31 de gener del 2015

NOMS RELACIONATS AMB ROMA I GRÈCIA A BARCELONA (1)

Carrers amb noms de personatges:

Carrer Afrodita:  era la deessa de l'amor, la bellesa i la fecunditat.

Carrer d'Àrtermis: filla de Zeus i germana d'Apol·lo, deessa de la caça (mitologia romana Diana).

Carrer d'Atena: és la deessa de la saviesa i de l'artesania, com ara el teixit i la ceràmica. També és deessa de la guerra,  protectora de la ciutat d'Atenes. 

Carrer Minerva: és identificada amb el nom d'Atena a la mitologia grega.

Carrer de Diana: filla de Zeus i germana d'Apol·lo, deessa de la cacera (mitologia grega Àrtermis)


Carrer de Les Muses: filles de Zeus, encarregades de cantar la victòria del seu pare sobre els titans i els gegants, i protectora d'un art o d'una ciència cadascuna.
Carrer d'Hèrcules: Hèrcules és conegut com el més fort de tots els mortals, i fins i tot més fort que molts déus. Va ser l'últim fill mortal de Zeus , i l'únic home nascut d'una dona mortal per convertir-se en un déu després de la seva mort.

Carrer d'Anníbal: Va ser un polític i cabdill militar de l'antic imperi cartaginès. És conegut per ser un comandà a l’exèrcit a la Península Ibèrica, el qual travessà penosament els Pirineus i els Alps fins a arribar al nord d'Itàlia a combatre els romans.
Anníbal era, aleshores, un jove de vint-i-cinc anys que sentia una profunda animadversió contra els romans, heretada del seu pare Amílcar Barca que, a la tendra edat de nou anys, li havia fet jurar que professaria un odi etern envers Roma.

Carrer de Trajà : Trajà fou un general i emperador romà, fill d' Ulpi Trajà.

Carrer de Mandoni: Mandoni, era el cap de la tribu dels ausetans, els quals ocupaven la regió d'Ausa, actualment comarca d'Osona a Catalunya, amb assentament principal a la població  de Vic. Mandoni es va rebel·lar primerament contra Roma al costat d'Indíbil i amb el suport del principal enemic de Roma. Més endavant els papers es van intercanviar ja que els romans van aconseguir convèncer-los que els cartaginesos els havien traït. Així doncs, ilergets i ausetans van unir-se als romans i van contribuir a fer fora de la Península Ibèrica als cartaginesos. Després però, els romans van mostrar les seves autèntiques intencions. Fou llavors quan Indíbil i Mandoni s'uniren, encapçalant una coalició de pobles ibers, i es van enfrontar als romans de nou, liderats per PubliCorneli Escipió. La lluita va finalitzar amb victòria romana. 

Carrer d'Indíbil: fou un cabdill dels ilergets. Apareix esmentat el 218 aC dirigint els auxiliars hispans del general cartaginès Hannó, governador de les províncies al nord de l'Ebre que fou derrotat. Indíbil va ser  presoner, però més tard fou alliberat i el 217 aC apareix amb el seu germà Mandoni atacant territori de tribus aliades de Roma.





Carrer de Plutó:Plutó conegut pel sobrenom del déu grec Hades, senyor del món dels morts, i eufemisme amb el qual hom s'hi referia per no provocar la seva còlera. Plutó, ve de l'adjectiu ploutos que significava ric, perquè totes les riqueses que es troben sota terra li pertanyien.


Carrer de Marc Aureli: Marc Aureli,  (26 d'abril del 121 - 17 de març del 180) fou emperador romà del 161 al 180 juntament amb Luci Aureli que van governar en bona harmonia (Ver va morir el 169).




Carrer de Sòcrates: Sòcrates (470 – 399 a.C) va néixer i viure a Atenes. Va viure l’esplendor i l’inici de la posterior decadència d’Atenes. Va morir condemnat a mort quan tenia 71 anys. Era amant de la filosofia.

Laia Costa
4t ESO

30 de gener del 2015

EL MITE DE LEANDRE I HERO

Imatge d'Hero
Hero era una donzella preciosa i sacerdotessa en un dels temples d'Afrodita. Tal era la seva bellesa que fins i tot Apol·lo i Eros s'havien fixat en ella i la desitjaven. Però el seu cor ja pertanyia a algú. Ella estava enamorada d'un comerciant que sovint passava per casa seva per tirar-li floretes, Leandre. Es diu que es conegueren en una celebració en honor a Adonis i Afrodita i que quan Leandre la veié s'enamorà d'ella i li digué que per ella creuaria fins i tot les onades més salvatge. 

Vivien molt a prop l'un de l'altre, només els separava era l'estret d'Hel·lespont, a Istambul, anomenat actualment l'estret dels Dardanels i el fet que els pares no els deixarien casar-se. L'excusa dels pares d'Hero era que no volien que la seva filla es casés amb un estranger.


Així doncs, s'havien de veure d'amagat i Leandre va complir les seves paraules: "Per tu creuaria fins i tot les onades més salvatges". Cada nit Hero encenia una torxa en una torre perquè així, en la foscor, Leandre sabés cap a on havia de nedar. Passaven la nit junts i després se'n tornava a casa. 

Això va durar tot l'estiu, però amb l'arribada de l'hivern, l'aigua cada vegada era més freda i cada vegada hi havia més vent. Una nit en què el vent bufava molt fort, Leandre es negà a no anar a veure la seva estimada i quan era a mig camí, el fort vent apagà l'entorxa de la torre i Leandre es quedà sol en mig de la foscor, i desorientat i patint fred, es va ofegar.


L'endemà al matí, Hero, preocupada, va sortir a buscar-lo i quan va trobar el seu cos innert, la tristesa l'envaí i es llançà al mar.

Hero al trobar el cos de Leandre
L'estret dels Dardanels











Molts escriptors han fet referència a aquest mite, entre ells Francisco de Quevedo i Ramón de Campoamor.

A continuació teniu el poema de Ramón de Campoamor:


HERO Y LEANDRO

A Hero Leandro adoraba, 
y, por verla, enamorado 
el Helesponto cruzaba 
todas las noches a nado. 
Y, según la fama cuenta, 
Hero una luz encendía 
que en las noches de tormenta 
de faro al joven servía. 
Una noche a Hero cansada 
de mirar hacia Bizancio, 
rendida, aunque enamorada, 
la hizo dormirse el cansancio. 
Y esto su amor no mancilla, 
pues todas, lo mismo que Hero, 
tienen el cuerpo de arcilla 
aun teniendo el alma de acero. 
Y lo más triste es que, apenas 
la pobre Hero se durmió, 
cuando un aire desde Atenas, 
la luz, soplando, apagó. 
Viendo él la luz apagada, 
sintió aquel olvido tanto, 
que, maldiciendo a su amada, 
abrasó el mar con su llanto. 
Y queriendo, o sin querer, 
de pena se dejo ahogar, 
sin que él pudiese saber 
si le ahogó el llanto o la mar. 
Lo cierto es que al desdichado, 
al rayo del sol primero 
la tormenta le echó, ahogado, 
al pie de la torre de Hero. 
Y cuando muerto le vio, 
Hero, cual Leandro fiel, 
se arrojó al agua y murió 
como él, por él y con él. 
¡Que ellas, fuertes en amar 
y flacas en resistir, 
si duermen para esperar, 
despiertan para morir!

I aquí un slideshare on s'explica el mite més detalladament.



Ioana Sofrea
1r batx

29 de gener del 2015

LA MÚSICA A L'ANTIGA GRÈCIA

La música a l'antiga Grècia era present en quasi tots els aspectes socials: festes, funerals, teatre, etc. Per tant, representava un aspecte cabal en la vida dels habitants de l'antiga Grècia. Predominantment, la música anava destinada als déus i als poders divins.

Com va originar?
Les primeres cançons van ser versions cantades de les obres de Homer, la Ilíada i l'Odissea. La gran importància de la música va acabar resultant que fós una assignatura obligada a les escoles. L'educació musical era una part molt important en la formació de les elits i èxits d'aficionats a la música eren considerats un signe de le cultura i el gust. La música grega era coneguda arreu del món mediterrani influint i sent influenciat per altres tradicions musicals amb què es trobava.

Quins eren els instruments més freqüents? 
Hi havia una gran varietat d'instruments. Els més freqüents eren:

Percussió:
El Sistre
Imatge del Sistre, un instrument de percussió que feia la funció de cascavells.


Altres tipus d'instruments de percussió












Diferents tipus de tambors (a dalt) i Cròtals (a baix).

Corda:
La Lira
Imatge d'una Lira, instrument de corda

 La Cítara 
Imatge d'una Cítara, instrument de corda.

Vent:
L'Aulos
Imatge d'un Aulos, instrument de vent.

Els artistes eren considerats membres molt valuosos de la societat i eren jutjats sobre la seva capacitat musical en competicions públiques. Normalment eren els mateixos compositors i liricistes de la música que tocaven. Eren coneguts com a melopoioi (creadors de cançons) i eren normalment homes. Dos músics bastant importants eren Filotas y Didymos. Altres músics professionals incloïen els trieraules que eren els que acompanyaven els soldats marxants (habitualment tocaven la trompeta o eren cantants corals).


Altra informació interessant:

L'escala bàsica musical en aquells temps s'anomenava Dòria: re mi fa sol la si do re. A canvi de l'escala moderna (do re mi fa sol la si do) que és ascendent (es llegeix de greu a agut), la Dòria era descendent (es llegia d'agut a greu). La nota amb més importància en aquells temps era el la (totes les músiques anaven entorn d'aquesta nota).





Julia Edwards
4t ESO

28 de gener del 2015

CLAUDI GALÈ

Filòsof,  gramàtic i cèlebre metge grec va néixer a Pèrgam a 130 a.C i mort al voltant del 200 o 210 a.C a Sicília.


Vida

Era fill d'un arquitecte que li va donar el sobrenom de Galè (dolça) per el seu caràcter.

Es va dedicar primer a la filosofia, particularment a la d'Aristòtil; desprès el seu pare va tenir un somni en que el déu Asclepi li ordenava que el seu fill estudiés medicina, de manera que Galè va entrar als 16 anys com aprenent de Sàtir, un metge local. 

Després de la mort del seu pare, Galè els 21 anys va començar a viatjar per continuar estudiant. Entre un dels molts llocs que va anar a Alexandria on va fer un estudi profund de l'anatomia mitjançant els cadàvers d'animals i particularment de micos a falta de cadàvers humans. Va anar a Roma l'any 165, ciutat on va ser metge dels emperadors Marc Aureli, i el seu fill, Còmode.

Va ser metge després d'Hipòcrates (considerat el pare de la medicina, és a dir, el primer metge de l'antiguitat)  va escriure 500 tractats sobre medicina, i més de 250 sobre les altres ciències.


En medicina ho explicava tot per mitjà de quatre elements: l'aigua, l'aire, la terra i el foc, i per mitjà de les seves quatre qualitats: calent, fred, humit i sec; per donar compte dels fenòmens de la vida, admetia un esperit vital. 

A partir de la vivisecció d'animals, Galè va desenvolupar bastant la teoria de la digestió. Va posar a prova que els aliments de nutrició es digereixen per primera vegada a la boca, després a l'intestí i finalment absorbida. 
La seva gran obra es basa en la dissecció anatòmica dels micos,  que va fer alguns errors, tot i ser conscient de la diferència anatòmica existent entre l'home i els simis. Ell creia que els metges havien de realitzar la dissecció i no dependre completament dels llibres.

Va estudiar particularment anatomia, fisiologia, patologia, simptomatologia i terapèutica. Va ser un pioner en la realització d'investigacions en l'àrea de la fisiologia.  El seu famós error va ser quan va dir que la sang del cor pot passar directament des del ventricle dret cap a l'esquerra, a través de la paret muscular que separa les dues cavitats. 

Galè també va classificar els ossos que tenen clotets espinals i aquells en què estan absents. Va descobrir l'estructura de la caixa que forma el crani i va descriure el sistema muscular. El metge també va investigar els nervis cranials i que el ronyó és un organ que segrega l'orina a partir d'una practica que va fer.

A més de metge, Galè va ser filòsof i dominava l'art de l'oratòria i la dialèctica. Se li atribueix l'ús de medicaments a gran escala. Es creu que recollia ell mateix les plantes curatives. 
Un dels seus medicaments es coneixia com "triaca" o "teriaca", que contenia 70 ingredients. Aquest remei va seguir vigent fins al segle XIX. Un d'aquests components era l'opi. La veritat és que fins que Vesali va introduir noves idees en el segle XVI, l'autoritat de Galè en el camp de la medicina va ser absoluta. Només el Renaixement va relegar a un segon pla. 

"Els costums són una segona naturalesa" 
aquesta és una de les frases que deia Claudi Galè


Laia Costa
4t ESO

27 de gener del 2015

EL RAPTE D'EUROPA

Com ja sabem, Zeus és un incansable conqueridor i els seus amors amb deesses, nimfes i mortals omplen una àmplia pàgina de la mitologia.

En aquest mite, Zeus ha posat els seus ulls en una bella jove asiàtica (princesa de Fenícia), filla D'Agenor, rei de Tir, a Fenícia, a la conca oriental de la Mediterrània. Zeus demana ajuda al seu fill Hermes per a la preparació de la trobada i posterior rapte que serà dels més historiats perquè el déu ha decidit metamorfosar-se en un bell toro. Hermes serà l'encarregat de conduir el ramat de bous del rei des dels alts prats fins a la platja propera, on Zeus sabia que Europa i altres donzelles de Tir acudien a passar la jornada de diversió i festa.

Zeus pren la forma d'un bell toro blanc, de faccions nobles. Europa està jugant en un prat amb les seves amigues, mirant els toros del seu pare, i, de cop i volta, un dels toros, el de color blanc s'apropa a les noies. Aquestes s'espanten al principi però poc a poc van agafant confiança amb el mans toro que accepta les seves carícies i les garlandes de flors que les noies trenen per col·locar-les entre les banyes. Europa arriba a asseure's damunt de l'animal, tan confiada i aliena al que li espera. El toro besa els peus de la jove, mentre les seves amigues l'adornen, i es disposa a continuar el seu pla.


Veronés, 1580
L'animal s'incorpora i sense demora es llança al mar des d'un penya-segat amb Europa espantada a la seva esquena. Les amigues es queden a la costa, sorpreses, aixecant les mans en gest de sorpresa i el grup s'introdueix en mar obert on els vents ajuden a avançar i on grups de divinitats marines sorgiran com festeig. 
Noel-Nicolas Coypel. 1726
Tiziano, 1560















Resulta que el toro blanc és Zeus que s'ha disfressat de toro per poder obtenir Europa, sense que ella se n'adonés. Quan arriben a l'illa de Creta, Zeus es transforma en home i, aquest i Europa es troben. Aquí Europa donarà a llum a tres fills; Minos (futur rei de Creta i carceller del Minotaure), Sarpedon i Radamantis deixant així l'estirp divina a l'illa.


Zeus, abans de tornar a l'Olimp, dóna tres regals a Europa: 

1. Un autòmat que es deia Talos, que servia per vigilar la costa.
2. Un gos de caça que sempre aconseguia presa.
3. Una javelina que sempre encertava la diana. 
També concerta el matrimoni de la jove amb el rei de Creta, Asterió, el qual es fa càrrec dels fills que havien tingut Zeus i Europa. 


Moneda grega de dos euros
Es diu que el pare d'Europa va anar recorrent la terra per molts camins tot cridant Europa! Europa! Europa! sense trobar cap resposta, i els habitants dels llocs per on passava van acabar posant Europa a aquell continent. 

Actualment trobem en la moneda de dos euros de Grècia una imatge d'aquest mite.





Aquí us deixo un vídeo on hi podreu observar diferents representacions d'aquest mite. 
                                 

Lioba Sallés Graus
1r Batx 

26 de gener del 2015

CURIOSITATS SEXUALS DE L'ANTIGA GRÈCIA

  • Segons Aristòfanes, els éssers humans tenien quatre braços, quatre cames i dos jocs de genitals, ja sigui dos conjunts femenins, dos conjunts masculins o un de cada. Però Zeus va partir a tothom en dos, així forçant que hom caminés amb només dues cames, dos braços i un joc de genitals en recerca de la seva altra meitat i guiats per l'orientació sexual dels seus genitals.
Representació en vinyetes de la partició dels humans a càrrec de Zeus.

  • Molts metges recomanaven relacions sexuals com a cura de depressió, indigestió, icterícia, mal d'esquena, disenteria i molts més. També afirmaven que les relacions sexuals provocaven un gran alleujament a una mossegada de serp o una picada d'escorpí.
Fotografia d'un gerro amb un dibuix d'una prostituta que porta un fal·lus a les mans.

  • Alguns textos mèdics de l'antiga Grècia proporcionen remeis per la impotència masculina; per exemple, untant l'àrea genital amb una barreja de pebre, oli d'oliva i mel.

Imatge gravada en una moneda que representa un sàtir demanant sexe a una nimfa.

  • Blocs de pedra anomenats Herms, que es trobaven a les cantonades dels carrers i en altres llocs públics per assegurar la protecció divina de la ciutat, retretaven el cap d'un home barbut amb un penis erecte.
Fotografia que mostra un Herm.

  • Les sandalies de les prostitutes a l'antiga Grècia sovint portaven gravades a les soles missatges o gravats eròtics per deixar marcats al terra els seus ideals obscens.
Dibuix d'un model de terracota de la sola d'una sandàlia de protituta que té gravada la paraula Akolouthi que significa "segueix-me".

  • Les prostitutes i els gigolós homosexuals d'Atenes (tot i ser molt habituals) van perdre la major part dels seus drets civils i persones sospitoses de ser el company/a passiu en relacions homosexuals d'aquests eren burlats i criticats vigorosament.
Gravat d'una relació sexual entre un home i un nen.


Aquí teniu una presentació elaborada sobre la sexualitat a l'antiga Grècia:



Aquí tenia un documental sobre el sexe a l'antiga Grècia i Roma:


Julia Edwards
4t ESO

23 de gener del 2015

EL MITE D'EROS I PSIQUE

Segons la mitologia grega Psique era una jove, filla menor del rei d’Anatòlia. Era realment guapa i elegant així que tothom desitjava obtenir la mà d'aquesta noia tant bella. La seva bellesa va fascinar als habitants del poble fins al punt que aquests van deixar de admirar a Afrodita. 

La divinitat, plena de gelosia i ràbia va enviar al seu fill Eros, o bé Cupido, el déu de l'amor, a disparar una fletxa vella al ser més fastigós, fent que aquest s'enamorés bojament d'ella. Però Eros en un moment donat, es va ferir a si mateix i al acte s'enamorà de la princesa d'Anatòlia. 
El rapte de Psique de William-Adolphe Bouguereau
El rei li va preguntar a l'Oracle de Delfos perquè la seva filla no es comprometia amb cap home. Aquest li va ordenar a portar la Psique a una muntanya liberaria un ser pel mateix Zeus. Un cop allà, Psique es va quedar sola i adormida quan una brisa se l'endugué cap a un prat.
Al llevar-se es va veure dins d'un palau envoltada de menjars deliciosos, roba elegant i joies brillants, però tot i així encara no havia conegut al home el qual la cuidaria. A plena nit, la filla del rei d'Anatòlia va aconseguir que ella l'estimes amb totes les forçes, dient-li que ell la tractaria com una princesa però a canvi mai podria veure la seva cara.
Escultura Antonio Canova, Eros i psique.
No era gens fàcil viure així , ja que les germanes de Psique tenien molta enveja de la seva vida. No paraven de originar intrigues sobre de l'anonimat del seu suposat marit. I proposar idees com esperar que l'home s'adormís plàcidament i Psique agafés un ganivet i un llum per matar-lo, així descobriria el seu rostre, que segur que era fastigós i lleig. Així que aquella mateixa nit, Psique intrigada va esperar fins a mitja nit a destapar el rostre mai vist del marit. Al destapar-li el rostre va veure la bellesa que amagava.

Ell, decebut, va marxar i deixar la muller sola i enamorada.Psique va quedar més destrossada que mai, el penediment la va dur dins al temple d'Afrodita per demanar-li ajuda. Aquesta, li va presentar un seguit de proves les quals les va superar sense problemes, menys la quarta prova que va tocar el punt dèbil de Psique, la curiositat. Afrodita li va encarregar que visités el regne dels morts a veure Persèfone, per obtenir l'essència de la immortalitat. I així ho va fer, un cop allà Persèfone li va donar l'essència dins d'una caixa recoberta d'or amb la condició que havia de mantenir-se tancada. Però malauradament la filla del rei d'Anatòlia va obrir la caixa i es va adormir profundament.

Finalment, Eros va despertar a psique amb una de les seves fletxes, ja que li va demostrar valentia i un amor incondicional amb les proves realitzades. A més, Eros va demanar al gran déu Zeus el desig de viure junts per sempre més a l’Olimp.


Berta Malet
4t ESO

22 de gener del 2015

ELS ÀPATS ROMANS

Quins eren els seus àpats?

Els àpats romans principals eren tres: 

Ientaculum: Aquest era l'esmorzar, es prenia a primera hora del matí i consistia bàsicament amb pa, formatge, ous, hortalisses, olives, vi pur, i mel. Els nens també podrien menjar galetes i dolços. 

Ientaculum/ Esmorzar
Prandium: Aquest àpat era el dinar. A diferència d'aquí, en aquest no acostumen a alimentar-se gaire, era anomenat el menjar ràpid. En aquest àpat destaquen els aliments preparats, freds, o guisats.

Prandium/ Dinar
Cena: Aquest àpat era el sopar. Es començava a fer sempre en el mateix horari; Començaven quan queia la tarda, i el sol s'amagava. 
Era el més llarg, i per ells era un dels moments més importants de la jornada ja que es solia reunir els amics i tota la família. Per ells no era només un sopar qualsevol, era una ocasió de convivència i de plaer.  
Aquest durava de dues hores a tota la nit fins el matí següent. 
Cena: Aquest àpat era el sopar. Es començava a fer sempre en el mateix horari; començaven quan queia la tarda, i el sol s'amagava. 
Cena/ Sopar
El sopar es distingia en tres parts: 

Gustus: Aquest consistia en prendre uns entremesos: ous, olives, enciam, xicoira, alls, ostres, bolets o peix. i babien vi amb mel. 

Cena: Basat de plats de verdures, cereals, ous, llegums, carn i peix. 

Secundae mensae: Aquest consistia en els postres: Habitualment eren postres i dolços. 

Com feien els àpats?

Els àpats els feien o bé el carrer o el triclinium que era el manjador.
Les dones com  de costum feien els àpats amb els seus marits, i els esclaus de les cases només podien estar amb ells per algunes festes puntuals.
Un tret característic de la cuina romana és el gran ús de les salses i les espècies. 



Sara Noguera
1r Batx

21 de gener del 2015

EL MITE D'ATALANTA

Atalanta va ser una heroïna consagrada a Artemisa i reconeguda per les seves habilitats per a la caça. 
El seu origen varia segons la versió del mite, però la versió més difosa, especialment des d'Hesíode,  és en què Atalanta és filla d'Atamant i Temisto.
Atalanta va ser alletada i cuidada per una ossa fins que uns caçadors la van trobar i criar, ja que el seu pare només volia fills varons i la va abandonar a la muntanya Parteni en néixer. 
Quan va haver crescut i tornat bella i àgil, va decidir mantenir-se verge per consagrar-se a la deessa de la cacera, Artemisa. Per això, Atalanta vivia al bosc caçant. 
Atalante
La seva fama es va difondre, sobretot, després de participar en la cacera del senglar de Calidó i després d'obtenir el premi a la carrera en els jocs fúnebres organitzats en nom de Pelias, on va competir amb Barallo, pare d'Aquil·les


A més d'estar consagrada a Artemisa, que implicava que havia de ser verge, va rebre un oracle en el qual s'anunciava que el dia en que ella es casaria, es convertiria en un animal. Per això i per evitar qualsevol pretendent, va anunciar que acceptaria com a espòs només a qui la aconseguís vèncer en la carrera, només amb la condició de que si ella guanyava, havia de matar l'oponent. Tot i això, molts es van presentar però van perdre, ja que ella era invencible. 

Un dia, però, va aparèixer un jove que va derrotar Atalanta en la carrera. L'oponent va decidir provar sort en la carrera per obtenir la mà d'Atalanta, però tenia un avantatge, ja que la deessa de l'amor, Afrodita, li havia regalat unes pomes d'or.  Durant la competència, el jove deixava anar una poma d'or cada cop que Atalanta li donava abast, les quals ella s'aturava a recollir, ja sigui fascinada per la seva bellesa o fins i tot deixar-se enganyar perquè realment havia estat conquistada pel seu oponent. Com que ella es distreia amb cada poma que queia, el jove la va poder vèncer, i així, obtenir la seva mà. 
Atalante recollint les pomes d'or
La parella va viure feliç durant un temps, compartint les seves caceres i gestes. En una d'aquestes persecucions, els enamorats, van entrar a un santuari de Zeus i van gaudir del seu amor allà.  Zeus va entrar en còlera pel sacrilegi i va convertir a la parella en lleons. Aparentment, els grecs creien que els lleons no es creuaven entre si, sinó que ho feien amb els lleopards, de manera que en convertir-los als dos en lleons, Zeus estava no només traient la seva condició humana, sinó condemnant-los a una vida separada.


Èrica Palomares
1r batx

20 de gener del 2015

PERSEU

En la mitologia grega, Perseu era fill de Zeus i de Dànae. És conegut per haver matat a medusa i alliberar a Andròmeda, que desprès seria la seva esposa i li donaria set fills.
Dànae and the brazen tower,
Edward Brune-Jones
Acrisis, rei d'Argos, era el pare de Dànae, però un dia un oracle va avisar a Acrisis de que el seu nét, el fill de Dànae, el mataria. 

Per això el rei d'Argos decidí tancar en una presó a la seva filla, perquè així no tingués contacte amb cap home i així prevenir la mort del rei. Zeus disfressat de pluja d'or va entrar a la presó i fruit d'aquesta unió van concebre  Perseu. 

Quan Acrisis se'n va adonar del que havia passat, va ficar en un cofre de fusta a Dànae i a Perseu i els llençà a la mar sense menjar perquè morissin. Però Zeus va enviar vents suaus i favorables per la mare i el fill, i van acabar arribant a l'illa de Sèrifos, i allà els va acollir Polidectes, el rei de l'illa.

Perseu amb el cap de Medusa,
Benvenuto Cellini
Perseu va créixer i el rei de l'illa insistia a Dànae perquè es casés amb ell, però amb el suport del seu fill ella s'hi negava. Polidectes va desafiar Perseu, que si matava i li portava el cap de Medusa com a prova deixeria en pau a la seva mare. I ell va acceptar el repte. 

Zeus al saber que el seu fill aniria tot sol a enfrontar-se amb Medusa va demanar als déus que l'ajudessin. Hades li donà un casc, que el feia invisible quan se'l posava; Hermes unes sandàlies amb ales i una falç i finalment Atena li va donar un escut que reflectia com un mirall, i dient-li que quan volgués mirar Medusa ho fes a través de l'escut.
Perseu va anar al mont Atles on vivien les Graies, germanes de les Gorgones, i Perseu els demanà on es trobava Medusa. Es trobava en una cova en al nord del món i la troba dormint entre les seves víctimes petrificades. A poc a poc es va posar d'esquena, guiant-se per l'escut, i va  anar-se acostant a Medusa. I sense girar-se li tallà el cap. De les gotes de sang de Medusa va néixer Pegàs, el cavall amb ales. ense girar-se va ficar el cap de Medusa dins un sarró de roba, ja que tot i estan morta encara podia petrificar a la gent. Es va posar les sandàlies alades i el casc que li avia donat Hades i va marxar ràpidament perquè no el veiessin les altres Gorgones. 

Andròmeda i Perseu,
Giorgio Vasari

Quan Perseu retornava cap a l'illa, va veure una dona molt bella encadenada a unes roques a prop de la platja per un sacrifici a un monstre marí. Ella era Andròmeda, i amb la seva bellesa enamorà a Perseu el qual petrificà el monstre marí amb el cap de Medusa i va salvar Andròmeda i se la va emportar a l'illa per presentar-li a la seva mare i casar-s'hi.

Quan la parella va arribar a l'illa de Sèrifos van impedir el casament del rei Polidectes i la mare de l'heroi, ja que ella es casava contra la seva voluntat, i va convertir Polidectes en pedra. I finalment l'heroi retornà a Argos a reclamar el seu tro i a ser rei. 


Pels interessats a veure la pel·lícula és Fúria de Titans, dirigida per Louis Leterrier, del 2010. 



Judit Font
1r Batx

ELS CONCURSANTS D'OT 2023 SI FOSSIN DÉUS DE L'OLIMP

El passat 19 de febrer va ser la final de la dotzena edició d'Operación Triunfo. Des de finals de novembre, per les xarxes socials, nomé...

Popular Posts