"SOTA TERRA", ARQUEOLOGIA A TV3

Mireu aquest vídeo i animeu-vos a fer recerca mirant les pedres i les restes. Han aparegut restes romanes a Cabrera de Mar, analitzem-les!!

CESÀREA

Segur que tots heu sentit que algú deia: "Jo vaig néixer per cesàrea". Però potser el que molts no sabeu és d'on ve aquesta paraula, doncs, com no, prové de la llengua llatina.

Ho he trobat a una pàgina que es diu Respondones que potser us sonarà, perquè la Majka va fer una entrada fa un temps sobre l'anunci més vell del món.

Nil Datsira

1er Batx

OBRES D'ENGINYERIA. L'URBANISME

Els romans van ser bons enginyers i arquitectes que donaven molta importància a la utilitat i a la grandària de les seves construccions i obres públiques. Tenien coneixements sobre els materials i les tècniques de construcció, ja que algunes d'elles provenien d'altres cultures. Dels grecs, en concret, l’ús de la columna havien heretat i l'arc i la volta dels etruscs. De tots els materials, els que més van utilitzar els romans van ser el maó, el formigó, l'estuc i el marbre.

La ciutat. L'estructura de la ciutat

Abans de fundar una ciutat el que solien fer eren alguns rituals religiosos pels augurs, que sobretot consistien en sacrificar animals per trobar en ells signes amb els que poguessin saber la voluntat dels déus. Després de saber que eren els correctes, posaven un límit a un terreny en concret que acabaria sent la nova ciutat amb una cerimònia que es duia a terme al principi d'inaguratio.

Quan ja tenien el perímetre en el que s'aixecarien les muralles, marcaven dos carrers per unir les portes de les muralles, un de nord a sud anomenat cardo maximus i un d'est a oest amb el nom decumanus maximus. A la intersecció es posava el fòrum. Els altres carrers es posaven en paral·lel a les dues artèries amb el model del grec Hipòdam de Milet, que era un traçat hipodàmic. Per tant, en aquest xarxa s'hi construirien les domus i les insulae.

Els romans volien escollir llocs que tenien bones condicions per construir les ciutats. Hi ha un llibre "Els deu llibres de l'arquitectura", de l'arquitecte Vitruvi, on es recullen els llocs arquitectònics més bons per a crear ciutat i infrastructures.

La ciutat model: Roma

Els orígens de Roma es van produir a la riba del Tíber, per uns pastors. Els reis etruscos la van envoltar de muralles i ràpidament la ciutat va créixer sense cap pla urbanístic i va haver-hi una distribució de barris i cases en els set turons sense ordre. La ciutat gairebé es va destruir després de que els gals l'envaissin al 390 a.C. La ciutat es va reconstruir de nou gràcies al director Camil.

Després de les guerres púniques, l'Estat va començar a expandir-se i va fer que sigues una de les ciutats més importants de tot el món, amb molta població que anava creixent cada cop més, ja que per exemple, en temps de Cèsar, hi havia 800.000 habitants. Roma, segons Ciceró, era bonica, però August va utilitzar el pla de sanejament i d'expansió durant la República i va fer que Roma deixés de ser de fusta i de maons i passés a ser de marbre.

Mentre regnava Neró al 64 d.C., va haver-hi un incendi de vuit dies que va destruir gran part de la ciutat. Al segle II la ciutat tenia una població de milió i mig d'habitants i va ser anomenada per l'historiador Ammià Marcel·lí "Ciutat Eterna".

El fòrum

El fòrum es trobava situat al centre i era la plaça principal de la ciutat. L’envoltaven edificis amb porxo i era la zona on es trobaven els ciutadans i la gran part de vida ciutadana. Al fòrum hi havia estàtues i arcs que recordaven fets i personatges de la ciutat. També, hi havia esteles o plaques de pedra amb textos per a que la gent els pogués llegir. Se celebraven actes religiosos, polítics i militars.

Es podien observar al fòrum monuments com:

- El Capitoli: temple de Júpiter, Juno i Minerva, que eren divinitats de l’Imperi.

- La Cúria, on es reunia l’Assemblea de la ciutat.

- La Basílica, que era una sala coberta on hi havia justícia i es feien actes comercials.

- Les tribunes, anaven destinades als oradors i als polítics.

- Els mercats, juntament amb les tabernae, era on s’intercanviaven coses comercials.

La xarxa de sanejament: les clavegueres

Els romans es preocupaven molt per netejar i sanejar les ciutats i com a conseqüència d’això, hi havia una xarxa de clavegueres en molts carrers de la ciutat. Aquestes eren canalitzacions tancades amb lloses planes que podien formar part del paviment de la ciutat o eren recobertes amb voltes de mig punt. Hi havia boques que feien que l’aigua de la pluja i d’altres llocs anés a parar a la claveguera. Des d’elles, les aigües residuals anaven fins els camps o rius fora de la mateixa ciutat.

Els edificis públics i les domus tenien canonades per a que l’aigua es dirigís a les clavegueres. Els rics eren els que s’ho podien permetre i la resta utilitzava mètodes públics. No sortia del tot car, però per a la gent era pagar i molt i preferien gastar aquests diners en altres coses com les gerres dels tintorers, ja que ells deixaven al costat de la porta dels seus establiments una guerra utilitzada com urinari. Vespasià va optar per posar el nom d’ ”orina pública” a aquest mètode amb un impost que donava als professionals per poder-ho gravar.

El sistema de clavegueres era un sistema de millores, ja que les condicions d’higiene als barris humils de la ciutat eren dolentes. Actualment n’observem restes d’aquestes clavegueres romanes a diversos llocs com: Tarragona, Barcino, Còrdova, entre d’altres.

El proveïment d’aigua

Els romans utilitzaven pous, cisternes i pons pel proveïment de l’aigua. Hi havia cisternes a les domus i d’aquesta manera, l’aigua es podia distribuir per mitjà de tubs de ceràmica pels llocs de la casa on els hi fes falta l’aigua. Al carrer era on es trobava la font pública.

Els romans van aportar una novetat: els aqüeductes, pel seu proveïment. Eren construccions que van permetre que l’aigua arribés des d’un riu fins a la ciutat. Primer es feia una filtració de l’aigua per depurar-la. Aquí hi havia canonades que feien que l’aigua no es quedés parada a partir d’una inclinació que es produïa des del principi del recorregut.

Per a que es salvessin els accidents orogràfics, utilitzaven murs per sostenir i galeries a les roques, arcades, i l’aigua circulava per aquí i pels arcs. Les galeries estaven formades per voltes i les parets d’aquests canals eren impermeables, pel material. Quan l’aigua anava pel recorregut, hi havia espais que ventilaven i netejaven.

Quan en el camí hi havia una vall, encara que sigues estreta, per salvar-la podien fer diverses coses, tot i que s’optava per utilitzar la tècnica del sifó, que consistia en obtenir diferent pressió d’aigua tan a l’entrada com a la sortida i si a l’entrada aquesta pressió era més alta, la pressió que obtenien feia que l’aigua continués el seu recorregut. Era una tècnica cara i que amb un cabal escàs d’aigua no funcionava.

Quan l’aigua arribava a la ciutat, era recollida al castellum aquae i el cabal es dividia en parts distribuïdes per al ciutat: una a les termes, l’altra a les fonts públiques i l’altra a les cases dels privilegiats ciutadans.

A Hispània hi ha aqüeductes, com els de Tarragona, Mèrida i Segòvia, per exemple.

Els ponts

Per salvar accidents geogràfics o per poder creuar els rius, hi havia ponts amb la tècnica de la volta construïts pels romans enginyers. Al llarg dels segles, aquestes obres s’han seguit conservant fins arribar avui als nostre dies. Als ponts s’aplicaven les indicacions de Vitruvi i havien de tenir solidesa i estabilitat (firmitas), de racionalitat de solució per obtenir la solució que es buscava (utilitas) i de bellesa i de la pròpia construcció (venustas). Els ponts millors conservats avui dia són el d’Alcàntara i Mèrida.

Pont de Mèrida Pont d'Alcàntara

Aquí us deixo un petit vídeo perquè ens fem a la idea de com era una ciutat romana, com es caracteritzava i quines infrastructures hi havia en ella.
Espero que us agradi.

Elena Martínez

1er Batx

EL DIA A DIA DELS ROMANS

La rútina diària dels romans era essencialment que aprofitaven les hores de sol i treballaven bastant poc. El dia es dividía en dotze hores diürnes des de l'alba a la posta de sol i dotze hores nocturnes des de la posta de sol a l'alba. La durada de les hores no era de 60 minuts sinó que variava segons l'estació de l'any. Aquí hi ha una descripció del que seria una jornada romana:

Hora prima (4.30-7.30) sortida del sol. Dormien sense pijama, es rentaven les cames i braços perquè es dutxaven cada nou dies.

Hora secunda (5.45-8.15) ientaculum -> esmorzar.

Hora tertia (7.00 - 9.00) rebuda dels clients si eren rics.

Hora quarta (8.15 - 9.15) tasques diverses.

Hora quinta (9.30 - 10.30) tavernes -> menjaven (prandium)

Hora Sexta (10.45 - 11.45) migdiada.

Hora septima (12.00)

temps lliure -bany -espectacles -jocs, esports.

Hora octava (13.30 - 14.30) o nona. era L'Àpat fort del dia anomenat sopar.

Hora duodecima (18.15 - 15.45) acaba la jornada amb la posta de sol

Per una altra banda hi ha els jocs, on he descobert que molts s'assemblen als nostres. Alguns exemples són:

Alguns jocs coneguts avui dia van ser molt populars a l'antiga Roma per exemple:

Joc de daus: Hi havia múltiples de jocs que els daus eren imprescindiples per el desenvolupament del joc, els daus

Les nines articulades: Tant els romans com els grecs tenien ja canells articulats amb les quals els nens podien jugar. En el cas dels grecs, la major part dels canells eren femenines.

cara o creu: hi havia un tipus de fitxes amb dos cares que són la base d'aquest conegut joc de la moneda.

El hula hoop: els nens es fabricaven cercles amb branques de parra, degudament assecada i netes de fulles. Aquestes joguines circulars s'unien en els seus extrems, s'impulsaven mitjançant una vareta, es llançaven a l'aire i es recollien al voltant del cos, moment en el qual es feien girar al voltant de la cintura

Bales: Les bales eren un joc popularíssim entre lels nens romans. El primer emperador, Cèsar August, baixava de la seva llitera per afegir-se al joc de les bales que practicaven els nens del carrer. A l'antiga Roma, es fabricaven bales de vidre transparent, obtingut a partir de sílice i cendres.

La baldufa: No només era un joc per nens sinó també eines per estudis científics de l'època, ja que resulta interessant presenciar la seva rotació que es podia comparar amb la rotació de la terra.

Va ser un dels jocs més preferits pels nens romans i decoraven les seves baldufes amb artefactes i formes peculiars.

Jonatan Martínez

1r de Batx

PRACTIQUEM VOCABULARI

Jugant també s'aprèn i aquest joc que us propso aquesta vegada és diferent dels altres, aquest joc és per practicar vocabulari de llatí, el joc és el penjat i és un dels jocs que proposa ludus literarius.

També practiquem vocabulari a classe amb els exercicis que fem i els noms que declinem però possiblement amb aquest joc és una altra opció per qui vulgui ampliar el seu vocabulari de la llengua llatina

Podeu començar a jugar si cliqueu aquí.

Recordeu que dins del joc heu de tocar la "S" si voleu jugar i la "N" si voleu abandonar el joc.

Jonatan Martínez

1r de Batx

ENERGIA LLATINA

De casualitat he trobat pel Youtube una cançó d'un grup català, Brams. Potser a alguns us sonarà i a d'altres potser no, ha estat desaperagut durant uns anys i aquest va ser uns dels seus últims treballs.

La cançó es diu "Energia" i la lletra està traduïda al llatí.
A més a més molts de nosaltres, essent final de curs, en necessitem molta, d'energia.

Espero que us agradi!

Qui s'atreveix a posar la lletra i la traducció?

Nil Datsira

1er Batx

LES OBRES DE LA MURALLA ROMANA DE TARRAGONA

El 2005 una part de la muralla romana de Tarragona va esllabiçar-se, i es va destruir. Actualment, han començat les obres de reconstrucció d'aquesta part. Els treballs consisteixen en treure la sorra d'aquesta part de la muralla, per tal que no es torni a produir un esllavissament, i intentar trobar restes romanes.

Cal dir que ja s'han trobat alguns fragments de marbre, segurament d'estàtues o de qualsevol objecte. Alhora, també treuen la sorra per tal de poder visitar i saber com eren les muralles per dins, i poder-les estudiar. Si voleu saber més informació, podeu mirar el següent vídeo.




Mireia Vidal
1r batx