28 d’abril del 2017

LA CIÈNCIA DE L'ANTIGA GRÈCIA

A part de les coses que actualment heretem de Roma, moltes de les coses que ens provenen de Grècia. Podem dir que a Grècia hi trobem les nostres pròpies arrels de la cultura i no només d'aquesta sinó també de la ciència, la veritat és que allà és on va sorgir les primeres teories científiques. Els grecs van poder explicar els fenòmens naturals a partir de la raó, deixant de banda els mites, les seves creences, la màgia i la religió.El contacte que Grècia va tenir amb les altres civilitzacions d'Egipte i Mesopotàmia va ajudar amb el desenvolupament i l'evolució de la ciència.





A més també hi va ajudar la introducció del ferro, l'ús de l'alfabet. L'arribada de la ciència va ser possible ja que els grecs tenien un caràcter racionalista i realista. Això va ajudar a transformar el pensament que tenien en una ciència. Pretenien resoldre els misteris de l'univers entre altres coses. Com sabem les matemàtiques és la base de tot el coneixement científic, van ser desenvolupades especialment a una escola filosòfica, a l'escola de Milet on intenten explicar les causes de les coses per mitjà de la raó. En el camp de la filosofia van aparèixer diferents corrents filosòfiques fonamentals, apareix el pare dels monistes: Tales, considerat també el pare de la filosofia. Al sud d'Itàlia es desenvolupa també l'escola pitagòrica, fundada per Pitàgores, qui no només va ser un gran filosof, sinó també un gran matemàtic. Cap al segle III a.C. van sorgir dos noms molt importants en el món de les matemàtiques i de la física, un d'aquests va ser Euclides, qui va ser un gran geòmetra dels seus temps. El segon va ser Arquímedes, qui va descobrir el principi de flotació dels cossos. També va ser ell qui va "inventar" el número Pi.
No només es va avançar en el camp de les matemàtiques sinó també en el de la medicina. Un gran metge de l'època va ser Hipòcretes. L'aportació de tots aquests grans personatges és considerat com un dels grans avenços de la ciència des de la prehistòria fins al renaixement.

Els antics físics estudiaven les propietats de la naturalesa amb el llenguatge matemàtic. Algunes de les grans aportacions van ser les següents:
  • El despertador: El primer despertador va ser creat per Plató cap a l'any 250 abans de Crist.
  • Els fars: Els fars van ser creats pels grecs a l'illa de Pharos.
  • Les dutxes: Les primeres dutxes també van ser obra dels grecs. Eren un sistema de canonades i claus.
  • Les portes automàtiques: La primera porta automàtica es va fabricar al segle I dC per Heró d'Alexandria
  • Molí d'aigua: El primer molí d'aigua va ser creat per Philo de Bizanci i, els utilitzaven molt sovint.
Els químics grecs, van estudiar la composició, l'estructura i les propietats de la matèria.

 

Eva Bujons
1r Batx

21 d’abril del 2017

EL LLATÍ A L'ACTUALITAT

Avui en dia trobem moltes expressions llatines que formen part del nostre llenguatge quotidià i que perduren en el dia a dia de les persones, sense que moltes vegades en en adonem. Aquestes expressions s'anomenen llatinismes: són paraules o expressions llatines que s'usen en una altre llengua, sobretot en contexts científics, cultes o elevats. Alguns dels més utilitzats són:

-Accèssit: (accedo, “apropar-se”). Un cop donats els primers premis, l’accèssit és el premi atorgat a les obres de prou qualitat, que també mereixen un reconeixement.

Exemple: L'Eva es va presentar al concurs de literatura de Sant Jordi, i va guanyar el primer premi. Però jo, que també m’hi vaig presentar, vaig guanyar l’accèssit.

-Addenda: (addo, “coses que s’han d’afegir”). Notes addicionals al final d’un escrit, especialment d’un llibre, per tal de completar-lo o corregir-lo.

Exemple: Al cap de dos anys de la seva publicació, l’autor del llibre va adjuntar a les noves edicions una addenda, en la qual, hi havia informació actualitzada i nova.

-Agenda: (ago, “coses que s’han de fer”). Llibre o quadern en el què cada full correspon a un dia o diversos dies de l’any, i que serveix per anotar-hi, per tal de no oblidar-les, les coses que una persona ha de fer.

Exemple: Recordeu d’apuntar els deures a l’agenda per tal de fer-los.


-Àlies: (“altrament”). Sobrenom que se li aplica a una persona, animal o cosa, per tal de nombrar-lo amb un nom diferent al que en realitat és.

Exemple: Carla, àlies la Carli. La Carli no és el seu nom; és el seu àlies.

-Àlter ego: (“un altre jo”). Persona en la qual una altra té tanta confiança, en tot en general, o en diferents temes, com d’ell mateix.

Exemple: La meva germana és el meu àlter ego. 

-Desideràtum: (del participi de perfet, desidero, “cosa desitjada”). Totes aquelles coses desitjades que volem els humans.

Exemple: Faré la desiderata del curs vinent.

-Esnob: (anglès snob) Persona que imita amb afectació les maneres o opinions,d’aquells a qui considera distingits o de classe alta per aconseguir aparentar ser igual que ells. Es sol dir que prové de “sine nobilitate”, és a dir, sense noblesa, que abreviat seria s-nob. 

Exemple: Ell és un esnob, que tant sols vol aparentar ser el que no és.

-Lapsus: (“relliscada, error”). Error que es comet sense adonar-se’n parlant o escrivint.

Exemple: Mireia, ahir al dictat que vam fer, deuries tenir un lapsus, perquè vas escriure Hola, sense H.

-Maremàgnum: (de mare i magnus, “mar grossa”). Caos, guirigall, confusió.

Exemple: Ara mateix, la meva vida és un maremàgnum, no tinc les idees gens clares. 

- Plus ('més'): Quantitat que es dóna de més.

Exemple: M'han donat un plus pel treball de la setmana passada.

- Post data o postdata (coses escrites més tard) Allò que s'afegeix a una carta després de ser signada i datada.

Exemple: Pd: de part de la teva millor amiga

-Quid:  Punt essencial 

Exemple: Aquest és el quid de la qüestió.

- Statu quo ('estat en el qual') Estat actual de les coses, situació en què es troben.

Exemple: La pressió de l'Europa de l'Est posa a prova el statu quo comunitari.

- A posteriori: Amb posterioritat a l'experiència, basant-se en els fets observats. 

Exemple: Raonar a posteriori.

- A priori: Amb anterioritat a l'experiència, sense poder basar-se en els fets. 

Exemple: Condemnar a priori.

- In extremis: En els darrers moments 

 Exemple: Han marcat un gol in extremis.

- In fraganti: En el moment de fer una acció reprensible. 

Exemple: La veïna, que anava a regar les plantes, va sorprendre els lladres in fraganti.

- Curriculum uitae: Conjunt de les dades personals i els mèrits acadèmics i professionals d'una persona que sol·licita un lloc de treball, una plaça, l'obtenció d'un premi, etc. 

Exemple: Ha presentat el currículum a deu o dotze empreses.

- Deficit (en llatí 'falta')  Allò que manca. Quantitat que indica el valor en què una xifra, una taxa, un percentatge, etc., és més petit que un altre d'homogeni, considerat normal. 

Exemple: Dèficit de vitamina A.

- Referèndum:  Votació directa del poble per a aprovar o no una decisió política d'especial transcendència. En origen és el gerundi del verb refero (referendum) amb el sentit 'per ser consultat'. 

Exemple: L'ant que ve ja tindreu l'edat per votar en el referèndum de l'estatut.

- Viceversa (de uice uersa 'a la inversa') Invertint l'ordre de dos termes, al contrari. 

Exemple: Ens van fer traslladar tots els llibres de la banda esquerra a la dreta, i viceversa.

Tal i com podeu veure, alguns d'aquests llatinismes els utilitzem en la nostra vida quotidiana, i també són els noms d'alguns llocs coneguts com a Barcelona que trobem un centre comercial anomenat Maremagnum, quan utilitzem cada dia l'agenda per apuntar els deures,  quan sentim a les notícies que un jugador ha marcat un gol in extremis o fins i tot quan entreguem al nostre currículum a una empresa per tal de trobar feina. 



Mireia Recuero Solà
1r Batx

7 d’abril del 2017

ELS DÉUS DE L'OLIMP 2

Ares (Mart)

Ares és el déu de la guerra, de forma que encarna la força bruta i sanguinària enfront de la més reflexiva i justa Atena. Fill de Zeus i Hera, va tenir nombroses aventures amorososes, entre les quals destaca la seva llarga relació amb Afrodita. Sol ser representat jove i fort, muntat en un carro amb cavalls, amb cuirassa, casc, escut, llança i espasa. El seu animal és el gall. No era un déu gaire estimat pels grecs, que el consideraven més propi dels bàrbars. En canvi era molt més honorat pels romans, que el consideraven l'origen de la seva nissaga com a pare de Ròmul i Rem.

Estàtua d'Ares a Villa Adriana (Tívoli).

Hefest (Vulcà)

Hefest és el déu del foc i de la forja , així com dels ferrers ,els artesans i els escultors.Tant és així que els seus atributs són les eines de ferrer com el martell,  la destral o les tenalles,  i quan treballa és ajudat pels ciclops. Era fill de Zeus i Hera malgrat que hi ha versions que afirmen que Hera el va engendrar sola.

Hefest (o Vulcà) de Rubens
 Atena (Minerva)

És la deessa de la guerra, la saviesa  la intel·ligència, l'artesania, i patrona d'Atenes. És també anomenada Pal·las. Atena és filla de Zeus i està casada amb Metis. Porta sempre amb ella un escut anomenat ègida que li va donar el seu pare Zeus i va sempre acompanyada per la deessa Niké, la deessa de la victòria. Així doncs, els seus atributs són l'armadura, la llança, l'escut amb els quals ja va néixer, l'olivera, l'òliba i la serp. És coneguda com a una deessa amb esperit de guerra però manca del caràcter violent i irreflexiu.

Atena pensativa. Estela del 460 aC. Museu de l'Acròpolis, Atenes.
 Àrtemis (Diana)

Àrtemis és la deessa de la cacera i protectora dels animals i dels boscos. Va néixer dels amors de Zeus i Leto. Quan Leto era a punt de donar a llum, no trobava cap terra que l'acollís per por de la venjança d'Hera, fins que arribà a una illa, anomenada  Delos, on a la fi va poder donar llum als seus dos bessons: primer Àrtemis, que ajudà seguidament a néixer el seu germà Apol·lo. Per això Àrtemis, encara que restà sempre verge, és també la deessa dels parts. És representada com una donzella vestida amb una túnica curta que du un arc i un buirac ple de fletxes amb les quals castiga els mortals que la ofenen. Sovint apareix acompanyada d'un cèrvol o d'un gos de caça. Quasi sempre és als boscos, caçant en companyia de les seves nimfes.


Àrtemis pintada al segle XIX per Francesco Hayez
Apol·lo (Apol·lo)

Apol·lo és fill de Zeus i Leto, i germà bessó d’Àrtemis. És conegut com el déu de la música, de l'endevinació, l'harminia  i del sol. Presideix el cor de les nou Muses, divinitats de les arts. Les fletxes que tira amb el seu arc provoquen malalties, però també és el déu guaridor i purificador. Molts santuaris dedicats a Apol·lo eren oracles, el més important dels quals era el de Delfos. És representat com un jove molt bell i amb els cabells foscos cenyits per una corona de llorer, portant a la mà una lira i a l'esquena un buirac. El seu animal és el corb, o a vegades el llop i viatja amb un carro de cignes. Els seus atributs són la lira, l'arc, les fletxes, el trípode i el sol.

Estàtua romana d'Apol·lo (segles I/II dC).

Hermes(Mercuri)

Hermes és el déu grec de la fecunditat i dels morts, conegut com a protector dels comerciants, dels viatgers, dels lladres i dels pastors. Fill de Zeus i Maia, una mortal, nasqué en una cova i poc després s'escapà del bressol, robà tot un ramat de vaques pertanyents a Apol·lo i en sacrificà dues, en menjà una part i amagà les altres en una cova. Tanmateix, va trobar una tortuga, en buidà la closca i amb ella inventà la lira afegint-hi cordes confeccionades amb budells de vaca. Apol·lo descobrí el lladre de les vaques i va portar a Hermes davant Zeus perquè imposés justícia. Però al final Apol·lo acordà amb Hermes intercanviar les vaques per la lira. També la siringa fou inventada per Hermes, que la lliurà igualment a Apol·lo a canvi del seu caduceu d'or i d'algunes nocions d'art endevinatòria. Es representa Hermes com un jove cobert amb un capa i un barret o casc alat, calçat amb sandàlies també alades i duent el caduceu a la mà.
Una escultura del déu romà Mercuri, de l'artista flamenc Artus Quellinus (s. XVII).

 Eros(Cupido)

És el déu de l'amor, igual que la seva mare Afrodita, que l'havia infantat dels seu amor amb Ares. Era imaginat com un adolescent o nen alat i entremaliat que es diverteix inflamant d'amor els cors amb les seves fletxes. Magrat la seva aparença innocent, el temien mortals i immortals, i fins i tot, era respectat per Zeus o la seva pròpia mare, ja que sabien que ni tan sols ells eren fora de l'abast de les seves fletxes.

                Eros, Museu Capitolini, Roma
Dionís(Bacus)

Dionís déu de la naturalesa i les flors també es conegut com el déu del vi i de la vinya. Com a rituals consagrats a Dionís es van originar el teatre i les orgies o bacanals, cerimònies nocturnes en què els fidels pretenien ser posseïts pel déu en un deliri místic. És representat com un jove coronat amb pàmpols, amb una copa o el tirs a la mà, sovint sobre un carro tirat per panteres i acompanyat per un desenfrenat seguici compost de bacants i sàtirs. L'atribut  de Dionís és pròpiament el vi.

Estàtua de Dionís al Museu del Louvre.
Mireia Recuero Solà
1r Batx

ELS CONCURSANTS D'OT 2023 SI FOSSIN DÉUS DE L'OLIMP

El passat 19 de febrer va ser la final de la dotzena edició d'Operación Triunfo. Des de finals de novembre, per les xarxes socials, nomé...

Popular Posts