i amb fe, i sobretot, abans purificada. Neo a la pel·lícula se'l considera així, ja que la seva intenció és salvar la humanitat dels robots.


L'oracle (Pitonissa)

Carla Erra
1r Batx

27 de novembre del 2019

HÈRACLES

Hèracles, o Hèrcules segons els romans, és el semidéu més important. Era fill d'una dona mortal (Alcmena) i de Zeus. La bellesa d'Alcmena va captivar Zeus, però el seu desig es veia frustrat per l'honestedat d'ella. Així que Zeus va aprofitar que Amfitrió (el marit) va emprendre una expedició militar per aproximar-se a la dona sota la forma del mateix Amfitrió. Enganyada per aquella aparença, va passar tota la nit amb Zeus, però aquest va allargar la seva estada fins que el veritable Amfitrió tornà de la guerra. El seu marit va passar la nit amb ella i va descobrir que havia estat amb un altre. Malgrat que Alcmena estava ben segura de la seva fidelitat, la va voler castigar. Però Zeus ho va impedir revelant tota la veritat i la innocència de la dona. A més, va advertir Amfitrió que de la doble unió naixerien dos fills en un mateix part, però de pares diferents.

En efecte, Alcmena va donar a llum dos infants, Íficles, fill d'Amfitrió, i Alcides, fill de Zeus. 


Alcmena dona a llum a Hèrcules envoltada d'assistents, Frederik Bouttats

Tant era l'odi que Hera tenia cap a Alcides, que va enviar dues serps enormes a la cambra on dormien els dos bessons. Mentre Ificles no feia més que plorar i cridar aterrit, el seu germà va agafar sense por les dues serps i les va escanyar. En entrar el marit d'Alcmena a veure què passava, no li va quedar cap dubte quin dels dos era fill de Zeus.


Hèracles i les serps, autor desconegut

Alcides es va casar amb Mègara, filla del rei Creont de Tebes, amb la qual va tenir tres fills, però Hera, que encara li tenia rancúnia al fill il·legítim del seu marit, li va provocar un terrible atac de bogeria, en el qual Alcides va matar amb arc els seus propis fills i els d'Euristeu, el seu cosí i rei de Tirint. Quan va recuperar el seny, horroritzat per l'acte que havia comès, va acudir a l'oracle de Delfos per saber com expiar el seu terrible crim. L'oracle li va ordenar canviar-se el nom pel d'Hèracles (que significa ''la glòria d'Hera'') per així aplacar la ira de la deessa i posar-se al servei d'Euristeu durant dotze anys. Durant aquest temps Euristeu li va posar dotze treballs que només Hèracles podia fer.

Evelyn Gilberte 
2n Batx

26 de novembre del 2019

EL CRISTIANISME I LA LLENGUA LLATINA

El cristianisme va aparèixer com una secta del judaisme a la regió mediterrània oriental. Òbviament, en aquella època ja feia anys que es parlava el llatí i, per això, quan els cristians van començar a tenir cada cop més creients van agafar paraules del llatí per modificar-les donant-los un significat religiós. Els cristians van optar per aquest mètode ja que inventar una altre llengua era molt complicat i, a més, la gent ja estava acostumada a parlar en llatí i van pensar que d'aquesta manera seria molt més fàcil que la gent seguís la seva religió, amb això van guanyar que la gent utilitzes aquestes paraules en converses quotidianes i de forma fluida donant més importància al cristianisme. 

En els diccionaris de llatí podem trobar aquestes paraules, només cal buscar una paraula i si surt una creu cristiana, com es mostra a la foto següent, seguida d'una traducció aquest serà el nou significat que li varen donar els cristians



D'aquestes paraules en podem trobar moltes al diccionari, però aquí us deixo un exemples, que podeu buscar vosaltres mateixos per comprovar-ho:
  • Abyssus: originalment "aigües profundes" passa a ser "infern"
  • Baptisma: originalment "immersió" passa a ser "baptisme
  • Christus: originalment "ungit" passa a ser "Jesucrist
  • Discretio: originalment "separació" passa a ser "bon judici
  • Elimo: originalment "netejar" passa a ser "purificar
  • Fraudulentia: originalment "canallada" passa a ser "astúcia
  • Honorificentia: originalment "honor" passa a ser "acció d'honrar"
  • Illatio: originalment "impost" passa a ser "sepultura
  • Lapsi: originalment "els caiguts (en combat)" passa a ser "els pecadors
  • Missa: originalment "acomiadament" passa a ser "la santa Missa"
  • Officialis: originalment "acompanyant" passa a ser "servidor de Déu
  • Paradisus: originalment "jardí" passa a ser "paradís terrenal"
  • Recogitatio: originalment "reflexió" passa a ser "meditació
  • Sacrate: originalment "místicament" passa a ser "religiosament
  • Trinitias: originalment "trinitat" passa a ser "la Trinitat de les persones de Déu"
  • Unigenitus: originalment "fill únic" passa a ser "Jesucrist"
  • Veredarius: originalment "correu" passa a ser "missatger
  • Zizania: originalment "escàndol" passa a ser "falses doctrines"
Íngrid Tornamira 
1r Batx

25 de novembre del 2019

DÀNAE

Els pares de Dànae són el rei Argos Acrisi i Eurídice. Acrisi va rebre un oracle en el que s'anunciava que el fill de la seva fill el mataria.
Per tal d'evitar l'oracle, Acrisi va decidir tancar a la seva filla Dànae en una cambra subterrània de bronze amb un guàrdia que la vigilés constantment. Tot i així, l'oracle s'havia de complir i Dànae quedà prenyada. Hi ha versions que asseguren que Zeus arribà a la cambra en forma de pluja d'or i seduí a la jove. Altres versions apunten a que va ser l'oncle de la jove qui la va embarassar.

Quan Acrisi es va assabentar del que havia passat, es negà a creure la història de l'origen diví, per la qual cosa va decidir tancar a la seva filla i al bebè dins un cofre i llançar-los al mar. Però Zeus els protegí i arribaren sans a la illa de Sèrifos

Dictis, el germà del tirà Polidectes va oferir refugi a la noia i al seu fill. El tirà s'enamorà de Dànae i per això va voler allunyar a Perseu , el fill de la noia, d'ella enviant-lo a buscar el cap de Medusa. 

Mentre que Perseu anava complint els manats, Polidectes va intentar captivar de la millor manera Dànae, i com que ella no acceptava, l'amenaçava terriblement i a la mateixa vegada maltractava al seu propi germà Dictis, qui havia cuidat com un fill a Perseu i desitjava defensar a la jove dels desitjos passionals del tirà. 

Quan Perseu va tornar amb el cap de Medusa, va trobar a la seva mare i a Dictis pregant pietat davant Polidectes. Va comprendre, doncs, tot el que havia passat i, mitjançant el cap de la criatura convertí el tirà i els seus servidors en pedra.

Després que Dictis quedés com a rei de la illa, Dànae i el seu fill Perseu van partir direcció Argos, on la jove es retrobà amb la seva mare Eurídice i Perseu anà en busca d'Acrisi, a qui tal i com havia previst l'oracle, matà sense voler. 

En una altra variant del mite, Dànae és presentada per Dictis a Polidectes, el qual es casa amb ella i cria a Perseu com al seu propi fill. 
Dànae i Perseu a la platja de Sèrifos,  John William Waterhouse











                                                  


Judith Rodríguez 
2n Batx

22 de novembre del 2019

ATENA

El seu nom romà és Minerva i el nom grec és Atena.
Minerva era la deessa de la guerra estratègica, de la saviesa i la raó. Simbolitza les arts i tècniques de la guerra. A més, era la protectora de la ciutat de Roma. 
Va ser una deïtat molt important, ja que era la que s'encarregava de protegir la capital de l'imperi.

És una deessa verge. Tot i això té un fill, ja que en una visita a Hefest, abandonat i menyspreat per Afrodita, es va enamorar d'Atena només veure-la, i va començar a perseguir-la. Va agafar-la i en el seu desig va tacar la cama de la deessa, que més tard es va netejar amb un tros de llana. D'aquí va néixer Erecteu, a qui Minerva va cuidar i educar. 



Atena, Segle ll a.C.
                                                       

És filla de Zeus i Metis. El naixement de Minerva, segons la llegenda, diu que el seu pare Júpiter devora a la seva mare Metis, ocasionant-li un fort dolor de cap. Acudeix a Volcà, el déu del foc i dels metalls, perquè l'ajudés. Ell decideix obrir-li el cap amb un martell, seguit d'això apareix Minerva amb una edat adulta i amb un casc, una llança i un escut. Es diu que va fer un crit de guerra que va ressonar per tota la Terra.

Aquesta deessa seria qui ajudaria Júpiter a la guerra de gegants i més tard a la Guerra de Troia.

Aquesta deessa es representa com una dona bella, vestida de forma senzilla, com a model de fortalesa i valor per tots els del poble romà. 

Els seus símbols son el mussol, la seva ègida, la qual portava la cara de Medusa, i un escut. Es sol representar amb el símbol d'un mussol o d'una òliva, ja que representen la saviesa. 

Va ser patrona d'Atenes. Els atenesos havien de triar un déu protector i dubtaven entre Posidó (déu del mar) o Atena. 
Posidó va clavar el trident en una roca i va fer brollar una font d'aigua salada. En canvi, Atena va colpejar el terra amb la seva llança i en va sortir una olivera. Els atenesos van triar a Minerva com a protectora de la ciutat.

A continuació, un Slideshare que aprofundeix una mica més sobre Atena:

 Paula Torras
1r batx

21 de novembre del 2019

PERSÈFONE

Persèfone era filla de Zeus i de la seva germana, la deessa de l'agricultura i la fertilitat anomenada Demèter. 

Persèfone era una bella jove que vivia amb la seva mare i les dues estaven sempre unides. El fet que passessin tanta estona juntes feia que la seva mare la protegís i com que tenia tants pretendents, Demèter els rebutjava a tots i no en volia cap per a ella. A causa d'una distracció de Demèter, Persèfone va esdevenir reina de l'inframón.

Un dia Persèfone estava collint flors tranquil·lament juntament amb algunes nimfes fins que al collir un narcís, la terra es va obrir i en va sortir Hades (que era un pretendent de Persèfone), qui la va raptar i se la va endur amb el permís del seu germà, pare de Persèfone, Zeus.

El Rapte de Prosèrpina, Peter Paul Rubens (1636-1637)

Quan Demèter es va adonar que la seva filla havia desparegut immediatament va castigar a les nimfes que anaven amb ella amb sirenes i va començar a buscar-la. Demèter, juntament amb l'ajuda de les torxes d'Hècate la va buscar arreu del món durant nou dies i nou nits i durant aquests dies la terra va començar a no ser fèrtil i la gent del poble va començar a enfadar-se perquè no tenien aliments i passaven gana. Ja el desè dia, Demèter va decidir anar a consultar el déu del sol (Heli) per si sabia alguna cosa de la desaparició de la seva filla. Heli li va revelar que Persèfone es trobava a l'inframón juntament amb Hades (algunes versions diuen que va ser Apol·lo qui li ho va dir).

Al veure que la seva estimada Demèter estava patint i al veure també la situació de la terra, Zeus se'n va penedir, i va demanar al seu germà que la deixés anar. Per tal de que Persèfone pogués tornar lliurement casa no podia menjar cap mena de fruit de l'inframón, ja que si ho feia, s'havia de tornar obligatòriament. Persèfone tenia molt clar que no podia consumir cap mena de fruita però Hades la va enganyar perquè mengés sis grans de magrana, el que va fer que hagués d'anar a l'inframón sis mesos cada any, un mes per cada gra consumit. 

A partir d'aquest mite, els grecs explicaven el fenomen de les estacions, ja que durant aquests mesos que Persèfone no estava present a l'Olimp, no hi havia collites, temps que equival a la tardor i l'estiu, quan les collites són escasses.

Una altra versió afirma que Hermes va negociar amb Hades per tal d'arribar a la conclusió del temps que passaria amb cadascú.

Consultant aquest vídeo es pot entendre millor el mite:


Carla Erra
1r Batx

20 de novembre del 2019

DÀNAE I PERSEU

Acrisi era el rei de la ciutat d'Argos i el pare de Dànae. Un dia va anar a visitar l'oracle, per saber els seu futur, i poder determinar els seus èxits com a rei i  si el destí li tenia preparat alguna sorpresa. Però això no va ser així. L'oracle va preveure que en un futur ell seria assassinat pel seu propi nét. Al rebre la terrible notícia, el rei Acrisi immediatament va tancar a la seva filla en una càmera hermèticament tancada construïda amb bronze, on tenia totes les comoditats que ella volia. 

Mentre Dànae estava tancada, el seu pare va anunciar per tota la ciutat que la seva filla estava morta, i que ningú demanés per casar-se amb ella. Malgrat això tothom sospitava que no podia estar morta, i que havia d'estar tancada a algun lloc per força.

Al cap d'un temps, Zeus va enviar un missatger perquè li portés notícies de com anava la vida a la terra (de tant en tant ho feia) i en assabentar-se de la història de Dànae, va voler canviar les coses, ja que estava modificant el futur per un bé propi, fent mal a la seva pròpia filla, que es veia molt maca. Zeus, va canviar d'aspecte i va convertir-se en pluja daurada. Les gotes van entrar a la càmera i poc a poc, van anar cobrint tot el cos despullat de la jove. Es va quedar embarassada.


Dánae rebent la pluja d'or, Tizià (1560-1565)

Quan el rei se'n va assabentar, va quedar realment sorprès. Nou mesos després, va néixer Perseu, i el rei Acrisi va decidir tirar ell i a la seva mare riu avall. Així doncs, van construir una caixa de fusta i els van tancar als dos a dins. Al cap d'un temps, gràcies als forts vents, van arribar a l'illa de Sèrifos, on els va rescatar un pescador anomenat Dictis (antic rei de l'illa), qui els va acollir a casa seva. Tot seguit, el seu germà Polidectes, rei de la illa, els va acollir a la seva cort, ja que es va enamorar molt fortament de Dànae.



Dánae i Perseu, Sybil Tawse (1920)


Amb el temps, Perseu anava creixent i s'anava convertint cada vegada amb un home més fort i amb grans habilitats de guerrer. Mentrestant, el rei Polidectes també anava demanant matrimoni constantment a la donzella Dànae, però ella el rebutjava cada vegada que se li declarava. Perseu volia ajudar a la seva mare perquè ella no mostrava el desig de casar-se amb Polidectes, és per això que Perseu es va convertir en un obstacle pel rei, i volia desfer-se'n ràpidament.

Polidectes va enviar a Perseu a matar a la temuda Medusa, que tenia com a característiques serps als cabells i convertir en pedra a qualsevol qui la mirava. El rei va acordar amb Perseu que un cop la matés li portaria el cap com a mostra. Polidectes va pensar que li seria impossible matar-la i que per tant, se'l trauria de sobre. Atena li va mostrar els passos que havia de seguir per fer-ho. Primer, li va dir que havia de visitar les Gorgones, les bruixes germanes que compartien un sol ull, per així robar-los-el, i que elles els mostressin el camí cap a Medusa a canvi de l'ull. Gràcies a l'ajut d'un escut d'or tan brunyit que reflectia la mirada de Medusa regalat per Atena, un casc que li proporcionava invisibilitat obsequiat per Hades i les sandàlies i la falç que Hermes li va cedir, va aconseguir finalment tallar-li el cap a Medusa, derrotant-la.


Perseu i Medusa, Benvenuto Cellini (1545-1554)


Quan Perseu ja havia fet la seva feina, de camí a casa es va trobar a Andròmeda, qui estava encadenada a una roca i a punt de ser devorada per un monstre marí. Perseu la va salvar i al cap d'un temps, es van casar. Quan Perseu finalment va arribar a casa del llarg camí, es va trobar que el rei Polidectes no s'estava comportant amb la seva mare, i fent servir el cap de Medusa que li havia de portar com a prova, el va convertir en pedra. Tot seguit Dictis va prendre-li el tro com a rei. 

Perseu al cap d'un temps va tornar a la seva Pàtria, la ciutat d'Argos per participar en un jocs on ell practicava el llançament de disc. Acrisi encara era el rei de la ciutat, però el que no sabia era que el seu nét participava als jocs. Perseu practicava llançament de disc, i al llançar-lo, casualment va tocar el cap del seu avi, provocant-li la mort a Acrisi, tal com l'oracle feia temps havia previst.

Perseu va seguir amb el tro d'Argos, com a successió del seu avi i van viure amb Andròmeda molt feliços. Quan van morir els dos, Atena els va convertir en constel·lacions de dalt el cel.



Carla Erra
1r Batx

19 de novembre del 2019

HEFEST

Hefest (Volcà) era el déu del foc i de la forja. Era considerat el protector de tots aquells que treballen a l'artesania o a la metal·lúrgia. 
Era el fill de Zeus i Hera, tot i que hi han històries que diuen que només era el fill d'Hera. Un fet que destaca molt d'Hefest a diferència dels altres déus de l'Olimp, és que va néixer molt lleig, així que la seva mare el va llençar des de l'Olimp i la caiguda li va ocasionar coixesa. 
Va caure al mar on va ser recollit per la mare d'Aquiles. Va ser criat per 2 dones a l'illa de Lemnos fins que es va convertir en el mestre artesà. 

Vulcà, Guillaume Coustou, 1742

El retorn a l'Olimp: 

Per guanyar-se la gratitud de l'Olimp va fer diversos regals als déus, però no hi havia resultat.
Així que va decidir fer una trampa al tron d'Hera, es tractava d'una trampa que qui s'assegués a aquell tron és quedaria atrapat. Hera va quedar atrapada a aquesta trampa així que tots els déus de l'Olimp li van demanar a Hefest que l'alliberés, però aquest es va negar. Però gracies a Dionís (déu del vi), Hefest va tornar ebri a l'Olimp i va accedir a alliberar-la però amb unes certes condicions, una d'aquestes va ser casar-se amb Afrodita.
Així que Afrodita i Hefest es van casar, Hefest va forjar moltes joies per aquesta, però ella no estimava a aquell déu, així que es va buscar un amant, Ares déu de la guerra. Però Apolo els va descobrir, així que li va anar a dir a Hefest, aquest no va dir res, però va preparar una xarxa invisible i irrompible de plata al voltant del llit d'Afrodita. 
Així que quan aquests dos es van tornar a trobar, els dos amants van quedar atrapats a la xarxa, i Hefest va avisar tots els déus perquè ho veiessin i així avergonyir els amants. Però un dels déus va quedar parat amb la increïble bellesa d'Afrodita, així que finalment el que va quedar avergonyit va ser Hefest. Va prometre alliberar-los de la xarxa si no es tornaven a veure mai més. Aquests van accedir, però mai van mantenir la seva promesa. 



Família: 
Mai van tenir fills amb Afrodita, ja que aquesta l'enganyava. 
Però algunes històries diuen que va tenir un fill amb Atena, que la va intentar violar però no va poder. El seu semen va caure al terra i Atena el va netejar amb un mocador i així va néixer Erictoni. 
Hefest va tenir moltes amants diferents i molts fills, entre les seves amants es trobaba Caris una de les 3 i de les mes joves càrites. 
Els seus fills van ser: Eukleia, Eupheme, Euthenia i Philophrosyne. 


Judit Contreras
1r Batx

18 de novembre del 2019

EL NAIXEMENT DE VENUS

Autor: Sandro Botticelli (1444-1510)
Cronologia: 1485
Tècnica: tremp sobre tela
Mides: 1'73 x 2'78 m
Estil: renaixentista
Tema: mitològic
Localització: Galleria degli Uffizi (Florència)

El naixement de Venus, de Sandro Botticelli
BIOGRAFIA DE L'AUTOR

Alessandro de Mariano Filippei, conegut amb el nom de Sandro Botticelli, es va iniciar en l'activitat artística com a orfebre, però aviat es va passar a la pintura. El seu mestre fou Filippo Lippi, i aviat va rebre encàrrecs de les millors famílies florentines, incloent-hi els Mèdici, gràcies als quals va conèixer la filosofia neoplatònica.
Considerat en vida el pintor més popular de Florència, quan l'any 1500 Leonardo Da Vinci tornà a la ciutat, l'estil de Botticelli va ser considerat arcaic i va quedar en segon pla. 


Al centre de la pintura s'hi dibuixa la imatge espiritual i bella de la deessa Venus (Afrodita) nua sobre una petxina. La seva concepció anatòmica revela un grau alt d'idealització, tant en les diferents parts -coll massa llarg o espatlles massa caigudes i estretes-, com en la posició d'equilibri clàssic en contrapposto.

La figura esvelta de Venus s'estableix com a eix simètric del triangle compositiu imaginari que es forma a partir de les dues diagonals creades pels altres personatges i que té el vèrtex superior al cap de la deessa. Els altres personatges, situats als extrems, dirigeixen les seves accions directament a Venus, i així compensen l'espai escènic i alhora li donen un ritme dinàmic contraposat a la serenitat del personatge central. Tota l'escena està emmarcada en un paisatge de naturalesa solitària i ideal, d'acord amb la bellesa harmoniosa de la deessa.

El dibuix lineal dels contorns, tant en les figures com en el paisatge, no només ajuda a distingir amb nitidesa la figura del fons, sinó que n'estilitza i suavitza la forma. Amb el mateix objectiu és tractada la llum, uniforme en gairebé tota la superfície -sense clarobscurs-, i els colors, dominats per una paleta clara i sense estridències. 

TEMÀTICA
En la mitologia clàssica hi ha dues versions sobre el naixement de Venus, la deessa de l'amor. Segons Hesíode, nasqué de l'escuma del mar, en el qual havien caigut els genitals d'Urà, castrat pel seu fill Cronos. En una segona versió, narrada per Homer, Venus va néixer al mar i és filla de Júpiter (Zeus) i Dione, deessa de la terra.

No obstant això, Botticelli no representa el naixement, sinó la seva arribada a Citera després d'haver nascut. Venus està acompanyada per Zèfir (vent de l'oest) i Aura (deessa de la brisa). A terra és rebuda per una de les Hores (estacions de l'any), és la Primavera, a causa de les flors del vestit. Les roses també s'identifiquen amb l'amor, i la petxina en què és transportada la deessa, amb la fecunditat.

Més enllà de la lectura iconogràfica, és possible una interpretació neoplatònica, corrent filosòfic molt lligat a l'entorn cortesà del pintor, segons la qual aquest llenç representaria la unitat entre la bellesa, l'amor i la veritat, qualitats que s'encarnen en la figura Venus. Cal assenyalar que, des de la Roma clàssica, aquesta és la primera representació d'una figura femenina nua.


Bruna Villegas
2n Batx

15 de novembre del 2019

ELS JOCS DE LA FAM I LA INFLUÈNCIA ROMANA I MITOLÒGICA (I)

Els Jocs de la Fam és una trilogia de llibres de ciència-ficció escrita per Suzanne Colins.
Aquesta narra la història d'un país anomenat Panem, dividit en 12 districtes, que aquest cada any fa un sorteig entre els adolescents de 12 a 18 anys per escollir dos tributs de cada districte per jugar als jocs de la fam. A aquests jocs hauran de lluitar a mort amb un únic objectiu, sobreviure.
En aquesta novel·la hi podem distingir diferents característiques que podrien estar relacionades amb la cultura de l'antiga roma, i la mitologia:
  • L'arena
L'arena és el lloc on s'hi celebren els jocs, on els adolescents destinats a lluitar han de jugar-s'hi la vida. 
Les característiques de la situació són molt semblats al Coliseu de l'Antiga Roma: 
- Aquells que estaven destinats a lluitar dins del Coliseu, eren enviats a l'arena i forçats a lluitar fins la mort. A més, a vegades feien servir animals carnívors, com els lleons, per què perseguissin als lluitadors. 
Als jocs de la fam, el Capitoli (govern que mana fer aquests jocs), feien ús d'aquestes estratègies per fer-ho "més entretingut". 
En els dos escenaris l'objectiu principal era l'entreteniment. Així doncs, tant a Roma com a la ficció de la novel·la ens hi podem trobar patrocinadors que apostaven per el jugador que els agradava més o tenien més possibilitats de de guanyar. 
Arena dels jocs de la fam (2na pel·lícula)

Arena del Coliseu de Roma
  • "Panem"
El nom de la mateixa ciutat on passen els fets, es diu Panem. Antigament, a Roma tenien una dita "panem et circenses", que es tradueix com "pa i entreteniment". El Capitoli doncs, intercanviava menjar per entreteniment, d'aquí ve el títol d'"Els jocs de la fam", símbol que et mostra que competien per menjar, ja que el guanyador era recompensat amb menjar i regals, i enviats a viure a la zona més rica del seu districte, on estaven a l'abast de molts privilegis.
  • El sacrifici
A la mitologia, els déus demanen sacrificis o ofrenes dels mortals. Molts herois mitològics es sacrifiquen, o són voluntaris per fer algun encàrrec impossible per una dona que estimen o per la recompensa que els hi ofereixen a canvi. Per exemple, Hèrcules va ser forçat a aconseguir reptes impossibles, a a canvi de recuperar la seva llibertat.
A la novel·la, Katniss, la protagonista, es presenta voluntària per salvar la seva germana de ser jugadora. Ho fa per l'amor a ella, per salvar-la d'una mort inevitable. En aquest cas, la jove entra als jocs només per salvar la seva germana, encara que no ho havia de fer a contra cor.


  • Regals que vénen de dalt
Zeus va assignar Prometeu per crear els humans a base d'aigua i fang, i aquest ho va fer, però en el procés, va estimar als homes més del que Zeus havia pensat. El déu no compartia el sentiment de Prometeu, i va voler prohibir als homes de tenir poder, especialment del foc. Prometeu va donar més importància als homes que a la ira del poder i autoritat del déu dels déus, doncs va robar el foc de Zeus i el va donar als humans com a regal per sobreviure del fred.
Als Jocs de la Fam, els mentors ajuden als jugadors del seu districte. Amb els diners dels patrocinadors els hi compren les coses necessàries per seguir vius. Tan els hi poden enviar menjar, medicina, entre d'altres, enviat amb una petita cistella que cau del cel amb un petit paracaigudes.

Alba Riera
2n batx

14 de novembre del 2019

EUBÚLIDES DE MILET

Eubúlides de Milet fou un filòsof de l'antiga Grècia, va viure entre els segles V i IV. Eubúlides va assistir a l'escola Megara, formada per el filòsof Euclides, de la qual passarà a ser-ne director anys més tard. Ell es conegut per les seves complexes i enrevessades paradoxes que buscaven ridiculitza els sil·logismes d'Aristòtil de qui s'havia declarat rival. 

Estàtua d'Eubúlides de Milet

Una de les seves paradoxes més famoses és la de mentider. Aquesta data del segle IV, des de llavors molts filòsofs, humanistes, estudiosos... de l'època van estar-ne buscant la solució. Alguns, com Filetes de Cos, es van oblidar de menjar, dormir, beure, etc. buscant la resposta a la paradoxa. Poc després, l'any 285 a.C Filetes moria sense haver-ne trobat la resposta. La paradoxa diu: "Si un home afirma que està mentint, el que diu és cert o fals?"

Estàtua de Filetes de Cos
Una altra paradoxa molt famosa és la del cocodril, i aquesta ja és un xic més complexa que l'anterior. Eubúlides deia: "Un cocodril captura un nen. El seu pare intenta negociar amb el cocodril perquè li torn-hi el fill. L'animal li promet al pare que si és capaç d'endevinar el que passarà a continuació li tornarà el nen. El pare accepta i respon que no li tornarà el fill." Aquí és on apareix la paradoxa, què ha de fer el cocodril ara? Ja que si no li torna el fill al pare estaria trencant la seva promesa, però si el cocodril li torna el fill al pare llavors la resposta del pare seria incorrecte i, per tant, l'animal no hauria de tornar-li el fill al pare.

I vosaltres, quines creieu que són les respostes?

Íngrid Tornamira
1r Batx

13 de novembre del 2019

LA MITOLOGIA A MATRIX

Qui ha vist la pel·lícula Matrix, ha observat que la pel·lícula en sí és molt complexa i abstracta. A través d'una paradoxa de quina és la vertadera realitat, ens planteja una distòpia del nostre món on les màquines dominen la humanitat i s'alimenten de la seva energia, infiltrant a la gent una realitat simulada, que es el que per nosaltres seria el nostre dia a dia i el que creiem que és la nostra realitat. 

A més, la pel·lícula és plena de simbolismes i cada personatge que surt a la pel·lícula té alguna característica que resulta simbòlica i es pot veure reflectida en molts d'ells, una referència grecollatina.

NEO
És el personatge principal de la pel·lícula. És la persona que descobreix què és món el qual ha estat vivint durant tota la seva vida i de que es tracta realment la realitat. Durant la pel·lícula es diu que és l'elegit per salvar la humanitat d'aquesta catàstrofe. Es tractaria del messies, l'heroi que està present en totes les religions que està predestinat a portar el bé al poble, com podrien ser personatges com Odisseu, Heracles, Aquil·les, entre d'altres. A més, Neo significa "nou" en llatí, nom que també indica les característiques del personatge.

MORFEU
Morfeu és un déu grec, concretament el déu dels somnis. Es diu que aquest volava pel cel amb les seves ales dispersant somnis i fantasies pels humans. El personatge de la pel·lícula el qual adopta el nom d'aquest mateix déu és el que obra les portes a Neo a la nova realitat, el món el qual sempre n'ha estat cec i que tota la humanitat desconeix. És el que mostra quin i què és realment el somni de Matrix. El personatge adopta el paper del savi i el que transmet a la resta el seu coneixement. Es pot veure clarament aquesta relació del personatge de la pel·lícula amb el déu grec, ja que ell és el que principalment coneix el somni i el pot diferenciar més bé de la realitat.



TRINITY
Com bé el seu nom indica, fa referència a les trinitats de la religió, és a dir, tres aspectes que ho unifiquen tot. La trinitat més coneguda possiblement és la del cristianisme: el pare, el fill i l'esperit sant, que s'unifiquen per formar el que tots coneixem com Déu. Si Morfeo representa el pare i Neo el fill Trinity és l'element que ho unifica tot i que fa que la força de la trinitat sigui possible. Però si apliquem aquest concepte a la religió grega, podríem relacionar-ho amb les Moires les divinitats del destí, les Gorgones, les germanes caracteritzades per tenir serps enlloc de cabells, on destacava Medusa (era l'única mortal) o bé les Graies, tres germanes amb aspecte de bruixa caracteritzades per compartir un únic ull. Per tant Trinity representaria aquest tercer element de tots els trios.

Pel que fa el paper del personatge a la pel·lícula, és molt complet i molt important. Les tres característiques principals de Trinity són l'amor, el saber i el poder, és per aquesta altra raó que adopta aquest nom a la pel·lícula. 


Carla Erra 
1r Batx

12 de novembre del 2019

EL MITE DE CASSANDRA

Cassandra era filla d'Hècuba i Príam, rei de Troia. La seva bellesa era tan enlluernadora que Apol·lo, el déu del sol, li va oferir regalar-li el do de la predicció si ella es convertia en la seva amant. Cassandra va acceptar, temptada en conèixer el futur, però quan Apol·lo va voler rebre la seva recompensa ella s'hi va negar. 
Retrat de George Romney: Emma Hamilton en el paper de Cassandra.
Enfadat pel rebuig i profundament ofès per l'engany va reaccionar d'una manera força habitual entre els olímpics: pensar en un càstig exemplar que li permetés cicatritzar la seva autoestima i que tot i això, no deixava de complir la seva paraula. 
Va complir amb la seva part del pacte. Li va lliurar a Cassandra el do de predir el futur, de saber cada mort, cada victòria, fins i tot d'anticipar les visions dels profetes. Però juntament amb aquest do, el déu va afegir-hi una maledicció: ningú, absolutament ningú, la creuria.
Va ser així que Cassandra va conèixer el futur i va intentar evitar que el seu pare faci la guerra amb els exèrcits d'Aquil·les i de les estratègies dels grecs. Però res d'això servia si ningú era capaç de creure-la.



Meryem Merimi 
1r Batx

11 de novembre del 2019

MART

En la mitologia grega, Ares era el déu de la guerra. El van identificar amb el nom de Mart. Es representa sense barba i amb casc, cuirassa, escut, llança i amb una torxa encesa. Mart era fill de Zeus i Hera.


Ares és temperamental, brutal i sanguinari. En tots els combats en què lluita amb Atena sempre surt derrotat. Això ens mostra com els grecs preferien la combinació de força i intel·ligència en canvi de la força brutal que tenia Ares.


En assumptes amorosos, Ares va tenir un gran èxit. Es va aparellar amb deesses (com Afrodita i Harmonia) i mortals (com Aglauros) i va tenir molts fills (Eros, Deimos, Amazones, Fobos..)


Ares tenia una quadriga tirada per quatre sementals immortals amb brides d'or que respiraven foc. Era reconegut per la seva armadura de bronze i per la llança que utilitzava en batalla. Els seus ocells sagrats eren les òlibes, els picots i els voltors.
                               
Quadriga tirada per quatre sementals immortals d'Ares (Portugal)


LA GUERRA DE TROIA
En la mitologia grega, la Guerra de Troia va ser un conflicte bèl·lic en el qual es van enfrontar un grup d'exèrcits contra la ciutat de Troia i els seus aliats. Es representa un Ares sense aliances fixes ni cap respecte. Va prometre a Atena i Hera que a la guerra de Troia lluitaria del costat dels aqueus, però Afrodita va aconseguir convèncer-lo perquè lluités al costat dels troians. 

     Còpia romana d'un original grec de 320 a.C. amb algunes restauracions en marbre per Gianlorenzo Bernini (1622)

En les obres d'art renaixentistes i neoclàssiques, els símbols de Mart són una llança i un casc, el seu animal és el gos i el seu ocell el voltor. En les obres d'aquestes èpoques, Ares apareix com cruel i agressiu. 

              
Paula Torras
1r BATX 

ELS CONCURSANTS D'OT 2023 SI FOSSIN DÉUS DE L'OLIMP

El passat 19 de febrer va ser la final de la dotzena edició d'Operación Triunfo. Des de finals de novembre, per les xarxes socials, nomé...

Popular Posts