30 de desembre del 2022

ORFEU I EURÍDICE

Després de l'aventura que viu Orfeu amb Jàson i els Argonautes, es casa amb Eurídice.

Un dia, Eurídice camina per un camí, juntament amb els Nàiades, i, de cop i volta, Eurídice pateix un intent de rapte per part d'Aristeu, un pastor rival d'Orfeu. Ella s'escapa, però en la seva carrera trepitja un escurçó que li mossega un peu i li provoca la mort. Mor a la vegada que pensa amb el seu estimat.

Quan Orfeu descobreix el cadàver de Eurídice, decideix anar a buscar la seva ànima al Món dels Morts, s'atreveix per amor a fer allò que cap home havia gosat fer: emprendre un viatge a l'Infern.

Orfeu va a buscar Caront, un dels barquers de l'Hades, i li demana que el porti al Món dels Morts. Caront s'hi nega. Llavors Orfeu, per aconseguir el que vol, fa ús de la seva màgia i li toca una cançó amb la seva lira. Caront, embruixat, accepta portar a Orfeu on ell vol.

Quan Orfeu arriba a l'altre costat del riu, camina fins arribar a les portes, que són vigilades per Cèrber, el gos d'Hades, el monstre dels tres caps. Llavors Orfeu, per poder passar, recita una cançó amb la seva lira i aconsegueix arribar als inferns.

Just al arribar, es troba Perséfone i Hades, i canta una cançó amb la lira demanant que li torni l'ànima de la seva l'estimada. Amb l'embruixament de la seva veu, no pot negar-li. Mai ningú havia recitat un cant tan preciós a l'Infern, mai un amor havia estat tan lluitat abans, i la súplica d'Orfeu arriba als racons més llunyans del Món dels Morts, i per un instant el temps es para en aquell lloc tan fosc i putrefacte.

Hades accedeixen tornar-li la vida a Eurídice, però amb una condició, diu Hades:

"Has d'anar agafat de la seva mà, posar-te a davant seu i seguir el camí que us portarà al món dels vius, però sobretot no la podràs mirar als ulls, si ho fas la teva estimada es quedarà al Món dels Morts per sempre."

Junts, Orfeu i Eurídice, travessen el camí cap al mon dels vius, i quan Orfeu ja té els peus a la terra dels vius, es gira perquè no aguanta més i la vol veure, sense ser conscient que Eurídice encara té els peus al Món dels Morts.

Llavors, en aquell moment, en aquell mateix instant, veu l'instant en què perd la seva estimada, i veu com s'allunya d'ell per sempre.

Orfeu i Eurídice, Christian Gottlieb Kratzenstein

Phoebe Serres Prat

1r Batx

29 de desembre del 2022

EL MITE DE L' AMATISTA

L'ametista és un gema que es porta utilitzant des de temps molt antics per guarnir joies de totes menes. Es creia, i encara ara hi ha gent que ho creu, que aquest mineral portava prosperitat i riquesa al que la duia. Ara, gràcies a la ciència ja sabem com es forma aquesta preciosa pedra, però quin es creia que era el seu origen en la antiguitat?

 ametista (imatge de www.allgem.com)

EL MITE DE DIONÍS I AMETISTA

Tot comença amb Dionís, també conegut com Bacus en la mitologia romana. El déu del vi, la fertilitat i la bona vida es va enamorar d'Ametista. Dionís la volia conquistar, que fos una més de les seves amants. Però Ametista no tenia aquestes intencions, ella volia ser verge i pura. 

Bacus, Caravaggio (1598)

Dionís, en sentir això, es va enfadar molt. Amb la fúria corrent-li per la sang. Un dia que va beure massa vi i va decidir pagar la fúria amb es humans, va enviar dos tigres a la terra perquè assassinessin al primer humà que trobessin, el que ell no sabia era que aquest humà seria Ametista, la dona de la que estava bojament enamorat.
Des del primer dia en què Ametista va veure Dionís, va estar resant als déus perquè l'ajudessin i la protegissin de Dionís. Les seves pregàries van ser escoltades per Artemisa, deessa de la lluna, la naturalesa i la virginitat.

Diana com a personificació de la nit,
Anton Raphael Mengs (1765)

El dia en què Dionís va enviar els tigres, Ametista estava anant a visitar a Artemisa, sense saber res del que l'esperava. Per sort Artemisa estava informada del que Dionís tenia planejat, i per evitar que la pobra Ametista patís una mort dolorosa i tràgica com la que l'esperava, la deessa Artemisa la va transformar en quars. Dionís, en sentir el que havia passat, va intentar anar a salvar-la, però quan va arribar ja era massa tard. La seva estimada ja era un quars i no podia fer res per poder-la tornar a tenir en les seves mans. Ple de desesperació Dionís es va posar a plorar, les llàgrimes regalimaven per les seves galtes i van acabar caient sobre Ametista, que ara era un quars, tornant la pedra de transparent al seu peculiar to lila.

Aquest mite podria explicar la tradició que hi havia a Roma de beure alcohol en copes d'ametista, deien que així no s'emborratxarien o que l'efecte de l'alcohol seria menor.

Marc Gómez
1r batx

28 de desembre del 2022

El MITE D'EROS I PSIQUE

Psique era una jove, mortal i bella, filla del rei d'Anatòlia. Era tan bonica que tothom era digne d'obtenir la mà d'aquesta noia, fins i tot el poble va deixar de costat a la deessa Afrodita per admirar a la jove Psique. 

Afrodita, gelosa i molt enfadada, va enviar el seu fill Eros, déu de l'amor, perquè li tirés una fletxa i així s'enamorà de l'ésser més lleig. Però Eros es va apuntar a sí mateix i va quedar bojament enamorat de la jove Psique.

Després el rei d'Anatòlia, va anar a visitar l'Oracle de Delfos, perquè veia que la seva filla encara no s'havia casat amb cap home. L'Oracle li va demanar que portés Psique a un turó, on Zeus alliberaria un ésser temut. Més tard Psique va ser portada al turó i quan es va despertar es va trobar en un palau on va gaudir d'aliments, vestits, joies... Només havia d'esperar a la nit per saber qui era l'home que la va complaure. Quan va arribar la nit, Psique estava adormida, l'home va aconseguir que l'estimés i la tractés com una reina, però mai li veurà la cara a l'home. 

Tot era molt bonic per les germanes envejoses de Psiques li van fer despertar moltes intrigues de qui era aquell home misteriós. Ella va esperar a la nit per poder matar-lo, ja que les germanes li van dir que és un ésser monstruós perquè, no es deixava veure la cara. Psique quan va tenir l'oportunitat de veure'l va esbrinar qui era. En veure el seu rostre esbrina que és el deu de l'amor, Eros.

Eros, quan va ser descobert, immediatament se'n va anar d'aquell lloc. Psique després del seu gran penediment se'n va anar cap al temple d'Afrodita, mare d'Eros, per demanar-li ajuda. La mare d'Eros li va posar quatre proves. Les tres primeres les va poder superar, però la quarta va ser la que no va poder superar, ja que va tocar el punt dèbil d'ella, la curiositat. Afrodita li va dir que havia d'anar a visitar el regne dels morts on estava Persèfone per obtenir l'essència de la immoralitat. Persèfone li va lliurar l'essència en una capsa d'or la qual no podia ser oberta en cap moment. Però Psique va caure en la temptació i la va obrir, de seguida va quedar adormida profundament.

Finalment, Eros quan es va assabentar del succés, la va despertar amb una fletxa, perquè li va demostrar valentia i amor amb les proves que va realitzar. I també Eros va demanar al deu Zeus en poder viure per sempre junts a l'Olimp, Eros i Psique.


                        Eros i Psique, o el Bes, d'Antonio Canova (Possagno, 1757-1822)


Iman Barmou 
1r batx

27 de desembre del 2022

ARISTÒTIL

Aristòtil va ser un filòsof grec. Juntament amb Plató és un dels filòsofs més importants de l'antiguitat i un dels més importants de tota la història de la filosofia, un dels grans pensadors de la humanitat. Aristòtil va dominar tots els coneixements de l'època, ens els que més va destaca va ser en: filosofia, biologia, matemàtiques i psicologia ja que va fer contribucions significatives en aquest àmbits. 

Es podria dir que Aristòtil és l'autèntic creador de la filosofia, ja que va crear molt vocabulari tècnic que a dia d'avui utilitzem com: "física", "ètica", "lògica", "política", "metafísica"...

BIOGRAFIA: 

Aristòtil va néixer Estagira, on actualment es coneix com Stavros a l'any 384 a.C. El seu pare es deia Nicòmac i era el metge del rei de Macedònia i la seva mare era llevadora, aquests però van morir molt joves. Per això, Aristòtil amb l'edat de disset anys se'n va anar Atenes per estudiar a l'acadèmia platònica, allà hi estarà vint anys fins la mort de Plató que va ser el seu mestre. Després de la mort del seu mestre va marxar d'Atenes, i durant aquesta època va pensar la seves pròpies teories així apartant-se dels ensenyaments de Plató. Durant tres anys va viure amb un seu company de l'acadèmia Hèrmies, es va casar amb la seva filla adoptiva anomenada Píties i van tenir una filla que també la van anomenar Píties. 

Aristòtil torna anar cap Macedònia, en aquest temps dona lliçons a Alexanrdre el Gran, de fet Aristòtil va ser qui el va animar a la conquesta oriental i la seva actitud cap a Pèrsia. L'any 335 a.C va tornar Atenes per fundar la seva pròpia escola anomenada liceu, allà es va dedicar a la investigació i va fer cursos durant dotze anys. Durant aquesta època la seva dona Píties va morir i es va casar amb Herpília que van tenir un fill junts anomenat Nicòmac, en honor el seu pare. En aquest anys Aristòtil va escriure la majoria de la seva obra, sobretot molts diàlegs però s'han trobat molts pocs fragments. 

El final Aristòtil ha de fugir d'Atenes a causa de Eurímedon Hierofanta, que el va acusar de no honrar els déus, se'n va anar a Calcis i allà va ser on va morir a l'edat de 62 anys per causes naturals. 

Escultura de Lysippos 

OBRES MÉS DESTACADES: 

- Analítics (lògica)

- De anima ( psicologia) 
                                                     
- Metafísica 

- Política

- Retòrica 

- De caelo ( astronomia) 

- Física (filosofia natural)       



  

EL LLEGAT D'ARISTÒTIL: 

La figura d'Aristòtil ens ha deixat un dels sistemes filosòfics més profunds i complets de la filosofia antiga. Entre moltes altres coses ens ha deixat: la teoria de la generació espontània, acte i potència, motor immòbil. També ens ha ensenyat la naturalesa del mar i del vents, el recorregut de les estrelles, la duració del món... 

Una cosa està clara, és que la figura d'Aristòtil és molt important en la societat d'avui en dia, ja que molts dels seus coneixements encara perduren en els nostres temps i en el nostre dia a dia.

Si us interessa i voleu saber més coses sobre la filosofia d'Aristòtil ús deixo un vídeo que us ho resumeix i s'entén bé.


Laura Font 
4t ESO 

26 de desembre del 2022

LA POMA DE LA DISCÒRDIA

Segons la mitologia, a l'Antiguitat era normal que els déus es barregessin amb els mortals. I així va passar al casament de Peleu, pare d'Aquil·les, que s'anava a casar amb la deessa del mar, Tetis. A aquest esdeveniment, Zeus va decidir que no convidaria la deessa de la discòrdia, Èride o Eris, com l'anomenaven els grecs.

Èride o Eris, la deessa de la discòrdia 
(pintura atenesa 525-575 a.C)

Quan la deessa se'n va assabentar, va decidir presentar-se a la cerimònia, allà es va acostar a les deesses Afrodita, Atena i Hera i va deixar sobre la seva taula una poma d'or que portava inscrita la següent frase: "Per a la més bonica". Això va provocar ràpidament l'interès de les tres deesses de l'Olimp, que es creien mereixedores d'aquest títol. Van nomenar la poma com: "La poma de la discòrdia", ja que hi havia set la deessa de la discòrdia qui va provocar tal disputa. 

La poma de la discòrdia, Jacob Jordaens

Com que no van poder posar-se d'acord per qui hauria d'anar aquesta poma, Zeus va decidir que aquesta difícil elecció la faria un jove mortal anomenat Paris, o també Alexandre, fill del rei de Troia, Príam. Com era d'esperar les tres deesses van intentar subornar l'improvisat jutge, Paris. 

El judici de Paris, Pedro Pablo Rubens

La deessa Hera, esposa de Zeus, li va oferir tot el poder que pogués desitjar i el títol d'Emperador d'Àsia. 

Atena, deessa de la intel·ligència i de la guerra, li va oferir la saviesa i la possibilitat de vèncer totes les batalles a què es presentés.

I Afrodita, li va oferir l'amor de la mortal més bella de Grècia. 

El mortal Paris, que era un príncep molt terrenal, va decidir acceptar l'oferta d'Afrodita i així ella esdevingué la deessa de la bellesa. La decisió que Paris va fer, va portar greus conseqüències pel seu poble, ja que la mortal més bella de Grècia, era Helena, l'esposa del rei d'Esparta, Menelau, el rapte del qual va desencadenar a la famosa guerra de Troia

L'amor d'Helena i Paris, de Jacques-Louis David

La guerra de Troia, de Johann Georg Trautmann

S'explica en la mitologia que òbviament, com les deesses Hera i Atena, estaven ofeses, van prendre el bàndol dels grecs i no van parar fins que Paris i Troia fossin destruïts. La guerra va durar gairebé deu anys, com bé narra Homer a la seva Ilíada. 

O sigui que podem dir que aquesta batalla, una de les més èpiques i cinematogràfiques de la història, té origen per culpa d'una poma, la poma de la discòrdia. I és que al final, la decisió de Paris, no és més que un plet entre la vanitat de tres deesses i la impossibilitat de fer decisions jurídiques que afectin i agradin igual a tothom. 

Podem dir que aquest mite representa l'origen de la divisió i la confrontació. També ens ensenya com una cosa petita i insignificant pot arribar a provocar una guerra terrible.  

L'altra banda del mite, diu que Zeus va crear aquesta discòrdia, per poder reduir la població humana a través de la guerra de Troia, ja que havia crescut massa.

Maria Vasileva 

4t ESO

23 de desembre del 2022

AFRODITA

El nom d'Afrodita en llatí és Venus.

Afrodita és la deessa de la sexualitat, de l'amor i de la bellesa. Simbolitza els principis universals de la fertilitat i de la vida. Va néixer de l'escuma del mar quan hi van caure els genitals d'Úranos. El pare de l'Afrodita, Zeus, la va casar amb Hefest, qui era constantment infidel amb diversos amants, sobre tot amb Ares de qui va tenir els seu fill Eros (Cupido). Afrodita apareix generalment com una bella jova nua i els seus atributs son les roses, la petxina, sobre la qual va navegar tot just després de néixer, la poma, el símbol eròtic a l'antiguitat, i el colom. Li son propis també la seducció, els somriures, el perfum i les joies. Afrodita és una deessa molt seductora, pot ser terrible per qui no la respecta, com Hipòlit, el fill de Teseu.

De vegades es desplaça amb un carro tirat per coloms, cignes o pardals i acompanyada per les tres Càrites o Gràcies.

També és molt coneguda per el seu caràcter i malediccions ja que es venjava amb malediccions.  

Afrodita al bany, c. 100a.C, Museu Arqueològic, Rodes.

Afrodita es considera a dona que més bellesa té. Afrodita amb Atena i Hera, van demanar el fill del rei Troia que digues qui era la mes bella de totes tres, Afrodita va ensenyar tota la seva bellesa i seduir a tot París prometent-li l'amor de la dona mortal més bella de la terra. Finalment París es va deixar convèncer i va donar el vot a Afrodita com la dona més bella. 

El judici de París, Peter Paul Rubens,1638 – 1649


Creguda haver nascut a prop de Xipre. Afrodita va ser espacialment adorada a Pafos- una locació geogràfica que dóna senyal dels seus orígens orientals com a deessa de la fertilitat i d'una possible evolució de la deessa Fenícia Astarte o de la Propea a l'Est, Innana ( Ishtar ).

Les dues àrees, tant Grècia com el Pròxim Orient van ser testimonis de l'intens intercanvi cultural que va precedir el segle Vlll del Període Arcaic (AEC) i hi ha una possibilitat significativa ja que Hèrodot, l'historiador Grec del segle V AECmeciona que el lloc de culte més antic per Afrodita va ser a Ascalón a Síria. 

També és possible que la deessa es derivés d'una deïtat enterament local a Xipre. La forta associació amb l'illa s'evidenciava en el seu nom comú, Xipriota, que vol dir de "Xipre". 

El naixement de venus, Alexandre Cabanel (1863)


Kawtar El Mouden
4t ESO

22 de desembre del 2022

PERSÈFONE

"La reina que porta la mort" coneguda com a Persèfone, és la reina de l'inframón i guardiana dels secrets dels morts. És filla de Zeus i Demèter (la deessa de l'agricultura, la terra i els cereals), i va ser raptada pel seu propi oncle, Hades, el qual s'havia enamorat d'ella. Un dia ella estava recollint flors amb les seves amigues les nimfes, en un moment en que ella va anar a agafar un lliri/narcís (hi han diferents versions), la terra es va obrir en una esquerda, a través de la qual va aparèixer Hades i se la va emportar amb ell, convertint-se així Persèfone en la deessa de l'infern.

Es diu que Zeus va ser còmplice de tot això mentre Demèter estava absent, i en veure la desaparició de la seva filla va entrar en una profunda depressió i va recórrer grans camins en busca d'ella. Temps després Zeus se'n va penedir del que havia fet i ordenà a Hades que li tornés la seva filla. Aquest va accedir, encara que tenia una última trampa sota la màniga. Quan Demèter va baixar a l'inframón a recollir la seva filla, la jove no va resistir la temptació de menjar sis llavors d'una magrana, la qual Hades havia plantat, condemnant així  Persèfone a estar 1 mes per cada llavor que es va menjar a l'infern, per tant estaria sis mesos a l'inframón i sis amb la seva mare.    
                                                                      
     
 El rapte de Prospèrina de P.P Rubens 1636-1637        El rapte de Persèfone Christoph  Schwartz 
                     
La llegenda diu que la primavera ve d'aquest rapte per part d'Hades, ja que quan Persèfone va ser portada a l'infern les flors de l'Olimp van morir de tristesa, però quan ella tornà, les flors van tornar a néixer a causa de l'alegria que els hi donava el retorn de la jove. D'aquesta manera es representa l'anada i tornada de la primavera i l'estiu, amb la vida cíclica de Persèfone. Per altre banda, quan ella està amb Hades a l'inframón, Demèter (se la denomina "portadora de les estacions") torna estèril la terra, i d'aquesta manera apareixen l'hivern i la tardor.
                                                                         
     

Angie Soto 
4t ESO

21 de desembre del 2022

ESCULTURES ROMANES

ORIGEN DE L'ESCULTURA ROMANA

L'escultura romana es va desenvolupar als segles VI aC i V dC, estaven influenciats per l'escultura grega. Tenien com a punt principal representar el que ells consideraven com el seu ideal de bellesa i a més a més, va tenir una gran influència a la seva època. Gràcies al fet que les escultures gregues tenien influències en les romanes, es pensava que només eren còpies d'aquestes, però s'ha acabat demostrant que les romanes han contribuït en molts aspectes, sobretot als retrats.

Abans del segle 27 aC, les escultures romanes no eren ni unidimensionals ni realistes, però després d'aquell segle, es van començar a convertir en escultures bastant mediocres. S'utilitzaven per expressar el poder i la majestat del domini romà, a part d'explicar fets històrics o alguns monuments que ara nosaltres pensem que no tenen cap mena de sentit, esculpien rostres i cossos per emperadors i altra gent digna.

CARACTERÍSTIQUES

- Influència amb l'escultura grega on es poden observar les evolucions de l'idealisme hel·lenístic.

- Utilitzaven bronze i marbre (majoritàriament)

- Expressaven que Roma era el centre del món.

- Va ser l'avantpassat del retrat i del relleu narratiu.

Retrat: després d'anys de pràctica, van passar de retrats senzills a retrats on s'idealitzaven els personatges retratats. Es van aconseguir expressar més trets de les cares i van poder reproduir als personatges de manera natural.

Relleu narratiu: són descripcions visuals històriques tallades a la pedra. Se solien trobar a tombes, altars militars, columnes...

ESCULTURES MÉS FAMOSES

He buscat 2 escultures que es consideren famoses:

Gàlata moribund per Epígon

Retrat d' August (artista desconegut)


Edurne Ruiz
4t ESO

20 de desembre del 2022

HIDRA DE LERNA

Hidra de Lerna, bèstia filla d'Equidna i Tifó, presentada com a un antic i despietat monstre aquàtic, fou criada per Hera per a què servís per a una de les dotze tasques d'Hèracles (va ser la segona tasca).

Hèracles lluita contra Hidra
Francisco de Zurbarán; 1634

Diverses fonts han suggerit que l'Hidra va aparèixer per primera vegada, en l'escriptura i l'art, entre el 600 i el 700 aC.

Acostuma a ser representada com a una serp de diversos caps que, depenent de l'autor, podien ser entre 5 o 15 caps o, fins i tot, hi havia qui deia que en tenia cent o deu mil. A més a més, es diu que tenia la virtut de regenerar un cap o dos (segons l'autor) per cada una que li tallessin o perdés. El cap central, el més gran i central, era immortal i respirava foc mentre que els altres posseïen un alè verinós, que era el que la feia verdaderament temible, ja que es deia que qualsevol que se li acostés moria irremeiablement.

Sobre la grandària, sol representar-se amb una longitud d'entre 7 i 25 metres, i una altura d'entre 6 i 13 metres.

Hidra a la pel·lícula
Percy Jackson i el lladre del camp

Aquesta rondava prop de Nàuplia, a les golfes de l'Argòida. Sota aquesta es trobava una porta a l'inframon que Hidra cuidava. L'arqueologia ha demostrat que aquest lloc és més antic que Argos.

Finalment, quan va morir a mans d'Hèracles, Hidra fou convertida en una constel·lació i la van situar al costat de Càncer.

Constel·lació de la serp


Nour el Karrouchi
1r BAT

19 de desembre del 2022

CLÀSSICS, SOCIETAT GREGA I SALUT MENTAL

La salut mental és, tristament, un tabú encara avui a la societat. Es conserva la imatge de bogeria, i encara avui es conserven paraules com "boig" o "malalt mental" de forma despectiva. Però, les coses eren així a l'antiga Grècia? Apareix la salut mental representada en la mitologia grega?

Els pensaments relacionats amb la salut mental a l'època no diferien massa dels de l'edat mitjana. És creia que els trastorns mentals eren causats per esperits malignes que posseïen a l'individu, i s'intentaven remeiar amb rituals similars al que coneixem com a exorcisme. No hi ha massa informació sobre aquests rituals ja que normalment no s'escrivien documents referint-se a l'existència d'aquests, i els pocs que es creu que es van escriure no han sigut descoberts encara.

Encara que no hi hagi massa informació dels trastorns mentals a la societat grega, sí que els podem trobar apareixent en mites de l'època, ja que, encara que són una descoberta bastant recent, porten existint des de fa molts anys. I això fa que aquests es puguin veure reflectits en els mites de l'època.

Déus del Olimp, Guillermo Romano


Persèfone i la síndrome d'Estocolm:

Persèfone, al mite de Persèfone experimenta el que es coneix com a Síndrome d'Estocolm, un trastorn mental que es desenvolupa principalment en situacions de segrest o captivitat, on la víctima s'enamora del seu segrestador, a mode de recurs per sobreviure a la situació. Persèfone es segrestada per Hades un cop aquest és disparat amb una fletxa de Cupido, caient enamorat bojament de la jove i, al final, segrestant-la. Al final, com que Persèfone menja fruita de l'inframón, queda condemnada a passar la meitat de l'any allà, i acaba cassant-se amb Hades, ja que n'està enamorada. Per aquests motius, considero que Persèfone és un clar exemple de síndrome d'Estocolm.

El Rapte de Persèfone, Gian Lorenzo Berini


Èdip Rei i el complex d'Èdip:

El complex d'Èdip es un element descobert per Sigmund Freud, que diu que de molt joves, entre els 2 i els 5 anys aproximadament, els homes s'enamoren de les seves mares. Aquest complex es, normalment, superat al créixer, però en alguns casos segueix present. En el cas d'Èdip, tot i donar nom al complex, no el pateix. Laios, el pare d'Èdip va desobeir a Apol·lo quan aquest li va dir que no tingues fills, i com a càstig, Apol·lo va maleir a la família. Laios va abandonar el seu fill als camps, però, anys després, es van trobar altre cop i Èdip, sense saber que era el seu pare, el va matar. En arribar a Tebes, Èdip va ser coronat rei, i es va cassar amb Iocasta, sense saber que aquesta era la seva mare. Un cop ho va descobrir, va quedar amb tal desesperació que es va arrencar els ulls. I del fet que es casses amb la seva mare, Freud en va treure el nom per aquest complex psicològic.


La salut mental es un ítem molt important a les nostres vides, i és molt important seguir cuidant d'ella. Si t'ha interessat el tema i vols fer saber-ne més, aquí adjunto un vídeo sobre el narcisisme, trastorn també relacionat amb els mites grecs.



Arnau Giner
1r Batx

16 de desembre del 2022

LA POMA DE LA DISCÒRDIA

Zeus, el pare dels déus, va organitzar un banquet per celebrar la boda de la nimfa marina Tetis i l'home mortal Peleu. 

                                Escultura de Zeus.

Tots els déus van ser convidats, menys Eris, la deessa de la discòrdia. Totes les divinitats celebraven amb felicitat. Aleshores, Eris, ofesa per la desconsideració de no haver-la tingut en compte, es va presentar sense que ningú s'adonés, va deixar un regalet, una poma d'or amb una descripció escrita "Per a la més bella". Les deesses al veure aquella fabulosa poma d'or pur, van reclamar-la, totes volien ser correspostes pel plaer de ser triades com a les més notable . 

Tres d'elles, Hera la deessa del matrimoni i de la família, qui representava la dona ideal, Atenea la reina de les guerres i de la valentia, una dona forta i esvelta, i finalment, Afrodita  van disputar-se entre elles. 
                                                                                               Escultura Paris.
La solució que trobaren, era que Zeus decidís qui era la més bella de les tres. Per a Zeus va ser impossible triar entre les tres deesses, però ell no volia fer de part de ninguna d'elles per que sabia que reclamarien o encara pitjor, tenia temor de fer enfadar a les perdedores i guanyar enemigues. Finalment es va treure del
problema enviant a Hermes (el rei mercuri) per que portés el mortal Paris (príncep de Troia), que sempre havia viscut al camp, lluny dels humans i les seves passions, qui era considerat el mortal més bell, fos ell el qui decidís a quina de les tres era la més esplèndida i mereixia la poma d'or. Precisament per això, Zeus el va triar, per haver viscut apartat i separat del món i de les passions humanes. Així doncs, s'esperava d'ell que el seu judici fos absolutament imparcial.

                                  La poma de la discòrdia, la Ilíada.   

Les dames van banyar-se en la font de la vida i es van posar ben fines per a quedar de la manera més atractiva possible. Cada una de les dames va desfilar davant d'ell abraçant-lo amb les seves promeses. -Prometo donar-te poder i riqueses si em tries, seràs emperador de tota Àsia - Digué Hera. 

                                         Hera,  Francisco Pradilla.       

Atena li va prometre: -Si dius que jo soc la més bella, t'atorgaré glòria en totes les guerres i gran intel·ligència i saviesa.

                                            Pintura Atenea deessa grega.

Però la refinada Afrodita, que era molt astuta, li digué: "Et donaré l'amor de la dona que consideris per a tu la més bella del mon."

                                          
                                                                    El naixement d'Afrodita, Botticelli

Afrodita va aconseguir guanyar la poma d'or i des de aquell moment va ser la més bella de totes les deesses, i per últim però no menys important, des d'aquell dia Hera i Atena es convertirien en les seves pitjor enemiga.






Doae Boussatta
1r Batx






15 de desembre del 2022

LA DEESSA DEMÈTER

A Grècia era coneguda com Demèter, a Roma com Ceres. Filla dels titans Cronos i Rea, va ser la segona en néixer i en ser devorada pel seu pare,  igual que tots els seus germans i germanes, i rescatada més tard gracies al seu germà Zeus. És la deessa de l'agricultura, de les collites i de la fecunditat de les terres. Se la pot identificar en diferents obres d'art ja que solia anar acompanya d'una falç o una torxa. Les plantes que la representen són el narcís, les espigues de blat i els gallarets. Demèter va suplantar a diverses divinitats llatines com per exemple Bona Dea (bona deessa) o Tellus després d'un període de fam devastador l'any 496 a.C. Era adorada pels treballadors, els comerciants i els esclaus, ja que els era d'ajuda amb els cultius i la producció agrícola, que era la major prioritat d'aquests.


Ceres, Watteau (1717-1718)

EL MITE DE DEMÈTER I PERSÈFONE  

El mite de Demèter i la seva filla Persèfone servia per explicar les estacions de l'any. Es deia que mentre Persèfone estava amb Demèter, la seva mare, les flors sortien i els cultius creixien, en canvi mentre Persèfone marxava a l'infern les fulles dels arbres queien al terra, les flors es morien i els cultius no prosperaven.

Tot comença quan Zeus i Demèter tenen una filla, es diu que la única de la deessa Demèter. Persèfone va créixer amb la companya de les nimfes i dels altres fills i filles dels deus. Persèfone vivia una vida tranquil·la i despreocupada, fins que el seu oncle Hades, déu de al infern, es va enamorar d'ella. Amb l'ajuda de Zeus la van raptar. Es creu que el lloc en què la van raptar era Sicília, tot i que hi ha altres versions que mencionen altres ubicacions. 

En el moment en què la rapten, Persèfone deixa anar un crit. Demèter sent el crit i distingeix la veu, s'adona que és la seva filla. Amb pressa la va a buscar, però no la troba. Es diu que Demèter va estar 9 dies i 9 nits buscant la seva estimada filla per tot el món amb dues torxes enceses, una a cada mà (d'aquí que se la representi amb torxes en algunes obres d'art). Al desè dia troba Hècate, que també va sentir el crit, però malauradament no l'hi va poder donar cap pista del culpable del rapte. Segons la llegenda van ser els habitants de Hermíone que van dir a Demèter qui va ser el culpable. 

En descobrir-ho, la deessa va decidir no tornar a pujar al cel, va agafar la forma d'una dona gran i va decidir quedar-se a la terra, específicament a Eleusis, deixant el seu càrrec fins que la seva filla tornes a estar amb ella. Amb la seva absència, les plantes i els cultius no prosperaven, i el món va acabar en caos. És per això que Zeus va exigir a Hades que deixés anar Persèfone, però això era impossible, ja que Persèfone, durant la seva estada a l'infern va acceptar menjar magrana de part d'Hades, això la lligava a l'infern. 

Persèfone va haver de prendre una decisió, havia de tornar amb la seva mare perquè si no ho feia la gent es moriria de gana, però estava lligada a l'infern. Per solucionar això va partir l'any en dos. Durant sis mesos, Persèfone es queda amb Hades, i durant els mesos restants, s'escapa de l'infern per anar al cel amb Demèter, fent així que els cultius tornin a prosperar i que les plantes tornin a florir.

El retorn de Persèfone, Frederic Leighton (1891)

A continuació deixo un vídeo que explica el mite de Demèter i Persèfone que he explicat però en forma de cançó, que és potser una manera més entretinguda d'aprendre sobre mitologia.


Marc Gómez
1r Batx

14 de desembre del 2022

MEDUSA

La història de Medusa és bastant coneguda; tots hem sentit a parlar de la dona-monstre amb cabell de serp, que quan la mires et tornes de pedra. Però com la majoria de mites, hi ha diferents versions.

Medusa era una de les tres germanes Gorgones, l'única de les tres que no era immortal. A vegades es diu que les Gorgones són filles de Gaia.

El nom Gorgones deriva d'una paraula grega que significa "terrible", en canvi el nom Medusa deriva d'un verb que significa "protegir", ja que Medusa no va néixer monstre.

Medusa, Gian Lorenzo Bernini

En el seu moment, Medusa era una bella donzella, que dedicava la seva vida a ser sacerdotessa a la deessa Atena. Un dels requisits d'Atena és que les seves sacerdotesses siguin verges, i que donin la seva vida per ella.

Posidó trobava Medusa molt bonica i encantadora, però Medusa, que era lleial a Atena, el va rebutjar. Llavors Posidó la va violar a dins del temple d'Atena.

Per haver-li sigut deslleial, Atena va castigar a Medusa, la va enviar a una illa llunyana, i convertida en un monstre amb cabell de serps i ulls de pedra, perquè cap home la tornés a voler mai més. A més a més, Medusa només veia homes que li volien fer mal, però al mirar-los, es tornaven de pedra davant dels seus ulls. Tenia por dels seus poders, i estava enfadada amb els deus per la seva sentència injusta, per tant es venjava matant tots els homes que se li enviaven per matar-la. 

Sembla injust que en comptes de simpatia per Medusa, l'únic que se li fa es castigar-la per una cosa que no va ser culpa seva. Això ens diu molt del caràcter d'Atena: no sembla una gran defensora de les dones. Però per altra banda, hi ha historiadors que consideren que Atena va ajudar Medusa convertint-la en monstre per protegir-la de la violència dels homes.

Avui en dia, Medusa és un símbol que s'utilitza per representar les víctimes de violació o d'agressió sexual. És un símbol de reivindicació i de poder contra aquest tipus d'agressió, fins hi tot hi ha gent que s'ho tatua.


Phoebe Serres

1r Batx

13 de desembre del 2022

LA HISTÒRIA D'AMOR D'EROS I PSIQUE

En la mitologia grega, l'amor té els màxims elogis. Psique amb un significat "ànima". Era filla menor del rei d'Anatòlia, una jove mortal i molt preciosa, superant en bellesa fins i tot a la deessa de l'amor Afrodita. La seva bellesa era tan coneguda que els homes de tot arreu de la terra venien a visitar i admirar la seva bellesa, deixant de costat Afrodita. Això va comportar que la deessa es tornès molt rabiüda i gelosa així que va decidir castigar-la i posar a fi una ofensa com aquesta. Va ordenar el seu fill, Eros, qui podria fer que tothom s'enamorés colpejant-los amb les seves fletxes, per enamorar a Psique a la criatura més vil, menyspreable, horrible que ha pogut caminar per la terra. 

Psique, J.W. Waterhouse

Psique tenia dues germanes. Les seves germanes s'havien casat, ningú no volia Psique ja que la seva bellesa espantava els pretendents. Els anys van passar i, malgrat la seva bellesa, no es va poder casar. Tots els homes admiraven la seva bellesa divina, però després continuarien i es casaven amb una altra. Mentrestant, els pares d'en Psique, impacients per casar-la, consultaren l'oracle de Delfos. Aquest els ordenà que deixessin la seva filla en una roca o una muntanya i s'havia de vestir de negre. Llavors, una serp alada venia a buscar-la i la prendria com a dona. Els seus pares, desfets en plors, no van tenir més remei que seguir les paraules.

Aleshores, Eros va baixar de l'Olimp per complir la voluntat de sa mare. Tanmateix, en veure, però, la bellesa de Psique, es va enamorar d'ella. No va poder complir l'ordre de la seva mare i, en canvi, girà la fletxa del seu arc contra si mateix.  

Eros, Alfred Gilbert

Psique, sola i adormida a la muntanya, va ser traslladada per una magnífica i dolça brisa, el vent fresc de Zèfir que la va aixecar i la va viatjar pel cel fins a les portes d'un magnífic castell. Manat per Eros. Allà, una veu dolça la va saludar i la va fer sentir com a casa. Gaudia de bons aliments, joies, vestits... Però hi havia un inconvenient: només podia gaudir de la companyia del seu marit de nit. 

Cada nit, Eros venia a les fosques i s'estava al seu costat. Sense veure'l, Psique podia sentir que no era un monstre sinó el marit amorós que ella sempre havia desitjat. L'enamorat va aconseguir que ella l'estimés, ell la tractaria com una reina però a canvi mai podria veure el seu rostre. Els dies següents van passar en plena alegria i Psique estava contenta. Un dia va sentir nostàlgia dels seus i va demanar permís al seu espòs per visitar-los. Li va concedir el desig, després d'advertir-la que no es deixés influenciar per ells. 

Llavors, les germanes de Psique, envejoses de la seva felicitat, li van fer despertar un munt d'intrigues sobre l'anonimat del seu amant. Li van fer veure que el seu marit era un monstre que intentava abusar de la seva innocència. Li van dir que el seu marit no li permetia veure'l perquè era l'horrible criatura que l'oracle havia esmentat i que el vertader amor no s'amaga. Aquesta idea va desbordar la ment de Psique, que no podia entendre perquè el seu marit no mostrava la cara. Així que va idear un pla: contemplar el seu rostre amb una espelma. I si és un monstre, el matarà amb un ganivet, en cas contrari, feliçment es tornarà a dormir.  I així ho va fer. Però, després de veure-li la cara, una gota d'oli calent va caure de l'espelma i va despertar a Eros i de seguida va fugir per no tornar mai més. 

Germanes de Psique donant-li un llum i una daga



Psique mirant a Eros, Troy Howell

Psique estava trista i desconsolada i no va trobar l'Eros enlloc. Desesperada, es va aparèixer a la seva mare, la deessa Afrodita, i li va demanar ajuda. La deessa la va capturar i la va tancar en el seu palau. Perquè demostrés que seria una dona digna pel seu fill, li va encarregar una sèrie de tasques quatre que semblaven impossibles de realitzar Amb l'ajuda de la natura i altres, va aconseguir completar totes les feines:
  1. La primera consistia en separar un gran munt de llavors i cereals en els diferents components en un sol dia. Va aconseguir l'ajuda d'unes formigues per a dur a terme aquesta feina.
  2. Aconseguir les llanes d'unes ovelles assassines. Amb l'ajuda d'un vent diví l'avisa de que ha d'esperar que les bèsties estiguin adormides per recollir les llanes que han quedat enganxades a les plantes del voltant.
  3. Omplir una gerra amb aigua del riu Estígia, que separa els vius dels morts. Està situat en muntanyes inaccessibles; una àguila que sentia simpatia per ella li va omplir l'ampolla.
  4. Va donar una caixa a Psique. Va haver de portar-la a l'inframón i demanar a Persèfone, reina dels morts, que buidés una mica de la seva bellesa a la caixa. Quan va entrar a les portes i va portar el vaixell cap a la riba d'on solien marxar els morts, va donar molts diners al barquer perquè l'ajudés a trobar el camí a les fosques cap al palau de Persèfone. El barquer la va ajudar. Quan li va demanar que deixés caure la seva bellesa, Persèfone es va alegrar a servir a Afrodita. Psique va agafar la capsa i va tornar a la terra. 
Malgrat el seu èxit, Afrodita es va enfadar amb ella i va cridar a la pobra noia que mai la deixaria marxar.

Els treballs de Psique

Testimonis de tot això, els altres déus d'Olimp van enviar Hermes, el déu missatger, per explicar a Eros tot el que havia passat. Eros va quedar tocat per l'amor d'en Psique i això va curar la ferida de la traïció. Va sortir de la seva habitació i va trobar la jove esgotada al jardí de la seva mare. A partir d'aquell moment, Eros i Psique van viure feliços junts al seu preciós palau, que sempre estava ple de roses i altres flors. Zeus, impressionat per les proeses de Psique, com a regal de noces, va convidar a Psique a tastar l'ambrosia, la beguda dels Déus convertint-la en una deessa. Fins i tot Afrodita estava era feliç ja que ara que Psique vivia al cel amb el seu marit, els homes de la terra s'havien oblidat d'ella i tornaven a adorar la veritable deessa de la bellesa.

COM PODEM RELACIONAR AQUEST MITE EN LA NOSTRA SOCIETAT (humans) EN UNA BASE FILOSÒFICA?

FILOSOFIA: Estimar el coneixement.

Aquest mite grec personifica l'ànima humana en la jove Psique. La naturalesa de l'ànima és la curiositat. Aquesta curiositat ens marca el destí. Tots som filòsofs i tots necessitem saber. 

Us deixo una presentació on explica el mite detalladament.



Justie Anaman
4t ESO

ZEUS I CALISTO

En la mitologia grega, Calisto era una bella nimfa seguidora de la deessa Àrtemis, coneguda per la seva destresa en la caça i la seva exquis...

Popular Posts