29 de juny de 2010
"SOTA TERRA", ARQUEOLOGIA A TV3
21 de juny de 2010
CESÀREA
10 de juny de 2010
OBRES D'ENGINYERIA. L'URBANISME
La ciutat. L'estructura de la ciutat
Abans de fundar una ciutat el que solien fer eren alguns rituals religiosos pels augurs, que sobretot consistien en sacrificar animals per trobar en ells signes amb els que poguessin saber la voluntat dels déus. Després de saber que eren els correctes, posaven un límit a un terreny en concret que acabaria sent la nova ciutat amb una cerimònia que es duia a terme al principi d'inaguratio.
Quan ja tenien el perímetre en el que s'aixecarien les muralles, marcaven dos carrers per unir les portes de les muralles, un de nord a sud anomenat cardo maximus i un d'est a oest amb el nom decumanus maximus. A la intersecció es posava el fòrum. Els altres carrers es posaven en paral·lel a les dues artèries amb el model del grec Hipòdam de Milet, que era un traçat hipodàmic. Per tant, en aquest xarxa s'hi construirien les domus i les insulae.
Els romans volien escollir llocs que tenien bones condicions per construir les ciutats. Hi ha un llibre "Els deu llibres de l'arquitectura", de l'arquitecte Vitruvi, on es recullen els llocs arquitectònics més bons per a crear ciutat i infrastructures.
Després de les guerres púniques, l'Estat va començar a expandir-se i va fer que sigues una de les ciutats més importants de tot el món, amb molta població que anava creixent cada cop més, ja que per exemple, en temps de Cèsar, hi havia 800.000 habitants. Roma, segons Ciceró, era bonica, però August va utilitzar el pla de sanejament i d'expansió durant la República i va fer que Roma deixés de ser de fusta i de maons i passés a ser de marbre.
El fòrum
El fòrum es trobava situat al centre i era la plaça principal de la ciutat. L’envoltaven edificis amb porxo i era la zona on es trobaven els ciutadans i la gran part de vida ciutadana. Al fòrum hi havia estàtues i arcs que recordaven fets i personatges de la ciutat. També, hi havia esteles o plaques de pedra amb textos per a que la gent els pogués llegir. Se celebraven actes religiosos, polítics i militars.
Es podien observar al fòrum monuments com:
- El Capitoli: temple de Júpiter, Juno i Minerva, que eren divinitats de l’Imperi.- La Cúria, on es reunia l’Assemblea de la ciutat.
- La Basílica, que era una sala coberta on hi havia justícia i es feien actes comercials.
- Les tribunes, anaven destinades als oradors i als polítics.
- Els mercats, juntament amb les tabernae, era on s’intercanviaven coses comercials.
La xarxa de sanejament: les clavegueres
Els romans es preocupaven molt per netejar i sanejar les ciutats i com a conseqüència d’això, hi havia una xarxa de clavegueres en molts carrers de la ciutat. Aquestes eren canalitzacions tancades amb lloses planes que podien formar part del paviment de la ciutat o eren recobertes amb voltes de mig punt. Hi havia boques que feien que l’aigua de la pluja i d’altres llocs anés a parar a la claveguera. Des d’elles, les aigües residuals anaven fins els camps o rius fora de la mateixa ciutat.
Els edificis públics i les domus tenien canonades per a que l’aigua es dirigís a les clavegueres. Els rics eren els que s’ho podien permetre i la resta utilitzava mètodes públics. No sortia del tot car, però per a la gent era pagar i molt i preferien gastar aquests diners en altres coses com les gerres dels tintorers, ja que ells deixaven al costat de la porta dels seus establiments una guerra utilitzada com urinari. Vespasià va optar per posar el nom d’ ”orina pública” a aquest mètode amb un impost que donava als professionals per poder-ho gravar.
El proveïment d’aigua
Els romans van aportar una novetat: els aqüeductes, pel seu proveïment. Eren construccions que van permetre que l’aigua arribés des d’un riu fins a la ciutat. Primer es feia una filtració de l’aigua per depurar-la. Aquí hi havia canonades que feien que l’aigua no es quedés parada a partir d’una inclinació que es produïa des del principi del recorregut.
Per salvar accidents geogràfics o per poder creuar els rius, hi havia ponts amb la tècnica de la volta construïts pels romans enginyers. Al llarg dels segles, aquestes obres s’han seguit conservant fins arribar avui als nostre dies. Als ponts s’aplicaven les indicacions de Vitruvi i havien de tenir solidesa i estabilitat (firmitas), de racionalitat de solució per obtenir la solució que es buscava (utilitas) i de bellesa i de la pròpia construcció (venustas). Els ponts millors conservats avui dia són el d’Alcàntara i Mèrida.
Espero que us agradi.
9 de juny de 2010
EL DIA A DIA DELS ROMANS
Hora secunda (5.45-8.15) ientaculum -> esmorzar.
Hora quinta (9.30 - 10.30) tavernes -> menjaven (prandium)
Hora Sexta (10.45 - 11.45) migdiada.
Hora septima (12.00)Hora octava (13.30 - 14.30) o nona. era L'Àpat fort del dia anomenat sopar.
Hora duodecima (18.15 - 15.45) acaba la jornada amb la posta de sol
Per una altra banda hi ha els jocs, on he descobert que molts s'assemblen als nostres. Alguns exemples són:


8 de juny de 2010
PRACTIQUEM VOCABULARI
També practiquem vocabulari a classe amb els exercicis que fem i els noms que declinem però possiblement amb aquest joc és una altra opció per qui vulgui ampliar el seu vocabulari de la llengua llatina
7 de juny de 2010
ENERGIA LLATINA
A més a més molts de nosaltres, essent final de curs, en necessitem molta, d'energia.
Espero que us agradi!
2 de juny de 2010
LES OBRES DE LA MURALLA ROMANA DE TARRAGONA
Cal dir que ja s'han trobat alguns fragments de marbre, segurament d'estàtues o de qualsevol objecte. Alhora, també treuen la sorra per tal de poder visitar i saber com eren les muralles per dins, i poder-les estudiar. Si voleu saber més informació, podeu mirar el següent vídeo.
Mireia Vidal
1r batx
ÈDIP REI
El mite d'Èdip comença encara abans que ell nasqués, quan el seu pare va desobeir als déus. Èdip és fill de Laios i Iocasta, reis de Teb...

Popular Posts
-
Les ciutats romanes, totes tenen unes mateixes característiques: un traçat i uns edificis similars. Per construir-les primer s'estudiav...
-
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de ...
-
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé s...