CLÀSSICS A LA ROMANA

Panoràmix és un dels principals personatges dels famosos còmics d' Astèrix i Obèlix . És el druida d'un poblat de la Gàl·lia i l'únic capaç de fabricar la "poció màgica" la fòrmula de la qual només es transmet de boca de druida a orella de druida. Aquesta poció converteix al que se la pren en un home fort i valent, amb una força sobrenatural, capaç d'enfrontar-se a totes les adversitats.  Panoràmix és un home alt i prim, porta una llarga barba blanca, va vestit de blanc amb una capa vermella i normalment se'l veu portant una falç d'or. Tothom li té respecte ja que és el més vell i el més savi del poblat. Tot i ser conegut per la seva poció que dóna força sobrehumana, té a la seva disposició moltes altres pocions màgiques i medicinals i, per això, fa el paper de metge i ocasionalment de mestre del poblat. Astèrix, com molts altres personatges del còmic, li demanen consell quan alguna cosa els preocupa. En general, Panoràmix no entra mai en comba

Una harpia és una criatura mitològica que té el cos d'una au i el rostre d'una dona, un geni malèfic amb ales.  Al principi, les harpies eren dones de gran bellesa que disposaven d'ales i que es dedicaven a garantir el compliment del càstig que Zeus havia imposat al profeta Fineu  després que aquest revelés secrets d'algun dels déus. Zeus va enviar a Fineu a una illa plena de menjar, i les harpies, gràcies a la seva habilitat per volar, s'encarregaven de treure-li el menjar de les mans cada vegada que aquest es disposava a menjar.  Amb el pas del temps, es va començar a dir que les harpies feien malbé aquest menjar, defecant sobre aquest perquè així Fineu no pogués menjar-se'l. De manera simultània, el físic de les harpies va canviar, passant a ser monstres amb cos d'au i el rostre d'una dona desagradable, amb urpes. Hi havien dues Harpies, encara que alguns autors diuen que n'hi van haver tres, filles de Taumant i la nimfa de l'oceà,

Dins de la mitologia romana, el Mater Matuta era la divinitat primigènia associada amb el matí i moltes vegades també el fenomen de l'alba, sent a més un objecte de culte un dels més importants que se celebraven dins del calendari romà. La festa que se celebrava en el seu honor el dia 11 de juny i es coneixia amb el nom de "Matralia". Només podien assistir les dones casades un sol cop i el seu marit tenia que estar viu, les esclaves sent totalment excedides d'aquest culte. El seu temple era en el Forum Boarium que va ser un mercat de ramat molt important. Actualment en aquest espai hi ha l'església Sant Omobono. La llegenda diu que Mater Matuta en realitat va ser Ino-Leucotema, la filla de Cadme, qui després d'haver-se suïcidat, hagués arribat al port de Roma com a divinitat marina. Es Ovidi qui relata la seva arribada a Roma, Mater Matuta es va trobar amb unes bacants que estarien celebrant les festes de les dionisíaques en el bosc sagrat de Stim

Per l'època romana ja existia la màgia, per tant, anem més enllà que tan sols de la religió i els déus. La màgia era una barreja de medicina, astrologia i religió.  L'origen d'aquesta màgia que era practicada a Roma provenia de l'orient, Egipte , Grècia i Mesopotàmia.   A l'antic Egipte, l'antiga Roma i la Grècia Clàssica s'invocaven forces sobrenaturals per què les divinitats, esperits i dimonis els ajudessin per benefici propi.  Hi havia una clara diferència entre la religió i la màgia, la màgia no es considerava legal. Tot aquell que la practiqués era castigat, fins i tot es podia condemnar a la mort, com per exemple amb la llei Iulia Maiestatis . A l'època romana ja es contemplava la idea de les bruixes. En el cas de la literatura grega, la bruixa era un ésser molt representat i que ajudava als herois, mentre que en la romana no es veia com un ésser pur. Es creia que les bruixes utilitzaven la medicina per fer mal i molt poques vegades per curar

Atena era una dels 12 déus de l'Olimp. Era deessa de la saviesa, les ciències, la justícia, la guerra, la civilització i la destresa. Zeus deixà embarassada a Metis . Quan el seu embaràs estava força avançat, Urà i Gea van advertir a Zeus que la seva futura filla tindria un fill que el destronaria . Per solucionar-ho va decidir  menjar-se a Metis amb l'objectiu d'impedir que donés a llum. Tot i així, l'embaràs va seguir el seu camí en l'interior del déu i aquest va començar a tenir forts mals de cap. Com solució li va demanar a Hefest que li tragués del cap el que li produïa aquest mal, obrint-li el cap amb un cop de destral. Un cop obert el crani de Zeus, Atena va sortir totalment formada, adulta, vestida i armada. Es representa a Atena amb una armadura hoplítica (llança, casc i una mena d'escut de pell de cabra). Sovint a la mà du el seu animal preferit, l'òliba. A Atena també s'ha la coneix com la protectora d'Atenes. Explica el mit

El mite que us explicaré a continuació fou inventat per Plató . Plató era un famós pensador de l'antiga Grècia, va néixer entre els anys 428 i 427 aC a Atenes i va morir als 81 anys a la mateixa Atenes. Les grans motivacions filosòfiques de Plató eren l'ètica la política i l' epistemologia . En una ocasió el filòsof decidí donar la seva opinió sobre un tema en particular de la filosofia, les idees, a través d'un mite.  Aquest l'anomenà "El mite de la Caverna". El mite explica com tres homes es troben atrapats dins una caverna, lligats pels peus i pel coll a un mur de manera que aquest queda darrera seu. Darrera d'aquest mur hi ha un foc encès, els homes que mantenen el foc encès fan moure unes figures que es projecten a la paret de la cova, per tant, l'única cosa que poden veure els tres presoners. Aquests pensen que les ombres que veuen reflectides són la realitat ja que són el que han vist al llarg de la seva vida i desconeixen qualsevol fa

Les muses són divinitats femenines que es dediquen a les arts i les ciències, i inspiraven als filòsofs i als poetes.  Encara que el seu número canviï segons els autors, generalment es diu que n'hi han nou, nascudes de nou nits seguides d'amor entre Zeus i Mnemòsine, una de les titànides . Les muses són, per tant, netes d'Urà i Gea. Aquestes deesses es presenten com cantants a les festes dels déus,  formen part dels seguicis d'Apol·lo. El seu primer cant va ser el de la victòria dels déus de l'Olimp contra els Titans, i l'establiment d'un nou ordre còsmic. També es deia que acompanyaven als reis, ajudant-los a dir les paraules necessàries per governar, inspirant-els-hi saviesa i atorgant-els-hi la virtut de la justícia i la clemència, amb això es guanyaven l'amor dels seus súbdits.  Les muses es trobaven amb molta freqüència en al mont Parnàs , que estava consagrat a Apol·lo. A sota d'aquest muntanyà hi havia la font Castàlia,

Les vestals o sacerdotesses de la deessa Vesta eren sis noies triades pel pontífex màxim que formaven part de famílies patrícies.  Es triaven nenes d'entre sis i deu anys i havien de restar durant trenta anys al servei de la deessa. Aquest període es dividia en tres grups de deu anys cadascun. Els primers deu anys eren l'aprenentatge dels deures de les joves, la segona part era quan posaven en pràctica el que havien après i els últims deu anys els dedicaven a ensenyar a les noves joves. Eren encarregades de vigilar el foc de Vesta que era el símbol de la llar i creien que si s'apagava portaria la desgràcia a Roma. Cada 1 de març l'encenien i si s'apagava la vestal encarregada era castigada. Les vestals havien de mantenir la seva virginitat durant els trenta anys que estaven a la casa i només podien abandonar-la i casar-se passat aquest període, tot i que moltes d'elles decidien quedar-se un cop acabat el seu servei. Si es saltaven el vot de castedat eren enter

La bruixeria és el conjunt de creences (els coneixements teòrics, pràctics i les seves activitats) atribuïdes a certes persones anomenades bruixes o bruixots, segons el seu sexe, que suposadament eren dotats de certes habilitats màgiques, per fer el mal o per fer el bé.  En la antiga Roma i Grècia, la creença de la bruixeria es va anant estenent. Existia, però, una clara distinció entre els diferents tipus de màgia depenent del seu objectiu. La bruixeria benèfica es realitzava públicament, es considerava necessària i fins i tot existien funcionaris estatals, com els àugurs romans, encarregats d'aquesta activitat. Però la màgia realitzada amb l'objectiu de fer el mal (malèfica) era perseguida. S'atribuïa generalment la màgia malèfica a les fetilleres (en llatí maleficae ), de las que hi ha moltes mencions en nombrosos autors clàssics.  Segons els texts clàssics, les bruixes que podien convertir-se en animals, volar de nit i que practicaven màgia tant de profit propi

Segur que molts de vosaltres creieu fermament que Neró, emperador de Roma del 54 al 68 d.C., fou qui va incendiar la ciutat l'any 64 d.C., però està demostrat que no va ser així. El dia 9 de juny de l'any 68, l'emperador Neró es va treure la vida després que l'exèrcit el tragués del poder, ja que no estava molt centrat en el govern de Roma, al contrari que en les curses de carros, el sexe i el teatre. És per això que desatenia els afers d'estat i permetia que la corrupció envaís tots els estaments de l'imperi. Quatre anys abans, l'any 64, Neró fou culpat per cremar Roma, malgrat els seus intents de carregar-ne la culpa als cristians. El foc va cremar durant cinc dies i les flames van causar una gran destrucció. Tot i així, el que molta gent passa per alt és que, aquell dia, l'emperador no estava a la ciutat, sinó que es trobava a Anzio, la ciutat on va néixer, a uns cinquanta quilòmetres de la capital. Fou Tàcit, historiador llatí, qui va acusar

Avui us continuaré parlant dels llatinismes. La intenció, però, d'aquesta entrada és intentar conèixer noves expressions que potser no són tan conegudes. Ad absurdum: "fins a l'absurd".  Demostració de la validesa d'un argument per la impossibilitat de la seva contrari. Ad calendas graecas:   "en les calendes gregues". Per els grecs no existien les calendes, per tant, entre els romans s'utilitzava en el sentit de "mai". Ad nauseam: "fins a la nàusea", " fins al vòmit". S'utilitza quan algú repeteix varies vegades el mateix argument per donar-li credibilitat. Album: literalment vol dir "blanc". Llibre per omplir amb fotos, adhesius,... Annus horribilis: "any terrible, horrorós". L'utilitzem quan les coses o ens han sortit com esperàvem durant un any.  Beatus ille: "feliç aquell".   Principi d'un vers molt conegut d'Horaci que celebra la vida senzilla.

La vestimenta a Roma, com molts ja sabreu, no era una cosa molt extravagant, més aviat era senzilla. La vestimenta tant d'homes com de dones era molt semblant, i entre rics i pobres l'única diferència era el tipus de material que s'havia utilitzat per fer la seva indumentària. VESTIMENTA INTERIOR: Subucula : Túnica interior que utilitzaven per dormir.                               Subucula d'home i dona Subligar/Subligaculum: Semblants a uns  pantalons blancs, com uns calçotets d'aquella època.                                        Subligar d'homes Mamillare/Fascia pectoralis:   Eren com una faixa, però fina, que es posava a la part del pit i tenia l'utilitat de sostenidor. Strophium: C intes de cuir que subjectaven el pit.                     Mamillare de les dones VESTIMENTA EXTERIOR: Túnica: Peça llarga que arribava fins als talons. Aquesta normalment estava feta de llana o de lli, depenent del teu

Verona és una ciutat del Vèneto a Itàlia, capital de la província de Verona, amb 260.000 habitants. Està situada a la riba del riu Adige, al peu del Lessini i a l'entrada d'un dels passos més importants dels Alps.  Té més de dos mil anys d'història, és un lloc en el que s'hi integren elements artístics d'alta qualitat i de diferents períodes històrics.  Verona es troba al nord de la Península Itàlica Es va fundar al segle I a.C., i gràcies a la seva ubicació geogràfica, en l'època romana va ser un centre urbà del que encara avui se'n conserven l'Arena, el Teatre Romà, l'Arc dei Gavi o Porta Borsari, i la zona arqueològica de la Porta dels Lleons.  La història de Verona comença en èpoques antigues quan els pobles indoeuropeus, els Èugans i els Reti i probablement també els Etruscs , es van establir al costat del riu, just on la seva velocitat disminueix formant un lloc ideal per el naixement d'una ciutat. Aquesta es va transfo

Avui dia trobem moltes paraules al nostre vocabulari que provenen de la mitologia grega i romana. En aquesta entrada us ensenyaré alguns exemples.  Apol·lini: aquest mot prové del déu Apol·lo i s'utilitza per aquelles persones de gran bellesa. En femení es diu "apol·línia" i s'utilitza en el mateix cas.  Apol·lo i dues muses , Pompeo Bantoni Atlant: designa una estàtua en forma d'home que en arquitectura s'utilitza per aguantar una cornisa. prové del gegant Atlas que va ser castigat per Zeus i va haver d'aguantar la volta del cel sobre les seves espatlles.  Bacanal: es refereix a les festes dedicades al déu Bacus que eren celebrades a Roma. Es caracteritzaven pels excessos i l'entusiasme dels qui participaven. Actualment el mot es refereix a les festes bacanal on hi ha molta disbauxa i una gran desmesura. També s'utilitza l'adjectiu "dionisíac" ja que Bacus també s'anomenava Dionís, per parlar de maneres de fer sens