UN MERCAT ROMÀ S'INSTAL·LA A BAILÉN (JAÉN)

El municipi de Bailén (Jaén) acollirà durant tres dies, del 28 de gener fins al 30 de gener un mercat romà. Aquest mercat s'instal·larà al Passeig de las Palmeres que és un dels llocs més emblemàtics del municipi. En aquest mercat romà hi hauran més de 40 parades tant gastronòmiques com artesanes, això sí, sempre inspirades en l'època romana.

A més a més del mercat hi haurà entreteniment pel carrer ja que desfilarà la guàrdia pretoriana, que era el cos militar que servia d'escoltes i protecció als emperadors romans, que aniran acompanyats d'esclaus, malabaristes músics i còmics. Però a més a més també han pensat en els més petits, ja que hi haurà atraccions infantils i tallers, però això si ambientats en l'època romana.

Passeig de les Palmeres de Bailén

Aquesta proposta d'organitzar un mercat romà a estat a càrrec de l'Ajuntament de Bailén, però a través de la Conselleria de Turisme i Comerços i amb la col·laboració de l'Associació Nacional d'Artesans i Antics Oficis (ANAYAO).

La inauguració d'aquest mercat romà serà el dia 28 de gener a las 18:00 i en aquest acte hi seran presents l'Alcalde del municipi, Bartolomé Serrano, la Consellera de Turisme, Maria Torres i el Gerent d'ANAYO Eventos.

Mercat Romà a Bailén

Els horaris durant els tres dies que hi haurà el mercat romà al municipi són:

DIVENDRES 28 DE GENER: 18:00-22:30

DISSABTE 29 DE GENER: 11:00- 14:30 I DE 18:00-22:30

DIUMENGE 30 DE GENER: 11:00-14:30 I DE 18:00-22:30

L'Ajuntament està tan involucrat en aquest projecte que des de la Conselleria de Turisme s'ha enviat una carta a totes les botigues i hostalers pròxims que estan a prop del Passeig de las Palmeres perquè s'animin a ambientar els seus locals en l' època romana i en el cas de bars i restaurants de la zona els han animat que durant els dies que dura el mercat elaborin plats o tapes de l'època.

A continuació us deixo dos vídeos, un on coneixerem el municipi de Bailén i un altre sobre típics plats de l'època romana. Espero que us agradi

Judith Vázquez
1r Batx

VIATGEM PER L'EUROPA ROMANA (IV)

En el nostre treball ens hem posat a la pell de tres germans que emprenen un viatge per l'Europa romana.
Vam sortir de Barcino i vam passar pel nord d'Àfrica, després van anar cap a les costes de Grècia i finalment vam agafar un vaixell en direcció a Roma.

Àngel Enrich
Àngel Marcos
Adrià Gallardo

4t ESO

VIATGEM PER L'EUROPA ROMANA (III)

Us presentem un viatge que vam fer l'Albert, en Martí i en Fran, però d'això ja fa 2100 anys!!! Era un viatge de negocis, en origen, però tot allò se'ns va transformar més aviat en un viatge turístic. Ho podreu veure amb un programa de presentacions web anomenat Prezi. Esperem que us agradi!

Barcino, des d'on vam partir

Hola! Som l'emperador Albertus Setarraco i

els meus dos fills, Martinus i Franciscium. Properament emprendrem un trepidant viatge amb la nostra tripulació per a arribar a... vés a saber on!


Albert Serratacó, Martí Guallar, Francisco Lozano
4t ESO

VIATGEM PER L'EUROPA ROMANA (II)

El nostre treball explica les aventures que vam viure quan el nostre company David, va desaparèixer. Ell ens havia dit que si algun cop no sabíem on trobar-lo, comencéssim buscant per Mauritània, concretament per Oran. Vam planejar-nos el viatge per tenir-ho tot més o menys organitzat, i el nostre itinerari era el següent:

Sortida de Barcino cap al nord d'Àfrica en vaixell de vela amb bancs de rems. Primera parada a Mauritània, després de 4 dies de navegació. Estada de 3 dies. Segona parada a Numídia, desplaçant-nos en cavall i tardant 5 dies en arribar. Estada de 3 dies. Tercera parada a Àfrica, desplaçant-nos també amb cavalls, i tardant menys en arribar, 3 dies. Allà hi vam romandre 2 dies. I per últim, estacionament a Cirene a la recerca del David. Durada del viatge, 5 dies amb cavalls.

Aquí us deixem el prezi:

Meritxell Vives
Nadine Alexandri
Maria Rodríguez
Alba Mustarós

4t ESO

POMS, POMES I POMADES

En llatí, un fruit qualsevol es designava habitualment amb el mot pomum, que en català i en francès va restringir el seu significat (poma, prové del neutre plural d'aquest mot llatí).

També de pomum prové pom, objecte esfèric que permet obrir una porta, com també en ve pòmul (os de la galta), per la semblança de la galta amb les pomes, i pomada (les pomades es perfumaven amb la polpa d'unes pomes molt aromàtiques).

Us atreviu a buscar etimologies com aquesta que us he explicat?

Mireia Vidal

2n Batx

HÈRCULES I LA HIDRA DE LERNA II

Després de la meva entrada sobre Hèrcules i el lleó, volia escriure sobre la segona prova que va haver de fer el nostre heroi: La hidra de Lerna.

Com tots recordem, la hidra és un monstre mitològic de nou caps: vuit de mortals i un d'immortal. Tenia un cos enorme, i vivia al pantà de Lerna. De la mateixa manera que el lleó de la primera prova, la hidra destruïa el camp i causava grans destrosses.


Hèrcules va arrivar al lloc on vivia aquest monstre en un carro que era dirigit per Iolao. L'heroi va veure que la hidra vivia al costat de la font Amimone i per fer-la sortir, va començar a disparar-li fletxes enceses amb foc. A la batalla, Hèrcules va descobrir que no servia de res trencar-li els caps a la hidra, que de seguida n'hi sortien dos més de la ferida.

Va demanar aleshores ajuda a Iolao, que va cremar els vuit caps mortals. Amb les cremades, la hidra no es podia recuperar, així que no en van sortir més. Hèrcules va tallar l'únic cap mortal del monstre i així el va derrotar.


Hèrcules va enterrar el cap del monstre i li va posar una roca a sobre (entre el camí de Lerna a Eleúnte). Va obrir el cos de la hidra i li va clavar fletxes a la bilis. Euriseu va dir que aquest treball no comptava dins de les proves ja que no l'havia realitzat sol, sinó amb l'ajuda de Iolao.

Endevineu què és el que va passar a continuació?

Que la hidra va esdevenir una contel·lació!!!

Aquí us deixo l'escena en què Hèrcules lluita contra la hidra.





Anahí Domínguez
1r batx

VIATGEM PER L'EUROPA ROMANA (I)

Aquí us expliquem el viatge que van realitzar les nostres avantpassades romanes. Hem trobat uns documents (un diari) de la ruta que van seguir per tota la costa nord mediterrània. A partir d'aquests documents ens hem orientat per fer un treball de Llatí i conèixer una mica més sobre la vida de les nostres avantpassades.

El viatge els va durar 50 dies, 20 per mar i 30 visitant. Vam partir de Barcino cap a: Sardenya, Sicília, Roma, Pompeia, Grècia, Creta, Xipre i Síria. Al llarg del camí van visitar molts monuments de la seva època que ara són històrics per nosaltres. Per explicar-vos amb més detall el treball, hem creat un prezi . Per donar-li un aire més actual, li hem adjuntat alguns vídeos de caire humorístic. Esperem que us agradi i que aprengueu moltes coses.

Per a més informació, parleu amb:

Cèlia Costa, Sandra Sola, Anna Solà i Sandra Solé
4t ESO

BOCCA DE LA VERITÀ

La Boca de la veritat (en italià: Bocca della Verità) és una antiga màscara de marbre pavonazzetto, col·locada en la paret del pronaos de l'Església de Santa Maria in Cosmedin a Roma l'any 1632. L'escultura,feta al voltant del segle I, té un diàmetre d'1,75 metres i representa un rostre masculí amb barba en el qual els ulls, el nas i la boca estan perforats i buits.Tampoc es té certesa sobre la seva utilitat antiga: si era una font o part d'un impluvium, o fins i tot una claveguera (hipòtesi sorgida arran de la seva proximitat a la Claveguera Màxima).

El rostre ha estat interpretat com a representació de diversos personatges: Júpiter, el déu Oceà, un oracle o un faune.

Vosaltres l'heu vist alguna vegada en directe? heu posat la mà a la boca, com tothom fa?

Adrià Gallardo

4t ESO

SABÍEU QUE...

Mireu el número 6 del vostre teclat, quin símbol hi veieu?

El signe & és l'abreviació més internacional. Prové de la conjunció copulativa llatina et "i". Marc Tul·li Tiró (104 aC- 4 aC), esclau de Ciceró fins que aquest li concedí la llibertat, es considera el precursor de la taquigrafia o estenografia, sistema d'escriptura que permet capturar tot el que diu una persona parlant de pressa.

Fidel al cèlebre orador, es diu que li va transcriure els seus famosos discursos, com les Catilinàries. Per a tal fi es va empescar 5.000 signes, dels quals només ha restat el signe &, curiosament utilitzat avui dia com a sinònim de i, més en països anglosaxons que en països llatins.

Mireia Vidal

2n batx

LES SIRENES

No t'has preguntat mai, què eren en realitat les sirenes?

Les sirenes gregues que avui dia ens venen a la ment, són éssers meitat peix meitat adolescents. Aquestes no són exactament les sirenes de l’antiguitat clàssica. Les sirenes gregues són éssers fabulosos, originaris de la mitologia grega. Tenien potes d’ocells i plomes. També és coneguda com a ondina en català poètic.

sirena

Ulisses obliga tots els seus tripulants a tapar-se les orelles i fermar-lo a ell al màstil del vaixell. I per què? Perquè el cant de les sirenes era tan dolç que seduïa els mariners i els feia canviar el rumb, portant-los a la mort. Ulisses, amb l’astúcia que el caracteritza, aconsegueix escoltar el cant de les sirenes, però els seus mariners no desvien el rumb; ells no senten ni el cant de les sirenes, ni les ordres del seu cap, Ulisses, que els ordena, cridant, dirigir-se cap a aquell harmònic cant.

Ulisses i les sirenes. John William Watherhouse

Uns quants cantants han composat cançons fent referència a aquest tema clàssic mitològic.













Nadine Alexandri

4t ESO

CASSANDRA

Cassandra (que vol dir: la que enreda els homes), era filla dels reis de Troia, posseïa el poder de predir el futur.

Cassandra, Evelyn de Morgan


Hi ha diversos mites sobre Cassandra, i aquí us en poso dos:

Un és que tenia un germà bessó, Helen i de petits, al final d’una festa van ser oblidats en el santuari d’Apol·lo Timbreu, a les portes de Troia, durant tota una nit. Quan els van anar a buscar al dia següent, els van trobar adormits mentre unes serps els passaven la llengua per purificar-los. Els nens, purificats per les serps, de seguida van revelar el do de la profecia.

Cassandra,fllla dels reis de Troia

L'altre mite sobre Cassandra és que va adoptar aquest poder de predit el futur, quan Apol·lo es va enamorar d'ella i ella li va prometre casar-se amb ell si lo donava aquest do. Però un cop li va ser atorgat el do, es va negar a casar-se amb ell, i ell la va castigar a no ser escoltada ni creguda per ningú. És a dir, que tot i que ella podia predir el futur, ningú faria cas de les seves prediccions. En el cas de la destrucció de Troia, ella ho va predir però no ho va poder evitar perquè ningú li feia cas.






Avui dia es coneix amb el nom de "Síndrome de Cassandra" el fet de conèixer alguna cosa important i decisiva i no ser escoltat per ningú.
No ens ha passat a tots algun cop?


María Rodríguez

4t ESO

ELS TREBALLS D'HÈRCULES: HÈRCULES I EL LLEÓ

Com tots sabem, Hèrcules va dur a terme una seria de treballs. 12. Pero... sabem perquè?

Resulta que per culpa d'un atac de bogeria provocat per Era, Hèrcules havia matat als seus dos fills. Quan va tornar a ser ell, es va sentir molt malament per l'assassinat i va fugir a apartar-se del món. Per poder perdonar-se a sí mateix, li van manar fer els dotze treballs que li imposés Euriseu, l'usurpador del tron que Hèrcules havia deixat i el seu enemic.



Els dotze treballs d'Hèrcules, la primera missió:

- A Nemea existia un gran lleó, fill d'Equidna i Ortro. La majoria d'animals fugien davant de la seva presència i els homes creien que era un lleó immortal que havia vingut de la lluna. Tothom el temia; la fera feia molts destrosses allà on anava.

Hèrcules, convençut d'acabar la seva primera feina, va anar al bosc a buscar-lo. Després de molt caminar, per fi va trobar la seva cova. Es va amagar en uns matolls i va tensar el seu arc. El lleó va sortir de la cova amb un cadàver humà sagnant a la boca. És aleshores que el nostre heroi dispara la seva primera fletxa, que tot i no poder penetrar a la pell dura de l'animal, serveix per a espantar-lo i provocar que s'amagués.

Heracles va seguir el lleó a dins de la cova - tapant-li una sortida possible - i li va donar un bon cop amb la seva massa i el va mig atordir. Aprofitant l'ocasió, Hèrcules va llançar-se a la seva esquena i va començar a ofegar-lo. El lleó va ser derrotat.

Aleshores, el guanyador va intentar treure-li la pell a l'animal caigut, però es va adonar què era massa dura com per travessar-la amb l'espasa, així que la va treure amb les pròpies urpes de la fera. Amb la dura pell, es va fer un bon escut que l'ajudaria en futurs combats.

Cal dir que després de la seva mort, el lleó es va convertir en una constel·lació.

Anahí Domínguez

1r batx

ARC DE TRIOMF, A TARRAGONA

Aquesta setmana toca un dels monuments més emblemàtics que s'han conservat: Un arc de triomf conegut amb el nom: Arc de Berà.

Tipus de Jaciment: Arc de triomf

Ubicació: Tarragona.

Mida: el monument fa 12, 28 metres d'alçada per 12 d'amplada i 2,34 metres de fons.

Data: al voltant de l’any 13 aC.

Descripció: En el fris hi ha restes d'una inscripció dedicatòria on es fa referència a Luci Lucini Sura, un alt dignatari, el qual va costejar les despeses de les obres de reforma que van efectuar-se al monument a començaments del s. II DC d'acord amb les seves disposicions testamentàries. La inscripció conservada diu: «Ex testamento L(uci) Licini L(uci) f(ilii) Serg(ia tribu) Surae consa[...]».

En el seu origen, l'estructura tenia a la part superior un conjunt escultòric de bronze amb la figura d'August al mig, ja que l'arc es va construir en honor de l'emperador. Per això, es creia que, originàriament, es deia Arc d'August i que no fou fins a l'Edat Mitjana que va adquirir el topònim de Berà, quan es va construir en aquell indret el castell de Berà.

La funció principal d'aquest monument era atorgar honor a la ciutat i com tots els arcs de triomf l'objectiu era fer recordar als ciutadans la grandesa de la ciutat i la importància de l'emperador, èxit d'alguna batalla o commemora algun personatge cèlebre de la ciutat.

Si voleu saber més podeu veure el vídeo que apareix a continuació.

Jonatan Martínez

2n Batx

JOCS DELS NENS ROMANS

Com tots sabeu, els nens de l'època dels romans també tenien unes joguines amb què jugaven, però amb menys tecnologies que les d'avui en dia. Bé, doncs a continuació us deixo una llista dels jocs que utilitzaven aquells infants:

• Sistrum: que era, normalment, la primera joguina que tenien els nens i nenes. Era una mena de sonall, quasi sempre de ceràmica i amb forma d'ocell.

Sistrum

• Crepundia: eren un conjunt de peces per als nadons que es posaven sobre una corda, perquè ell els pogués agafar i algunes vegades els hi posaven a l'espatlla.

Crepundia

• Caput et navis: consistia en tirar una moneda enlaire, i dir si sortiria cap o nau.

Monedes romanes

• Musca aenea (mosca de bronze): consistia en tapar els ulls d'un d'ells, i havia d'atrapar els altres dient :"jo caçaré la mosca de bronze", i els altres li contestaven: "tu la sentiràs, però no l'atraparàs". Es diu així, perquè els que havien de ser caçats, havien de fer el brunzit de la mosca.

Uns nens jugant a mosca de bronze

• Digitis micare (espuma dels dits): consistia en dir un número del 0 al 10 i que quan els dos ensenyessin les mans sumessin aquell número dit. Qui hagués encertat el número o s'hi apropés més, guanyava.

• Orbis: consistia a fer rodar un cercle amb l'ajuda d'un bastó.

• Alea: consistia en tirar dos daus i qui tirava el nombre més alt, guanyava. D'aquest joc surt l'expressió Alea Iacta est (la sort s'ha tirat).

• Les nenes jugaven a cuinetes i a nines (que tenien més semblança a una dona a punt de casar-se que a un nadó, com les d'avui en dia), algunes articulades. Les noies abans de casar-se oferien les seves nines a Venus, com a senyal de que augmentaven d'estatus.
  

• També jugaven a una mena de futbol, i es divertien imitant els adults, fen creure que eren gladiadors.
  

• Els nens jugaven molt amb petits animals, o els mateixos animals de companyia anomenats delicium o deliciae i se'ls tenia molt de respecte.
  

Mireia Cutura
1r Batx

PARC ARQUEOLÒGIC CELLA VINARIA I LA VEREMA ROMANA

En el Parc Arqueolòic Cella Vinaria, a Teià, hi podeu conèixer un celler d'època romana i descobrir com era el procés de producció, comercialització i consum del vi a l'època antiga. En els diversos procesos que hi ha, els materials que utilitzen i l'arqueologia experimental, es pot veure la gran importància que tenia el vi al món Mediterrani fa uns 2000 anys.

Logotip Cella Vinaria

El CAT (Centre d'Acollida Turística), ofereix un espai temàtic dedicat a la romanització de Catalunya, l'espai de degustació i al botiga de productes locals, que amb la visita a la vinya experimental et permet assaborir un gran complex arqueològic.

Els seus horaris són:
Divendres i dissabte de 10 a 18h Diumenges de 10 a 14h

(visites guiades cada hora)

Durant el cap de setmana del 3 de setembre s'hi va celebrar la Festa de la Verema d'Alella, amb la primera Festa Vinalia Rustica.En aquesta celebració els visitants van poder veure com eren les festes que els romans dedicàven a la vinya i al vi amb diferents conferències, tallers, balls i menjars. El diumenge dia 5 de setembre van fer visites teatrelitzades al jaciment de la cella Vinaria, i hi van poder observar un campament d'una legió de soldats romans, on es veia com hi vivien.

Cartell de la Festa de la Vinalia Rustica.

Els romans celebraven dues Vinàlies cada any, la primer a era la urbana al 23 d'abril, i la segona la rústica al 19 d'agost. La festa la iniciava un gest del Flamen Dialis, un dels càrrecs més imporatnat de l'imperi romà, que era sacerdot de Júpiter i el principal Déu del Panteó. El Flamen Dialis expremia un grapat de raïm a les seves mans davant de l'altar, pregava pel raïm a Júpiter i Venus i començava la verema.

Aquí us deixo un vídeo on hi podeu veure algunes coses de les que es fan en aquesta celebració de l'any 2009.

Si voleu saber més informació sobre la notícia, cliqueu aquí!

Què us sembla que es facin aquestes activitats per a la població?

Mireia Cutura

1r Batx

DE LA PREHISTÒRIA A LA ROMANITZACIÓ

Durant els dies 26 de setembre, 6, 13, 20 i 27 d'octubre, de set a dos quarts de nou del vespre, al Museu de Granollers es duen a terme uns cursos per introduir coneixements de la prehistòria a la romanització.

En aquest curs es centren bàsicament en en la comarca del Vallès Oriental i Granollers. Bàsicament tracten diversos temes d'aquesta època: des de les troballes de materials arqueològics que documenten que hi va haver poblament neolític a la comarca, passant per l'època ibèrica i fins a arribar al món romà.

Aquestes classes son fetes de la mà d'especialistes en història i art, són per a tots els públics interessats i en general major de 16 anys.

En aquestes classes es tracten uns temes més específics:

• Dimecres 6 d'octubre: una professora d'arqueologia de la UAB i investigadora, tractarà temes com: els habitants ibers de la comarca, la seva llengua (en la parla i l'escriptura), les coses que feien el dia a dia i les relacions amb poblats de més a prop de l'altre banda del mar. I quines aportacions ens han fet.

• Dimecres 13 d'octubre: la classe anirà a càrrec de la Directora de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, i es tractarà tot el que hi a al Vallès que ens han aportat els romans.

• Dimecres 20 d'octubre: una historiadora d'art els explicarà: la necessitat que es va donar de crear objectes per a la vida quotidiana i cabanes durant el canvi del nomadisme al sedentarisme, i el món artístic a aquella època.
  

Què us semblen que es duguin a terme aquests tipus de cursos per a la gent ?

Mireia Cutura

1rBatx

EL MITE D'ANDRÒMEDA

A la mitologia grega, Andròmeda era la filla de Cassiopea i Cefeu, el rei d'Etiòpia.

Cassiopea, va declarar un dia que ella i la seva filla eren tan precioses que fins i tot superaven a les nereides. Aquestes, enfadades, es van anar a queixar a Posidó, que es va agafar això com una gran ofensa. Va amenaçar-les d'enviar al seu regne una inundació i un monstre marí, Cetus.

Respresentació de Cetus segons la seva constel·lació

La família va consultar a l'Oracle d'Amó i aquest va declarar que l'única manera de calmar la ira de Posidó era encadenar Andròmeda a unes roques perquè el monstre se la pogués cruspir. Els seus pares ho van fer així, encara que van prometre que qui pogués salvar la noia, es podria casar amb ella.

Andròmeda, de Paul Gustave

Espantada, Andròmeda començà a cridar per ajuda mentre estava lligada. Per sort, els crits van arribar a Perseu, que estava sobrevolant la zona amb Pegàs després d'haver vençut Medusa. En veure com el terrible monstre s'estava a punt de menjar la noia, va volar fins a ell, li va ensenyar el cap tallat de Medusa i amb ell el va convertir en pedra. El monstre va caure a les profunditats del mar.

Quan Perseu va baixar per deslligar a Andròmeda i la va mirar als ulls, va sentir alguna cosa, igual que ella. Els dos s'acavaben d'enamorar de l'altre. Els pares, tot i haver fet la promesa que qui salvés la seva filla es casaria amb ella, no ho van complir. Molt enfadat, Perseu els va convertir en pedra i Zeus els va enviar al cel, com a contel·lacions.

Posidó va aprofitar l'ocasió per fer que en algunes estacions de l'any, el tro on estava asseguda la reina, es posés de cap per avall.

Feliç, Perseu es va casar amb Andròmeda. Després, Atena els va posar al cel juntament amb Pegàs i amb el monstre Cetus. Ara encara són allà, en forma de les seves constel·lacions.

Anahi Dominguez

1r batx

EL SOLDAT ROMÀ

Els soldats es diferenciaven entre ells segons si eren ciutadans romans, legionaris o soldats mercenaris no ciutadans, auxiliars, que s'allistaven per obtenir la ciutadania.

L'uniforme que rebia el legionari constava d'una capa de llana, sagum, i unes sandàlies de sola gruixuda, caligae. Pel que fa a l'armament cal dir que:

Armes defensives

Cassis, casc de metall coronat amb un plomall de color porpa i negre.


Scutum, escut de forma rectangular o ovlada.


Lorica, cuirassa de plaques de ferro i posteriorment cota de malles.

Armes defensives

Armes ofensives

Pilum, javelina de 3 m, de ferro i fusta. Era una arma llancívola.


Hasta, llança més llarga que es llançava, servia per la lluita cos a cos.


Gladius, espasa curta i punxeguda, coneguda també com a gladius Hispaniensis.

Armes ofensives


Els soldats de les tropes auxiliar vestien i duien armes diferents, segons el seu país d'origen. Destacaven els foners de les illes Balears, els genets gals i del nord de l'Àfrica, i els arquers sirians.


A la vida del soldat romà era fonamental l'entrenament, molt dur, en el qual destacaven les llargues caminades carregats amb tot l'equip. A més de roba, queviures i armament, a l'equip també hi havia estris diversos per a la construcció, ja que no hem d'oblidar que, a banda de lluitar a les batalles, els soldats també eren un element imprescindible en la construcció de nous assentaments i altres obres públiques per a tot l'Imperi.


La dieta era austera. Bàsicament, consistia en carn de porc, blat i formatge. La beguda era una barreja d'aigua i vinagre, i excepcionalment prenien vi.


Aquí podeu observar un vídeo relacionat amb els soldats romans:





Per cercar més informació cliqueu aquí

Naoual Talibi
1r Batx