Morfeu, és considerat en la mitologia grega, el déu dels somnis, encara que era d'una categoria menor. Era fill de Hipnos, que personificava el somni, i de Nix, que era la nit.
Mofeu i Iris, quadre de Pierre-Narcisse Guérin
A Morfeu se li va encomanar la feina de crear somnis per aquells que dormien i que els que en ells apareguen tinguessin forma humana. Morfeu anava d'una punta a l'altra de la Terra, amb les seves ales, creant somnis a tots aquells que dormien. Si algú no podia dormir, ell els seduïa i els portava al món dels somnis. Si feia falta, podia adherir la formar d'un familiar del que estava dormint.
Morfeu té un paper important en la història de Ceice i Alcíone, en què Alcíone sap que el el seu marit (Ceice) està mort per un somni de Morfeu. Apareix en les històries d'Homer i de Ovidi. En Les metamorfosis s'explica que Morfeu dorm en un llit de banús en una cova molt silenciosa, rodejat de flors de cascall.
Món imaginari dels somnis
Morfeu va ser fulminat per Zeus per haver desvetllat secrets als mortals al partir dels seus somnis.
Us heu fixat que hi ha un grup que es diu El Sueño de Morfeo? Doncs prové de l'expressió que s'utilitza per expressar que s'adorm plàcidament.
L'altre dia, mirant la televisió vaig tornar a trobar alguna cosa que em feia pensar en aquesta assignatura. Era l'anunci d'Asics i acabava amb la frase: Anima Sana in Corpore Sano.
Asics és una empresa de material esportiu i roba esportiva japonesa. És una empresa reconeguda arreu del món. Té 5200 treballadors i 14 seus al Japó i 9 arreu del món. És la cinquena marca d'articles esportius d'arreu del món .
La frase,Anima Sana in Corpore Sano, correspon amb les sigles d'Asics i prové d'una dita una mica canviada del poeta Juvenal: Orandum est ut sit mens sana in corpore sano.
Aquí us deixo un anunci molt divertit d'Asics:
Què creieu que volen dir aquestes dues frases?
Per què creieu que ho han fet els publicistes d'Asics?
En la coneguda xarxa social Facebook s'ha creat un grup anomenat "En defensa del patrimoni històric, artístic i natual de Toledo" ja en són un total de 1400 persones que formen part d'aquest grup, bàsicament aquest grup s'ha fet per defensar el patrimoni històric com és el Circ Romà de la ciutat de Toledo.
Circ Romà de Toledo
Amb aquesta grup al Facebook han aconseguit molts dels objectius que es proposaven com per fi d'una vegada, es treballi en les excavacions de la zona oest del Circ Romà de la ciutat, i que finalment es treguin tots els cotxes estacionats en aquell perímetre. Aquests són alguns dels objectius segons va dir Manuel Tordera, administrador i fundador del grup.
xarxa Social "Facebook"
Aquest grup de Facebook, en un futur proper el que pretén és crear una associació ciutadana per defensar els interessos dels patrimonis de la ciutat de Toledo. Aquest grup ha fet arribar a través de Facebook, un missatge que diu "en defensa d'aquesta joia patrimonial tan summament abandonada" a través d'aquest grup en aquest enllaç: http://www.facebook.com/group.php?gid=193782281925.
A continuació us deixaré un vídeo sobre el circ romà de la ciutat de Toledo:
Les ciutats romanes, comptaven amb una sèrie d'edificis per a garantir l'oci dels seus habitants, aquests són: el teatre, l'amfiteatre, el circ i les termes. Seguidament ens centrarem en el circ:
Circ Màxim, maqueta del Museu Arqueològic de Catalunya, Barcelona(S.G): (1) arena, (2) spina,(3) comptador,(4) meta,(5) cauea,(6) puluuinar,(7) podium,(8) carceres.
L'edifici del circ romà prové de l'hipòdrom grec. En el circ s'oferien principalment curses de carros. Per això el circ tenia una forma allargada, rectangular, amb els costats menors corbats.
La pista (arena) estava dividida per un terraplè allargat al mig (spina).
A cada exterm de la spina hi havia una meta en forma de columnes.
Sobre la spina hi solia haver obeliscos egipcis, estàtua de déus i els comptadors( set ous grossos de fusta o set dofins que servien per comptar les set voltes de què constava la cursa) .
Tot el voltant de l'arena era ocupat per la cauea o graderia, sostinguda per un jocs d'arcs i voltes, i separada de la pista per una barrera ( podium) . El puluuinar era un s'asseien els magistrats, la família imperial i els espectadors més privilegitats.
A un dels extrems de la pista hi havia les cotxeres(carceres) des d'on sortien a córrer quan el magistrat que presidia els jocs llançava un mocador a l'arena.
Circ Màxim, maqueta del museu della Civiltà Romana,Roma
Aquí podeu observar un vídeo del circ romà en 3D
Podeu visitar aquesta pàgina web si voleu extreure més informació.
Relacionant l'entrada que va fer una companya de primer de batxillerat sobre l'equip de futbol de la lliga espanyola, l'Hèrcules, em vaig adonar de que també hi ha altres equips amb noms relacionats amb l'època clàssica a Europa.
Aquest equip no esta ben bé relacionat amb la mitologia, sinó amb una ciutat de l'antiga Grècia, Esparta.
L'equip en qüestió s'anomenaSparta de Praga, un club xec, i el nom simbolitza el coratge i l'esperit de lluita que diuen que el caracteritza.
L'escut de Sparta de Praga
Aquí deixo un vídeo on Sparta de Praga mostra el seu potencial.
Els romans eren molt supersticiosos, i gairebé no deixaven cap esdeveniment en mans de la sort o l'atzar, sinó que tenien molts mètodes per saber si les condicions serien bones, sobretot comunicar-se amb els déus o interpretar la natura.
Un dels mètodes més utilitzat i probablement més "famós" utilitzat pels romans per endevinar el futur foren els oracles:
Un oracle era els missatges que transmetien els déus cap als humans, a més de ser també el lloc on es produïa la transmissió d'aquest missatge. Però els missatges no es transmetien sols, sinó que hi havia gent que els transmetia en nom dels déus, i no era gent qualsevol, sinó que eren com una espècie de mèdiums. Amb el temps , UN oracle no només era el missatge o el lloc del missatge, sinó que també els propis missatgers van començar a ser anomenats així.
La seva existència cal considerar-la com a part de la necessitat dels homes de saber què els depara el futur i per fer les coses conforme als desitjos dels déus; els oracles eren per tant una revelació però alhora una sanció o autorització de la deïtat a un fet concret.
Un altre mètode molt conegut d'endevinació són els auspicis.
Els auspicis els feien i interpretaven els àugurs. Consistia en interpretar els actes i comportaments de les aus, i així determinaven si el que es proposaven fer o tenien previst fer era adequat, o era aprovat pels déus.
El pilot mallorquí, actual campió del món de MotoGP, es considera l'ànima espartana. En la pel·lícula de 300, en què es recrea la batalla de Termòpiles, l'enfrontament entre l'exèrcit espartà i l'exèrcit persa, és un fet molt important per en Jorge Lorenzo.
En les seves últimes declaracions a la revista Dominical, Lorenzo va dir: "Vaig néixer a Palma, però crec que la meva ànima prové d'Esparta" i també va dir: " Des que vaig venir al món vaig ser ensinistrat i criat per una causa". En el cas dels espartans era per defensar el seu poble i la seva família fins la mort. El seu objectiu és arribar a dalt de tot en el motociclisme.
El pilot d'ànima espartana ja ha creat el seu propi club de fans. Els espartans es disfressen amb un escuts amb el símbol "X" en el centre de l'escut. Els homes es disfressaran de guerrers espartans i les dones de reines d'Esparta.
Boudica (significa Victòria) va ser una reina guerrera de les tribus britàniques en l'ocupació dels romans entre l'any 60-61 d.C. durant el regnat de Neró. Va ajuntar a diverses tribus aconseguint un exercit de entre cent mil i dos-cents trenta mil soldats per lluitar contra l'ocupació romana.
Boudica va néixer als voltants de l'any 30 d.C en algun lloc del territori dels Icens, una tribu d'origen celta, que es distribuïa per la regió de Angla de l'Est (actual Norfolk i Suffolk). Els Icens lluitaven amb unes armadures amb alguns tocs d'or, lluitaven nus, avisaven dels seus atacs amb trompetes i lluitaven pintats de blau.
Tàcit i Dió Casi en els seus llibres afirmen que Boudica destacava per la seva gran altura, la seva mirada feroç, la seva veu aspra, el seu cabell pel roig fins la cintura i per vestir una túnica molt acolorida i un llarg penjoll d'or.
Dió deia d'ella posseïa una intel·ligència superior que la de, generalment, totes les dones.Sempre que parlava, sostenia una llança amb la mà per fer por a qualsevol que la mirés.
Boudica pertanyia a la branca aristocràtica dels Icens, per tant va rebre una educació d'acord amb la seva posició social. En el 48 d.C es va casar amb el rei d'aquesta tribu celta, Prasutagus, i van tenir dues filles.
En un començament els romans no van conquerir les terres dels Icens, perquè tenien un tracte amb Prasutagus. Aquest va fer cohereu del seu regne a l'emperador romà, Claudi, junt amb les seves dos filles. Quan Prasutagus va morir, Neró va ignorar totalment a les seves filles, van apropiar-se de tots els béns de la tribu i van tractar als nobles de la tribu com si fossin esclaus.
Com que Prasutagus tenia un deute amb l'Imperi Romà, perquè havia demanat préstecs per poder viure millor, Neró va decidir que el deute s'eliminaria si li donaven totes les terres. Boudica, ara reina, no va acceptar aquest pagament. Aquesta negativa va fer que Cató Decià, encarregat dels assumptes financers de l'emperador, enviés diverses unitat legionàries perquè arrasessin la regió.
Dió Casio ens explica Va ser com si Roma hagués rebut tot el país com a regal. Tots els caps van ser desposseïts de les seves propietats i els familiars del rei van ser esclavitzats (...) m'entres els centurions saquejaven el regne, els seus esclaus rapinyaven la residència regia com si fos un botí de guerra.
Boudica va protestar en va, i després de tots els seus esforços va ser treta del seu palau, despullada en públic i assotada per haver incomplet el pagament. A continuació, ignorant tota decència, llei i sentit comú, els oficials i els soldats romans van violar a las dues filles de Boudica. Amb aquest acte impedien que es poguessin casar en un futur i d'aquesta manera acabaven amb la línia hereditària.
Boudica estava molt furiosa. De manera que amb el seu lideratge sobre les tribus britàniques, va reunir entre cent mil i dos-cents trenta mil soldats i van començar a avançar cap a la Castra de Camoludonum (actual Colchester), que era una fortalesa romana. El exercit de Boudica va destruir la ciutat.
Boudica també va atacar a Londinium, i per la fugida del governador, va arrasar tota la ciutat. Verulaniuem (actual Saint Albans) va ser també destruïda. Després de totes aquestes derrotes, Roma comptava amb uns setanta mil soldats per poder contraatacar.
Boudica en una de les guerres
Van fer una última gran batalla on els romans van aconseguir la victòria. Boudica després d'aquesta derrota i per no ser atrapada pels romans es va suïcidar amb un verí. No es sap que va passar amb les seves filles però segurament van morir amb ella. Aquí us deixo un tros de vídeo de la batalla final:
Ícar era el fill de Dèdal, que va ser l'inventor i arquitecte del laberint de Creta, on hi estava tancat el Minotaure. Teseu va ser qui va matar el monstre, i després, Minos que era el rei de Creta, va culpar Dèdal dient que havia sigut ell qui l'havia matat i va tancar-lo a ell i al seu fill dins del laberint de Creta.
La caiguda d'Ícar, Jacob Peter Gowy
Però com que Dèdal era molt hàbil en recursos, va saber construir unes ales amb plomes d'ocells unint-les amb cera. Ell i el seu fill se les posaren a les espatlles, però abans de prendre el vol, Dèdal li va aconsellar al seu fill que no volés massa enlaire, ni massa a prop del mar. Ícar, no fent-li cas, va volar massa a prop del Sol, i la calor del sol va fer que la cera es fongués. Llavors Ícar va caure al mar, i des d'aquell moment, s'anomena mar d'Icària.
Mar d'Icària a l'illa d'Egeu
A continuació, he trobat tres videos on el Narrador de Cuentos ens explica aquest mite més omplert d'informació:
També he pogut trobar una pàgina web que potser us pot interessar, ja que en ella podeu trobar espectacles que es fan a diferents llocs. Aquests espectacles tracten sobre els mites clàssics, i crec que en podem trobar de tot. Feu-hi una ullada!
El raptes són una cosa habitual a la mitologia clàssica i que passava entre déus i persones. El rapte segurament més conegut és el rapte d'Helena, esposa de Menelau i rei d'Esparta, que va fer el troià Paris i que va durar deu anys (tot això surt a la pel·licula de "El cavall de Troia"). La llegenda explica que ,quan Paris va morir, Helena va tornar amb Menelau un altre cop. Ara us explicaré tres raptes molt curiosos: El rapte de Ganimedes
El déu Júpiter era conegut perquè s'enamorava de mortals i deesses i estransformava en animals per poder aconseguir els seus objectius. Una vegada es va fixar en Ganimedes. Júpiter per poder aconseguir els seus propòsits es va transfromar en àliga i va portar Ganimedes a l'Olimp. Allà la va porta i la va convertir en l'amanat del pare del déus.
Peter Pauls Rubens, el rapte de Ganimedes
El rapte de Persèfone
Persèfone era filla de Cepiteres i Júr i explica el mite que estava collint flors en un prat en companyia de nimfes quan es va esquerda la terra i en va sortir el seu oncle Plutó (déu dels inferns), i la va raptar i la va porta el regne subterrani amb la inteció de fer-la la seva esposa. la seva mare la buscava nit i dia peró no va trobar-ne cap pista.
Després el Sol, que tot ho veu i ho sap li va explicar el que havia pasat a Demèter i aquesta molt enfadada volia torna la terra estèril. Júpiter que es va enterar del que havia succeit va ordenar el seu missatger Mercuri que baixes fins als inferns a parla amb Plutó, però Plutó que era molt llest va donar de manja uns grans de magrana a Persèfone per retenir-la. Llavors van acordar que Persèfone estaria mig any als inferns i mig any a la terra amb la seva mare. Aquesta llegenda explica simbolicament les estacions del any.
El rapte de Persèfone per Hades, palau Riccardo, Florència
El rapte d'Europa
Aquest mite comença quan Júpiter es va enamorar d'una princesa que es deia Europa, per poder-si acosta es va convertir en un brau blanc i va passejar-se entre les noies. Europa quan el va veura va pujar a l'esquena i va marxa mar endins i no la van torna a veure. Van tenir tres fill i diu la llegenda que els territoris que va veure Europa pujada a sobre el brau porten el seu nom.
El rapte d'Europa, per Rubens
Aquí teniu un enllaç per si voleu saber més del rapte d'Europa.
Des que els historiadors i els arqueòlegs estudien la civilització romana, han descobert moltes troballes i textos que ens deixen saber amb exactitud com vivien. Tot i així, encara hi ha coses que no sabem, i que possiblement no sabrem mai. Per entendre-ho millor, s'ha fet una exposició sobre la vida que tan ens fascina dels romans.
Està a Saragossa. S'anomena "Romanorum Vita. Una història de Roma". Es va inaugurar abans d'ahir i s'estarà allà fins el dia 7 d'Abril. Està organitzada per la Fundació Social La Caixa.
És un espai de divulgació històrica per a tots els públics. Tracta d'un passeig per Pompeia un dia qualsevol (abans de la seva destrucció) a l'any 79, quan era un imperi. Ens permet viure un dia com vivien els homes i les dones romanes, participar en les seves festes i les seves activitats diàries, que han inspirat tants artites per les seves obres; veure les domus romanes, les olors dels carrers, la importància de les ciutats de l'Imperi, conèixer les jerarquies i la desigualtat de llars i descobrir que no estem tan lluny d'aquests avantpassats nostres.
Si no us ho voleu perdre podeu anar fins a Saragossa... Però no us entretingueu, perquè teniu fins el dia 7 d'Abril per veure les visites guiades de l'exposició. Us deixo un vídeo amb un petit tràiler de l'exposició:
Algú hi ha anat?Si no... Us agradaria anar-hi?Per què?
Fins fa poc el nostre canal de youtube no el fèiem servir gaire, perquè utilitzàvem altres llocs per pujar vídeos, així que vaig decidir posar-lo al dia perquè el fem servir més, de moment només tenim penjat un vídeo, però amb la col·laboració de tots segur que acabarem fent-lo servir més que abans.
Abans
Després
Podeu accedir-hi a través d'aquest enllaç, i a través de l'enllaç que hi ha a "els nostres perfils" al sidebar del bloc.
Els avenços tecnològics cada vegada són més i millors... I a més, permeten saber més coses sobre l'Antiguitat.
Google Earth és un programa de la marca de Google que consisteix en la possibilitat de visualitzar en els nostres ordinadors el que els satèl·lits veuen des del cel.
Gràcies a aquest programa, l'arquitecta Conxa Roca ha descobert uns nous jaciments romans que, com que estaven submergits sota el mar, no es podien veure des de terra i sí des del cel.El jaciment es troba al km 17 del poble de La Manga, a Múrcia i dóna amb el Mar Menor. És un jaciment ara submergit que medeix 1400 metres x 270. La seva trama octogonal ens mostra que és un antic poblat romà. Està protegida per la llei de patrimoni històric.El govern del poble de la Manga ha organitzat activitats per a nens de 10 a 15 anys interessats pel submarinisme per poder veure el jaciment.
Cada estiu a França hi ha un festival de balls, entre ells s'hi troben els Grecs.
Es creu que el ball Grec va sorgir a partir de Teseu que li va dedicar una dansa al déu Dionís. Aquest ho va fer com si fos una serp en representació de tot el que havia enfrontat en el seu camí per poder salvar la seva estimada.
Teseu
Aquí tenim a Terpsícore, que és la musa de la dansa. Normalment, és representada com a una jove, amb una corona de flors, i entre les seves mans fa sonar una lira. Aquest personatge és filla de Zeus i de Mnemòsine, igual que totes les muses.
La Rembétika: que va sorgir quan els Grecs van tornar a Grècia després d'envair Turquia.
Hasápiko: va sorgir en el perióde Bizantí.
Tsestos: va sorgir de la frontera de Bulgària.
Ara bé, aquestes danses normalment es ballen en cercles oberts i agafats de les mans, però també es poden agafar del canell o amb les mans a les espatlles. A part en moltes danses el punt d'unió és un mocador.
Danses gregues
Aquí us deixo un vídeoclip sobre aquest festival a França..
A les nostres expressions d'avui dia, hi ha molt contingut del que deien o feien els antincs romans. Alguns exemples són:
-Al Cèsar el que és del Cèsar."A cadascú el que li correspon". Amb aquestes paraules, Jesús va respondre als fariseus quan li van preguntar sobre el pagament dels impostos al Cèsar.
-Anar llatí."Rutllar bé". Expressió sinònima d'anar tot sobre rodes.
-Arrancar-se els cabells."Desesperar-se". En el món clàssic arrancar-se els cabells era símbol de dol per la mort d'un ésser estimat, actualment s'utilitza en el sentit d'estar molt desesperat.
-Amor platònic."Amor irreal". Adjectiu que deriva de Plató, que en els seus Diàlegs ja que parlava d'aquests amors inabastables.
Plató.
-Cadascú sap on li fa mal la sabata."Cadascú coneix millor que ningú els seus propis problemes". Aquesta frase va lligada a un personatge romà que volia repudiar la seva muller, actitud que els seus amics no acabaven d'entendre a causa de les qualitats evidents de la dona. Aleshores, el marit els va ensenyar una sabata i els va lloar al seu aspecte extern i els digué que, malgrat tot, cap d'ells era capaç de dir a quin cantó del peu li feia mal la sabata.
-Estar en braços de Morfeu. "Dormir plàcidament". Aquesta expressió té a veure amb Morfeu, fill del Son i de la Nit, una divinitat que repartia els somnis entre els mortals.
-Explicar una cosa amb tots els ets i els uts."Explicar una cosa detalladament, sense faltar-hi res". Les conjuncions et (i) i ut (perquè, a fi que), eres molt freqüents en la llengua llatina.
-Passar als annals. "Passar a la història". Expressió provinent de la pràctica romana d'anotar els fets més destacables que havien passat durant l'any en uns registres oficials anomenats annals.
-Passar de Rubicó. "Arriscar-se". Juli Cèsar va creuar el riu Rubicó tot i que el Senat havia prohibit fer-ho, fet que va significar el començament de la guerra civil entre Pompeu i Juli Cèsar.
En la vostra vida quotidiana, sabeu d'alguna expressió que digueu o hagueu sentit alguna vegada que penseu que té algún contingut clàssic?
Els minotauressón criatures mitològiques meitat home meitat toro. Aquestes criatures apareixen en diverses històries i relats, però sens dubte, una de les històries més famoses on apareix un minotaure és el mite de Teseu i el minotaure.
Fa molt de temps, els diferents pobles de Grècia tenien per costum reunir els joves i fer-los competir en exercicis de curses a peu, llançament del disc, lluita i altres esports.
El més cèlebre d'aquests concursos esportius es desenvolupava a Olímpia, cada quatre anys, i els nostres jocs olímpics moderns continuen aquesta tradició. El vencedor era respectat i honorat per tothom, no només perquè era el més fort, sinó perquè aquests jocs sagrats se celebraven en honor dels déus.
Un any, el campió de la ciutat d'Atenes es va enfrontar en la lluita amb el fill de Minos, rei de l'illa de Creta. El campió atenenc va perdre i els atenencs, enfadats, van assassinar el vencedor. Va ser un crim imperdonable.
El rei de Creta va declarar la guerra a Atenes, es va apoderar de la ciutat i com a càstig, va ordenar que, cada any, durant trenta anys, set joves i set noies d'Atenes fossin lliurats als cretencs per ser devorats pel Minotaure.
El Minotaure era un monstre meitat home meitat brau, que s'alimentava de carn humana. Vivia a Creta, tancat al laberint. Els passadissos d'aquest palau eren tan enrevessats i les habitacions tan nombroses que ningú no podia trobar-ne la sortida. I aquell que hi penetrava no tenia cap esperança d'escapar del monstre.
Els atenencs van quedar consternats per la idea d'haver de lliurar els seus fills a una mort tan terrible. Però què podien fer? Quin campió, quin heroi seria prou audaç per enfrontar-se al monstre? I fins i tot si aconseguia de matar-lo, ni ell ni els altres tretze joves no sortirien del laberint i moririen tots de gana i de set.
Enmig de la desolació general, va arribar Teseu, fill d'Egeu, rei d'Atenes, però havia passat la joventut amb la seva mare, en una ciutat del sud de Grècia.
Quan Teseu i els joves atenencs destinats al Minotaure van desembarcar a Creta, els habitants de l'illa s'arrengleraren per veure'ls passar. Entremig d'ells hi havia Ariadna, la filla de Minos. Quan va veure Teseu, se'n va enamorar. Quan va saber que era el fill del rei i que s'havia lliurat voluntàriament, va admirar el seu coratge i va decidir ajudar-lo.
Sabia que era prou fort i valent per acostar-se al Minotaure, però també sabia que mai no aconseguiria trobar la sortida del laberint. Llavors ella li va donar un cabdell de fil i li va dir: -Jo agafaré el fil per un cap, tu agafa l'altra punta i vés descabdellant a mesura que vagis recorrent el laberint. Que la teva mà no deixi mai el fil!. Per tornar amb mi, només hauràs de fer que seguir-lo. Teseu va fer el que Ariadna li aconsellava i va avançar amb coratge a la recerca del Minotaure, seguit d'un grup de joves. Ariadna sentia com el fil es movia segons els moviments de Teseu i de sobte va sentir els bramuls esgarrifosos del monstre. Dins la mà tremolosa d'Ariadna, el fil es movia cada cop més, i després, de sobte, va quedar quiet.
Els crits del Minotaure s'havien acabat. Com s'havia d'interpretar aquell silenci? Què havia passar? L'angoixa oprimia el cor d'Ariadna. Vet aquí, però, que el fil es va tornar a moure; Ariadna va sentir crits....eren crits de joia: el Minotaure era mort! Els atenencs van sortir del laberint i Teseu va estrènyer Ariadna entre els seus braços.
Les aventures de Teseu van continuar i van ser nombroses, però això ja és una altra història...
El dia 22 de febrer, els alumnes de 1r de batxillerat vàrem fer una excursió a Folgueroles i ens varen explicar la vida de Jacint Verdaguer. També ens van ensenyar les cases on va viure i van recitar alguns poemes seus.
Jacint Verdaguer quan era jove
Un dels que ens van explicar bastant va ser el del'Atlàntida: Aquest poema del 1877, esta format per deu cants, una introducció i una conclusió que ens explica les aventures d'Hèracles per Ibèria, l'enfonsament del continent dels atlants, la creació del mar Mediterrani fins al descobriment de les Amèriques.
Les seves obres més importants (l'Atlàntida i el Canigó)
A la introducció, narra com Colom després d'un naufragi, arriba a les costes peninsulars i un ermità li explica l'enfonsament de l'Atlàntida. Aquesta narració ocupa deu cants. I la conclusió ens mostra els pensaments de Colom cap a la futura descoberta del nou continent.
El llibre on està el poema traduït
El gran poema èpic que us acabo d'explicar breument, va ser traduït al llatí i és anomenat: Atlantis. (Si mireu l'enllaç que us he deixat, a partir de la pàgina 20 comença el poema traduït)
Minerva és la deessa de l'artesania, la saviesa i les llibertats cíviques. Es correspon amb Atena en la mitologia grega.
Deessa Minerva
El seu naixament va ser una mica diferent; Júpiter, es va donar un cop al cap, i d'aquest, va nèixer ella. Per aquest motiu, Minerva és representada amb un casc i una armadura. També és representada amb un mussol a l'espatlla com a símbol de saviesa.
En una ocasió, Minerva, va enfrontar-se contra Aràcne per comprovar quina de les dues teixia més ràpid. Per demostrar-ho, aquesta li va posar una feina: teixir una tela magnífica. Aràcne va saber dur a terme el repte amb un fantàstic resultat.
Minerva estava tant gelosa que ho fes tan bé, que la va convertir en aranya. Per aquest motiu es coneix Minerva com una deessa cruel. Aquesta escena de la mitologia es troba representada en el quadre de "Les hilanderas" de Velázquez, actualment exposat al museu del Prado, a Madrid.
En la mitologia grega Laocoont va ser una troià que apareix en l'Eneida, sacerdot d'Apol·lo però malgrat això, té dos fills i esposa, Antiopa.Quan els grecs es retiren de la ciutat de Troia i deixen el cavall, Laocoont a diferència de la gran majoria, dubta d'ells amb la frase "Dubto dels aqueus fins i tot quan porten regals".
D'aquesta manera, en un intent de convèncer la gent per cremar el cavall, fracassa i decideix fer-ho ell sol llençant-hi pals amb foc. Però quan se n'adona, de l'aigua, surten dues serps gegants que devoren els seus fills.
Laocoont deixa els seus intents per cremar el cavall i va a lluitar contra les serps, que eren una senyal dels déus per comunicar a l'endeví de la ciutat que aquell cavall era una trampa, Laocoont també acaba essent devorat per les serps.
Laocoont i els seus fills (Museu Pius-Clementí, el Vaticà)
Hem d'agrair a Carlos Cabanillas que vulgui comparatir aquesta línia del temps sobre literatura clàssica. Us anirà molt bé consultar-la per situar els diversos autors que hem de treballar enguany.
Com tots ja sabem, Zeus era un gran seductor i Hera, la seva esposa, sempre l'estava vigilant. Zeus va voler seduir a Alcmena, esposa de Amfitrió, i per fer-ho es va transformar en el seu marit. En aquella nit va engendrar a Heracles. Hera, al assabentar-se, va fer de Heracles el seu enemic.
L'origen de la via Làctia de Jacoppo Tintoretto
Quan Hercales va néixer, Zeus volia que fos immortal, però per aconseguir-ho Heracles havia de veure llet del pit d'Hera, però logicament Hera no volia amamantar al fill il·legítim del seu marit. Zeus va enviar a Hermes perquè agafés el nen i que sigil·losament begués del pit d'Hera m'entres dormia. Heracles tenia tanta força que va despertar a Hera. Aquesta, enfadada, va apartar al nen de cop i va sortir un gran raig de llet que es va vessar pel firmament.
La Plaça del Pilar de Saragossa acollirà del 27 de febrer al 7 d'abril una exposició a càrrec deLaCaixa que explicará com era la vida dels romans, a l'any 79 d.C, anomenada ROMANARUM VITA.
Amb aquesta exposició podrem saber moltes més curiositats del que feien els nostren avantpassats romans. Estarà encapçalada dins els actes del centenari de La Caixa i Saragossa que serà la primera de les ciutats on està previst que recorri aquesta exposició.
Plaça del Pilar (Saragossa)
L'exposició, com he dit anteriorment, ens mostra com era el dia a dia d'un romà, la seva casa i conèixer una mica més la la societat romana, aquest projecte esta està encapçalat pel president del grup de Reconstrucció històrica Project Phoenix, Enric Seritjol, i per Magí Seritjol, director del festival romà Tarraco Viva.
Exposició Romanorum Vita a Saragossa
Està previst que l'exposició obri les portes al públic el pròxim 23 de febrer a las 17:30. Entre setmana es faran visites guiades gratuïtes a centres, associacions i entitats socioculturals en canvi els caps de setmana estarà dirigida per tots els públics on l'entrada també serà de franc. Els horaris establerts són les 12:00 del matí i les 18:00 de la tarda.
A continuació us deixaré un vídeo on podem observar com és l'exposició Romanorum Vita que ha organitzat la Fundació la Caixa:
El brau de creta és un animal de la mitologia grega. Era el setè treball d'Hèracles, que consistia en capturar el brau que treia foc pel nas i causava estralls a Creta.
Aquest és l'animal que Posidó va fer sortir del mar quan el rei Minos va oferir un sacrifici al déu que no va complir, perquè aquell animal era tan bonic que el va incorporar al seu ramat, i va sacrificar-ne un altre de menys esplèndid. Per aquest motiu els Déu van estar tan enfurismats que van fer que la reina Pasífae s'enamorés de l'animal amb la qual tingués un fill, el Minotaure, cosa que va tornar boig al Brau.
El brau de creta sortint de l'aigua.
Quan Minos se n'assabentà, el va amagar, perquè sabia que no era fill seu i estava mort de vergonya, cosa que el va dur a construir un laberint amb Dèdalper tal que ningú que hi entrés, trobés la sortida .
Anava passant el temps i el minotaure va créixer sol sense mantenir contacte humà, tan sols entraven un cop a l'any set nois i set noies que finalment acabaven essent devorats pel monstre.
Atenes, cada any escollia a aquells nois, però un dia el príncep Teseu va voler anar també en el vaixell i matar el Minotaure, però el rei no volia , ja que sabia que no en sortiria viu. Aquest li va dir que si en el vaixell de tornada veia unes veles de color blanques, era perquè havia aconseguit la victòria.
El laberint on es troba el minotaure i Teseu, i com aquest mata al monstre.
Un cop Teseu va arribar a l'illa de Creta, va enamorar la filla del rei i la reina. Aquesta, enamorada, va donar instruccions a Teseu per tal que no es perdés en el laberint. Aquest va fer tot tal i com ho va dir la seva estimada Ariadna, i es va trobar amb el monstre que se li va abalançar de cop a sobre d'ell. Ell també va atacar, i després d'una forta lluita, Teseu va aconseguir la victòria i juntament amb els altres acompanyants seus van sortir del laberint, on l'esperava Ariadna.
Com la princesa Ariadna es queda adormida.
Aquesta els va acompanyar en el viatge de tornada, però va haver -hi un moment en què es va quedar adormida i Teseu, aprofitant el moment, per deixar -la allà i marxar. Ella quan es despertà, en no veure a ningú, desconsolada en veure a Dionís es va casar amb ell.
Teseu anava de camí cap Atenes on l'esperava el seu pare, però es va oblidar de canviar el color de les veles per tal que el seu pare sabés que havia aconseguit la victòria. El rei, en veure arribar el vaixell amb les veles negres, es va suïcidar tirant-se al mar.
Teseu es va sentir culpable de la mort del seu pare, i es va convertir en el nou rei d'Atenes.
Mofeu i Iris, quadre de Pierre-Narcisse Guérin
Món imaginari dels somnis
Exposició Romanorum Vita a Saragossa
