CLÀSSICS A LA ROMANA

La Guerra de Troia, com tots sabem, ha estat una de les guerres de l'antiga Grècia amb major renom i batalles llegendàries. Això, però, ha estat principalment per un fet. L'anomenat Cavall de Troia .  Un estratagema tan enginyós que ha passat a la història amb l'expressió:  Timeo Danaos et dona ferentes , frase llatina que significa "desconfio dels grecs, fins i tot quan et porten regals." La Guerra Interminable Segons la llegenda, els grecs i els troians van estar enfrontats durant deu anys sencers. L'inici de la guerra va ser donat pel rapte (o fugida) d'Helena, esposa del rei espartà Menelau, per part del príncep troià Paris. Llavors, els grecs, van iniciar una llarga campanya contra els Troians que va acabar amb la invasió a Troia. Els grecs, tot i els llargs esforços, no aconseguien envair la ciutat emmurallada. La Idea Final En aquell precís moment, Ulisses, rei d'Ítaca, va idear un pla tan arriscat com brillant.  Van simular una retirada i van ...

Les guerres mèdiques van ser un capítol decisiu a la història de l'antiga Grècia. Van ser un conjunt de conflictes entre les ciutats-estat gregues i l'Imperi Persa, que van durar 50 anys i van tenir lloc entre els anys 499 aC i 449 aC Aquestes guerres no només van marcar la resistència dels grecs, sinó que també van consolidar una identitat comuna entre les polis i van establir les bases per a l'esplandor cultural de l'època clàssica. En aquestes guerres hi podem reconèixer 3 etapes: la primera guerra mèdica, que va del 490 al 481 aC, la segona guerra mèdica, que va del 480 al 471 aC i la tercera guerra mèdica que va del 470 al 449 aC, tot i que hi altre gent que diu que només van ser 2 guerres. Primera guerra mèdica La primera guerra mèdica va ser entre l'imperi persa Aquemènida i les polis gregues, principalment Atenes i Esparta. Hi ha diverses versions del perquè va começar aquesta guerra, però la majoria diuen que va ser per la revolta jonica, en la que les ciut...

1: CONTEXT HISTÒRIC: D'UNA ARISTOCRÀCIA A UN GOVERN MÉS PARTICIPATIU A finals del segle VII aC, Atenes era governada per una aristocràcia poderosa que controlava la política i la justícia. Els grans terratinents dominaven el govern i els ciutadans comuns tenien poc poder. Aquesta desigualtat va generar tensions i conflictes socials.  Per resoldre aquests problemes, es van impulsar reformes polítiques al llarg dels segles VI i V aC. Les figures clau d'aquesta transformació van ser Dracó, Soló, Clístenes  i Efialtes , fins a arribar a Pèricles , qui va consolidar la democràcia atenesa.  2: LES GRANS REFORMES POLÍTIQUES - Dracó (segle VII aC): Les primeres lleis escrites: Dracó va ser el primer legislador atenès conegut. El 621 aC va redactar un codi de lleis molt sever (d'aquí el terme "draconià"), però establia per primera vegada un sistema legal escrit, evitant que l'aristocràcia interpretés les lleis arbitràriament.  - Soló (principis del segle VI aC): Límits...

La democràcia a Atenes és un dels èxits més destacats de l'antiga Grècia i un model polític que va assentar les bases de moltes democràcies modernes. Aquest tipus de política es va fer servir a Atenes durant el s. V aC sota el lideratge de figures com Soló, Clístenes i Pèricles. Abans de la democràcia, Atenes estava governada per un sistema aristocràtic controlat per l' eupàtrida (noblesa terratinent). Les tensions socials van sorgir degut a la desigualtat econòmica, la concentració de terres i els deutes que obligaven a molts camperols a l'esclavitud. Soló, el 594 aC va introduir reformes que van abolir l'esclavitud per deutes, van redistribuir terres i van establir drets bàsics pels ciutadans pobres. Tot i això, no va aconseguir crear una democràcia plena. Per la seva part, Clístenes, el 508 aC, va aconseguir ser a dia d'avui considerat el pare de la democràcia. Va dividir Atenes en demos  (districtes locals) i va crear un sistema basat en la participació directa...

Després de les guerres mèdiques , en les que els grecs van derrotar a l'imperi persa, les ciutats-estat gregues es van adonar de què necessitaven organitzar-se de tal manera que es poguessin protegir entre elles en cas que fossin atacades. això va donar lloc a la Lliga de Delos, una aliança militar i política formada al 478 aC.  L'objectiu de la Lliga era unificar recursos i forces per poder tenir una flota capaç de defensar les polis gregues. El nom de la Lliga ve de l'illa de Delos, el lloc on es guardaven els recursos comuns, en el que cada ciutat contribuïa amb diners o altres recursos. La ciutat-estat d'Atenes, amb el seu gran poder militar, va assumir el lideratge de l'aliança. Illa de Delos Els primers anys de la Lliga van aconseguir importants èxits, com alliberar algunes ciutats que estaven sota el domini dels perses i assegurar les rutes comercials estratègiques. Tot i això, la relació d'Atenes amb les altres ciutats va anar canviant, ja que Atenes va ...

  Context de l'ocupació otomana L'ocupació otomana de Grècia va començar després de la derrota de l' Imperi Bizantí  a mans dels otomans (L'imperi Bizantí és l'imperi romà quan estava dividit en dos, l'occident i l'orient.). El moment més emblemàtic va ser la caiguda de Constantinoble EL 1453. Després l'imperi Otomà va consolidar el seu poder com a gran força de l'Europa del sud-est. Seguidament, van anar cap a Grècia i les seves regions van anant sent conquerides. - Atenes va ser conquerida el 1458. - Peloponès va ser conquerida el 1460. - Illes com Creta i Rodes van resistir més temps, però al final també van ser conquistades el 1522 (Rodes) i el 1669 (Creta). Altres regions es van rendir als otomans per evitar la destrucció total. A canvi, els otomans oferien certs acords que garantien autonomia limitada i protecció de la religió ortodoxa. Mode de Govern dels Otomans  Durant aquell període els otomans encara que permetien una certa autonomia local...

Les guerres mèdiques van ser un dels esdeveniments més impactants del segle IV. Van durar des de el 499 fins al 449 a.C. Van ser una sèrie de conflictes entre les ciutats-estat de Grècia i l'Imperi persa. Aquests enfrontaments van marcar un punt d'inflexió en la historia de la civilització occidental. Ho he fet d'aquest tema ja que m'ha impactat molt quan ho he llegit. 1. CONTEXT HISTÒRIC Sota el comandament de Ciro el Gran i Dario I, Pèrsia es va convertir en l'imperi més extens del món, abastant des de Egipte fins la Índia. Per part de Grècia, les seves ciutats-estats com Atenes i Esparta, estaven políticament dividides, encara que compartien de tot. 2. PRIMERA GUERRA MÈDICA (490 a.C) En aquesta primera guerra mèdica, Pèrsia va organitzar una expedició per sotmetre a Grècia. Primer van atacar Eretria , la van derrotar en 6 dies. Això, va detonar la Batalla de Marató , que es va disputar allà mateix, a 40 kilòmetres de Atenes. Els perses van arribar amb un exèrcit ...

segona guerra mèdica Les guerres mèdiques és el nom que se li dona al conjunt dels conflictes bèl·lics que es van produir entre les ciutats-estat d'Antiga Grècia i els perses de  l'imperi aquemènida al llarg del segle V aC. Es van desenvolupar durant l'època clàssica de la civilització grega on competien pel domini de les ciutats gregues d'Àsia Menor, les costes del mar Mediterrani i els controls dels ports comercials, així com l'accés a les costes del mar Negre. Aquests enfrontaments es van allargar al voltant de 50 anys, del 499 aC fins al 449 aC.     Aquestes dues potències de l'època eren molt diferents: mentre que l'imperi persa, fundat per Cir II el Gran, era una monarquia en plena expansió, les ciutats gregues eren estats independents amb sistemes polítics propis, com la democràcia d'Atenes.   El terme ''guerres mèdiques'' no té cap relació amb la medicina. Aquest nom prové del terme que els antics grecs utilitzaven per designar l...

Les guerres Mèdiques van ser una sèrie de batalles entre l'Imperi Persa i algunes ciutats de l'antiga Grècia. Van ser molt importants perquè van frenar l'expansió dels perses cap al Mediterrani, van fer que la cultura grega continués amb el seu desenvolupament. Els grecs i els perses eren diferents en tot, l'Imperi Persa era gegant i estava governat per un rei amb molt de poder, en canvi, algunes ciutats de Grècia, com: Αθήνα και Σπάρτιη (Atenes i Esparta), eren ciutats petites amb la seva pròpia independència, ja que tenien govern propi, com a democràcia a Atenes (és un sistema on tothom pot donar la seva pròpia opinió, i votar lliurement, i decidir entre tots com serà l'organització del govern o la presa de decisions importants) o l'oligarquia a Esparta (és el govern d'uns pocs amb poder, sense tenir en compte la majoria del poble). Els grecs compartien una cultura.                                   ...

La Grècia antiga va aconseguir grans avenços, però aquesta cultura que admirem ha practicat i justificat l'esclavitud, cosa que ara és impossible. Això és perquè a l'antiga Grècia es relacionava l'esclavitud amb l'economia. L'ESCLAVITUD COM A NEGOCI El soldat vençut al qual se li perdonava la vida es convertia automàticament en un esclau del seu vencedor i es mantenia com a esclau a no ser que la seva família pagués el rescat. Quan es conqueria una ciutat, tots els supervivents passaven a ser esclaus, especialment els nens i les dones. El rescat d'un esclau a l'antiga Grècia era entre 200 i 1000 dracmes que equivaldria aproximadament entre 500 i 2500 euros avui dia, segons les seves característiques. El valor d'un esclau depenia de diversos factors. Primer les habilitats i el tipus de feina que podria fer eren importants, ja que els esclaus amb habilitats especials com saber d'artesania o de cuina tenien un preu més alt. També l'edat i la salut e...

A la meva anterior entrada us vaig parlar de la història d'amor verdader entre Psique i Eros. I aquesta setmana us he volgut portar una altra història d'aquest tipus, però aquest cop parlarem de l'amor negat, aquell amor que realment mai és fa públic: l'amor entre Alexandre el Gran i Hefestió.  Alexandre el Gran era el rei de Macedònia i un gran conquistador, de fet, és conegut a l'actualitat com a un dels estreteges militars més grans de la història.  Obra hel·lenística original d'Alexandria (Egipte) del segle ll aC L'autor és anònim Un dia Alexandre coneix Hefestió, no se sap exactament com ni en quin moment, però els historiadors creuen que potser es coneixien de petits a l'haver estudiat junts. Van créixer junts i després es van allistar els dos a l'exèrcit, tenint així una relació estreta, molt lleial i inclús intima.   Al seu temps lliure es dedicaven a fer sacrificis als altars d' Aquil·les i Patracols. Però el que és curiós, és que Alexa...

La Batalla de les Termòpiles és l'enfrontament entre l'Imperi Persa i les ciutats-estat gregues produïdes durant les Guerres Mèdiques (segle V aC), que van començar amb el regnat de Cir II el Gran, quan Jònia es trobava sota domini persa. Si busquem els antecedents d'aquest conflicte bèl·lic s'ha de tirar enrere fins a l'expansió de l'Imperi Persa sobre les zones més orientals de Grècia, i el detonant fou la revolta jònica contra la regió de Lídia, també sota el domini persa, cosa que va provocar l'ira del rei persa, Darios I el Gran. Darios I decidí escarmentar tant als jònics com a la resta de polis gregues que els havien ajudat, i entre aquestes hi havia Atenes. Aquest, doncs, és l'origen de les Guerres Mèdiques, les quals es divideixen en tres períodes: la Primera Guerra Mèdica (492-490 aC), la Segona Guerra Mèdica (492-479 aC), i la Tercera Guerra Mèdica (479-449 aC). La Batalla de les Termòpiles es situa en el segon període. En l...

Hipàtia va néixer a Alexandria, Egipte l'any 370 i va morir el 415.  Era filla de Teó, un matemàtic que era un dels encarregats de la llibreria d'Alexandria i el seu mestre, qui li va proporcionar una bona educació. Aquesta educació que Hipàtia va rebre era un fet molt inusual ja que la societat no permetia que les dones poguessin estudiar i les seves vides transcorrien dins els espais privats de les cases, fent el tipus de feines que es consideraven femenines. Així va ser, doncs, com es va convertir en una de les primeres dones matemàtiques. A més de matemàtica va ser astrònoma, filòsofa, neoplatònica i política. Durant vint anys, Hipàtia es va dedicar a ensenyar molt àmbits diferents al museu d'Alexandria. El seu ensenyament va tenir tanta repercussió que a les seves classes van arribar a assistir-hi alumnes de diferents parts del món. També va arribar a ser càtedra de Filosofia Platònica.  Retrat d'Hipàtia, Rafael Sanzio En l'època d'Hipàtia, el seg...

Durant el segle V a.C., l'Imperi persa es trobava en el seu millor moment. El rei Dari I manava sobre el territori que anava des del Caucas fins a l'oceà Índic i des del mar Mediterrani fins al riu Indo. La població d'aquest imperi estava creada per una gran diversitat de pobles, entre ells els grecs jonis que havien colonitzat la costa occidental de l'Àsia Menor. En el 500 a.C, els jonis van iniciar una rebel·lió en contra de Dari però van ser derrotats després de sis anys de lluita. El poble d'Atenes va reconèixer els lligams ancestrals que tenia amb els jonis i van prendre foc a la ciutat persa de Sardis . El 491 a.C, Dari va intentar castigar els atenesos i va fer una expedició a la ciutat de Marató  per enfrontar-se amb ells. Després de 36 anys de regnat, Dari va morir sense poder realitzar la seva venjança. Dari I , (autor desconegut) Xerxes, fill de Dari, quan va pujar al tron no va decidir venjar-se dels Atenesos directament, sinó que no va ser f...