CLÀSSICS A LA ROMANA

Tots sabem que hi han mil i una obres que representen directament a deus i deesses de la mitologia grega, com per exemple " El naixement de Venus " de Botticeli o "Neptú i Amfitrie" de Luca Giordiano. Però en aquesta entrada intentarem buscar algun quadre que representi bé a alguns deus i deesses sense que el quadre sigui dedicat directament a ells. Demèter i Monet: Segur que molts de vosaltres ja sabeu qui és Claude Monet, el pintor considerat "el pare de l'impressionisme" gràcies a les seves magnifiques obres d'art que solen representar escenaris naturals. Molts d'ells són parts dels seus jardins, plens de flors i vegetació, que encara ara es poden anar a visitar a Giverny, França. És degut a aquests paisatges naturals que l'he relacionat amb Demèter, la deessa de la fertilitat de la terra i del cultiu. Un quadre que la podria representar és:  El jardí dels artistes a Vetheuil , Claude Monet Aquest quadre el va pintar abans de marxar de

Fa poc vaig publicar una entrada on comparava alguns dels déus de l'Olimp amb personatges mitològics catalans que és possible que no conegueu.  Com que hauria estat una entrada molt llarga, us porto la segona part. Hèstia seria el Barruguet: El Barruguet, que es denomina com un follet casolà, fa el seu cau a llocs com: sota un teula, un forat a la paret, a la cisterna d'aigua... Allà s'hi amaga tot el dia i surt de nit per comprovar si tot està endreçat. Si fa falta renta els plats, escombra, guarda les sobres del menjar, etc. Però llavors escarmenta a la persona que originalment era l'encarregada de fer-ho i que no ho ha enllestit. El castiga estirant-li els peus mentre dorm o ventant-li fortes surres. El barruguet té vàries altres qualitats, com cuidar el bestiar i trenar les crins dels cavalls d'una manera molt refinada. Es diu que els animals que han estat cuidats pel barruguet els brilla el pèl com cap altre.  Es pot comparar amb Hestia ja que aquesta és la de

En la mitologia grega, els déus podrien ser generosos però també devastadors i destructius per a qualsevol grup d'humans. Els mortals sempre tenien que respectar els poders per sobre d'ells que no podien controlar, els déus. Els déus tenen que ser sempre reconeguts i adorats pels éssers tal i com són. Els déus tenien característiques semblants, tan bones com dolentes, a la dels éssers humans. Eren retratas com dones o homes que eren immortals i que tenien poders especials. Podien exercir els uns a sobre dels altres i sobre els mortals com volien per la seva pròpia venjança o plaer.  En aquesta entrada, us explicaré accions que m'han semblat injustes per part dels déus cap els mortals.  EL MITE D'HÈRACLES Després que Hèracles es va casar i va tenir un fill, Hera el va fer tornar boig temporalment. Estava confós i enfadat. A conseqüència d'això, va matar tant la seva dona com el seu fill. El déu Apol·lo va ordenar a Hèracles que expiés el seu crim realitzant 12 tasque

Tots coneixem la paraula "lesbiana", però  realment d'on ve? Què pensaríeu si us diguessin que per conèixer l'origen d'aquest mot ens hem de remuntar a una poetessa grega de fa uns 2600 anys? Doncs és així, us presento a Safo de Lesbos.                           Pintura mural de Safo c.55-79 dC, situada al museu arqueològic de Nàpols. Safo fou una poetessa grega que va viure fa 2600 anys a l'illa de Lesbos, (situada a la les bores de la ribera oriental del Mar Egeu). No es sap concretament la seva data de naixement, però es diu que va néixer als voltants del 640 a.C. Es sap que fou una poetessa molt reconeguda a la seva època i que no es tracta d'una autora que ha rebut reconeixement segles després de la seva mort. Tot i que escrivia amb un dialecte del grec que no era parlat per molta gent, però dins els parlants sí que va aconseguir força fama, fins i tot un autor com Plató la van considerar una mestra de la poesia, de fet la va anomenar la "desena

A l'Inframón sabem que és el món on van a parar les persones quan moren i que aquest món està governat per Hades i la seva esposa Persèfone. També el descriuen com un lloc obscur i tenebrós on ningú surt ni entra. Però exactament, què hi ha a l'Inframón?, quins llocs esperen en aquell món? Acompanya'ns a conèixer els 5 llocs de l'Inframón Grec.  Si bé és cert el teu destí final depenia dels teus actes en la teva vida passada. Ja fossis humà, semidéu o Tità, l'Inframón era el teu destí final si així ho decidia Zeus. En aquells llocs pocs se salven. Alguns, com Pegaso, es van lliurar i van acabar formant constel·lacions, però pràcticament ningú pot sortir de l'Inframón.                                     Inframón , Jacob Isaacsz van Swanenburg, sigle XVII A continuació us explico quins són aquells 5 llocs:  1. EREBUS O LES TENEBRES ETERNES  Erebus és el significat d'obscuritat o ombra. El seu nom s'utilitzava més d'un déu primordial que encarnava la f

Com tots sabem, encara fins avui en dia, les dones sempre hem lluitat per obtenir la igualtat i els mateixos drets que els homes. A poc a poc la situació va millorant i ho estem aconseguint, però tristament encara es troben molts casos i idees, en què es presenta una desigualtat entre l'home i la dona, deixant com a inferior la dona i menyspreant-la.  A l'antiga Roma, està clar que també s'hi presentaven, i fins i tot més greus i en més abundància. Les dones en aquella època, no tenien els mateixos drets que tenim avui en dia, i eren considerades inferiors en tots els sentis. Per això, ara us anomenaré algunes de les desigualtats més visibles d'aquella època. Com eren tractades les dones a Roma: Les dones de Roma, en molts casos, no tenien gens de drets, ja que eren considerades com a coses de què podien disposar els homes o pater familias (expressió en llatí que s'utilitzava per dirigir-se al cap de la família, que tenia el deure de cuidar i mantenir la seva dona

Al llarg dels segles l'art grec va anar millorant, les característiques que va contraure el segle V a.C , s'han convertit en el punt de referencia per a tota la història de l'Art posterior. Sobretot a la polis d'Atenes.  Els artistes grecs van reflectir l'optimisme i el humanisme de la societat grega en les seves obres. A diferència de les civilitzacions orientals, que van intentar mostrar la grandesa dels déus davant la petitesa dels humans, els articles grecs van crear un art al servei dels homes del seu temps, un home que era la mesura de totes les coses. Això va donar lloc a una gran varietat d'obres que van reflectir la bellesa, la perfecció i l'harmonia de la vida humana, com les escultures de Zeus, Atena i Apol·lo, les pintures de paisatges i les obres de teatre que van explorar les passions humanes.  LES CIUTATS GREGES Les ciutats gregues estaven situades prop del mar perquè el terreny era molt accidental, el que feia que el transport i el comerç per

Temis era la representant de la saviesa ajuntada amb la prudència i el coneixement, era sàvia i correcte, i era l'encarregada d'observar el comportament dels deus cap a Hera, a més era la deessa que representava la llei. Deessa de gran bellesa que van fer que Zeus tingués un amor a primera vista amb ella. Temis estava asseguda al costat de Zeus per aconsellar-lo en les seves decisions.  Va ser mare d'importants filles va ser les estacions i les hores, aquestes són les encarregades del funcionament de la màquina del temps, la divisió del dia, el clima i l'any de cultiu.                        Representació de Temis Les tres estacions són les encarregades d'obrir i tancar les portes celestials i preparar cada dia el carro d'Hèlios. Aquestes noies tenen sempre un semblant juvenil i són atractives.  Els seus noms són: - Diké que representa la justícia. - Eunomia que representa la disciplina. -Eirené que representa la pau. Sara Torres 4t ESO

Aquests últims dies, a Socials, hem començat a parlar sobre el feixisme i el nazisme a Alemanya, en concret. Una de les coses que m'han cridat més l'atenció han set les referències històriques amb que es fonamentava el moviment. I és que al cap i a la fi, estaven creant una ideologia totalment nova i aquesta necessitava unes bases i uns criteris amb els quals recolzar-se. Així doncs, tot i que en aquesta entrada parlaré més aviat de l'estètica, abans cal conèixer quina era la ideologia ja que l'estètica es base en aquesta. El gran ideòleg del nazisme, Albert Rosenberg deia el següent  «De l'Índia ària procedeix la metafísica, de la Grècia clàssica la bellesa, de Roma l'art de governar i de Germania el món, l'obra humana més elevada que existeix». Així doncs, podem veure com els nazis agafaven coses tant de l'Índia, com de Grècia, com de Roma, i com de fet, tot i que no ho digui en el text, també ho era la cultura nòrdica. imatge d'una convenció nazi

La música és, avui i sempre, un element molt important a la vida de les persones, tothom té les seves cançons preferides i aquells cantants o grups que ens tenen el cor robat, ara bé, els déus grecoromans serien addictes a Spotify si visquessin a l'actualitat? Quina música escoltarien? Hades : Hades, déu de l'inframón, viu en un lloc fosc i desolat, trist i fred, el lloc perfecte per un oient de rock emo, que, enmig de la desolació, troba consol en les cançons rock tristes de la banda My Chemical Romance  o en la rebel·lia de les cançons dels italians Maneskin  Quan més escoltaria aquestes cançons és quan Persèfone es amb la seva mare, per desconnectar de la seva tristesa. Les seves estadístiques d' Spotify revelarien que la seva canço més escoltada es Emo Girl  de Yungblud  i Willow  i que la playlist que més ha escoltat és una anomenada "Jo i els meus sentiments", creada per ell mateix. Emo Girl , de Yungblud i WILLOW Hèrcules : Hèrcules era un semidéu fort, i,