A la mitologia grega s'han explicat varis mites sobre éssers i monstres que no sabem gaire res d'ells. Éssers sovint, amb una part d'animal i la part d'un altre. Aquí en tenim uns quants:
El CENTAURE, ésser mig humà mig cavall. S'alimentaven de carn crua, d'altres animals i representava el símbol de la natura més salvatge. Aquest ésser va sorgir a partir de la unió d'un núvol que va enviar-li Zeus, amb la forma de la deessa Era, i un núvol.
El CÈRBER, és un gos amb tres caps que era l'encarregat de guardar les portes del regne d'Hades. La seva cua era la d'una serp.
L'ESFINX, era un monstre que tenia el seu origen a Egipte. Tenia la cara d'una dona, les ales d'una àguila i el cos d'un lleó. Ella, feia desxifrar als vistgers un enigma, i si no el resolien bé, l'esfinx se'ls menjava. Fins que li van resoldre i es va suïcidar.

La GORGONA, una de les més famoses era anomenada Medusa. Un ésser amb urpes, una llengua llarga i unes dents punxegudes amb una cabellera de serps, possiblement, el tret més característic. Medusa era un ésser femení, i la seva mirada convertia en pedra. Perseu, va aconseguir matar a Medusa.
El GRIU, era un ésser amb cos de lleó, ales, i un cap d'àliga. Es tractava del rei de la terra i també del cel. Era un animal perillós, tot i que Apol·lo, va aconseguir domesticar-ne algun.
La HARPIES eren uns éssers horribles, un au amb cap de dona, o també podia tractar-se d'una dona alada. Aquests monstres vivien a les illes del mar Egeu i raptaven les ànimes dels morts i també infants vius. Les seves urpes eren el més perillós.
El MINOTAURE, un humà amb el cap d'un toro, fill de Pasífae i d'un toro. Va ser tancat al Laberint de Creta des que va néixer gairebé.
Les SIRENES, famoses per aparèixer a l'Odissea, eren divinitats amb meitat del seu cos humà, i meitat del seu cos peix. Les sirenes, tenien una bellesa anormal i cantaven amb una veu tant encisadora que encantava als mariners que passaven, fins que el seu vaixell xocava contra les roques de la costa.
Aina Serra
1r Batx