ATALANTA

Com la famosa llegenda de Ròmul i Rem, Atalanta va ser abandonada per el seu pare sent només un nadó ja que el seu pare volia descendència masculina. Com en el cas anterior, aquesta és adoptada i alletada per un animal salvatge que en aquest cas parlem d'una óssa. Més tard, uns caçadors la varen trobar i varen decidir adoptar-la. Es creu que pot ser d'Eurípides, Ménalo o Atamant i Temisto. 

Durant els anys, Atalanta es va convertir en una seguidora fidel de Artemisa fins a arribar al punt de no casar-se mai i mantenir la seva virginitat per sempre. Això va fer que comences a viure al bosc convertint-se en una caçadora experta i reconeguda. 

Es diu que dos centaures anomenats Reco i Hileo varen intentar raptar-la i  abusar  sexualment d'ella, però va ser capaç de lliurar-se'n i acabar amb ells amb les fletxes. Encara que, sens dubte, va arribar a ser coneguda gràcies a la cacera del senglar de Calidó, que va ser enviat per Artemisa a canvi de destruir la ciutat com a càstig per oblidar el nom del seu rei a l'hora de fer els rituals religiosos. Es coneguda, també, per ser la guanyadora dels jocs fúnebres organitzats per Barallo, dedicats al seu fill mort a la guerra de Troia, Aquil·les.

Atlanta no només era famosa per les seves accions, també per la seva bellesa. Aquesta bellesa era causa dels pretendents de tots els punts de Grècia. Sabent que té més d'un pretendent i que volia evitar el compromís, va decidir casar-se amb l'home capaç de vèncer-la en una cursa. Si ella guanyava, com a premi, acabaria amb la vida del seu rival.

No van ser pocs els homes que varen caure per les seves fletxes fins i tot quan Atlanta els deixava cert avantatge.

En la seva joventut va visitar un oracle que la va advertir del seu dia de casament perquè acabaria convertida en un animal. Aquí la raó per evitar el matrimoni i potser la raó per refugiar-se en la fe i el celibat que exigia la deessa Artemisa. 

Tot anava bé fins que arribà un jove reptant a Atalanta a una carrera era Hipómenes. Sabent el punt dèbil d'Atalanta, va fer servir unes pomes d'or (regal d'Afrodita) procedents del jardí de les Hespèrides (jardí custodiat per nimfes i un drac de cent caps anomenat Ladó que deia que les pomes del seu arbre et feien immortal).

Cada vegada que el jove era aconseguit per Atalanta, deixava caure una poma fent que aquesta es despistés i la reculli hipnotitzada per la seva bellesa. Hipómenes la va vèncer no només salvant la seva vida, sinó que a més va aconseguir la seva mà com a esposa. 

La parella va viure feliçment enamorada fins que un dia es van trobar en el temple de Cibeles (que altres fonts diuen ser un temple dedicat a Zeus) i van mantenir relacions, cosa que va fer enfurismar la deessa de la Mare Terra.

Aquesta els va castigar convertint-los en lleons, fent realitat la profecia de l'oracle. El càstig tenia un doble sentit, per als antics grecs els lleons no es podien creuar entre si perquè a més de perdre la seva condició humana, perdien també l'opció d'estar junts. També van ser condemnats també a tirar del seu carro.

                         Atalanta i Hipómenes, Guino Reni, c. 1622-25

Rebeka Picoiu
4t ESO