EL MITE DE CRONOS

Escrita per Anònim -
Cronos era fill d'Urà i Gea, el seu pare  va fabricar una falç d'acer i l'oferí als seus fills per enfrontar-s'hi. Només Cronos es va mostrar disposat a lluitar contra el seu pare. Així que quan va arribar la nit, amb la falç va tallar els genitals del seu pare, i de la sang caiguda a la Terra van néixer les Fúries, deesses de la venjança i els Gegants, mentre que l'escuma provocada els genitals llençats al mar, va sorgir la deessa Afrodita.

Cronos va substituir al seu pare en el poder suprem de l'univers, va tancar als seus germans al Tàrtar, l'indret més profund de la terra, i un cop es va assabentar per un oracle que seria sotmès per un dels seus fills, els va anar devorant a mesura que els engendrava amb la seva germana Rea. Va engolir a Hèstia, Demèter, Hera, Hades i Posidó, i quan Zeus estava  a punt de néixer, la seva mare el va salvar i va parir d'amagat a Creta, on el va ocultar en una cova. Perquè Cronos no ho descobrís, li va donar una pedra embolicada amb bolquers, que se'l va cruspir sense adonar-s'he de l'engany.
Cronos devorant el seu fill,  Goia 1819-1823

Quan Zeus va ser adult, va començar una lluita contra el seu pare. Primer li va donar una droga per matar-lo, però com que els déus no poden morir, el verí va fer que  vomités els seus germans, i més tard, alliberà els Ciclops i els Hecatonquirs. Tots ells van ajudar Zeus en la seva guerra (Titanomàquia) contra Cronos. 

Al cap de deu anys, Zeus i els seus germans van vèncer els titans, que van ser enviats al Tàrtar. Aleshores Zeus, Hades i Posidó es van repartir el món. L'infern va ser governat per Hades, el mar per Posidó i el cel per Zeus, que seria el nou déu suprem.

 Aquí us deixo un video sobre la història de Cronos:



 David Raurell
4t ESO

Comentaris

Berta Dong Reixach ha dit…
En aquest mite podem veure fins on és capaç la gent és a dir, aquí Cronos es menja els seus fills per tal que cap d'ells li pogui treure el seu poder. Això el fa ser molt egoista, i en aquesta història podem observar que els dolents mai guanyen.
Bona feina.
18 de maig del 2019, a les 16:30
Carla Erra ha dit…
Molt bona explicació del mite, amb també un molt bon suport de video. És un mite molt famós principalment perquè el fet que Cronos no mostri gens d'empatia cap als seus fills crida l'atenció de la gent i fa que se'n parli. Però en els mites grecs i romans aquest tipus d'egoisme es troba reflectit en molts d'ells.
Bona feina!
6 d’octubre del 2019, a les 17:39
Anònim ha dit…
Una entrada molt interessant, jo ja coneixia una part d’aquest mite, però amb aquesta entrada m’ha quedat tot molt mes clar, ja que esta molt ben explicada. Tot hi així tinc una pregunta: per quin motiu per matar els seus fills, Cronos sel’s menjava, es a dir perquè feia servir aquest mètode en concret?
27 de gener del 2021, a les 10:43
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació