COSMÈTICS A L'ANTIGA ROMA
Les dones de l'època romana, sobretot de les classes socials altes, portaven pentinats sofisticats, vestits elegants i joies refinades als braços, coll i cap. Tot i això, un dels elements més importants de la seva aparença era la pell. La cura de la pell per elles va ser molt important, i això va ser un dels factors que va impulsar a la creació del maquillatge, que tenia la mateixa importància que avui en dia. Fins i tot algunes dones comptaven amb l'ajuda de serventes especialitzades a maquillar: les ornatrices.
Tocador d'una matrona romana (Juan Giménez Martín, segle XIX
En aquella època la cosmètica ja era molt elaborada, i es buscaven les mateixes propietats que ara, que fos fàcil d'estendre i aplicar, per exemple. Moltes vegades es barrejaven amb olis essencials i d'oliva per aconseguir una pasta més mal·leable. Els tres ingredients principals eren: lanolina de llana d'ovella (era com una substància greixosa groguenca), midó i òxid d'estany.
En la bellesa romana s'aconsellava que la dona tingués la pell la més clara possible, i per fer-ho s'utilitzava pols de mica, un mineral brillant. També era molt comú blanquejar la pell, on s'utilitzaven barreges a base de guix o farina, també vinagre, mel i oli d'oliva o l'aigua de roses i bolets.
Les dones utilitzaven coloret per ressaltar els seus pòmuls, amb colors vermells molt vius, com a signe de bona salut. Els llavis també els hi aplicaven tons molt vius.
Les celles es perfilaven sense allargar-les i es retocaven amb pinces. Es procurava ressaltar els ulls i les pestanyes, així que les dones havien de tenir grans ulls i llargues pestanyes. Hi havia un petit instrument arrodonit, que abans es mullava en oli i aigua, amb el qual s'aplicava el perfilador d'ulls. Per a l'ombra d'ulls s'utilitzava la cendra i el mineral atzurita, que donaven un color negre o blau fosc.
A més les dones no es conformaven en tenir una pell blanca, sinó que també havia d'estar impecable, sense arrugues i taques, per això feien servir màscares a la nit. Per reduir les arrugues era molt comuna la mascara feta d'arròs i farina. Per les taques es feia servir una mascara composta de fonoll, sal i suc d'ordi.
Dibuix d'una dona romana
Els cosmètics es compraven al mercat. Els que eren líquids es posaven en diferents recipients de terracota, alabastre o vidre acolorit. Els que eren espessos es venien en petits cofres de fusta, alguns molt luxosos, acompanyats de petxines per barrejar, al costat d'espàtules, llapis, pinzells i bastonets per aplicar el maquillatge. Els cosmètics molts cops es guardaven amb clau en un armari al dormitori.
Caixa romana de cosmètics
Un important objecte per la cura personal era el mirall. Aquest podia tenir forma arrodonida o quadrada, i tradicionalment estava fet de metall, com or, bronze i plata. En èpoques posteriors el mirall de vidre va acabar reemplaçant els de metall.
Mirall romà
Maquillar-se i cuidar-se la pell requeria el seu temps i habilitat. Havien d'aprendre a manipular diversos productes que podien arribar a ser repulsius; per exemple per fer algunes mascaretes utilitzaven excrements, medul·les i orins que obligaven a perfumar-los intensament. Per culpa aquest fet no és d'estranyar que el poeta Ovidi recomanes a les dones que es maquillessin soles, sense la companyia dels seus amants. S'ha de dir que normalment les dones es maquillaven per seduir als homes, però hi havia vegades que els homes es burlaven que les dones anessin maquillades, perquè després en treure's-el ja no eren belles.
4t ESO
Comentaris