EL MUSEU DE L'OLIMP

Tots sabem que hi han mil i una obres que representen directament a deus i deesses de la mitologia grega, com per exemple "El naixement de Venus" de Botticeli o "Neptú i Amfitrie" de Luca Giordiano. Però en aquesta entrada intentarem buscar algun quadre que representi bé a alguns deus i deesses sense que el quadre sigui dedicat directament a ells.

Demèter i Monet:

Segur que molts de vosaltres ja sabeu qui és Claude Monet, el pintor considerat "el pare de l'impressionisme" gràcies a les seves magnifiques obres d'art que solen representar escenaris naturals. Molts d'ells són parts dels seus jardins, plens de flors i vegetació, que encara ara es poden anar a visitar a Giverny, França. És degut a aquests paisatges naturals que l'he relacionat amb Demèter, la deessa de la fertilitat de la terra i del cultiu. Un quadre que la podria representar és: 

El jardí dels artistes a Vetheuil, Claude Monet

Aquest quadre el va pintar abans de marxar de Vetheuil poc després que la seva dona, Camille, morís. Aquest quadre ens mostra l'amor que sent per les flors i la naturalesa, que és el mateix amor que sent per les flors i la natura la deessa Demèter.

Posidó i Albert Bierstadt

Albert Bierstadt va ser un pintor Alemany que va arribar a ser molt reconegut a Nord Amèrica durant el segle XIX. Aquest l'he aparellat amb Posidó especialment per un quadre: "Mar esmaragda". En el quadre veiem com una ona trenca amb les roques de la costa amb força. Si ens hi fixem veurem com el màstil d'un vaixell fa presencia dins l'onada, tot i que no crida molt l'atenció. Això indica que hi ha agut un nàufrag a causa de la força del mar. Aquesta força que representa Bierstadt la podem associar a Posidó, déu del mar i els llacs.

Mar esmaragda, Albert Bierstadt

Dionís i Luis Egidio Meléndez

Luis Egidio Meléndez, nascut a Itàlia el 1716, va ser un pintor espanyol molt famós pels seus bodegons o quadres de naturalesa morta. La seva carrera com a artista va ser desenvolupada en gran part a Madrid. En els quadres de naturalesa morta solen aparèixer aliments i animals morts ja que, com indica el nom de les obres, són elements naturals que ja no són vius. En aquests també sol aparèixer vi. 

Frutero con ciruelas, uva y manzana, Luis Edigio Meléndez

Aquest quadre trobo que és una bona representació de Dionís, ja que ell és el déu de la natura i del vi. I en aquest quadre hi apareix natura, les fruites, i un element essencial per crear el vi, que és el raïm. 

Amb aquestes relacions entre deus i quadres podem veure com, encara que no sigui el punt principal de l'artista, moltes vegades hi han elements que representes als deus grecs, sobretot quan son elements relacionats amb la natura.

Marc Gómez

1r batx

SI ELS DÉUS FOSSIN PESONATGES DE LA MITOLOGIA CATALANA, PART 2

Fa poc vaig publicar una entrada on comparava alguns dels déus de l'Olimp amb personatges mitològics catalans que és possible que no conegueu. 

Com que hauria estat una entrada molt llarga, us porto la segona part.

Hèstia seria el Barruguet:

El Barruguet, que es denomina com un follet casolà, fa el seu cau a llocs com: sota un teula, un forat a la paret, a la cisterna d'aigua... Allà s'hi amaga tot el dia i surt de nit per comprovar si tot està endreçat. Si fa falta renta els plats, escombra, guarda les sobres del menjar, etc. Però llavors escarmenta a la persona que originalment era l'encarregada de fer-ho i que no ho ha enllestit. El castiga estirant-li els peus mentre dorm o ventant-li fortes surres. El barruguet té vàries altres qualitats, com cuidar el bestiar i trenar les crins dels cavalls d'una manera molt refinada. Es diu que els animals que han estat cuidats pel barruguet els brilla el pèl com cap altre. 

Es pot comparar amb Hestia ja que aquesta és la deessa de la llar. Hestia porta harmonia a la casa, així com la pot portar el Barruguet tenint cura de les tasques inacabades.

Il·lustració d'Anna Ribot-Urbita

Giustiniani, Hèstia

Atena seria la Dama blanca d'Andorra:

La Dama blanca és una noia que es troba pels bosco d'Auvinyà, barrant el pas a tothom qui vulgui tiranitzar els andorrans. Vetlla per la independència d'aquest poble nit i dia. Una vegada, un bisbe tirà de l'Urgell va imposar-se al poble andorrà i, atemorit per la Dama blanca, va marxar. Al cap d'un temps, però, va voler reprendre la seva missió i va tornar. De cop, va desaparèixer i no se'l va veure més. Enlloc d'ell, va començar a ser vist un llop negre que atacava els ramats dels pastors i les masies fins que el van matar.

Hi trobem semblances amb Atena ja que ambdues són protectores d'un poble i vetllen per la justícia. Alhora es pot destacar que Atena també converteix a persones en monstres indesitjables, com quan converteix a Medusa en un monstre de serps al cap, igual que la Dama blanca quan converteix el bisbe en llop ferotge.

Il·lustració d'Anna Ribot-Urbita

Pal·les Atena, de Carl Kundmann entre 1898 i 1902

Àrtemis seria el Puigmal:

El Puigmal era un gegant molt gran que va acabar convertint-se en un cim dels Pirineus catalans. És un personatge savi que protegeix la fauna i aboleix la fam dels humans. El Puigmal els va ensenyar a munyir les vaques i a fer formatges. D'aquesta manera, també va abolir la cacera durant un temps i que llavors els humans i els animals van viure en completa harmonia, fins que un home va desenterrar les armes i va tornar a practicar la caça.

Àrtemis, tot i que és la deessa de la caça, i això seria un antítesis amb el Puigmal, també és la protectora de les zones salvatges i verges, i dels animals; de la mateixa manera que ho és el Puigmal. A Àrtemis, a més, de la relaciona amb els boscos i muntanyes, on podem trobar una gran semblança amb el Puigmal, ja que acaba convertit en una de les muntanyes més famoses de Catalunya. Per últim, podem dir que tots dos personatges són savis, de fet, la deessa de l'Olimp, just en néixer, ja va ajudar a la seva mare Leto a donar a llum al seu germà bessó: Apol·lo.

Il·lustració d'Anna Ribot-Urbita

Diana de Versalles, de Leocares o Praxíteles, entre el s I i s II

Afrodita seria una Dona d'aigua:

Les dones d'aigua són éssers femenins molt bells que habiten en coves secretes. Dins d'aquestes hi ha meravellosos palaus prop de rius, gorgs o fonts. A la nit surten a banyar-se i a fer bugada. Es diu que qui els pugui prendre una peça de roba, no serà mai pobre. Diu la llegenda també que una vegada un home es va casar amb una dona d'aigua. El matrimoni i la casa prosperava molt bé fins que, un dia, el marit, en un rampell de mal geni, va pronunciar les paraules fatals: "Dona d'aigua havies de ser!". En aquell mateix instant ella va desaparèixer i no la va tornar a veure mai més.

Es pot trobar vàries semblances entre les dues ja que, tant Afrodita com les dones d'aigua, són dones admirades per la seva bellesa i molt connectades amb l'aigua. Afrodita, també, és la deessa de l'amor i el matrimoni. Podem ressaltar el paral·lelisme que hi ha entre aquest fet i el de que el matrimoni del mite fos tant bo i pròsper. 

Il·lustració d'Anna Ribot-Urbita

Venus de Capua, al museu de Belles Arts de Buenos Aires, del s II

Espero que us hagi agradat. M'han quedat alguns déus per explicar, com: Apol·lo, Hermes, Ares, Hades i Hefest. Teniu algun suggeriment per aquests déus de l'Olimp? Teniu el link d'una pàgina on explica molts personatges de la mitologia catalana que podeu comparar amb els déus grecs que ja coneixeu.

Irene Altés

1r Batx

DESIGUALTATS ENTRE ELS DÉUS I ELS MORTALS

En la mitologia grega, els déus podrien ser generosos però també devastadors i destructius per a qualsevol grup d'humans. Els mortals sempre tenien que respectar els poders per sobre d'ells que no podien controlar, els déus. Els déus tenen que ser sempre reconeguts i adorats pels éssers tal i com són. Els déus tenien característiques semblants, tan bones com dolentes, a la dels éssers humans. Eren retratas com dones o homes que eren immortals i que tenien poders especials. Podien exercir els uns a sobre dels altres i sobre els mortals com volien per la seva pròpia venjança o plaer. 

En aquesta entrada, us explicaré accions que m'han semblat injustes per part dels déus cap els mortals. 

EL MITE D'HÈRACLES

Després que Hèracles es va casar i va tenir un fill, Hera el va fer tornar boig temporalment. Estava confós i enfadat. A conseqüència d'això, va matar tant la seva dona com el seu fill. El déu Apol·lo va ordenar a Hèracles que expiés el seu crim realitzant 12 tasques pel rei de Micenes. 

No és just que Heracles fos castigat pel que li va fer Hera. Hèracles no era responsable de les accions d'Hera i no es mereixia patir a causa de l'odi que la deessa tenia cap a ell. No obstant això, en la mitologia, els grecs 

El culpable d'aquí és la deessa Hera. Però, la gent de l'Antiga Grècia no podien ofendre els déus dient: "És culpa teva". Suposo que en aquell temps ho van entendre d'una manera diferent: Si és cert que Hera el va tornar boig i va fer que matés a la seva família, era Hèracles qui va fer la matança no Hera.

El furiós Hèrcules - Alessandro Turchi

EL MITE DE PROMETEU

Zeus, el déu principal, que havia estat enganyat per Prometeu perquè acceptés els ossos i el greix del sacrifici en lloc de la carn, va amagar el foc dels mortals. Prometeu, però, el va robar i el va tornar a la Terra. 

La decisió de Zeus de treure el foc dels humans no va ser correcta des d'una perspectiva humana. Va tenir greus conseqüències pel desenvolupament humà. Va castigar tota la humanitat per un crim que no van cometre. Els humans no eren responsables de les accions de Prometeu i no mereixien patir conseqüències del seu desafiament. A més l'acte de Prometeu de robar foc va ser vist com un regal a la humanitat i el càstig podria haver vist com un atac al progrés humà. Tot i que Zeus podria haver vist la seva acció com a necessària per mantenir l'odre de l'univers, es pot argumentar que va ser un càstig injust. 

Prometeu porta foc - Heinrich Friedrich Füger

EL MITE DE PERSÈFONE

Persèfone, filla de Demèter va ser segrestada per Hades i es va convertir en la reina de l'inframón. És la manera dels antics grecs d'explicar el canvi de les estacions, el cicle etern de la mort i el renaixement de la Natura. 

En la cultura grega, no era estrany que les dones es casessin amb homes poderosos sense el seu consentiment, de manera que, el segrest podria haver estat vist com un fet normal. 

Des d'una perspectiva moderna, el segrest sense el seu consentiment seria considerat una violació de la seva autonomia corporal. Persèfone va ser presa contra la seva voluntat i obligada a casar-se amb Hades, cosa que es pot veure com un clar exemple de segrest i captivitat.

La violació de Prosèrpina - Gian Lorenzo Bernini

ELS MITES EN L'ACTUALITAT: És important recordar que la mitologia grega és un producte dels seu temps i reflecteix les normes i els valors culturals dels antics grecs. Tot i que alguns aspectes d'aquests mites  es poden veure com a problemàtics o injusts des d'una perspectiva moderna, també és important entendre'ls en el seu context històric i apreciar la seva importància perdurable com a històries que continuen ressonant amb la gent d'avui. 

Justie Anaman

4t ESO

SAFO DE LESBOS

Tots coneixem la paraula "lesbiana", però  realment d'on ve? Què pensaríeu si us diguessin que per conèixer l'origen d'aquest mot ens hem de remuntar a una poetessa grega de fa uns 2600 anys? Doncs és així, us presento a Safo de Lesbos.

                         Pintura mural de Safo c.55-79 dC, situada al museu arqueològic de Nàpols.

Safo fou una poetessa grega que va viure fa 2600 anys a l'illa de Lesbos, (situada a la les bores de la ribera oriental del Mar Egeu). No es sap concretament la seva data de naixement, però es diu que va néixer als voltants del 640 a.C. Es sap que fou una poetessa molt reconeguda a la seva època i que no es tracta d'una autora que ha rebut reconeixement segles després de la seva mort. Tot i que escrivia amb un dialecte del grec que no era parlat per molta gent, però dins els parlants sí que va aconseguir força fama, fins i tot un autor com Plató la van considerar una mestra de la poesia, de fet la va anomenar la "desena musa" . 

En ser una dona culta i que, per tant, havia tingut accés a algun tipus d'educació fa pensar que provablement formaria part d'una classe social força alta. Es diu que va ser la fundadora d'una escola per a dones on  les preparava pel matrimoni i els  ensenyava poesia i música. De fet ella i les seves alumnes (amb qui es diu que també mantenia relacions sexo-afectives) feien culte a Afrodita, com ara a " Oda a Afrodita". Per desgràcia gran part la seva obra no s'ha pogut conservar perquè molts dels seus poemes es trobaven a la biblioteca d'Alexandria, que va patir diversos incendis. A més, amb la mesura del temps i la influència del cristianisme l'obra de Safo es va començar a considerar immoral ja que s'entenia que mantenia relacions homoeròtiques. 

De fet, al segle IV un arquebisbe de Constantinoble va ordenar que es cremessin públicament alguns dels pomes de Safo i al segle IX el papa Gregori VII va ordenar destruir totes les copies que hi trobessin de l'obra de Safo, perquè segons ell eren immorals. Se sap que l'amor era el tema principal de la poesia de Safo. Hi ha tendència a només donar importància aquells que són explícitament eròtics, però la poetessa tocava temes que a l'actualitat continuen sent completament vigents en les relacions amoroses com ara la gelosia, la nostàlgia i l'enyorament.  Respecte a la seva mort, hi ha moltes llegendes, la qual cosa no permet que sapiguem del tot com va morir. Entre aquestes llegendes una de les és conegudes es tracta que Safo es va suïcidar per un amor no correspost.

Aquí deixo un article que m'ha semblat interessant on es relaciona a Safo amb altres autores que han parlat de temàtiques similars i que, com es diu de Safo, també es van suïcidar. Entre elles hi ha autores d'alta qualitat literària com Sylvia Plath o Anne Sexton. També dir que pròximament escriuré una entrada complementaria a aquesta fent una anàlisi més profunda de la poesia de Safo. 

Gina Rodrigo 

1r Batx

ELS 5 LLOCS DE L'INFRAMÓN

A l'Inframón sabem que és el món on van a parar les persones quan moren i que aquest món està governat per Hades i la seva esposa Persèfone. També el descriuen com un lloc obscur i tenebrós on ningú surt ni entra. Però exactament, què hi ha a l'Inframón?, quins llocs esperen en aquell món? Acompanya'ns a conèixer els 5 llocs de l'Inframón Grec. 

Si bé és cert el teu destí final depenia dels teus actes en la teva vida passada. Ja fossis humà, semidéu o Tità, l'Inframón era el teu destí final si així ho decidia Zeus. En aquells llocs pocs se salven. Alguns, com Pegaso, es van lliurar i van acabar formant constel·lacions, però pràcticament ningú pot sortir de l'Inframón. 

                                  

Inframón, Jacob Isaacsz van Swanenburg, sigle XVII

A continuació us explico quins són aquells 5 llocs: 

1. EREBUS O LES TENEBRES ETERNES 

Erebus és el significat d'obscuritat o ombra. El seu nom s'utilitzava més d'un déu primordial que encarnava la foscor primigènia, com per designar una zona de l'Hades. És a dir, un cop morts, els morts passaven per Erebus que és el primer lloc on visiten. Caminant entre les tenebres eternes arribaven fins al riu Aqueront on Caront els esperaven amb la seva barca. 

Caront, Luca Giordano, 1684 - 1686

2. ELS CAMPS O PRATS ASFÒDELS 

Els Prats d'Asfòdels o Camps d'Asfòdels és unes de les principals zones en què es divideix l'Inframón. En aquella zona les ànimes de la gent ordinària, és a dir, la gent que no havien fet res extraordinari durant la seva vida passada. Si la seva vida estava equilibrada del bé i el mal, el seu destí eren els prats. 

En aquella zona de l'Inframón els morts s'alimenten d'Asfòdels que creixien arreu del lloc i vivien executant tasques diàries d'una manera monòtona. Tot adquiria un to neutre, res no era bo ni dolent. 

Es creia que en aquell lloc obligaven a les ànimes a beure del riu Lete on s'oblidaven de la seva vida passada i perdien la seva identitat, convertint-se en éssers sense consciència. Per aquest motiu encoratjaven els gecs que s'allistessin a l'exèrcit, ja que per la majoria dels guerrers el seu destí final eren el camp Elisis. 

Dant i Beatriu a la vora de Lete, Cristòbal Rojas, 1889

3. ELS CAMPS ELISIS 

Els camps d'Elisis són la secció paradisíaca de l'inframón on els homes i dones heroics i virtuosos, principalment els guerres, vivien les seves ànimes immortals amb eterna felicitat. En aquell lloc les ànimes podien conviure amb els herois i déus. Una dada curiosa és que a París, l'avinguda de Camps d'Elisis va ser anomenada així per honorar aquell lloc mitològic. 

Visió d'Eneas en els camps Elisis, Sebastian Conca, 1735-1740

  

Avinguda de camps d'Elisis, París

4. ELS CINC RIUS QUE TRAVESSEN L'INFRAMON

L'Inframón grec estava travessat per Cinc rius: 

El Let:  estava ubicat en els camps d'asfòdels, on obligaven les ànimes a beure d'aquell riu per oblidar-se de la seva identitat i la seva vida passada. 

El Flegatonte: és un riu que tenia com a característica que corria foc que cremava sense cap classe de combustible.

El Cocit: aquest rius eren les animes on no podien pagar a Caront i es quedaven amb aquestes ribes durant cent anys. El riu s'omplia de les llàgrimes dels pecadors. 

L'Estígia: aquest servia per al jurament als déus. Beure d'aquest riu  donava el poder de la resistència. 

L'Aqueront: Aquest riu es caracteritza perquè Caront l'utilitzava per creuar les ànimes a l'Inframón 

Més informació d'aquells rius amb la meva anterior entrada:

ELS CINC RIUS DE HADES

5. EL TARTAR 

Tàrtar és el lloc més baix de tot l'Inframón grec. En aquell lloc els malvats i traïdors reben el càstig diví on són condemnats a habitar eternament en el Tàrtar. El descriuen com un lloc tenebrós i obscur com un poc fred i humit. Té molta semblança en l'infern cristià amb el tàrtar.

Es Tàrtar 

L'Inframón és bastant complex, no tot és bo i dolent. Ara si, us voldria dir una pregunta: Creus que l'inframón grec té semblança al cel i l'infern del cristianisme? Comparteix la teva opinió en els comentaris. 

Us deixo un vídeo on explica detalladament els llocs:

Lucas Torres

4t ESO

DESIGUALTATS DE GÈNERE QUE TROBEM EN L'ANTIGA ROMA

Com tots sabem, encara fins avui en dia, les dones sempre hem lluitat per obtenir la igualtat i els mateixos drets que els homes. A poc a poc la situació va millorant i ho estem aconseguint, però tristament encara es troben molts casos i idees, en què es presenta una desigualtat entre l'home i la dona, deixant com a inferior la dona i menyspreant-la. 

A l'antiga Roma, està clar que també s'hi presentaven, i fins i tot més greus i en més abundància. Les dones en aquella època, no tenien els mateixos drets que tenim avui en dia, i eren considerades inferiors en tots els sentis. Per això, ara us anomenaré algunes de les desigualtats més visibles d'aquella època.

Com eren tractades les dones a Roma:

Les dones de Roma, en molts casos, no tenien gens de drets, ja que eren considerades com a coses de què podien disposar els homes o pater familias (expressió en llatí que s'utilitzava per dirigir-se al cap de la família, que tenia el deure de cuidar i mantenir la seva dona i els seus fills). 

Geni romà, trobat a: A Ponte Puñide, representat com un pater familias

En altres termes, eren sotmeses i fins i tot portaven una educació diferent des que naixien. En aquella època, a la dona se li ensenyava a ser una bona ama de casa, una bona filla, bona dona i bona mare. En canvi, en altres camps com la filosofia, la lectura, l'escriptura... eren impedides d'aprendre-ho.

Dona romana aprenent a cosir, de John William Godward

Les dones més riques podien pagar per tenir esclaus. A les cases riques, hi havia un rang d'esclava conegut com a vilica, una mena de mestressa que s'encarregava de vigilar la resta dels esclaus. Tot i això, les més pobres eren les encarregades de cuidar la casa i els nens. S'havien d'encarregar de netejar la roba a mà setmanalment, per tota la família. 

Al principi les dones només podien treballar a casa, però més endavant van poder treballar fora de la casa i feien feines com rentar llana i fer formatge, en petits tallers on tant els homes com les dones treballaven allà. 

Dones treballant en un taller tèxtil, d'Ettore Forti

El comportament de la dona s'havia d'ajustar a una pauta molt concreta: el de llevadora. La seva missió era tenir fills en un matrimoni controlat i educar-los als valors tradicionals de l'època. Se'ls atorgava la funció de reproduir-se i crear una família. Des de la infància, les nenes eren encaminades a complir aquest paper.

Mare amb els seus fills, de Noël Hallé 

A la cerimònia dels esponsals (spònsàlia), es col·locava a la núvia (encara una nena), un anell al dit anul·lar, que es deia així perquè es pensava que partia un nervi que anava al cor. A partir d'aquell moment, la nena esperava el matrimoni com l'esdeveniment més important de la seva vida. I així continuaria criant als seus fills com ha estat ensenyada.

Totes les dones depenien de l'autoritat del seu pare i quan es casaven la del seu marit, ells controlaven la seva sexualitat i quants fills podia tenir. Per això s'aplicaven normes i lleis molt dures. 

Tota relació fora del matrimoni, fins i tot si les relacions les mantenien dones solteres o viudes, es considerava delicte i podia ser castigada pel cap de família o com he dit abans el pater familias, sense necessitat de judici. 

Al segle II aC, Cató, va afirmar el següent: que si el marit sorprenia la dona cometen adulteri, pot matar-la impunement; en canvi, si la dona ho fa, se la pot castigar, perquè "no pot tocar-lo a ell ni tan sols amb un dit". Per això, si una dona volia ser mare, si el pater familias no volia aquest fill, podia obligar-se la a avortar sense que el seu comportament fos jurídicament reprotxable.

Marc Porci Cató Censori

Les dones no tenien gens de poder, la política era dirigida només pels homes. No hi va haver mai una dona en el càrrec d'emperador. 

No tenien el ius honorum, és a dir, no tenien la potestat d'accedir als càrrecs públics. Tot i això, s'ha de dir que a l'època de Roma Republicana, l'advocacia, activitat pròpia dels homes, no va estar del tot prohibida per les dones.

El que sí que tenien prohibit, era votar en les votacions públiques celebrades en l'antiga República Romana, que s'anomenaven officia virilia (oficis virils). 

Les dones romanes demanant el seu dret de vot, de Louis Gauffier 

Les votacions públiques de la República Romana, de Cesare Maccari

Tampoc podien fer tastaments i estaven de per vida sotmeses a tutela masculina a tots els negocis jurídics que realitzaven. En alguns casos, no heretaven ni podien disposar dels seus béns a favor dels seus fills.

Les matrones o prostitutes, sacerdotesses o emperadrius, eren considerades inferiors segons les lleis i foren considerades sempre menors, jurídicament igual que els nens.  

Les prostitutes romanes, de Jean-León Gérôme

I hi ha un munt més d'injustícies que les dones patien en aquella època i que no havien ni d'haver existit mai, però tristament no acabaríem mai.

En conclusió, les dones hem patit i seguim patint moltes injustícies i desigualtats durant tota la història de la humanitat, però gràcies a totes les manifestacions, revoltes i queixes, hem pogut evolucionar un munt i aquí es pot veure clarament que avui en dia tenim el doble de drets que els que tenien les dones en l'antiga Roma. 

Maria Vasileva 

4t ESO

L'ART A L'ANTIGA GRÈCIA

Al llarg dels segles l'art grec va anar millorant, les característiques que va contraure el segle V a.C , s'han convertit en el punt de referencia per a tota la història de l'Art posterior. Sobretot a la polis d'Atenes. 

Els artistes grecs van reflectir l'optimisme i el humanisme de la societat grega en les seves obres. A diferència de les civilitzacions orientals, que van intentar mostrar la grandesa dels déus davant la petitesa dels humans, els articles grecs van crear un art al servei dels homes del seu temps, un home que era la mesura de totes les coses. Això va donar lloc a una gran varietat d'obres que van reflectir la bellesa, la perfecció i l'harmonia de la vida humana, com les escultures de Zeus, Atena i Apol·lo, les pintures de paisatges i les obres de teatre que van explorar les passions humanes. 

LES CIUTATS GREGES

Les ciutats gregues estaven situades prop del mar perquè el terreny era molt accidental, el que feia que el transport i el comerç per terra fossin difícils. Això donava lloc a carrers estrets, foscos i tortuosos, amb moltes cases modestes i tallers. Els ciutadans més acomodats vivien als afores o en zones rurals. Durant el dia, la gent feia molta vida al carrer, però a la nit la ciutat esdevenia fosca i insegura. La vida es concentrava a l'àgora i l'acròpoli, que eren els dos centres principals de la ciutat.

Durant l'època hel·lenística les ciutats van assolir un gran desenvolupament: van augmentar de mida i se'n van fundar de noves, com ara Egipte, o Pèrgam, a l'actual Turquia. Aquests nous assentaments estaven formats per carrers amples i rectes que dibuixaven illes quadrades i regulars. A més, en aquesta etapa es van construir ports més grans que fins llavors, perquè el comerç es va desenvolupar molt. També es van edificar nous tipus d'edificis. A més dels temples, cada ciutat tenia diversos teatres, gimnasos, biblioteques, museus i grans jardins.

EL TEMPLE GREC

Els grecs van construir una gran varietat d'edificis en les ciutats i santuaris, però els temples eren els més importants perquè s'utilitzaven per al culte religiós. Els temples grecs es caracteritzaven per l preocupació per la proporció i l'harmonia, la mesura humana, la construcció en pedra (sobretot en marbre blanc), les sostrades planes suportades per columnes elevades i la no utilització de l'arc i la volta.

Hi havia tres tipus de temples grecs, distingits segons la forma i l'ornamentació de les columnes: dòrics, jònics i corintis. Aquesta arquitectura ha influït en les construccions posteriors i encara és apreciada avui en dia per la seva bellesa i per la seva innovació en l'ús de les formes i les proporcions.

EL TEATRE GREC

El teatre grec tenia una escultura semicircular amb tres parts: la càvea, on s'asseien els espectadors; l'orquestra, on actuava el cor; i l'escena, on es representaven les obres. La càvea aprofitava el vessant d'una muntanya per aconseguir una acústica i una visibilitat perfectes.

A més del teatre, l'arquitectura civil grega destacava per edificis com les buleuteri, destinades a la representació política popular i amb una estructura similar als teatres, i les ekklesiastèria, que acollia les assemblees ciutadanes. Aquesta arquitectura ha influït en les construccions posteriors i encara és admirada per la seva funcionalitat i bellesa. 

Kawtar El Mouden

4t ESO 

TEMIS

Temis era la representant de la saviesa ajuntada amb la prudència i el coneixement, era sàvia i correcte, i era l'encarregada d'observar el comportament dels deus cap a Hera, a més era la deessa que representava la llei.

Deessa de gran bellesa que van fer que Zeus tingués un amor a primera vista amb ella. Temis estava asseguda al costat de Zeus per aconsellar-lo en les seves decisions. 

Va ser mare d'importants filles va ser les estacions i les hores, aquestes són les encarregades del funcionament de la màquina del temps, la divisió del dia, el clima i l'any de cultiu. 

                      Representació de Temis

Les tres estacions són les encarregades d'obrir i tancar les portes celestials i preparar cada dia el carro d'Hèlios. Aquestes noies tenen sempre un semblant juvenil i són atractives. 

Els seus noms són:

-Diké que representa la justícia.

-Eunomia que representa la disciplina.

-Eirené que representa la pau.

Sara Torres

4t ESO

PARAL·LELISMES ENTRE L'ESTÈTICA NAZI I L'ART ROMÀ

Aquests últims dies, a Socials, hem començat a parlar sobre el feixisme i el nazisme a Alemanya, en concret. Una de les coses que m'han cridat més l'atenció han set les referències històriques amb que es fonamentava el moviment. I és que al cap i a la fi, estaven creant una ideologia totalment nova i aquesta necessitava unes bases i uns criteris amb els quals recolzar-se. Així doncs, tot i que en aquesta entrada parlaré més aviat de l'estètica, abans cal conèixer quina era la ideologia ja que l'estètica es base en aquesta. El gran ideòleg del nazisme, Albert Rosenberg deia el següent «De l'Índia ària procedeix la metafísica, de la Grècia clàssica la bellesa, de Roma l'art de governar i de Germania el món, l'obra humana més elevada que existeix». Així doncs, podem veure com els nazis agafaven coses tant de l'Índia, com de Grècia, com de Roma, i com de fet, tot i que no ho digui en el text, també ho era la cultura nòrdica.

imatge d'una convenció nazi

En tot cas, en la cultura amb que em centraré en aquesta entrada serà en la romana. Com hem vist, Albert Rosenberg diu que de Roma n'extreuen l'art de governar. De fet, al llarg de la història la majoria d'emperadors o dictadors que han precedit a l'Imperi Romà, han agafat aquest com a referència. Emperadors com Napoleó Bonaparte o dictadors com Mussolini. Per tant, cal tenir en compte que els nazis no són una excepció, sinó que són la norma. Des del Renaixement que els europeus hem basat la nostra cultura amb la grega i la romana i de retruc, també hem adquirit l'estètica d'aquestes. Si ens hi fixem, molts dels edificis institucionals de les principals capitals europees (i no europees també), tenen una estètica clàssica.

Així doncs, amb aquestes premisses establertes, podem començar a parlar concretament de com el Règim Nazi, va agafar com a referència tant ideològica com sobretot estèticament l'Imperi Romà.

ELS ESTANDARTS

Començarem parlant sobre l'exèrcit i la seva estètica. Els guerrers romans, coneguts també com a legionaris van ser la clau de l'expansió de l'Imperi Romà. Aquests van ser agafats com a referència per l'exèrcit alemany. Això es veu molt clar en els estendards que portaven els militars nazis els qual eren molt semblants als dels romans. Aquests estaven presidits tots dos per una àliga (de la qual ja parlarem després), duien unes sigles just a l'ocell, en el cas dels romans SPQR (Senatus Populusque Romanus), i en el cas dels nazis NSDAP, les sigles del partit de Hitler.

un estandart romà i un estandart nazi

L'ÀGUILA IMPERIAL

L'àguila ha estat utilitzada com a símbol heràldic imperial en molts casos; Espanya, Rússia, Alemanya... Però té els seus orígens en l'Imperi Romà, i més concretament en l'exèrcit romà. L'àguila romana es representa agafant o envoltada d'una corona de llorer, igual que en el cas de l'àliga nazi, amb la diferència que en aquest cas, a dins del llorer hi ha una esvàstica.

imatge d'una àguila romana i d'una àguila nazi

EL FEIX

Un altre símbol de poder romà, adoptat per el nazisme, i en aquest cas més aviat pel feixisme italià és el feix. Una eina romana que contenia un grup de varetes de fusta lligades juntament amb una destral. Aquest símbol representava la força que té la unitat i el poder d'aquesta. El feix ha estat utilitzat com a símbol de poder en molts llocs. De fet, en l'escut de la guàrdia civil hi apareix un feix. Però com és més conegut és com a símbol del feixisme italià, amb la voluntat de retornar als orígens imperials de la seva pàtria. Una dada curiosa és que la paraula feixisme deriva del nom llatí d'aquesta eina (fasces)

El símbol del partit feixista italià, i el símbol de la Guàrdia Civil

SALUTACIÓ NAZI

Probablement la salutació política més coneguda mundialment és el "Hail Hitler", però molta gent no sap que aquesta s'inspira o més ben dit copia la salutació que se li feia a Juli Cèsar a l'època romana, on la gent cridava "Ave Cèsar" mentre aixecava el braç dret. Així doncs si algun dia m'entres mires una pel·lícula de gladiadors romans veus que un aixeca el braç dret, no t'espantis, no recolza pas als nazis, simplement ret respecte a Juli Cèsar.

Un soldat romà fent l'Ave Cèsar i un grup de nazis fent el Hail Hitler

ARQUITECTURA NAZI

Com ja he dit al principi, des del món occidental, s'ha intentat recuperar l'estètica de l'arquitectura romana i grega, a l'hora de fer edificis monumentals i institucionals. Això s'ha fet i es segueix fent amb l'objectiu de representar uns valors de democràcia i de poder a través de l'arquitectura. Per exemple, si ens hi fixem el mateix Congrés dels Diputats de Madrid, té un disseny que copia un temple grec, bressol de la democràcia. Com aquests hi ha milers d'altres exemples en tot el món, però el cas que ens ocupa avui és el de l'Alemanya Nazi. Els nazis estaven lluny de voler simbolitzar la democràcia (eren totalment antidemocràtics), però en canvi els hi agradava molt la idea del gran Imperi Romà i del poder que va arribar a tenir aquest.

El projecte que ens permet representar millor tant l'arquitectura nazi com la bogeria dels qui la feien és "Germania, capital del món". Aquest va ser un projecte ideat pel mateix Hitler i planejat per l'arquitecte Albert Speer. El projecte planejava crear un gran eix monumental de 6km, que tenia com a objectiu dotar de monumentalitat a Berlín. Aquest eix estava envoltat de desenes d'edificis institucionals d'estètica romana. Però el més impressionant és que Speer va planejar que l'avinguda estigués presidida per un gran edifici que contendria una gran cúpula que s'estimava que fos 17 cops més gran que la de la Basílica de Sant Pere. Aquest edifici serviria com a lloc de culte de tots els alemanys. Un altre punt important de l'eix seria un immens arc de triomf, un símbol d'origen romà. Per sort aquest projecte no es va arribar a efectuar mai, però ens permet veure la clara influència que va tenir l'estètica romana en l'arquitectura del règim nazi.

Maqueta del projecte "Germania, capital del món"

Hi han altres àmbits on els nazis van agafar com a referència l'Imperi Romà, però he decidit exposar els que m'han semblat més rellevants. 

És molt interessant veure com la gran majoria dels grans imperis s'han inspirat en l'Imperi Romà, i de fet, no descarto fer alguna altra entrada analitzant els paral·lelismes entre l'estètica romana i un altre imperi. Així doncs, amb aquesta entrada torno a constatar que malgrat que fa milers d'anys que l'Imperi Romà va caure, aquest és molt present en el nostre dia a dia.

Per últim dir que gran part de la informació d'aquesta entrada l'he extret d'un rigurós i extens article de Pablo López Outon, graduat en Història de l'Art.

Arnau Espina

4t ESO

LES PLAYLISTS DELS DÉUS PART I

La música és, avui i sempre, un element molt important a la vida de les persones, tothom té les seves cançons preferides i aquells cantants o grups que ens tenen el cor robat, ara bé, els déus grecoromans serien addictes a Spotify si visquessin a l'actualitat? Quina música escoltarien?

Hades:

Hades, déu de l'inframón, viu en un lloc fosc i desolat, trist i fred, el lloc perfecte per un oient de rock emo, que, enmig de la desolació, troba consol en les cançons rock tristes de la banda My Chemical Romance o en la rebel·lia de les cançons dels italians Maneskin Quan més escoltaria aquestes cançons és quan Persèfone es amb la seva mare, per desconnectar de la seva tristesa. Les seves estadístiques d'Spotify revelarien que la seva canço més escoltada es Emo Girl de Yungblud i Willow i que la playlist que més ha escoltat és una anomenada "Jo i els meus sentiments", creada per ell mateix.

Emo Girl, de Yungblud i WILLOW

Hèrcules:

Hèrcules era un semidéu fort, i, si hagués viscut a l'actualitat, seria el que es coneix com a Gym Bro (una persona obsessionada amb l'esport i amb anar al gimnàs). Per això, jo crec que la playlist que Hèrcules escoltaria és "Música per entrenar 2023", creada automàticament per l'algoritme de Spotify i que compta, majoritàriament amb cançons de DJs com Tiësto, David Guetta o Martin Garrix, els seu gènere més escoltat seria, per tant, l'electrònica, i la seva cançó més escoltada seria Words d'Alesso i Zara Larsson, ja que es una cançó que el motiva mentre fa peses o corre els seus 40km diaris. 

Words d'Alesso i Zara Larsson

Afrodita:

Afrodita és la deessa de l'amor, el sexe i la luxúria. És coneguda per la seva activa vida sexual, i, tot i estar casada amb Hefest, aquesta li va ser infidel en repetides ocasions. Aquesta actitud la podem relacionar amb el que en anglès coneixem com una Bad Bitch (Una noia lliure i empoderada que fa el que ella vol, sense donar explicacions a ningú), i per aquesta raó, crec que la seva playlist de confiança es diria Bad Bitch Mode: On, una playlist creada per algun altre usuari de la plataforma i que, entre el seu repertori, té artistes com Taylor Swift, Nicky Minaj o Doja Cat. El seu gènere més escoltat seria el pop, i la seva cançó més escoltada seria Rumors de Lizzo i Cardi B, ja que és una cançó amb la que se sent identificada, ja que la seva lletra parla dels rumors i de com tots aquests son veritat.

Rumors de Lizzo i Cardi B

Els personatges de la mitologia són, doncs, fàcilment identificables amb els trets característics de la música actual. Per aquesta raó, aquesta entrada tindrà una segona part amb més personatges i les seves playlists.

Arnau Giner

1r Batx