29 de gener del 2016

DITES I LOCUCIONS LLATINES

Hi ha algunes dites catalanes que provenen del llatí. Aquí en teniu algunes amb la seva traducció: 

Ad pedem litterae: al peu de la lletra, literalment. 
Exemple: "Es va prendre les instruccions ad pedem litterae".
Corpus delicti: el cos del delicte.
Exemple: "Van trobar el corpus delicti a la plaça Major".
Felix qui nihil debet: feliç el que no deu res.
Exemple: "Em va dir que ho havia pagat tot, i jo li vaig dir que felix qui nihil debet".
Deo volente: si Déu vol.
Exemple: "Ens veiem demà, si Deo volente".
Noli equi dentes inspicere donati: a cavall regalat no li miris les dents. 
Exemple: "Quan em vaig queixar pel rellotge que m'havien regalat, la meva mare em va dir que noli equi dentes inspicere donati". 
Aequam memento rebus in arduis servare mentem: al mal temps, bona cara.
Exemple: "Els problemes no són importants i aequam memento rebus in arduis servare mentem".

Cena comesa venire: arribar a misses dites. 
Exemple: "Sempre arriba tard, cena comesa venire".
In scirpo nodum quaerere: Cercar tres peus al gat.
Exemple: "No cal in scirpo nodum quaerere i complicar-se la vida per tot".
De minibus granis fit magnus acervus: De mica en mica s'omple la pica.
Exemple: "No tinguis pressa en fer les coses, de minibus granis fit magnus acervus".
Volenti nihil impossibile: Voler és poder
Exemple: "No em rendeixo mai perquè volenti nihil impossibile".
Qui invenit amicum, invenit thesaurum: Qui troba un amic, troba un tresor
Exemple: "En tinc prou amb pocs amics perquè qui invenit amicum, invenit thesaurum".
Inest sua gratia parvis: en el pot petit hi ha la bona confitura.
Exemple: "La meva germana sempre es queixa de ser la petita de casa, però no sap que inest sua gratia parvis".
Ult cum dignitate potius cadamus quam cum ignominia serviamus: Millor morir amb dignitat que servir amb ignonímia. 
Exemple: "Un esclau va dir als altres: ult cum dignitate potius cadamus quam cum ignominia serviamus".

Aquí podem veure algunes de les locucions que ens ha deixat el llatí: 

in albis: en blanc (quedar-se en blanc, per exemple).
Exemple: "A l'hora de fer el discurs, em vaig quedar in albis".
in crescendo: indicació d'un augment d'intensitat, normalment utilitzat en peces musicals
Exemple: "L'estrofa cantada pel solista va anar in crescendo".
beatus ille: feliç aquell..
Exemple: "Beatus ille que necessita poc".
carpe diem: aprofita el moment
Exemple: "La vida és curta, per tant, carpe diem".
ubi sunt: on són?
Exemple: "Ubi sunt els paquets que vaig deixar aquí?".
id est: això és, és a dir
Exemple: "Me'n vaig de vacances, id est, que no em veureu en tres setmanes".
in situ: en el lloc
Exemple: "Van atrapar a l'assassí in situ".
viceversa: invertint l'ordre.
Exemple: "Els del local odien als visitants, i viceversa".
uersus: contra
Exemple: "Aquesta nit juguen el Barça uersus l'Espanyol".

Aquestes són algunes de les locucions i dites que encara ens perduren als nostres dies, tot i que n'hi ha més. La majoria no són traduïdes al peu de la lletra (ad pedem litterae), han estat fruit d'una evolució. 

Laia Masnou
1r Batx

26 de gener del 2016

LA FAMÍLIA ROMANA

1. MATRIMONIUM 
Matrimonium (matrimoni), per celebrar-ho s’havia de complir unes condicions. Perquè es puguin casar, la parella, havia de tenir papers romans, i per tant, els esclaus i els estrangers n’eren exclosos. A part dels papers, havien de tenir aprovació de patres familiarum, perquè el que passava molt sovint, és que els pares des de la infantesa, ja tenien triat futura parella dels seus fills. 

2. NUPTIAE

Per un matrimoni legal, la cerimònia de les nuptiae (les noces) no era necessària, però seguint les normes tradicionals i el seu fet de ser sagrat, el que feien es que les famílies ho celebraven amb una festa molt gran.


Sponsalia (els esponsals), això es celebrava abans del dia del casament, que representava que el seu prometatge era oficial, per això es intercanviaven d’un anell d’or, que es col·locava a la mà esquerra al dit anular. La vestimenta de la núvia era molt simple amb una túnica blanca, un vel groc i en al cap una corona de flors.

També el que es feia moltes vegades era firmar tabulae nuptiales (contracte del matrimoni), però tot això davant de les vistes dels testimonis. A continuació, una matrona, ja casada, com a símbol de fidelitat els unia les mans.

En acabar la cerimònia tots tenien lloc en cena nuptialis (banquet), i un cop acabat, al vespre, es feia un simulacre de la núvia, caminant pels carrers, a casa del marit, els acompanyats cridaven, explicaven acudits i fins hi tot cantaven. A casa seva nova, la núvia entrava en els braços dels amics del seu marit. mal averany que ensopegués amb el llindar. Els acompanyaven fins arribar en al llit. 

3. PATER FAMILIAS 
Pater familias, és el cap de la família que té un poder anomenat patria potestas, i fent servint aquest poder podia arribar a matar a qualsevol membre de la família, esclaus, fills i en alguns casos la seva dona. 

Quan el fill mascle és casat, el seu pare viu a casa del seu fill, però tot i ser un home casat, ha de seguir les normes que dirà ell. Perquè fins a la mort del seu pare haurà dependre en tots aquests fets: tots els diners guanyat pertanyen en el seu pare i no pot disposar lliurament d’ells. Ni tampoc té permís de tancar algun contracte sense el pare i pot arribar ser condemnat a la mort per ell mateix. Difícilment podia fer negocis o carrera política, per si el seu pare no li donava el suport econòmic necessari.

4. MATER FAMILIAS O MATRONA
La matrona en la família romana tenia un lloc important, ja que era la que estava al costat del ser marit (que moltes vegades ell n’acceptava els seus consells), i era molt respectava per els seus fills i esclaus. Amb la comparació d’una dona grega, la romana tenia més llibertat, ja que podia acompanyar el marit a recepcions i banquets, podia sortir de casa de visites o de compres, però sempre que tingues serventes i un vigilant, al seu costat. La seva feina principal era teixir, finar i tenir cura de casa, però quan eren feines més difícils eren passats al esclaus i les esclaves.

5. FILIUS ET FILIA 
Després que el fill nasqués, era posat en els peus del seu pare, i ell el reconeixia alçava en els braços, i si el rebutjava, era tirat en les escombraries, on es moria si ningú no el recollia, per després fer-ho esclau. Normalment en els fill els rebutjaven per les malformacions, per qüestions econòmiques, però això passava més en els cas de les nenes que dels nens. Ho feien més freqüent les classes socials més pobres, ja que no tenien diners per mantenir-los i els rics, per les raons de l’herència.
Però després de ser reconegut, es feia una cerimònia davant l’altar domèstic i després, se li penjava al coll un amulet d’or o una bulla.

Una bulla d'or romana
Nen romà amb una bulla
6. SERVI

Eren persones privades de la llibertat, que es podien comprar i vendre’s com un objecta. Vivien en les cases familiars i la seva feina era destinada al servei dels membres de la família. 


L'esclau romà amb la marca de
FUGITIVUS
El pater familias, podia castigar l’esclau amb la mort, però aquesta forma era poc pràctica, ja que significava un pèrdua econòmica. 

De vegades l’esclau intentava fugir (per causa de la feina que feia) del lloc on estava, però si el seu amo el trobava, el castigava de manera que, en el front, amb el foc li feia marca de lletres de Fugitivus.






Mariia Myhal
1r Batx

25 de gener del 2016

DOMUS

És la casa típica romana, encara que només una minoria de les famílies podia viure en una casa així. De tota manera la seva grandària i luxe varia molt segons les possibilitats de cada família, com es pot observar a Pompeia, on gairabé totes les cases pertanyen a aquesta tipologia.

La domus constava d'un sol pis, o màxim dos. Tenia la planta rectangular i estava tancada de l'exterior per parets uniformes, amb poques finestres. La claror entrava pel centre, a través de l'atri, o pel peristil. La casa itàlica primitiva es dividia en aquestes parts:


  • L'entrada principal solia constar d'un uestibulum en forma d'un petit espai arrecerat anterior a la porta o (fores), la qual donava a un corredor anomenat fauces.
  • L'atri (atrium) era la primera cambra que es trobava a la casa. Era el centre de la vida familiar perquè era l'espai més gran cobert per un sostre llevat d'una gran obertura que donava claror i ventilació i deixava caure l'aigua de la pluja en el impluuium, una bassa rectangular que la recollia i des de la qual passava a una cisterna soterrània. Un petit pou al costat permetia treure'n l'aigua. Originàriament hi havia la llar (focus) i es cuinava i es menjava allà, però en les cases de Pompeia ja no és possible trobar-hi aquesta llar. En canvi sí que sol haver-hi una tauleta de amrbre, una capelleta consagrada als lars (lararium) i l'arca de cabals. Dues ales a banda i banda de l'atri n'ampliaven l'espai.
  • El tablinum estava situat al darrere de l'atri, separat per una cortina o un reixat de fusta. Era el despatx del pater familias, on rebia les visites i guardava l'arxiu familiar.
  • Els cabicula o dormitoris estaven situats als costats de l'atri.
  • Les habitacions o dormitoris podien estar obertes a l'interior -com a cambra per al porter, dormitoris o menjadors- o donar a l'extarior. 
  • Moltes cases també tenien un jardí (hortus) al llarg de la paret posterior. 
A partir del segle II a. C., la domus sofreix una revolució per les seves riqueses i converteixen les cases senyorials en mansions sumptuoses: la part davantera queda igual, mentre el darrera s'allarga amb noves parts segons el model de la casa grega. El centre vital de la casa es trasllada de l'atri i apareixen nous espais com el triclinium i la cuina. 

El triclinium
El triclinium, el menjador, es va introduir amb el costum grec de menjar ajagut.

La latrina(lavabo)
La culina(cuina)
  • No tenien un emplaçament fix la cuina (culina) ni la comuna (latrina).
El peristylum(jardí)
  • El peristylum era un jardí envoltat d'un porxo sostingut per columnes. Al seu voltant es distribuïen uns quants cubicula i altres habitacions.
Aquí  us deixo un enllaç on es pot visitar la casa de domus.


 

Un vídeo on ens mostra les parts de la Domus Romana en 3d.

Natàlia Bansell Hornowska
4t ESO

22 de gener del 2016

HADES

Hades era el déu de la mort, que regia el regne dels morts. Aquest era fill de Cronos i Rea, i germà de Zeus i Posidó, que tenien el poder sobre el cel i el mar, ell en canvi tenia el poder del món que no es veu.

El món dels morts dels grecs es representava com un regne sota terra. Aquests creien que després de la mort, les ànimes dels morts primerament anaven aquest regne amb Hermes que s'encarregava de guiar aquestes ànimes. Després, Caront s'encarregava de portar-los amb la seva barca a través de les aigües de llacuna Estígia, que separava el món dels morts amb el dels vius. Però Caront només feia aquest viatge a canvi d'una moneda anomenada òbol. Qualsevol mort que no fos enterrat amb el òbol en els llavis vagaria per la terra sense descans. En la seva arribada, els morts es sotmetien al judici de tres personatges: Minos i Radamantis, els antic reis de Creta i Èac i l'antic rei de Egina. Després de això la majoria dels morts quedaven desposseïts dels seus cossos i emocions, sense consciència humana en aquest nou lloc per a ells. Més tard, un cop havien begut l'aigua del pou de Letos, perdien la memòria de la seva existència en la terra.   

Hi havia excepcions a l'hora de viure junt a Hades. Aquells que s'hagessin distingit per les seves virtuts i la seva justícia podien viure en una espècie de paradís que s'anomenava Elisi o Camps Elisis. Es tractava d'un privilegi per a molt pocs.

Després hi havia el Avern era lo mes semblant a l'infern i estava en la zona més profunda i fosca del Hades. Allà hi anaven els que havien comès crims horrorosos. No hi havia escapatòria possible, qualsevol que intentés fugir es convertia en presa del terrible gos de tres caps Cèrber. 

Tot i que el déu no tenia fama de ser especialment cruel o malvat, la superstició feia que ningú s'atrevís a pronunciar el seu nom, que significava "el invisible". I se li atorgaven diferents noms, per exemple els romans l'anomenaven Dis.

Hedes estava casat amb la jove Persèfone, filla del seu germà Zeus i de la seva germana Demèter. Zeus li va prometre que tindria a la seva filla com a dona sense el consentiment de la mare. Quan la nena fou reptada mentre recollia flors, el seu crit se sentí per tot arreu, però la mare no va poder fer res perquè no se l'emportessin al regne de l'obscuritat. Deméter va fer tot el possible per recuperar a la seva filla, però Hades no estava disposat a cedir. Però finalment, Zeus decidí que la jove passaria part de l'any amb la seva mare i l'altre part amb el seu espòs. Amb aquest mite els grecs explicaren la successió de les estacions. Quan estava amb la seva mare la terra produïa bones collites donat al bon humor de Demèter, la deessa de l'agricultura. I quan estava amb Hades, els plors de la mare consumien la terra amb desolació. 
Bust d'Hades, copia romana després d'un original grec.

Regne d'Hades. Caront guiant la seva barca.













Aquí us deixo un vídeo sobre la història d'Hades i Persèfone:



Melina Maschio
1r Batx

20 de gener del 2016

MEDUSA

Medusa era la filla de Phorkys i Keto. Medusa era una de les tres germanes coneguda com a gorgones. Ella era la única mortal de les tres. Tenia una cabellera daurada i era una bella donzella.
El seu nom "Medusa" prové del grec que significa guardiana o protectora.

Les gorgones eren tres monstres i es deien Esteno, Euríale i Medusa. De les tres, només aquesta última era mortal, però era considerada la Gorgona per excel·lència.

El cap d'aquets monstres estava envoltat de serps, tenien grans ullals, mans de bronze i ales d'or. La seva mirada era tan penetrant que qui la mirava els ulls es convertia en pedra. 
Peter Paul Rubens  Medusa 1617
En la mitologia grega Medusa era una dona molt maca que va arribar a tenir relacions amb Posidó en el temple dedicat a Atena que era la deessa de la guerra. Quan ella es va assabentar, va decidir transformar a Medusa en un monstre amb ales.
Quan Medusa estava embarassada de Posidó, Perseu, ajudat per Atena i Hermes a qui li van donar les sandàlies alades, un escut i una espasa, Medusa va ser decapitada.
De la sang de Medusa va néixer Pegàs era un cavall alat, i el gegant Criasor.
Perseu va utilitzar el cap de la seva mare per poder matar a Cetus i poder rescatar Andròmeda. 
Medusa (dibuix)
Sara López
4t ESO

19 de gener del 2016

EL DRET ROMÀ

Els romans van regular tota la seva activitat pública i privada i així es va formar el dret romà, que encara està a la base de moltes lleis de l'actualitat.
El dret romà es basava en els costums dels avantpassats i es transmetia oralment. En el segle V a.C. es van escriure les lleis perquè no hi haguessin manipulacions. Primer es va escriure la llei de les dotze taules: recull de costums convertides en llei que afectaven a les relacions privades entre les persones. Aquest conjunt de lleis primer va ser escrit en dotze taules de fusta i més tard en dotze planxes de bronze.
Més endavant les lleis les feia l'emperador. Eren les constitucions. També, quan Roma es va convertir en un imperi, van crear el ius gentium, que regulava com es relacionaven els romans amb els altres pobles, i que és l'origen de l'actual dret internacional.

   Senat romà

Els romans també van regular com s'havien de fer el judicis. Quan acusaven algú d'un crim el condemnat podia fer un recurs a les assemblea populars.
Els càstigs, en principi, eren molt durs, com els que imposava la Llei del Talió (ull per ull, dent per dent).
Quan va desaparèixer l'Imperi Romà d'Occident, l'emperador Justinià va voler reconstruir-lo, i també va ordenar recopilar tot el dret romà en el Corpus Iuris Civilis. D'aquesta manera el dret romà es va conservar. A l'edat mitjana se'n va descobrir un exemplar, i es va començar a estudiar a les universitats.
El dret romà va ser la base de les lleis de tots els països occidentals fins el segle XIX, quan es van fer les constitucions dels nous estats. Actualment el dret romà continua essent la base de la idea de la independència judicial, i del respecte a les lleis.


Estel Iborra
4t ESO

18 de gener del 2016

ORIÓ

A la mitologia romana Orió era un gegant, fill de Posidó i Gea. Destacava per la seva bellesa i per la seva passió per la caça. Tenia un amic que es deia Enopió i el visitava sovint. Un dia, Enopió no era a casa i Orió va intentar seduir Mèrope, la dona del seu amic, Enopió.
El seu amic els va enxampar i va decidir posar una trampa a Orió. Li va proposar una juguesca, que consistia en comprovar qui podia beure més vi. Quan Orió estava ben ebri, Enopió va aprofitar per treure-li els ulls. Orió, desesperat, va consultar Hefest. Aquest li va donar un nen i li va dir que se'l carragués a les espatlles, i que mirés de cara al sol, quan sortis. Orió s'hi va tornar a veure.
Ell va poder tornar a la seva vida quotidiana i se'n va anar a caçar amb la deessa Àrtemis. Orió també va intentar seduir-la, però la deessa no va voler. Ofesa, li va enviar un escorpí, que el va picar al taló i el va matar. Però després Àrtemis se'n va penedir i va demanar a Zeus que li concedís a Orió la immortalitat. Per fer-ho, Zeus el va convertir en constel·lació.

Àrtemis al costat d'Orió, Daniel Seiter

La constel·lació d'Orió té una forma semblant a la d'un guerrer romà, que lluita contra Taure. L'estrella més brillant que té es diu Betelgeuse. Més avall de la constel·lació hi ha la nebulosa d'Orió, que es pot veure a simple vista, i és de color vermellós.
Aquesta constel·lació, a l'hemisferi nord, és visible a l'hivern. Quan la constel·lació d'Orió ja no es veu, apareix la constel·lació de l'escorpí, que és visible a l'estiu. Quan aquesta deixa de ser visible es torna a veure la d'Orió.

Constel·lació d'Orió


Estel Iborra
4t ESO

15 de gener del 2016

REPRESENTACIÓ D'ALGUNS LLATINISMES

Al llarg d'aquesta entrada he escollit alguns llatinismes més habituals que es troben a l'actualitat per poder conèixer el seu significat.
Aquests llatinismes que avui explicarem són expressions d'origen morfològic divers que s'han adaptat a l'ortografia catalana i s'usen com a sintagmes nominals en diferents àmbits.
  • Carpe Diem- Gaudeix del moment.
  • Mea culpa (Culpa meva) - Quan et culpes a tu mateix.
  • Memoràndum- Quadern o llibret en el qual escrius alguna cosa per recordar-te'n després.
  • Post data o postada (coses escrites més tard)- Allò que s'afegeix a una carta després de ser datada i signada.
  • In crescendo- En augment. Indica un augment gradual, normalment en música.
  • A priori- Al principi.
  • Lapsus- Quedar-se bloquejat.
  • Peccata minuta (petit error)- Quan comets alguna cosa inadequada.
Tal com podeu veure alguns d'aquests llatinismes són utilitzats al nostre dia a dia. Ara hi haurà una representació de cada un d'ells amb una imatge.




Natàlia Bansell
4t Eso 

14 de gener del 2016

ASCLEPI, DÉU DE LA MEDICINA

Asclepi, és l'antic déu de la medicina romana. Era anomenat Esculapi pels romans i fill del déu Apol·lo i Coronis. Quan Coronis estava embarassada d'Asclepi, Apol·lo va assassinar Coronis, va descobrir que li havia estat infidel; però un cop morta va treure el seu fill del seu ventre.
El centaure anomenat Quiró, es va encarregar d'educar a Asclepi, també va ser el que li va ensenyar tot tipus de medicina, en especial herbes medicinals, ja que en aquella època no hi havia medicaments.



Asclepi sempre és representat amb una serp enroscada en un bastó, aquesta serp és el símbol de la medicina. Gràcies a la seva bona educació de la medicina va arribar a dominar el do de fer ressuscitar a els éssers morts. Però aquest do que tenia, no va agradar tant a Hades, déu de la mort. 

Així que Hades va anar a queixar-se del do que tenia Asclepi a Zeus, explicant-li que canviava l'ordre natural dels éssers i que no hi havia prou morts. Zeus, que va estar d'acord amb el seu germà Hades, va crear un raig que llançar contra Asclepi deixant-lo mort.


Un cop mort, Zeus, va elevar a Asclepi a la categoria de déu. A l'actualitat, la serp d'Asclepi està representada en ambulàncies i hi ha centres mèdics dedicats a ell.






La serp d'Asclepi



Laura van Esch Solà
4t ESO

13 de gener del 2016

CALENDARI ROMÀ

Calendari prové de la paraula kalendarium, l’origen que té és l’egipci, però amb el temps els romans els van agrupar en dies de mesos, diferents dies i van posar nom, que fins els nostres dies l’escrivim. També el que s’ha de dir, es que abans els kalendarium era el llibre dels comptes, on s’apuntaven els interessos mensuals dels préstecs. 

A l’any 450 a.C, es va fer una cronologia romana més fiable, sota el regnat del Numa Pompili (s.VII a.C), que era el segon rei de roma, el qual va fer el primer calendari romà. Passant més segles, les persones que hi van produir més canvi amb els noms i també l’organització dels mesos, van ser: Juli Cèsar i August. 

ELS DIES DEL MES

A la Catalunya medieval es va fer servir el calendari romà antic, per comptar els dies del mes, que consistia en tres parts: 
1. Kalendae, les calendes, al dia 1 de cada mes.
2. Nonae, les nones, són els dies:
  • 5 dels mesos de gener, febrer, abril, juny, agost, setembre, novembre i desembre.
  • 7 de març, maig, juliol i octubre.
3. Idus, els idus, són els dies:
  • 13 dels mesos de gener, febrer, abril, juny, agost, setembre, novembre i desembre 
  • 15 de març, maig, juliol i octubre.
ELS NOMS DELS MESOS

Representació del celendari romà
segons el rei Numa Pompili


1. Martius (Març), dedicat al Mart, que era el déu de la guerra.



2. Aprilis (Abril), alguns diuen que aquest mes estava dedicat al porc senglar, Aper, animal sagrat dels romans. Però també es diu que podria estar dedicat a Afrodita, que ve d'aprile, obrir-se a la natura, la germinació.

3. Maius (Maig), va dedicat a la deessa Maia.

4. Junius (Juny ), estava dedicat a la dona de Júpiter, a la deessa Juno, 


Però a continuació, els noms dels mesos rebien el nom a l’ordre en què estaven al calendari: 
5. Julius (Juliol)

6. Sextilis (Agost), però després va rebre el nom de “Augustus”, ja que va ser dedicat a Octavi August

7. September (Setembre)

8. October (Octubre)

9. November (Novembre)

10. December (Desembre)
Amb total eren 10 mesos que tenien 304 dies, però amb la intervenció del rei Numa Pompili es van afegir dos mesos més: 

11. Januaris (Gener), va ser dedicat el déu Jano, que era el déu de les portes i dels principis. 

12. Februarius (Febrer), va ser dedicat el déu Februus, més conegut com Plutó, era déu de les cerimònies que es feien al final del mes, per purificar l’anima i per començar l’any nou sense pecats

Amb incorporació d’aquests dos mesos, es va canviar radicalment l’ordre dels mesos, els que eren últims (Januaris i Februarius) es van passar a principis de l’any i a continuació, els altres van seguir l’ordre que coneixem avui en dia. 

Amb la Reforma Juliana, a l’any 46 a.C, l’any ja tenia 365 dies. Al principi el que va fer Juli Cèsar era que cada mes tenia 30 dies, però en aquest calendari de 360 dies hi faltaven 5 dies, a continuació va afegir dies, en un mes sí i en un altre no. Per seguir les normes, al mes November i Februiarius el s’hi va agar un dia a cada un, fent  que un es quedés amb 30 dies i un altre amb 29. 

A l’any 44 a.C, va ser assassinat el Juli Cèsar, en el seu honor van canviar el mes Quintilis, pel de Julius (Juliol), perquè era el mes quan ell va néixer.




1. Dilluns, DIES LUNAE, dia de lluna. 

2. Dimarts, DIES MARTIS, dia de Mart, era el déu de guerra. 
3. Dimecres, DIES MERCURI, dia de Mercuri, era el déu de comerç i dels viatges. 
4. Dijous, DIES JOVIS, dia de Júpiter, era el déu del cel, de la llum del dia. 
5. Divendres, DIES VENERIS, dia de Venus. 
6. Dissabte, DIES SATURNI,  dia de Saturn.
7. Diumenge, DIES SOLIS, dia del Senyor.



Per més curiositats consulteu aquest enllaç :)

Mariia Myhal 
1r Batx

12 de gener del 2016

EMPÚRIES, UNA CIUTAT ROMANA

Vista aèria d'Empúries
Quan el grecs ocupaven Empúries, el romans van aparèixer a l'any 218 a.C durant la romanització de la Península. Els romans en arribar a Empúries, hi instal·len un campament militar. Però no només van veure que era un molt bon punt geogràfic estratègicament, sinó que també es van quedar captivats per les seves platges. 
Així que de mica en mica, van anar construint la ciutat romana al costat de la grega que es van anar fusionant i les dues van quedar romanitzades. 
Van anomenar la ciutat com a Emporiae.


La muralla
La ciutat, estava envoltada per una muralla, construïda per grans blocs de pedra, formigó, i terra. Al centre de la ciutat hi ha la plaça o àgora i al seu costat, una Estoa. També hi ha diferents temples dediacats a Zeus i a Asclepi.


La plaça estava porticada, i s'hi trobava el mercat i uns grans banys públics. La ciutat també té un amfiteatre i un gimnàs, que es troben fora de la muralla.
Asclepi, déu de la medicina
A l'actualitat, la ciutat d'Empúries és l'únic jaciment arqueològic de la Península Ibèrica. Es troba dins del municipi de l'Escala i són propietat de la Generalitat de Catalunya. Aquest jaciment, encara està en procés d'excavació, ja que de la ciutat romana només se n'ha excavat una petita part. Però aquesta petita part juntament amb la ciutat grega es poden anar a visitar i també es pot entrar en un petit museu allà mateix on tenen escultures, mosaics i tota mena d'objectes que s'han trobat durant les excavacions. 

Jo ja hi he anat i la veritat és que ho recomano perquè realment val molt la pena!  



Laura van Esch Solà
4t ESO

1 de gener del 2016

L'ANY NOU ROMÀ

Els romans no celebraven l'any nou el mateix dia que nosaltres perquè creien que el dia 1 de gener no es produïa cap canvi a la natura que pogués significar un nou començament d'any.  Els romans celebraven l'any nou al març (martius)
que és un més que introdueix la primavera. 
I què passava al gener? Era el mes on els cònsols assumien el govern. Així doncs encara que el gener no fos el primer mes del any seguia sent un mes molt important.


El calendari romà era com el calendari lunar:

Martius, Aprilis, maius, iunius, quintilis, sextilis, september, october , november, december , januarius i februarius.


Part d'un calendari romà
Ho celebraven de la següent manera:
Primer de tot es banyaven i realitzaven purificacions. També netejaven i tiraven aigua beneïda a la casa, canviaven els mobles vells i intentaven netejar la seva consciència. Normalment és regalaven una moneda que apareixia Jiano Bifronte , que representava el pas del temps i els dolços.



Jiano Bifronte
Us desitjo un bon any nou a tots els seguidors i companys d'aquet bloc, esperem que aquest 2016 porti molta felicitat i que el bloc segueixi ensenyant-nos coses sobre els més antics i les nostres arrels!!

Sara López
4t ESO

ELS CONCURSANTS D'OT 2023 SI FOSSIN DÉUS DE L'OLIMP

El passat 19 de febrer va ser la final de la dotzena edició d'Operación Triunfo. Des de finals de novembre, per les xarxes socials, nomé...

Popular Posts