Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: desembre, 2012

MEDUSA, ÉSSER MITOLÒGIC

Imatge
Medusa (del grec Médousa, que significa guardiana o protectora) era l'única mortal de les tres Gorgones filles del déu marí Forcis i el monstre aquàtic Ceto. Medusa vivia a l'Oceà occidental.

Les Gorgones eren tres monstres i es deien Esteno, Euríale i Medusa. Les tres eren filles de les divinitats marines Forcis i Ceto. De les tres, només aquesta última era mortal, però era considerada la Gorgona per excel·lència.
El cap d'aquests monstres estava envoltat de serps, tenien grans ullals, mans de bronze i ales d'or. La seva mirada era tan penetrant que qui li mirava els ulls quedava convertit en pedra. Pertanyen a la generació preolímpica. Vivien a l'Occident extrem, no gaire lluny del País dels Morts.
En la mitologia grega Medusa era una dona molt maca que va tenir relacions amb Posidó en el temple dedicat a Atena (la deessa de la guerra). Quan ella se'n va adonar, va decidir transformar Medusa en un monstre amb ales. 
En un principi es deia que era un cavall alat, …

RIONI DEL TESTACCIO

Imatge
Des de que Roma va ser capital d'Itàlia, l'any 1870, va expandir-se significativament fora de les antigues muralles, degut al creixement de la població. I es va anar dividint el centre de Roma en diferents regions o "rionis". Ja al 1874, hi havia gent vivint fora de la muralla aureliana, i ja hi havia 15 rionis, però van augmentar a 22 entrat el segle XX. 

Una d'aquestes regions, anomenada "Rioni del Testacció", és la protagonista d'aquesta entrada. Aquesta rioni, fou nombrada com la número XX i és troba al sud-oest del centre de Roma.
El nom de la Rioni del Testacció, ve d'un mont que es troba dins d'aquesta regió, el mont Testacció o Mons Testaceum, que vol dir "muntanya de rajoles". 
Aquest mont va ser un gran abocador entre el s.I i el s.III d.C, allà s'apilaven totes les àmfores que arribaven al port plenes d'oli d'oliva. Els romans les buidaven i com que no era rentable tornar-les al seu lloc d'origen les trencav…

NERÓ

Imatge
Algun cop heu pensat el nombre d'emperadors que ha pogut tenir l'Imperi Romà durant tota la seva història? Realment un número exacte no el puc dir, però més de 20!  Un d'ells és el que explicaré a continuació: Neró.

Neró Claudi Cèsar August Germànic va ser un dels emperadors que va tenir l'Imperi Romà durant el 13 d'octubre del 54 i el 9 de juny del 68 . Va néixer a Anzio (15 de desembre del 37) i va morir a Roma amb 30 anys (9 de juny del 68) i va arribar al tron gràcies a la mort del seu oncle Claudi,el qual anteriorment el va adoptar.
Primerament el fet que Neró aconseguís el tron era molt complicat ja que el seu oncle matern (Cal·lígula) va heretar el tron als 24 anys, on ja podia decidir qui seria el pròxim hereu del tron, però va ser assassinat juntament amb la seva dona i això causà que Claudi, l'oncle adoptiu de Neró, anés a parar al tron.
Amb únicament 14 anys ell mateix es proclama adult, i comença a acompanyar el seu oncle Claudi al Senat i fins i tot va …

LA COLUMNA DE TRAJÀ

Imatge
Trajà era un emperador romà el qual va manar des de l'any 98 fins el 117. No era d'origen italià i aixó era una novetat, la seva dinastia portava el nom d'Antonina. Va construir molt edificis públics els qual van ajudar en la reforma de Roma. Va tenir una guerra a Dàcia la qual va conquerir després. Després d'això  va llençar la seva última campanya per conquerir Pàrtia. Allà va patir una malaltia la qual el va impedir seguir en l'expedició que realitzava  i va morir tornant cap a Roma.

La columna de Trajà és un monument que es troba a Roma. Es tracta d'una edificació en columna que arriba a fer uns 38 metres. A la columna hi ha personatges amb baix relleu que aconsegueix que es vegin en un efecte de 3D. Aquestes imatges commemoren les victòries de l'emperador Trajà a les dues guerres Dàcies. 

Van ser dues guerres la primera a la part d'abaix i la segona a la part de dalt i són separades per la deessa Victòria que és la portadora de la bona sort sobretot…

ELS PENTINATS DELS ROMANS

Imatge
Des del principi de la història romana, els ciutadans romans acostumaven a deixar-se llargues cabelleres, que estava associada amb grans virtuts masculines, com altres cultures  més antigues també feien. A de més del cabell, es deixaven barba pel mateix motiu. Això va seguir així fins ben entrat l'època de l'imperi, on els homes es tallaven el cabell i ensenyaven la seva cara afaitada, encara que semblés un procés molt llarg i cansat degut a les eines que utilitzaven. 

El tonsor, el barber, tallava el cabell amb unes tisores de ferro, anomenades fortex. Cada vegada que hi anaven era molt dolorós, sobretot quan anaven a afaitar, ja que no s'aplicaven prèviament cap loció. Només aplicaven aigua abans d'utilitzar les navalles "Novaculae" i les ganivetes "Cultri". 

Aquest dolor que patien va fer que només anessin a tonsors experts o s'apliquessin cremes depilatòries. Als homes romans els importava molt la seva imatge, per això els afectava la calvície…

EL RIU TIBER, TESTIMONI DE LA HISTÒRIA DE ROMA

Imatge
El riu Tíber ha estat present en tots els moments de la historia de la ciutat de Roma, des de la seva fundació, fins a l'actualitat. La llargada total del riu és de 405 km. i la trajectòria des del "Monte Fumaiolo", passant per ciutats com Laci, Perussa i després ha de travessar Roma i després desemboca al Mar Tirrena. 


Aquest riu s'ha arribat a desbordar moltes vegades, essent l'última vegada fa unes setmanes. Peró la més important va ser la del 241 a.C. després de la Primera Guerra Púnica. Fins i tot l'emperador August va establir uns magistrats anomenats Curatores Tibaris, la missió  dels quals era cuidar del riu i va perdurar per tot l'imperi. 



Al 398 a.C el Tiber va arribar a congelar-se, això va ser un fet excepcional. El port a l'antiga Roma va suposar el centre comercial de la ciutat gràcies a la construcció del PortusTiberinus, que era el port on sortien els vaixells plens de mercaderies per anar fins a la Mediterrània. 






El riu va tenir un paper…

BONES FESTES!!!!!

Imatge
MOLT BONES FESTES PER A TOTHOM!!!

ORFEU I EURÍDICE

Imatge
Eurídice, una nimfa de Tràcia era esposa d'Orfeu  poeta i músic. Els dos s'estimaven molt, per tant vas decidir casar-se. El dia del seu casament, Eurídice va estar a punt se ser segrestada per Aristeu, un pastor enemic d'Orfeu. Ella s'escapà però, en l'intent de fugir, una serp la mossega i li treu la vida.

Orfeu i Eurídice, Arno Breker
Orfeu es sent tant desconsolat i trist sense la seva dona, que decideix anar-la a buscar al món dels morts. Amb l'ajuda de les seves habilitats amb la música, va superar tots els obstacles per arribar a buscar a la seva estimada esposa. Va convèncer Caront que li va deixar travessar el riu Estígia (el límit entre el món dels vius i el món dels morts).
També va convèncer Persèfone i Hades (els déus de la mort) en deixar-li emportar Eurídice. Aquests només van posar una condició i és que durant el trajecte del món dels morts al món dels vius Orfeu no podia mirar Eurídice fins que la llum del sol  l'il·luminés totalment. 
Aquest…

CUPIDO, L'EROS ROMÀ

Imatge
Cupido, més conegut com Eros en la mitologia grega, era el fill d'Afrodita, deessa de la bellesa i la fertilitat. En la mitologia Romana, Cupido era fill de Venus, la deessa de l'amor, i Mart, el déu de la guerra. 
Cupido ha sigut representat com un nen alat, un nadó o jovenet àngel. Se'l fa responsable dels amors i les passions dels mortals, crea un enllaç entre l'amor i la tragèdia. 
Cupido era el fill i ajudant de la deessa Venus, la deessa també coneguda en la mitologia grega com Afrodita, deessa de l'amor i la bellesa. Cupido era l'ajudant de Venus i portava a terme l'enamorament dels mortals.
La història de Cupido explica que és un nen alat amb dos tipus de fletxes a l'esquena: unes tenen un color daurat amb unes plomes de colom que representa l'amor instantani, i també un altre tipus de fletxa fetes de plom amb unes plomes de mussol que representa la indiferència de la parella.

La seva mare sempre li encomanava a qui havia de disparar les fletxes…

FESTES ROMANES

Imatge
Les festes romanes consistien en diversos dies de culte als deus. Algunes vegades feien sacrificis com a ofrena als déus i per una bona celebració, quan els romans feien una ofrena als déus, representava com un intercanvi per la protecció. Els romans li deien feriaea les festes. L'assistència a les cerimònies era pública però no obligatòria. Quan les festes eren celebrades els comerços s'interrompien, els treballs i els procediments per poder celebrar les festes.
Hi havia diferents festes romanes com ara:  Les Lupercalia (festa del llop) en honor al déu dels socors Faunus.La festa d'Hèrcules.Les Liberalia (el 17 demarç, en honor de Bacus, però diferents de les Bacanals).La festa de Júpiter Capitolí.Les Apollinaria(festes en honor d'Apol·lo).Les Caprotina (dedicades a Juno).Les Consualia (dedicades al déu Consell, protector de Roma).Les Hilaria (en honor de Cibeles, mare dels déus).Les Mayuma ( 1 de maig, festes del luxe i de les despeses).Les Matralia (en honor a la dees…

LES MASCOTES ROMANES

Imatge
Actualment no sabem gaires coses sobre les mascotes que tenien els romans i per això he buscat informació i he decidit explicar-ho una mica.
ELS GOSSOS
Des del segle I a.C. les famílies més riques s'han anat acostumant a tenir gossos com animals de companyia i de protecció de les seves vivendes, també els feien servir per anar a caçar.

mosaic d'un gos romà Els romans també utilitzaven la força dels gossos en les seves guerres perquè complien funcions d'atac, de defensa i d'enllaç i eren anomenats els "gossos soldats". Es va tractar de molosos descendents dels "dogos assiris".
En el cas que l'animal adoptés el rol d'enllaç, al gos se li s'acostava un destí final tràgic, ja que se li feia ingerir un tub de coure que a l'interior contenia un missatge. Quan el gos arribava al seu destí se li destripava per recuperar la informació.
ELS GATS
També al segle I a.C. els romans es van anar acostumant a tenir gats domèstics dins les seves cases. 
Aques…

PEGÀS, EL CAVALL DEL DÉUS

Imatge
Segur que tothom en algun moment o altre ha sentit ha parlar del famós cavall alat, el qual rep el nom de Pegàs  concretament el cavall de Zeus, que era conegut com el pare dels déus i dels l'homes.
Aquest cavall va ser el primer animal que va tenir contacte amb alguns déus de l'Olimp i amb la mitologia grega. Com en tota la mitologia, darrere d'aquest cavall hi ha una història, la qual explicaré a continuació. De l'origen del naixement de Pegàs hi ha diverses versions, però la més coneguda és la que ens explica que el cavall alat sorgeix de la sang del cap de Medusa decapitada per Perseu.

Medusa era representada de diferents maneres, el mite diu que anteriorment  era una dona molt bella, sacerdotessa del temple d'Atena, però tot va canviar quan Posidó, senyor del Mar, la va violar i fins i tot la deixà embarassada. A causa de tot això Medusa es va transformar a si mateixa amb un rostre horrorós que feia que tot aquell que s'atrevís a mirar-la quedés de pedra i uns…

GASTRONOMIA ROMANA

Imatge
Sabem molt sobre els romans, els seus orígens  la seva vestimenta més usual.. Però què sabem sobre la seva alimentació
Doncs bé, principalment, com és normal, el primer àpat que feien era l'esmorzar, per ells més conegut com ientaculum, més tard feien una mena de petit dinar amb el qual estaven ben servits, ja que no menjaven fins al vespre el sopar, el qual era considerat l'àpat principal.

Amb les influències dels grecs la gent que era de classe alta van acabar consumint aquest àpat principal després del migdia i el feien amb més aliments, i més ampli, en canvi, els de classe baixa, seguien amb la rutina reduïda de l'anterior ientaculum, es a dir, un petit esmorzar i un sopar al vespre ja que els hi anava millor en quant els hàbits laborals.













La gent de classe alta feia un altre rutina d'alimentació, feien l'ientaculum, el prandium i finalment el sopar.

Dossier cuina romana from Mariló Limo

També tenien plats típics, que seran explicats més endavant, juntament amb els…

ELS JOCS DELS NENS ROMANS

Imatge
Els nens romans eren uns nens que jugaven a qualsevol lloc, al carrer, a casa, en un jardí... interior, exterior, on fos! Igual que nosaltres quan érem ben petitets, tenien jocs per tot! Tot i que està clar, les seves joguines, no eren tan avançades ni tecnològiques com les nostres. Ells jugaven amb daus, jocs de taula, de pilota, nines... Ara us en posaré alguns d'exemples per què veieu com era la infantesa de la majoria dels nens romans.
Els nens, com nosaltres de petitets, tenien joguines i jocs adaptades a l'edat que els hi pertocava, des de que eren nadons  tenien alguna joguineta, entre elles estaven el crepundia, o el sistrum

Sistrum: Tenia forma de ferradura i a dalt normalment hi duia la figura d'un ocell o un gat. De punta a punta de les parets d'aquesta "ferradura" hi havia unes varetes amb uns platerets, si els agitaves sonaven. Es podria dir que era l'antic sonall.

Sistrum romà, de metall. (falten els platerets)
Crepundia: S'anomenava a quals…