CLÀSSICS A LA ROMANA

Estimats lectors, altra vegada som aquí, al nostre blog. Aquesta setmana, l’institut Manuel Blancafort ha estat de vacances, i a part de descansar també he estat pensant i reflexionant sobre la mà de coses que tenim per distreure’ns, l’as tan llarg que tenim per entretenir-nos. Molt d’aquest il·limitat entreteniment prové de la tecnologia tan avançada que tenim avui en dia. Que afortunats que som!  És per això, que com bé heu vist al títol avui vinc a comparar els diferents entreteniments que tenien Roma i Grècia a l’antiguitat, i de vegades contrastar-los amb els nostres! Us sorprendríeu de les similituds. Així doncs, una vegada introduït el tema, endavant!  ENTRETENIMENT A L’ANTIGA GRÈCIA  1. Jocs olímpics: Un dels esdeveniments esportius més importants. Incloïen curses, lluita, i altres proves d’habilitat física. Que avui en dia encara són vigents cada quatre anys.  El discòbol Mirón S.V a.C, representa el llançament del disc  2. Teatre: Les obres dramàtiques es representaven als te

QUI ERA PLATÓ? Plató, va ser una figura central en la filosofia grega del segle V aC, avui en dia és molt conegut, per això emergeix com un pensador fonamental en la tradició occidental. Va ser deixeble de Sòcrates, i mestre d'Aristòtil. Va contribuir en temes diversos com l'ètica, la política, la metafísica i l'epistemologia. A través dels seus diàlegs, Plató explica la seva visió de la realitat i la veritat.    Cap de Plató - Gliptoteca de Munic PLANTEJAMENTS D'ARISTÒTIL - A La República planteja la idea de la societat ideal, que la lideren filòsofs reis, que gràcies a tot el que saben, garanteixen la saviesa i la virtut. - Una altra teoria que té és la de les Formes o Idees, la qual argumenta que "les coses tangibles són meres imitacions imperfectes de les essències abstractes, que constitueixen la veritable realitat". - La "Al·legoria de la Cova", és una metàfora potent, destaca la relació entre la percepció i el coneixement.     Al·legoria de l

A l'antiguitat sovint es veia la  malaltia  com un càstig diví, per  tant,  a la medicina sovint  es barrejava  amb elements místics i filosòfics. Va ser en Grècia on Hipòcrates, sovint considerat el "Pare de la Medicina", va introduir un enfocament més racional i científic per entendre i tractar les malalties (dictant així que les  malalties  provenien de causes naturals, no divines.) Hipòcrates (1867-1936) Hipòcrates va néixer al voltant del 460 a. a l'illa de Cos, a l'antiga Grècia i es creu que va escriure una espècie d'enciclopèdia mèdica constituïda entre seixanta i setanta llibres. Hipòcrates provenia d'una família de "metges", cosa que el va dur  a terme a formar-se en medicina. Va estudiar en diferents ciutats gregues i també va estar un temps a Egipte on va aprendre treballs mèdics provinents d' Imhotep .  Quan ja era adult va fundar l'Escola de Cos, on va desenvolupar el famós Jurament Hipocràtic, un codi ètic que estableix els

En la mitologia de diverses cultures, es troba un tema comú que ha fascinat a la humanitat al llarg dels segles: els mites de creació del món. Aquests relats, que varien enormement entre cultures, ens ofereixen  una visió única de com diferents societats imaginaven el naixement i la formació del nostre univers. Mitologia Grega: El Caos i la Creació Ordenada En l'antiga Grècia, el mite de la creació comença amb el Caos, una entitat primordial sense forma ni límits. A mesura que els déus sorgien, el cosmos prenia forma amb Gaia (La Terra) i Urà (el Cel). Aquests déus van donar vida als titans i, finalment, als déus olímpics, establint un ordre diví en l'univers.                             Mites Nòrdics: El Gènesi dels Mons La mitologia nòrdica ens presenta un relat de creació que involucra al gegant *Ymir, del qual emergeix els déus *Aesir. La creació de *Midgard, el món dels humans, es duu a terme a partir del cos *Ymir. Arbres i animals també neixen de parts especifiques d'

En la mitologia grega i romana, la idea de l'amor impossible surt reflectida en diversos mites com Dido i Enees , el mite d' Orfeu i Eurídice i els enamorats Píram i Tisbe. En aquests mites, l'amor impossible és provocat per diferències socials, morts i fins i tot per divinitats que intervenen en la història. Si ampliem la mirada, la tragèdia en l'amor ha estat una temàtica recurrent al llarg de la història en general. Surt representat en literatura, en art i en teatre.  Si pensem en l'amor tràgic, l'obra per exel·lència és "Romeu i Julieta" de William Shakespeare . Dos enamorats prohibits que, per culpa de les seves famílies i diversos malentesos, acaben tenint un final tràgic. Es diu que Shakespeare per escriure la seva gran obra es va inspirar en el mite grec de Píram i Tisbe. William Shakespear, autor de Romeu i Julieta Píram i Tisbe eren dos joves enamorats que vivien a Babilònia , l'un al costat de l'altre. Píram era l'home més guapo

Hi ha molts murs que han passat a la història per diferents raons, per exemple la gran muralla Xina o en mur de Berlín. El mur del qual us parlaré ara potser no és tan famós, però és igual d'interessant. El mur d'Adrià, conegut com a Vallum Aelium en llatí, és una impressionant estructura històrica que s'estén al llarg del nord de  Britannia , l'actual Anglaterra. Va ser construït durant el regnat de l'emperador romà Adrià en el segle II dC. Mapa de Britania Aquest monument representa no només una meravella de l'arquitectura, sinó també un símbol de l'ambició i la determinació de l'imperi romà. El propòsit principal del mur d'Adrià era establir una frontera amb defenses contra els bàrbars provinents del nord (actual Escòcia). La construcció del mur va començar al voltant de l'any 122 dC i s'estenia des de la costa est fins a la costa oest d'Anglaterra. Tenia una llargada d'aproximadament 117 quilòmetres. Contenia fortificacions i tor

Potser heu sentit a parlar d'una obra literària molt famosa anomenada La Divina Comèdia. Va ser escrita per l'italià Dant Alighieri  al s.XIV. La seva trama es basa en el trajecte del protagonista, el mateix Dante, juntament amb el poeta llatí Virgili a través del Purgatori, l'Infern i el Paradís.  Durant el viatge es torben a molts personatges cèlebres del món clàssic. Per tant, he decidit fer una petita guia perquè si algun dia us trobeu en la mateixa situació que el protagonista de la Divina Comèdia, pugueu saludar i identificar apropiadament als presoners de l'infern.  Abans de començar la nostra visita, però, heu d'entendre una característica important de l'infern creat per Dant. Està constituït per nou nivells en forma de piràmide inversa, cada cercle reservat per un pecat en específic i progressivament més greu.  Representació de l'infern de Dante Ara ja podem iniciar el nostre recorregut.  Després d'haver travessat el riu Aqueront amb la barca de

Som alumnes de 4t d'ESO i per practicar la llengua llatina hem fet un treball de presentar-nos. En el treball ens preguntem el nom, on vivim, etc... A continuació us deixarem el guio escrit: C-  Salve Bruna! quomodo vales? B- Salve Carla! ego vale bene gratias ago C- Quod nomen tibi est? et quod anos nata es? B- Mihi nomen est Bruna et  XV  annos nata sum. C- Unde venis? B- Ex Hispania venio C- Suntele tibi sorores et fraters? B- Est mihi unus  frater tantum. C- Habitane in domo aut in insula? B- Nos in domo habitamus. C- Valete Bruna! B- Vale Carla! Bruna Safont i Carla López 4t ESO

En el món Grec i romà els oracles eren elements fonamentals en la religió i la cultura, gent variada de la població (comerciants, camperols, filòsofs, guerrers i fins i tot reis o emperadors) anaven al santuari a prendre les millors decisions. Segons els escrits trobats, l'Oracle de Delfos és considerat el més fiable de l'època, els grecs hi creien cegament i li feien consultes de tota mena. L'Oracle va ser construït el s. III aC en honor al déu Apol·lo i ràpidament es va convertir en un lloc de pelegrinatge per obtenir consells divins a l'antiga Grècia.                                                             Restes Santuari de Delfos Estava situat a Delfos, una antiga ciutat grega que es troba al mont Parnàs, a prop de Grècia. Les llegendes diuen que en aquest mont s'hi reunien deesses menors del cant i la poesia i que Apol·lo tocava la lira  mentre elles cantaven. També expliquen que un dia Apol·lo va matar la serp Pitó  que protegia la regió de Delfos i per

El mite de la poma de la discòrdia prové de la mitologia grega i està relacionat amb un esdeveniment que va desencadenar la Guerra de Troia. Aquesta història es troba en les epopeies d'Homer, especialment a La Ilíada . Diu la llegenda, que tot va començar amb el matrimoni de Pele u i Tetis , els quals van convidar a tots els déus de l'Olimp a la seva boda. Però, van oblidar convidar Eris, la deessa de la discòrdia. Eris, enfadada per no ser convidada, va decidir llançar una poma d'or amb la inscripció "Per a la més bella" ( Kallisti en grec) al banquet dels déus. Aquest gest va provocar una gran controvèrsia entre les tres deesses més importants de l'Olimp: Hera, Atena i Afrodita. Cada una d'elles volia la poma per a ella i va començar una disputa.                                                           La poma de la discòrdia , Jacob Jordaens Com que els déus no podien decidir qui era la més bonica, van recó

El mite de Pandora pertany a la mitologia grega. Explica l'origen del mal i la desgràcia al món. El mite consisteix en què els déus van crear la primera dona anomenada Pandora. Un dia, la Pandora va rebre una caixa molt misteriosa, com a regal de Zeus. Zeus era el pare dels déus.  Aleshores, Zeus li va dir a Pandora que mai obrís la caixa per motius que ell no va donar. Ella, Pandora, amb tota la seva curiositat i intriga per veure que hi havia dintre, va obrir la caixa.  Quan va obrir la caixa, van ser alliberades totes les desgràcies i tots els mals que havien estat guardats en dins. També van sortir malalties, enveges, dolors i tota mena de desgràcies i coses dolentes. Pandora, després de veure com totes aquelles desgràcies s'havien escapat, va voler tancar la caixa de nou, però només va aconseguir atrapar una cosa. L'única cosa que va poder atrapar va ser l'esperança.  Aquest mite ens ensenya diverses coses, però una d'elles és que encara que el mal pugui ser p

Al llarg de les èpoques homes i dones s'han vist amb el deure d'administrar el seu temps, no tant per plaer sinó més aviat per necessitat. Amb la divisió cronològica del temps es va aconseguir de manera eficaç per primer cop en la història. Permetent a la gent primitiva planejar la seva vida de manera més organitzada.  La divisió del temps va ser un factor determinant per l'establiment de la societat urbana. Al principi els calendaris van ser simples recomptes de dies que no servien més que per la tasca de "previsió" per les èpoques dels diferents cultius. No sabem del cert qui va inventar els primers calendaris, però sí que podem afirmar que van ser Grècia i Roma els que van crear una divisió del temps més eficient i útil que encara ara seguim utilitzant un d'aquests sistemes.  Una civilització com la Romana no va tenir un sol calendari. Amb l'abans social i tecnològic es va haver d'adaptar el calendari als nous coneixements que s'anaven obtenint.

A l'antiga Grècia l'opció d'avortar per decisió pròpia no existia. És a dir que una dona no podia avortar perquè ella no volgués tenir aquell fill o fer-se'n càrrec. Quan una dona es quedava embarassada havia de tenir el fill sí o sí, només podien "avortar" en el cas que la mare estigués malalta o la seva salut estigués en perill. Però igualment era una cosa molt poc comuna i que només s'utilitzava en molts pocs casos. L'avortament no estava de manera clara per la llei, la seva acceptació social variava. alguns sectors de la societat ho toleraven però d'altres no. Tal com coneixem nosaltres el mètode de l'avortament, en aquells temps tenien altres formes d'avortar, ja que les màquines i les tecnologies d'avui en dia són innovacions que fa uns quants anys no tenien les suficients eines per elaborar-ho. Ara us explicaré tres mètodes que feien servir per avortar, però cal recordar que eren mètodes de risc i que podien tenir grans conseqüèn

Les darreres setmanes hem estat treballant la llengua llatina i finalment hem creat un diàleg senzill on podràs aprendre com se saluda, com ens podem presentar i algunes preguntes fàcils com l'edat que tenim, on vivim, si tenim germans,... A continuació us deixem el nostre diàleg i el resultat en un vídeo.  Martina: Bonum diem, domini! Mihi nomen est Martina. Quod nomen vobis? Gil: Salve! Aina: Nobis nomen est Gil et Aina. Gil: Quodomo vales? Martina: Ego valeo satis bene! Quomodo valetes? Aina: Nos valeamus optime! Gil: Quod annos nata es? Martina: XV annos nata sum. Et tu? Aina: XVl annos nata sum.   Gil: XV annos nata sum.  Martina: La Garriga habito. Et vos? Gil: La Garriga habitamus. Aina: Habitasne in domo out in insula? Nos in domo habitamus . Martina: Ego in insula habito . Gil: Sunt tibi sorores et fraters? Est mihi una soror tantum . Martina: Ego quoque! Sibi nomen est Arlet. Aina : Vale! Martina: Vale! Gil: Vale! I finalment el resultat de com ha quedat

D'acord, d'acord, potser no tothom tindrà una reacció positiva en veure la paraula filosofia. Tu, jo i tothom sap que la filosofia (més dins de la joventut) no és que tingui gaire bona fama. La filosofia no és aquella assignatura que et deixa amb mal de cap i et fa sospitar que el teu professor fa ús d'algun complement alimentari no gaire legal. Hem de veure-la sense prejudicis, sí, sí ja sé que és molt difícil, però mantenim la ment oberta i donem-li una oportunitat. La filosofia és igual d'important ara que fa milers d'anys! I sí, ens haurem de fer preguntes que potser no li trobem el sentit o som nosaltres els que no n'hi volem trobar un? Ja ho sé, moltes preguntes, però a veure si els podem trobar alguna resposta. Comencem des del principi i a veure si canvia la teva opinió sobre la filosofia. Filosofia en grec vol dir "amor per la saviesa" i ara et pot semblar que el saber no t'agrada molt, però oi que t'agrada quan tothom està responent u

QUÈ SÓN ELS LLATINISMES? Els llatinismes es podrien descriure com a paraules llatines que s'han incorporat a la nostra llengua mantenint-se a la seva forma original. Tot i així, existeixen llatinismes que han adoptat alguna modificació de la seva llengua, tant en escriptura com en pronunciació. De fet, existeixen alguns llatinismes que a vegades son considerades com a "castellanismes" o "catalanismes". ORIGEN La majoria de llatinismes van néixer en un àmbit d'un llenguatge tècnic, sectorial (per sectors), o de la llengua religiosa, però amb el temps, s'ha anat ampliant aquest concepte arribant a un nombre molt gran de llatinismes que formen part a la llengua col·loquial. De la mateixa manera que existeixen moltes paraules llatines utilitzades en l'actualitat, també existeix un gran nombre d'expressions llatines fetes servir més en la llengua escrita, han estat els periodistes qui s'han encarregat d'utilitzar un llenguatge més quotidià. A