CLÀSSICS A LA ROMANA

Quan pensem en la mitologia grega, ens venen al cap déus com Zeus o Atena, herois com Hèracles o Aquil·les, i criatures fascinants com centaures i sirenes. Però entre totes aquestes figures, n’hi ha una que destaca per la seva força simbòlica: Medusa, la Gorgona amb serps al cap i una mirada capaç de petrificar qualsevol que l’afronti. Avui, el seu rostre no només és recordat per la mitologia antiga, sinó que ha estat reinterpretat i reivindicat com un símbol de poder femení, resistència i justícia. QUI ERA MEDUSA? Segons la mitologia grega, Medusa era una de les tres Gorgones, però l’única mortal. Inicialment, no era cap monstre, sinó una dona jove de gran bellesa, sacerdotessa del temple d’Atena, consagrada a la castedat. El gir tràgic arriba quan Posidó la viola dins el temple sagrat. En comptes de castigar el déu del mar, Atena, enrabiada pel sacrilegi al seu espai sagrat, descarrega la seva fúria contra Medusa: la transforma en una criatura monstruosa, amb serps en lloc de cabells...

Ulisses, és el rei d'Ítaca, una heroi astut i valent que participa en la guerra de Troia. Després de la victòria dels grecs, (gràcies al famós cavall de Troia, ideat per ell mateix), Ulisses comença un llarg viatge de retorn a casa.  El viatge s'allarga durant 10 anys a causa de la còlera dels Déus, especialment Posidó, déu del mar, a qui Ulisses ofèn. Ulisses salvat per la nimfa Leucótea, Pellegrino Tibaldi Principals etapes del viatge Els Ciclops i els Lotòfags: Ulisses arriba a la terra dels Lòtofags, on els habitants mengen flors de lotus, que fan oblidar el desig de tornar a casa. Ha de forçar als seus homes a marxar. El Ciclop   Polifem: Arriba a una illa on viuen els ciclops, gegants d'un sol ull. Entren a la cova de Polifem, que se'ls menja. Ulisses el cega amb una estaca i escapa amagant-se sota les ovelles. Quan fugen, Ulisses revela la seva identitat i els gegants preguen a Posidó, els seu pare que el castigui. Èol, el déu dels vents: Ulisses rep una bossa am...

Tots hem sentit parlar algun cop de diferents déus romans i grecs. Molts cops, però, trobem similituds o simbologies en comú entre aquests. Això és atès que, segons les llegendes de la creació de Roma, els romans provenien dels grecs. Per tant, els romans van adoptar moltes creences, mites i divinitats del món grec. Fent les seves pròpies versions d'aquests.  A aquesta entrada veurem algunes similituds per així comprendre d'on provenen les semblances entre les dues cultures. Zeus VS Júpiter Com és sabut, Zeus , fill de Cronos i Rea i germà de Posidó i Hades, era considerat el déu dels déus. El gran governant per sobre de tot amb el seu llamp mortífer. Júpiter, de la cultura romana, també era considerat déu de déus i governador de tant el cel com la terra. No només això sinó que també utilitzava el llamp com a arma principal. Compartint símbols com el roure o l'àguila. Il·lustració de Zeus i Júpiter per AtlasMystica Afrodita VS Venus Podem observar diverses similituds sobre ...

Dèdal era un artesà i inventor que vivia a Atenes, famós per la seva gran intel·ligència i habilitat en l'arquitectura i l'enginyeria. A causa d'uns problemes va haver de fugir de la seva ciutat natal i va anar a Creta on va entrar al servei del rei Minos. Minos li va encarregar a Dèdal construir una estructura molt complexa, el laberint, un lloc per confinar el Minotaure, una criatura mig home mig bou. Va complir l'encàrrec i va crear un laberint tan enrevessat que ningú no podia escapar-ne un cop hi entrava. Tanmateix, després que Teseu matés el Minotaure amb l'ajuda d'Ariadna i escapés del laberint, Minos va culpar a Dèdal per haver-lo ajudat i va decidir empresonar-lo a dins juntament amb el seu fill Ícar.                                                     Jacob Peter Gowy, Ícar i Dèdal El pla per escapar-se    ...

Zeus, era el rei dels déus a la mitologia grega. Governava el cel i dominava els llamps i els trons. Després de guanyar la gran guerra contra els Titans, va establir l'ordre a l'univers i va començar a regnar des del mont Olimp. Amb els seus germans Posidó, deu del mar i Hades, deu dels morts . Tifó , a qui també anomenaven Tifeu, era un monstre gegant i aterridor. Era fill de Gea, la terra , i Tàrtar, el món subterrani , creat per Gea com venjança perquè Zeus havia empresonat els seus altres fills, els Titans. Tifó, tenia cent caps, escopia foc i fum per la boca, tenia ales i les seves mans acabaven en serps. Júpiter, Taller Romà, Museu del Prado      Tifó Batalla Zeus vs. Tifó Quan Tifó va pujar al cel per atacar, molts déus olímpics van fugir. Però Zeus es va quedar, va agafar els seus llamps i li va plantar cara.  La lluita va ser immensa, ja que Zeus va llençava llamps i Tifó responia amb muntanyes, foc i vents huracanats. Però un dia, Tifó va aconseguir derrot...

El mite de Prometeu és un dels més coneguts. És una història que narra com aquest tità va ajudar els humans a donar-los el foc que va robar dels déus. En ell, podem veure com els antics grecs, ja es preguntaven com havien descobert el foc, considerant-lo un regal d'origen pràcticament diví.  Prometeu, com ja he dit, era un tità, molt intel·ligent i bondadós, que es preocupava pel benestar dels mortals. Era fill de Jàpet i Clímene . Segons diferents versions del mite, va ser encarregat juntament amb el seu germà Epimeteu , amb la tasca de crear animals i humans, sent Prometeu qui decideix donar a l'home la capacitat de caminar drets. També va burlar-se i enganyar als déus per afavorir als mortals. Segons el mite, Zeus va prohibir el foc als mortals, però Prometeu veient les necessitats i les dificultats de l'home per sobreviure, va decidir atorgar-los el foc.   Per això, Prometeu va entrar en l'Olimp i va robar el foc del carruatge d'Hèlios utilitzant una canya, desp...

Tothom sap qui és  Hades , el déu de l'Infern, aquell que el governava. Però... és aquest  infern el mateix que el del cristianisme actual? Quines zones hi havia i quins càstigs s'hi aplicaven? Hi havia manera de sortir? totes aquestes preguntes es resoldran en aquesta entrada.                                                                                         Bust d'Hades Tot això comença durant la guerra anomenada  Titanomàquia , una guerra en què els déus, cansats de la tirania i el domini dels titans, van decidir que era hora d'actuar. Zeus, amb l'ajuda de la seva mare Rea i més aliats, van mantenir una llarga lluita en la que els déus van sortir victoriosos i van tancar als titans a Tàrtar, la part mé...

En aquesta entrada, explicarem un mite molt curiós, una llegenda que ens ensenya les conseqüències dels nostres actes, concretament el càstig que nosaltres obtenim després d'haver criticat, burlat i ridiculitzat l'orgull d'una persona o d'una sèrie de persones. El mite més adequat per aquesta situació, és el de Níobe que explicarem a continuació. Níobe, era filla de Tàntal i Díone, i dona de Amfió, rei de Tebes. Per tant, Níobe era la reina de Tebes. Tenia un caràcter orgullós, altiu i poc raonable, no obstant estimava al seu marit... També tocava la flauta que aconseguia que les pedres de les muralles de la ciutat encaixessin soles. Juntament amb el seu home, havia tingut molts fills -el nombre de fills varia segons la versió que llegim, però sempre es mencionava que tenia més fills que Leto-.  Però Níobe estava tan orgullosa de si mateixa, que la va portar a burlar-se de la deessa Leto , mare dels bessons Apol·lo i Àrtemis, assegurant que ella era superior que Leto pe...

Hefest  és considerat el déu més lleig de l'Olimp, es diu que era coix i deforme i n'hi ha un perquè, tot va començar al néixer. Hi han dos històries que diuen com va néixer, la primera diu que es fill de Zeus i Hera mentre que l'altre diu que només és fill de Hera, que Hera el va engendrar sol ja que estava enfadada amb Zeus ja que ell va parir Atena tot sol. En les dos històries un dels dos deus al veure com de  lleig és Hefest l'agafen del peu i el llencen fora de l'Olimp. Va estar caient 9 dies i 9 nits fins que va arribar a la terra on va ser reanimat i va quedar coix de per vida. Allà va ser acollit per Tetis (la mare d'Aquil·les) i Eurínome, el van cuidar per 9 anys en l'illa Lemnos, una illa volcànica i allà, Hefest va aprendre tot sobre la forja. Escultura d'Hefest Hefest a part de crear armes també construïa seients d'or per a l'Olimp, gràcies a això va trobar la manera ideal per a venjar-se de la seva mare. Va crear un tro especial que...

A l'antiga Grècia la gent creia molt en els Déus i sovint volien saber què passaria en el futur o què havien de fer en situacions difícils. Per això anaven als oracles, llocs sagrats on suposadament els déus els donaven respostes. ORACLE DE DELFOS El més famós d'aquests oracles era el  oracle de Delfos , dedicat a Apol·lo el déu de la música, la profecia i la medicina. Aquest oracle estava a un temple on una dona anomenada Pítia actuava com a mitjà per transmetre les paraules de déu. Pítia entrava en un estat de trànsit, i després de fer un ritual, començava a dir respostes que eren misterioses i enigmàtiques. Els sacerdots que estaven allà les interpretaven i les explicaven a les persones que feien la pregunta.               ORACLE DE DELFOS QUÈ CONSULTAVEN? Els grecs anaven a l'oracle per preguntar sobre coses importants, per exemple si tenien que fer una guerra, i funcionaria el seu negoci o per decidir si casar-se o no. Aquests consells...

HYPNOS Hypnos és el déu del somni en la mitologia grega. Era fill de Nyx (la Nit) i germà bessó de Thanatos (la Mort). El seu germà controla la mort, però ell està més vinculat al descans i al son. És el que fa que fins i tots els déus més poderosos com Zeus caiguin en un son profund. Vivien junts, però, com que Hypnos controla el son, el seu regne era una cova fosca a l'Erebos (l'inframon). Era un lloc misteriós, envoltat de núvols i boira, on el riu Lete, que feia oblidar els records, passava per allà. A dins la cova, tot estava pensat perquè el son fos totalment reparador i tranquil. Hypnos és aquell déu que fa que, fins i tot els més poderosos, necessitin descansar. Hypnos, el déu del somni MORFEU Morfeu és el déu dels somnis humans a la mitologia grega. El seu nom ve de la paraula grega (morphe), que vol dir "forma", perquè podia aparèixer en els somnis com qualsevol persona que ell volgués. Si estaves dormint, ell podia adoptar la forma de qui fos i fer que el...

A la mitologia grega Persèfone era la deessa de l'agricultura, filla de Zeus i Demèter. El mite explica que  Hades estava enamorat de Persèfone i un dia que aquesta va sortir a recollir flors i a passejar pels camps, va decidir raptar-la, emportar-se-la a l'inframon i convertir-la en la seva esposa. Demèter, després d'assabentar-se de la desaparició de la seva filla es va posar a buscar-la durant nou dies i nou nits. Al estar ocupada buscant a la seva filla, Demèter va descuidar el seu paper com a deessa dels fruits i de la natura, i tots els conreus van començar a morir.  Preocupada, la deessa va preguntar a Zeus so sabia on era la seva filla, i aquest li va respondre que havia estat raptada per Hades i es trobava a l'inframon. Demèter va intentar recuperar a la seva filla, però quan va arribar a l'inframon, Hades la va obligar a menjar-se dotze grans de magrana, un per cada mes de l'any. Desobeint les ordres d'Hades, Persèfone només va menjar sis d'aq...

Deessa Afrodita  La Deessa Afrodita, coneguda a l'Antiga Grècia com la deessa de l'amor, la bellesa i el desig, era una figura poderosa que simbolitzava molt més que l'amor romàntic.  Representava la passió, l'atractiu físic i l'instint de desig en totes les seves formes. Amb el seu encant irresistible, podia influir tant en déus com en humans, portant-los sovint a accions impensades amb paraules dolces i mirades seductores. Segons la mitologia, Afrodita va néixer a l'escuma del mar, creada quan Cronos a talla els genitals d'Urà i els va llençar a l'aigua. De l'escuma en va sorgir Afrodita, totalment formada, i va arribar a la costa de l'illa de Cítera o de Xipre, segons la versió del mite. Allà va ser rebuda pels vents Zèfir i Aura, que la van conduir fins a terra, i per les nereides, nimfes marines que la van vestir i adornar amb joies.  L'illa de Xipre, especialment la ciutat de Pafos, va quedar estretament associada amb Afrodita i sovint ...

Prometeu és un personatge de la mitologia grega, no era un dels déus olímpics sinó que era un Tità. Era fill del tità  Jàpet i de Climene , una nimfa filla del deu del mar. Prometeu tenia sang divina, però no pertanyia al cercle de Zeus. En la guerra, entre els déus olímpics i els titans, prometeu es va posar de part de Zeus. Prometeu sentia compassió amb els humans i els volia ajudar a avançar a més que ell tenia una gran intel·ligència i astúcia. Prometeu, Rubens, Pedro Pablo, 1636, Museu del Prado El mite del lladre del foc En la mitologia explica que quan Zeus va crear als humans, els va fer amb molta fredor i no els concedia quasi res per poder sobreviure, ja que no sabien caçar, construir o defensar-se. Vivien en foscor i fred. Prometeu va veure això i es va compadir d'ells i va començar a ensenyar-los diferents coneixements com, construir cases, cultivar la terra, les estacions, els estels. El que els faltava tenir era foc, però es considerava símbol diví, ja que Zeus proh...

A la mitologia grega, hi ha déus molt poderosos i d'altres que directament fan angoixa. Un d'aquests és Saturn, en grec Cronos.  Saturn era un tità, un dels déus més antics. Era fill d'Urà , el cel i de Gea , la terra. El seu pare era molt cruel, no volia que els seus fills naixessin i els tancava dins del ventre de la mare. Fins que un dia Gea, farta, li va donar una falç a Saturn i li va fer tallar els genitals al seu pare. A partir d'aquí, Saturn va ocupar el tron i va governar el món. Però aquí no s'acaba la cosa, a Saturn li van fer una profecia, li van dir que, igual que ell havia destronat el seu pare, un dels fills també ho faria. I a partir d'aquest moment, cada cop que la seva dona Rea tenia un fill, se'l menjava. S'empassava els nadons just quan naixien, no volia que cap pogués créixer i destronar-lo. Saturn devorant un fill, Rubens Així va passar amb els seus primers cinc fills. Però quan va créixer el sisè, Zeus (Júpiter en romà), Rea va de...