31 de desembre del 2010

CALENDARI PIRELLI 2011

Karl Legerfeld ha estat l’autor del calendari Pirelli 2011. Es tracta de 36 fotos inspirades en la mitologia grega i romana que converteixen a les models Isabeli Fontana, Elisa Sednaoui, Daria Werbowy i Lara Stone en deesses carnals.

La gran sorpresa ha estat la participació de l’actriu Julianne Moore, que ha posat juntament amb el model francès Baptiste Giabiconi que encara el deu Apol·lo.
Daria Werbowy és Artemisa, la deessa verge germana bessona d’Apol·lo.


Atena és Iris Strubegger.



Elisa Sednaoui és una nimfa.


Julianne Moore és Hera.


Apol·lo és Baptiste Giabiconi.



Espero que us hagi agradat l'entrada, i sobretot les fotos, que són molt bones!


Mireia Vidal
2n batx

30 de desembre del 2010

LA DEESSA ATENA



Atena és filla de Zeus i està casada amb Metis. La deesa Atena és la deessa de la saviesa, de l'estratègia i també de la guerra. Atena porta sempre amb ella un escut anomenat ègida que li va donar el seu pare Zeus i va sempre acompanyada per la deessa Niké, la deessa de la victòria. També sempre va armada i sempre és verge. A part, és protectora de l'art del teixir i altres manualitats, la saviesa i la batalla. Era molt poc fiable a les batalles i va estar de part dels gregs a la guerra de Troia i va ajudar a Ateneu a tornar a casa. Ell va introduir l'olivera com símbol de civilització.

Atena és clàssicament retretada amb una armadura completa i un casc i també porta una llança i un escut i amb el cap de la gorgona Medusa. En anteriors retrats arcaics d'Atena, la deessa conserva algun dels seus trets minoics, com grans ales d'ocell.
El seu nom deriva d'una capa lingüstica prehel·lènica i el seu nom autèntic es va perdre i el seu nom en greg és Azéna. Atena està associada amb Atenes.





Fran Lozano

4t ESO

29 de desembre del 2010

EL DÉU DEL SOL AJUDA ELS TROIANS

Apol·lo era al déu del Sol, de la bellesa, de la música i de la poesia en la mitologia grega i desprès de la mitologia romana. És fill de Zeus i Leto i era germà bessó d'Artemis (la deessa de la cacera).

Rea Sílvia era la germana d'Apol·lo.

Apol·lo va tenir 16 relacions amoroses, de les quals 8 deesses, van tenir un fill.


Estàtua romana d'Apol·lo


La guerra de Troia

Durant la Guerra de Troia Apol·lo disparava fletxes infectades am la pesta en al campament grec. Quan Diomedes va ferir a Enees Apol·lo el va rescata. Primer la mare de Apol·lo l'intenta rescata però Diomedes també la va feri i llavors Apol·lo ajuda a Paris a mata a Aquiles guiant la fletxa d'arc fins al taló d'ell.

Els grecs, el final van construir un cavall de fusta molt gran, hi per fer entra aquest cavall de fusta van tenir que destruir la muralla.A dintre del cavall de fusta estaven: Odisseu, Leonteu, Meneleu, Diomedes, Neoptòlem i disset més.

Aquest cavall va ser construit per Epeius. Els grecs els i van dir que aquest cavall era com dir la pau. Els troians van durar tres dies i tres nits per saqueija i van matar tots els homes, nens (nadons), i les dones i les nenes van ser esclavitzades.

Cavall de fusta de Troia


Pol Sulé

1r Batx

28 de desembre del 2010

LES CIUTATS DE LA RUTA DE LA PLATA PROMOUEN UN ITINERARI GASTRÒNOMIC DE L'ANTIGA ROMA

Les ciutats de la Ruta de la Plata és a dir, una antiga via de comunicació romana que recorre des del sud al nord-oest d'Hispània, concretament des de Mèrida (Badajoz) fins a Astorga (Castella i Lleó). Aquestes ciutats fins el mes de setembre podrem gaudir i encuriosir-nos sobre quins eren els menjars típics dels romans. És una iniciativa que es va dur a terme amb la col·laboració dels luxosos hotels Paradors.


El menú dels nostres avantpassats romans frega els 25 euros, encara que ho trobo una mica car, però crec que és una oferta i una oportunitat única.



Parador de Tortosa


Placa dels "Hotels Paradores"

Els xefs que han organitzat aquest menú romà, no han introduit ni un sol gram de sal, però substituïen la sal per un líquid, el "Garum" que és un líquid amb aromes salats, aquests han volgut mantenir i conservar la manera de com preparaven el menjar els romans.




Salsa Garum

Judit Vàzquez
1r Batx

27 de desembre del 2010

ELS COSMÈTICS DE LES DONES ROMANES

Els romans van establir molts dels nostres hàbits de bellesa actuals. Les dones van popularitzar l'ús de cosmètics naturals, que eren similars als quals es compren avui en les perfumeries i que fins i tot poden utilitzar -se en remeis casolans efectius.

Així ho està confirmant un estudi dirigit per la investigadora de la Universitat de Saragossa, Josefina Pérez-Arantegui, en col·laboració amb la Universitat de Pisa. Consisteix a analitzar residus trobats en peces d'aquesta època del Museu de Saragossa, datades entre els segles I i V dC. S'han examinat una trentena de mostres, trobades principalment en recipients, útils de tocador, com una petxina que s'utilitzava per estendre el coloret més fàcilment i un removedor amb el qual es preparaven les barreges procedent de la colònia de Celsa, en Velilla d'Ebre.



Els primers resultats del projecte, que porta dos anys en marxa, permeten desxifrar amb major exactitud com s'elaborava el color vermell, els tons rosses per al rostre i l'ombra d'ulls verd. "La cosmètica llavors ja era molt elaborada i es buscaven unes propietats molt semblades a les dels productes actuals, que fossin fàcils d'aplicar i estendre, pel que en alguns casos barrejaven les pólvores amb olis essencials i oli d'oliva, a més també eren resistents a l'aigua", explica Josefina Pérez-Arantegui.


Els tons vermells amb què es maquillaven en la Saragossa romana, explica aquesta investigadora, s'obtenien de dues formes. D'una banda s'han trobat les "terres vermelles", composts de ferro de gran puresa i amb grandàries de partícula finíssims, que es barrejaven amb guix per atenuar el reflex final. També ha aparegut l'ús del cinabri (sulfur de mercuri) que era molt popular gràcies a les mines de Almadén (Ciudad Real). En aquest cas, la tonalitat resultant ataronjada "porta a pensar que es destinava més per als llavis", assenyala Josefina Pérez-Arantegui.

Per als matisos rosats, els servien més els colorants orgànics, procedents en terres saragossanes de la planta Rossa Tinctorum. "Extreien el colorant de l'arrel, que després precipitaven per obtenir una laca en pols, el color de la qual a l'hora d'usar-se es matisava amb guix", explica aquesta experta. Després, aquestes pólvores sembla que no s'aplicaven directament, sinó que es barrejaven amb altres compostos, com l'oli d'oliva, per aconseguir una pasta més densa o líquida. "El resultat podria ser com una crema alguna cosa densa, amb consistència, comparable als pintallavis en barra", explica Josefina Pérez-Arantegui.


En el cas de l'ombra d'ulls verds, es recorria a les "terres verdes", amb caledonita i glauconita, que també s'usa com a pigment en la pintura mural.

Els propers estudis se centraran en els colors més marrons i grisencs, on aquesta especialista espera trobar resines i olis perfumats, i les mostres islàmiques que ha rebut des d'Albarrasí.

Andrea Padilla
2n Batx

LLATINISMES IX

Ad kalendas Graecas: “per les calendes gregues” fa referència als creditors morosos, que no pagarien mai, ja que les calendes eren el primer dia de cada més en el calendari romà.
Ex
: Et pagaré el deute ad kalendas Graecas.


Alea iacta est
“El dau ha esta tirat” per indicar que s’ha pres una decisió arriscada de la qual no es pot tornar enrere.

Ex:
En sortir de la selectivitat tots vàrem dir alea iacta est.


Cogito , ergo sum
“penso i, per tan, existeixo”.

Ex:
A l’assignatura de filosofia vaig arribar a la conclusió que
cogito, ergo sum.

Errare humanum est
“equivocar-se és humà” va seguit de …et confiteri errorem, prudentis: “…i confesssar l’error de savis”.

Ex:
Quan els alumnes es van revoltar contra el departament i ells van fer un comunicat disculpant-se, ens vam adonar que errare humanum est et confiteri errorem, prudentis.


Festina lente
: “apressa’t lentament” necessitat de prudència.

Ex:
Quan els educadors socials visiten llocs perillosos van festina lente.


Mens sana in corpore sano
: “una ment sana en un cos sa”

Ex:
Quan els alumnes de 2n d’ESO van fer les Olimpíades van proclamar mens sana in corpore sano.


Facta, non uerba
: “fets, no paraules”.

Ex:
Aquell home no parava de dir a la seva dona que canviaria, sense fer res fins que ella va demanar facta, non uerba.


Non plus ultra
“no més enllà” en el sentit que una cosa ha arribat a la seva perfecció.

Ex:
Tothom creu non plus ultra després de les obres de Canova.


Panem et circenses
“pa i jocs de circ” tenir l’alimentació i diversió assegurades.

Ex:
A les festes dels nens petits està assegura’t panem et cirxenses.


Veni, uidi, uici
: “he arribat, he vist, he vençut”

Ex:
Juli Cèsar va pronunciar una de les frases més famoses del món veni, uidi, uici.


Andrea Padilla

2n Batx

26 de desembre del 2010

PRODUCCTE AMB NOM LLATÍ

Tots sabem que el mòbil tàctil té un llapis per poder utilitzar-lo millor.



(imatge del producte)


Però sabeu com es diu?


Doncs es diu Stylus, -i, aquesta paraula prové del grec, que vol dir instrument d'escriptura, i és una barreta semblant a un bolígraf i molt finet. Antigament es feia servir per escriure, i provenien de les canyes del rius.




24 de desembre del 2010

MOLT BONES FESTES!!!

Classiquerus!!
La Majka i jo us volem desitjar que passeu molt bones festes!!!

Gaudiu d'aquests dies de màgia!

.

MONUMENTS ROMANS A CATALUNYA (I)

EMPÚRIES (Emporiae): Els romans van arribar per primer cop a Catalunya a l'any 218 aC, i varen desembarcar a l'agost d'aquell any, en aquesta ciutat, anomenada a aquella època Emporiae.

Plànol de la ciutat romana d'Empúries

En el mapa anterior podeu observar: 1- la muralla, 2- l'amfiteatre, 3- la palaestra, 4- una insula, 5- una domus, 6- el fòrum, 7- la porta de la muralla, 8- el cardo maximus, 9- el decumanus maximus.
  • La Muralla: va ser construïda al segle IaC. Es va construir dividida en dues parts: a la part baixa es van fer servir grans blocs poligonals de pedra calcària, i a la part superior, es van fer servir pedres de petites dimensions. És un mur recte i sense torres. Només esta excavada la part corresponent a l'entrada sud, i en canvi de la banda nord no se sap fins a on arribava exactament i no se n'ha trobat cap resta.
La muralla d'Empúries
  • L'amfiteatre: va ser construït al començament del segle I aC. I bàsicament estava dedicat a la lluita de gladiadors. Era una obra amb fonaments de pedra (l'única part que en conservem) i aguantava unes grades de fusta. Hi cabien unes 3000 persones aproximadament. Juntament amb el de Tàrraco és un dels únics amfiteatres conegut a Catalunya.
Amfiteatre d'Empúries
  • La palaestra: era un edifici rectangular envoltat d'una galeria porticada. Servia per a la pràctica d'exercici físic, com per exemple curses o demostracions gimnàstiques.
Palaestra d'Empúries
  • Insulae o cases humils: en aquesta ciutat en trobem els seus fonaments al costat del fòrum. No se'n coneix ni l'alçada ni la distribució, però constava d'un pati central, que servia per donar llum i ventilar els habitatges.
  • Domus : era una casa immensa, construïda en el segle I aC, estaven al voltant d'un pati central (atrium), al qual s'hi accedia des del carrer a través d'un passadís (vestibulum). Actualment encara son visibles les canalitzacions que portaven l'aigua des de l'impluvium fins la cisterna subterrània. Les estances al voltant de l'atrium, estaven destinades a us dels propietaris, i solien tenir paviments amb mosaics, cosa que es pot observar molt bé a les restes que queden de la ciutat romana d'Empúries. A la part sud de la casa hi ha un jardí (peristylum).
Els mosaics de la domus d'Empúries

  • El Fòrum: era la part més important de tota la ciutat romana, n'era el centre, des d'on partien els carrers, i on se situaven els edificis més emblemàtics i monumentals. En el cas d'Empúries, era una plaça porticada amb tres portes d'accés, i contenia tres tipus d'edificis: comercials, administratius i religiosos. A la banda nord, s'hi poden veure les restes del temple Capitolí, que estava situat de tal manera que qualsevol persona que entrés a la ciutat, el primer que veia era el temple. Aquest tenia una escalinata frontal i contenia la representació de les tres principals divinitats del panteó romà: Júpiter, Juno i Minerva. A la banda est hi havia els edificis administratius, com per exemple la cúria, on es tractaven temes municipals i la basílica, on impartien la justícia. I per últim a la banda oest hi havia un seguit de tabernae o botigues.
Fòrum d'Empúries
  • Porta Sud: era l'entrada oficial de la ciutat. Avui en dia, encara es pot veure al dentell de la porta, les marques del desgast amb el pas continu dels carros, i des de fora podem observar el símbol fàl·lic, que antigament era un símbol de força i prosperitat.

Porta del sud d'Empúries
  • El Cardo i el Decumanus: el Cardo és el carrer principal de la ciutat, estava envoltat per tot arreu de tabernae. El Cardo i el Decumanus, formen els dos eixos perpendiculars de qualsevol ciutat romana ben feta.

El Cardo, via d'Empúries

Seguiré aquest recorregut per diverses ciutats romanes catalanes, i la propera serà Tàrraco!
Aquí podeu trobar el web d'on he extret tota la informació!



Mireia Cutura
1r Batx

22 de desembre del 2010

SÒCRATES


Sòcrates va ser un filòsof grec considerat com el fundador de la filosofia occidental. La informació que actualment tenim, únicament ens ha arribat gràcies als seus deixebles, cosa que en els textos de Plató, també apareixia molta informació i descripcions del Sòcrates que coneixem. Així doncs, Sòcrates va començar a caracteritzar-se al formar part de l’ètica i, també, per donar el seu nom a la ironia socràtica i el mètode socràtic. Aquest últim, és un mètode pedagògic basat en un seguit de qüestions amb la finalitat de no aconseguir una resposta en concret, sinó de fer reflexionar a les persones sobre el tema.





Totes les aportacions que el filòsof va arribar a fer, van suposar una gran contribució important en l’epistemologia i la lògica. A més, les seves idees i la seva manera de pensar, va ser la part essencial del que es trobava formada la filosofia occidental.


El problema socràtic

El punt de vista filosòfic de Sòcrates, tot i que es complicat saber-lo per les poques fonts que han arribat d’ell, es coneix com el problema socràtic.

Sòcrates, va escriure textos de filosofia, cosa que el coneixement que tenia de la vida i de la seva obra es troben en els escrits que van fer els seus deixebles i dels seus contemporanis. Tenim, per tant, diàlegs de Plató, l’apologia de Xenofont i altres textos d’Aristòtil i Aristòfanes que ens donen informació d’ell.

En general, Plató és considerat com la font més fiable i d’on s’obté més informació sobre la vida d’aquest filòsof i de la seva filosofia. En algunes obres de Plató, apareix la versió literària de Sòcrates al expressar les seves idees. En els seus textos, apareixen descripcions incompatibles de Sòcrates.

Tot i això, se’l descriu com un mestre que nega tenir disciplina, com un home de raó que obeeix una veu divina que es troba dins del seu cap i com un home que acaba executat per l’Estat pels seus propis pensaments. Sòcrates, també era caracteritzat com aquell que menysprea els plaers dels sentits, tot i que era un home que s’emocionava per la bellesa.

En altres testimonis, com Xenofont, Aristòtil o Aristòfanes, ens fem una idea de la importància de Sòcrates per l’eina retòrica comuna de l’època a la que era utilitzat i per l’ús de l’argument ad verecundiam, que consistia que una eina havia de ser certa perquè ho havia afirmat Sòcrates.


Vida de Sòcrates


Sòcrates va néixer el 470 a.C. La seva filosofia ha tingut una gran importància en la filosofia occidental, sobretot per la seva influencia sobre Plató, tal i com s’ha vist anteriorment. Va néixer a Atenes, era fill de Sofronisc, que era un escultor, i de Fenareta, una llevadora. Va rebre una educació tradicional en la literatura, música i l’educació física. Més tard, va començar a interessar-se per la retòrica i la dialèctica dels sofistes i de la cultura que hi havia a Atenes.

Al principi, Sòcrates va seguir el treball que feia el seu pare i, per tant, va arribar a fer diverses estàtues i escultures, com la de les Tres Gracies. Tenia una vida prou sòbria, tot i que ell va saber fer amistat amb els personatges que més influïen en l’època del moment, com el d'un conjunt d’alumnes que els hi agradava qüestionar les seves creences. Aquesta tècnica que tenia de qüestionar i desafiar als savis el va portar a ser condemnat a mort pel govern dels Trenta Tirans l’any 399 a.C.


La filosofia

Aquest filòsof creia en la superioritat de la discussió i no va deixar res per escrit. Va interessar-se en buscar la definició universal a partir d’un mètode inductiu. Ell, el que pretenia, era buscar aquesta definició, ja que tenia una intenció bastant pràctica. L’interès de la seva reflexió filosòfica es centrava al voltant de l’home i de la ciutat, cosa que va començar a abandonar l’interès que tenia per l’estudi de la naturalesa. Sòcrates va començar a practicar els temes propis de la sofística que va conèixer durant l’època d’esplendor en Atenes.

Va començar a utilitzar una tècnica característica en ell: iniciava diàlegs i discussions amb qualsevol persona que volgués escoltar-lo i, els qüestionava amb moltes preguntes. Aquest sistema s’anomenava maièutica, ja que feia que qui l’escoltava descobrís les seves veritats. Segons els testimonis de l’època, Sòcrates apreciava molt la vida i va arribar a tenir molta popularitat social per la seva intel·ligència i el seu sentit de l’humor.
























Estàtua de Sòcrates a Atenes


Elena Martínez
2n Batx

21 de desembre del 2010

HÈCATE, LA DEESSA DELS TRES CAPS

El seu origen no està del tot clar, encara que es diu que és la filla d'un Tità, Perses, i de una nimfa, Astèria. Provenia de Tàcia i no va ser objecte del culte públic, que tendien a confondre-la amb Selene, Àrtemis i, fins i tot, amb Persèfone.


Devia tenir aquest aspecte


Sovint era representada amb tres cossos que representaven: lluna nova, lluna plena i mitja lluna. Com a divinitat nocturna, esdevingué el geni tutelar dels fetillers, persona que es dedica a la bruixeria o a algun tipus de màgia, i el seu culte acabar gairebé reduït a les sessions de bruixeria.


Autor anònim

Es descriu a Hècate com una deessa d'aspecte ferotge i terrible, posseïdora de tres caps: una de serp, l'altre de cavall i l'última de ós. Però si es deixa de banda la seva horrible aparença, tenia un cor sensible i dolç.


Hècate amb caps humans

Quan Hades va raptar Persèfone, Hècate va ajudar a la seva mare a buscar-la. Quan va pactar amb Hades que Persèfone pujaria sis mesos i es quedaria sis mesos amb el seu marit. En aquells sis mesos que estava en l'Inframón Hècate ajudava Persèfone perquè no tingués por. Gràcies a aquest acte, Hades la va fer convidada d'honor a l'Inframón. La seva feina és ajudar als ancians a creuar a l'altre costat, o sigui, guiar-los cap a la mort.

Aina Gràcia
1r Batx

20 de desembre del 2010

CARRETERA ROMANA ENTRE LLEÓ I SARAGOSSA

Les excavacions en la superfície del jaciment de Lancia (Lleó), afectada per la construcció de l'autovia a Valladolid, han tret a la llum un tram de calçada que enllaçava un tram que seguia l'Itinerari d'Antoni fins al campament de la Legio VII. El nou barri podria estar situat a l'entorn de la calçada romana que unia la ciutat asturromana amb el campament.

Els arqueòlegs que treballen en l'excavació destaquen que es tracta d'una estructura incompleta i que està compresa entre un edifici, l'ús del qual encara es desconeix i un tram. Aquesta troballa resulta important per a l'arqueologia ja que, de confirmar-se, suposa la constatació que la Via de l'Itinerari Antoni continuava des de Sahagúnm, a través de Lancia, creuava el Porma per Valdesogo d’alt, travessava el Pont Castro i desembocava en el campament de la Legio VII.

El descobriment servirà a més als investigadors per entendre millor tot el conjunt urbà del poder imperial a Lleó i quin paper exercia cadascun dels nuclis descoberts en relació al campament. Tot porta a pensar que les estructures exhumades pels arqueòlegs formen part d'un barri de Lancia, un barri amb espais dedicats a l'artesania la funció de la qual era el proveïment a les tropes legionàries. Fins al moment, els investigadors sabien de l'existència de restes constructives en aquest lloc, però no coneixien l'abast que podia tenir.




Andrea Padilla
2n Batx

18 de desembre del 2010

AMFITEATRE DE TARRAGONA


Tipus de jaciment: Amfiteatre

Ubicació: Tarragona

Data: segona meitat del segle I dC











Descripció:

Presenta planta el·líptica amb dos elements funcionals fonamentals: l' arena, en el centre, i on es desenvolupava l'espectacle, i la cavea, o graderia, on s'ubicava el públic. Les grades eren construïdes damunt d'un podium per protegir els espectadors en els espectacles amb participació de feres. La situació de l'amfiteatre a la vessant del turó que baixa fins a la mar va permetre aprofitar la pròpia roca natural per a la construcció de les grades del sector N.O. Per a la resta es van bastir grans estructures mitjançant monumentals arcs i voltes.

Dos murs dividien les graderies en tres sectors on se situaven els espectadors segons la seva categoria social.

Ara bé, l'amfiteatre és un dels tres edificis d'oci, actualment molta gent sobretot els mitjans de comunicació solen associar les batalles en un colisseu o amfiteatre amb els espectacles de futbol tal i com podeu veure en el següent vídeo, i sobretot el joc que està oferint el FC Barcelona s'està comparant amb les batalles de gladiadors que tenien lloc al Colisseu (amfiteatre de Roma).

Establiu les relacions entre el futbol i les lluites de gladiadors dels amfiteatres romans.

Jonathan Martínez

2n Batx

17 de desembre del 2010

TERMES ROMANES A EMPÚRIES

Tipus de Jaciment: termes
Ubicació: Empúries
Mida: 50 m2
Data: (s. I – II dC)





Descripció: L’aigua era un element molt important a l’antiguitat. Les thermae facilitaven la higiene personal però també feien una funció social, ja que eren un lloc de trobada i reunió dels ciutadans.
Les termes emporitanes constaven de diferents sales, com ara el caldarium (sala càlida amb banyeres d’aigua calenta), el tepidarium (sala d’ambient tebi), el frigidarium (sala freda amb banyera d’aigua freda) i el sudatorium (sauna). També hi havia una palestra oberta a l’aire lliure on practicar exercicis gimnàstics, les latrines públiques i els diferents àmbits per al funcionament de les termes (forns, magatzems…).
L’aigua necessària per als banys s’extreia del subsòl a través d’un gran pou de més de 27 metres de fondària excavat a la roca. Les termes van ser mixtes fins l’any 130 dC, després l’emperador Adrià (s. II dC) les va separar per sexes, al matí l’utilitzaven les dones i per les tardes els homes.
També podeu fer un paisatge virtual per els típics banys termals mirant aquest vÍdeo.
Ara bé, creieu que avui dia fem ús dels balnearis o spa com en feien els romans de les seves termes?
Què significa SPA?
Jonatan Martínez
2n Batx

16 de desembre del 2010

VOLUBILIS


L'altre dia mirant el llibre de llatí vaig veure una fotografia sobre les ruïnes de Volubilis. Vaig recordar que feia uns anys jo havia anat a aquelles ruïnes, però amb la calor que feia només va anar el meu pare a visitar-les, i els altres ens vàrem quedar a l'ombra. Així que he decidit explicar-vos coses sobre la ciutat.



Volubilis es troba al Marroc, està aprop de Meknes, entre Rabat i Fez. Aquesta ciutat és l'assentament més gran i més ben conservada del país, per això des de 1997 són Patrimoni de la Humanitat.

Va ser fundada al s.III a.C, capital de Mauritània Tingitana. Va ser un lloc important per l'avançada militar del Imperi Romà, en el que van fer monuments de gran bellesa. Va ser la capital de Idris I, fundador de la dinastia idrisides.



Volubilis era una ciutat important per als romans i es trobava en la frontera més occidental dels territoris conquerits per l'Imperi Romà. Aquesta ciutat va ser construïda en el lloc on hi havia un anterior assentament cartaginès i aquest lloc ha estat habitat des de el Neolític.


Es poden trobar edificis com el temple a Bacus, l'arc de Triomf, el Capitoli, els mosaics de les antigues cases, la Basílica i els tradicionals carrers que seguien el model romà.


La ciutat va ser molt danyada al 1755 per un terratrèmol. Les restes es van utilitzar per reconstruir Meknes.

Aquí os deixo un vídeo on es veuen imatges de Volubilis, el problema és que està en anglès, però segur que tots ho entenem!



Aina Gràcia
1r Batx

15 de desembre del 2010

AQUEDÜCTE DEL MALHIVERN, LA GARRIGA

Tots coneixem l'aqüeducte de Segòvia o el Pont del diable de Tarragona o els de la ciutat de Barcelona però hem de recordar que a la Garriga també tenim un aqüeducte romà, o almenys en queden les restes del que era antigament.


Els romans utilitzaven aquest tipus d'edifici per transportar aigua dels rius a la ciutat, amb aquesta aigua la duien a les termes romanes, a les fonts públiques, als camps agrícoles i per a us domèstic. Ara bé, què en sabem de l'aqüeducte del nostre poble?


Es tracta d'un aqüeducte que encara no es sap el segle en que es va construir però és probable que fos construït en paral·lel amb la vil·la romana.
Es preveu que els enginyers romans hagin dut a terme aquesta construcció per subministrar aigua a la vil·la de Can Terrés, a uns metres de la construcció.



































































Creieu que aquest aqüeducte ha tingut alguna relació amb la vil·la romana? per què


Jonatan Martínez
2n Batx

14 de desembre del 2010

ELS CENTAURES

Els centaures eren uns éssers que la meitat superior tenien cos d'home i la meitat inferior era cos de cavall. Tenien un caràcter primitiu i violent amb la majoria de desconeguts.
Es deien que eren fills o d'Ixió i de Nèfele o bé d'Apol·lo i Estilbe.

Centaure femella

Es deia que vivien en els boscos, en les regions d'Arcàdia, Èlida i Tessàlia (a Grècia). Tenien un cos de cavall, de 4 extremitats i cos d'home amb dos braços, encara que també apareixen històries d'éssers amb l'extrem superior cos de cavall i cos inferior d'home. Normalment no solien aparèixer centaures femelles encara que hi han històries que afirmen l'existència de "centàurides" femelles.

En la història grega hi ha centaures importants, amb nom i personalitat pròpia com : Quiró, Nessos i Folos.

L' origen de la paraula centaure no se sap del cert ja que es parla sempre de les seves aparicions en regions gregues però en diferents zones.

Centarue

Yasmina Ketami
4t ESO

13 de desembre del 2010

300, LA PEL·LÍCULA

300 és una pel·lícula feta l'any 2007 pel director Zack Snyder. És una pel·lícula d' acció, aventura i ficció que narra la batalla de les termòpiles en la que van combatre els grecs, liderats per Esparta contra l'imperi Persa que va tenir lloc al pas de les Termòpiles al 480 a.C.


La pel·lícula comença narrant la infantesa de Leònides i del seu entrenament per a ser el nou rei.


Leònides quan era un nen


Un dia, essent ja el rei d'Esparta arriba un emissari Persa, que demana a Leònides un tribut d'aigua i terres com a prova de la submissió d'Esparta cap a Pèrsia, Leònides s'hi nega i mata a l' emissari.

Leònides mata l'emissari llançant-lo a un pou.












Després d'això, Leònides decideix reunir un exèrcit de 300 homes i es va dirigir al pas de les Termòpiles.


Xerxes, el rei Persa envia molts soldats per a conquerir Esparta però ells els redueixen fàcilment, al saber això esclata una gran guerra entre els 300 espartans i els nombrosos soldats de Pèrsia, però tal con diu Leònides a la pel·lícula la batalla es lliurava entre 300 soldats preparat-se per a lluitar des-de que eren nens contra esclaus que que lluitaven per obligació.



Xerxes, rei de Pèrsia












Exèrcit d'Esparta





Exèrcit de Pèrsia











Després Xerxes envia tots els exèrcits possibles per a eliminar als espartans però ells resisteixen. Mentrestant, a Esparta, Cimó, un dels consellers de Leònides el traeix i fa tot el possible per a que no es doni suport al rei en la seva lluita contra Xerxes, després, a mitja sessió insulta a la reina Gorgo, dona de Leònides, la qual mata a Cimó amb un punyal, deixant caure una bossa de monedes perses, el que demostra que era un traïdor.














Efialtes


En aquest moment Efialtes, un home exiliat a causa del seu cos deformat, demana a Leònides si pot lluitar amb ells però és rebutjat perquè no està a a l'altura dels altres Espartans. Més tard Efialtes visita Xerxes i a canvi d'un uniforme, dones, luxes i riqueses l'hi explica que hi ha un camí de pastors pel qual es pot arribar a la rereguarda dels soldats de Leònides.

En assebentar-se'n, Leònides envia Dílios a esparta per avisar-los, ja que sap que el final és imminent.

Utilitzant el camí que Efialtes els ha mostrat, el gran exèrcit de Xèrxes rodeja als soldats espartans que encara aguanten i fa una oferta a Leònides: el nombrara cabdill de Grècia si s'agenolla davant seu, llavors Leònides fa veure que es va a agenollar però abans de tocar a terra, tots els soldats d'Esparta ataquen als Perses i Leònides tira la seva llança amb la qual fereix Xerxes a la cara.

Poc després tots els espartans (fins i tot Leònides) moren sota la pluja de fletxes dels arquers Perses.

La pel·lícula acaba amb Dílios narrant la mort de Leònides abans de la batalla de Platees.

Link a la pàgina web de la Pel·lícula: http://wwws.warnerbros.es/300/main.html




Tràiler de la pel·lícula





Perquè us en feu una idea, aquest mapa indica el moment de màxima expansió de l'imperi persa (490 a.C, deu anys després de la batalla de les Termòpiles).








Àngel Enrich

4t ESO

ELS CONCURSANTS D'OT 2023 SI FOSSIN DÉUS DE L'OLIMP

El passat 19 de febrer va ser la final de la dotzena edició d'Operación Triunfo. Des de finals de novembre, per les xarxes socials, nomé...

Popular Posts