Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2015

NOMS RELACIONATS AMB ROMA I GRÈCIA A BARCELONA (1)

Imatge
Carrers amb noms de personatges:
Carrer Afrodita: era la deessa de l'amor, la bellesa i la fecunditat.
Carrer d'Àrtermis: filla de Zeus i germana d'Apol·lo, deessa de la caça (mitologia romana Diana).
Carrer d'Atena:és la deessa de la saviesa i de l'artesania, com ara el teixit i la ceràmica. També és deessa de la guerra,  protectora de la ciutat d'Atenes.
Carrer Minerva: és identificada amb el nom d'Atena a la mitologia grega.
Carrer de Diana: filla de Zeus i germana d'Apol·lo, deessa de la cacera (mitologia grega Àrtermis)

Carrer de Les Muses: filles de Zeus, encarregades de cantar la victòria del seu pare sobre els titans i els gegants, i protectora d'un art o d'una ciència cadascuna. Carrer d'Hèrcules: Hèrcules és conegut com el més fort de tots els mortals, i fins i tot més fort que molts déus.Va ser l'últim fill mortal deZeus, i l'únic home nascut d'una dona mortal per convertir-se en un déu després de la seva mort.
Carrer d'An…

EL MITE DE LEANDRE I HERO

Imatge
Hero era una donzella preciosa i sacerdotessa en un dels temples d'Afrodita. Tal era la seva bellesa que fins i tot Apol·lo i Eros s'havien fixat en ella i la desitjaven. Però el seu cor ja pertanyia a algú. Ella estava enamorada d'un comerciant que sovint passava per casa seva per tirar-li floretes, Leandre. Es diu que es conegueren en una celebració en honor a Adonis i Afrodita i que quan Leandre la veié s'enamorà d'ella i li digué que per ella creuaria fins i tot les onades més salvatge. 
Vivien molt a prop l'un de l'altre, només els separava era l'estret d'Hel·lespont, a Istambul, anomenat actualment l'estret dels Dardanels i el fet que els pares no els deixarien casar-se. L'excusa dels pares d'Hero era que no volien que la seva filla es casés amb un estranger.

Així doncs, s'havien de veure d'amagat i Leandre va complir les seves paraules: "Per tu creuaria fins i tot les onades més salvatges". Cada nit Hero encenia un…

LA MÚSICA A L'ANTIGA GRÈCIA

Imatge
La música a l'antiga Grècia era present en quasi tots els aspectes socials: festes, funerals, teatre, etc. Per tant, representava un aspecte cabal en la vida dels habitants de l'antiga Grècia. Predominantment, la música anava destinada als déus i als poders divins.
Com va originar? Les primeres cançons van ser versions cantades de les obres de Homer, la Ilíada i l'Odissea. La gran importància de la música va acabar resultant que fós una assignatura obligada a les escoles. L'educació musical era una part molt important en la formació de les elits i èxits d'aficionats a la música eren considerats un signe de le cultura i el gust. La música grega era coneguda arreu del món mediterrani influint i sent influenciat per altres tradicions musicals amb què es trobava.
Quins eren els instruments més freqüents? 
Hi havia una gran varietat d'instruments. Els més freqüents eren:

Percussió:
El Sistre Imatge del Sistre, un instrument de percussió que feia la funció de cascavells.

Alt…

CLAUDI GALÈ

Imatge
Filòsof,  gramàtic i cèlebre metge grec va néixer a Pèrgam a 130 a.C i mort al voltant del 200 o 210 a.C a Sicília.


Vida
Era fill d'un arquitecteque li va donar el sobrenom de Galè (dolça) per el seu caràcter.
Es va dedicar primer a la filosofia, particularment a la d'Aristòtil; desprès el seu pare va tenir un somni en que el déu Asclepi li ordenava que el seu fill estudiés medicina, de manera que Galè va entrar als 16 anys com aprenent de Sàtir, un metge local. 
Després de la mort del seu pare, Galè els 21 anys va començar a viatjar per continuar estudiant. Entre un dels molts llocs que va anar a Alexandria on va fer un estudi profund de l'anatomia mitjançant els cadàvers d'animals i particularment de micos a falta de cadàvers humans. Va anar a Roma l'any 165, ciutat on va ser metge dels emperadors Marc Aureli, i el seu fill, Còmode.

Va ser metge després d'Hipòcrates(considerat el pare de la medicina, és a dir, el primer metge de l'antiguitat)  va escriure 500 …

EL RAPTE D'EUROPA

Imatge
Com ja sabem, Zeus és un incansable conqueridor i els seus amors amb deesses, nimfes i mortals omplen una àmplia pàgina de la mitologia.
En aquest mite, Zeus ha posat els seus ulls en una bella jove asiàtica (princesa de Fenícia), filla D'Agenor, rei de Tir, a Fenícia, a la conca oriental de la Mediterrània. Zeus demana ajuda al seu fill Hermes per a la preparació de la trobada i posterior rapte que serà dels més historiats perquè el déu ha decidit metamorfosar-se en un bell toro. Hermes serà l'encarregat de conduir el ramat de bous del rei des dels alts prats fins a la platja propera, on Zeus sabia que Europa i altres donzelles de Tir acudien a passar la jornada de diversió i festa.

Zeus pren la forma d'un bell toro blanc, de faccions nobles. Europa està jugant en un prat amb les seves amigues, mirant els toros del seu pare, i, de cop i volta, un dels toros, el de color blanc s'apropa a les noies. Aquestes s'espanten al principi però poc a poc van agafant confiança …

CURIOSITATS SEXUALS DE L'ANTIGA GRÈCIA

Imatge
Segons Aristòfanes, els éssers humans tenien quatre braços, quatre cames i dos jocs de genitals, ja sigui dos conjunts femenins, dos conjunts masculins o un de cada. Però Zeus va partir a tothom en dos, així forçant que hom caminés amb només dues cames, dos braços i un joc de genitals en recerca de la seva altra meitat i guiats per l'orientació sexual dels seus genitals. Representació en vinyetes de la partició dels humans a càrrec de Zeus.
Molts metges recomanaven relacions sexuals com a cura de depressió, indigestió, icterícia, mal d'esquena, disenteria i molts més. També afirmaven que les relacions sexuals provocaven un gran alleujament a una mossegada de serp o una picada d'escorpí. Fotografia d'un gerro amb un dibuix d'una prostituta que porta un fal·lus a les mans.
Alguns textos mèdics de l'antiga Grècia proporcionen remeis per la impotència masculina; per exemple, untant l'àrea genital amb una barreja de pebre, oli d'oliva i mel.
Imatge gravada en una…

EL MITE D'EROS I PSIQUE

Imatge
Segons la mitologia grega Psique era una jove, filla menor del rei d’Anatòlia. Era realment guapa i elegant així que tothom desitjava obtenir la mà d'aquesta noia tant bella. La seva bellesa va fascinar als habitants del poble fins al punt que aquests van deixar de admirar a Afrodita.
La divinitat, plena de gelosia i ràbia va enviar al seu fill Eros, o bé Cupido, el déu de l'amor, a disparar una fletxa vella al ser més fastigós, fent que aquest s'enamorés bojament d'ella. Però Eros en un moment donat, es va ferir a si mateix i al acte s'enamorà de la princesa d'Anatòlia.  El rei li va preguntar a l'Oracle de Delfos perquè la seva filla no es comprometia amb cap home. Aquest li va ordenar a portar la Psique a una muntanya liberaria un ser pel mateix Zeus. Un cop allà, Psique es va quedar sola i adormida quan una brisa se l'endugué cap a un prat. Al llevar-se es va veure dins d'un palau envoltada de menjars deliciosos, roba elegant i joies brillants, per…

ELS ÀPATS ROMANS

Imatge
Quins eren els seus àpats?
Els àpats romans principals eren tres: 
Ientaculum: Aquest era l'esmorzar, es prenia a primera hora del matí i consistia bàsicament amb pa, formatge, ous, hortalisses, olives, vi pur, i mel. Els nens també podrien menjar galetes i dolços. 
Prandium:Aquest àpat era el dinar. A diferència d'aquí, en aquest no acostumen a alimentar-se gaire, era anomenat el menjar ràpid. En aquest àpat destaquen els aliments preparats, freds, o guisats.
Cena:Aquest àpat era el sopar. Es començava a fer sempre en el mateix horari; Començaven quan queia la tarda, i el sol s'amagava.  Era el més llarg, i per ells era un dels moments més importants de la jornada ja que es solia reunir els amics i tota la família. Per ells no era només un sopar qualsevol, era una ocasió de convivència i de plaer.   Aquest durava de dues hores a tota la nit fins el matí següent.  El sopar es distingia en tres parts: 
Gustus:Aquest consistia en prendre uns entremesos: ous, olives, enciam, xicoira,…

EL MITE D'ATALANTA

Imatge
Atalanta va ser una heroïna consagrada a Artemisa i reconeguda per les seves habilitats per a la caça.  El seu origen varia segons la versió del mite, però la versió més difosa, especialment des d'Hesíode,  és en què Atalanta és filla d'Atamant i Temisto. Atalanta va ser alletada i cuidada per una ossa fins que uns caçadors la van trobar i criar, ja que el seu pare només volia fills varons i la va abandonar a la muntanya Parteni en néixer.  Quan va haver crescut i tornat bella i àgil, va decidir mantenir-se verge per consagrar-se a la deessa de la cacera, Artemisa. Per això, Atalanta vivia al bosc caçant.  La seva fama es va difondre, sobretot, després de participar en la cacera del senglar de Calidó i després d'obtenir el premi a la carrera en els jocs fúnebres organitzats en nom de Pelias, on va competir amb Barallo, pare d'Aquil·les

A més d'estar consagrada a Artemisa, que implicava que havia de ser verge, va rebre un oracle en el qual s'anunciava que el dia en q…

PERSEU

Imatge
En la mitologia grega, Perseu era fill de Zeus i de Dànae. És conegut per haver matat a medusa i alliberar a Andròmeda, que desprès seria la seva esposa i li donaria set fills. Acrisis, rei d'Argos, era el pare de Dànae, però un dia un oracle va avisar a Acrisis de que el seu nét, el fill de Dànae, el mataria. 

Per això el rei d'Argos decidí tancar en una presó a la seva filla, perquè així no tingués contacte amb cap home i així prevenir la mort del rei. Zeus disfressat de pluja d'or va entrar a la presó i fruit d'aquesta unió van concebre  Perseu. 

Quan Acrisis se'n va adonar del que havia passat, va ficar en un cofre de fusta a Dànae i a Perseu i els llençà a la mar sense menjar perquè morissin. Però Zeus va enviar vents suaus i favorables per la mare i el fill, i van acabar arribant a l'illa de Sèrifos, i allà els va acollir Polidectes, el rei de l'illa.

Perseu va créixer i el rei de l'illa insistia a Dànae perquè es casés amb ell, però amb el suport del…

LA HISTÒRIA DEL CALENDARI ROMÀ

Imatge
El calendari que actualment tenim prové del que Juli Cèsar va manar elaborar, tot i que se li ha fet alguna lleugera modificació. Tot i així, en la història del calendari romà es poden distingir tres etapes: l'etapa inicial, la reforma de Numa Pompili i la reforma de Juli Cèsar.

Fase inicial


La característica més important d'aquesta etapa és el fet que es tractava d'un calendari lunar. L'any estava format per deu mesos, cada un dels quals constava de 29 dies i mig. Es contaven només els mesos de març a desembre i s'ignoraven els mesos de gener i febrer. Els noms dels mesos eren: Martius, en honor del déu Mart.Aprilis, potser per la deessa Afrodita (Venus en la civilització romana),  o de aperire (obrir), perquè la terra s'obre en aquest mes.Maius, potser per la nimfa Maia, mare del déu Mercuri.Iunius, en honor de la deessa Juno.Quintilis.Sextilis.September.OctoberNovember.December.Tal i com veiem, els noms del cinquè al desè mes són derivats dels adjectius numeral…