EL JUDICI DE PARÍS

El judici de París és una obra pintada per Peter Paul Rubens l'any 1638. A la mitologia grega aquest mite va ser el que va desencadenar la Guerra de Troia. Ha set un tema recurrent a les arts per la seva rellevància poètica  i els efectes futurs que va provocar.

Tot va començar amb el casament de dues divinitats, Tetis i Peleu. En aquesta  celebració estaven convidats déus i mortals, excepte Eris, deessa de la discòrdia, i per venjar-se va decidir sembrar la discòrdia entre tots els convidats. 

Es va presentar a la festa amb una poma d'or, amb la inscripció: "Per a la més bonica", i la va llençar al mig de la taula dels convidats. La poma va caure entre tres divinitats, Hera, Atena i Afrodita i va provocar una discussió fins que hi va intervenir Zeus. Va cridar a un jove mortal anomenat París, que era el fill del rei de Troia, que tenia fama pel seu bon judici.


El judici de París, Peter Paul Rubens, 1638 (Museu del Prado, Madrid)

Les tres divinitats el van intentar convèncer oferint-li importants recompenses. Hera li va oferir tot el poder que desitgés i el títol d'Emperador d'Àsia; Atena li va oferir la seva saviesa i la victòria en qualsevol guerra futura; i Afrodita li va prometre l'amor de la dona més maca del món. París va declarar guanyadora a Afrodita, però aquesta li va entregar l'amor d'Helena d'Esparta. 

París es va emportar a Helena amb ell cap a Troia, però el seu antic marit (Menelau) va nomenar al seu germà Agamèmnon comandant, per rescatar a Helena. Això va desembocar en la Guerra de Troia.


David Raurell
4t ESO

Comentaris

Jana Casacuberta ha dit…
M'agrada molt que tots els mites estiguin lligats i tinguin relació. En aquest cas, podem veure com els guionistes de l'actualitat han agafat la idea d'aquest mite per a crear diverses rondalles o contes per a nens. Cal també destacar, que al cap i a la fi, la guerra de Troia va estallar per l'amor d'una dona, Helena. Per tant, no s'hauria de subestimar l'amor de les dones ja que aquest és molt poderós.
Bona feina!
Alba Le Riera ha dit…
L'ambició de les deesses per obtenir la poma d'or va causar tot aquest conflicte, a vegades els sentiments amb forta potència són perillosos, sobretot perquè poden arribar a causa grans desastres.
Bona feina!
Berta Dong Reixach ha dit…
Aquestes deesses estaven molt obsessionades amb el seu físic i l'opinió de les altres sobre elles. No s'havia que la guerra de Troia va començar per la disputa en aconseguir una dona, en aquest cas Helena d'Esparta. Podem observar que el sentiment de l'amor és molt fort.
Bona feina!
Anònim ha dit…
Gran entrada!! Per quin motiu Paris va decidir quedar-se amb la idea d'Afrodita?

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LA SOCIETAT ROMANA

LES CASES ROMANES