10 d’abril de 2015

EL CULTE PRIVAT I EL CULTE PÚBLIC DELS ROMANS

La religió romana era politeista i tenia moltes creences, ritus i supersticions, que durant els deu segles de la seva història van anar evolucionant. 

Els romans temien i respectaven els seus déus, dels quals Júpiter era el més important, juntament amb Juno i Minerva, formant el que es coneix com la «tríada capitolina». Tots tres tenien molts temples dedicats al seu culte.


Tríada capitolina. D'esquerra a dreta: Minerva, Júpiter i Juno. 

EL CULTE PÚBLIC


Els actes de culte estaven formats per les pregàries, les ofrenes, els sacrificis i els jocs de caràcter funerari, que normalment es practicaven a llocs consagrats. L'acte més important eren els sacrificis. 

Generalment es sacrificaven petits mamífers, tot i que alguns déus exigien animals més grans. Depenent de la divinitat variava el color del pelatge, el sexe i l'edat. Per exemple, a Júpiter sacrificaven animals blancs; als déus subterranis, víctimes negres; a Céres un porc i a Líber un boc (el mascle de la cabra). 

L'animal que se sacrificava havia de ser immaculat (sense cap element que pogués indicar impuresa) i havia de semblar que consentís el sacrifici. Un cop mort, s'examinaven les vísceres de l'animal per veure si els déus l'acceptaven. Sí era així, es cremaven sobre l'altar les entranyes de l'animal, mentre que la resta es compartia amb la gent que assistia a la cerimònia. 


Escena que mostra el sacrifici d'un animal
Quan s'havia de prendre una decisió important per a la ciutat, també es consultaven als déus per mitjà dels auspicis o averanys, que consistien en interpretar els presagis mitjançant l'observació del vol de les aus. Eren interpretats per un àugur i depenent de les aus, els auspicis dels déus podien ser favorables o desfavorables. 

Àugur
Per exemple si es veia un ocell a la part esquerra del cel, era un senyal de mal averany. Si era en cas contrari, el senyal era positiu. 

EL CULTE PRIVAT

El culte privat són els actes religiosos que es feien sota la responsabilitat del pater familias, i amb la participació de tots els membres de la família. Consistia en l'ofrena i crema de flors i aliments. Tenia lloc a l'atri de la casa, on hi havia una capella anomenada lararium. Aquest culte honorava els déus familiars:  els lars, els penats i els manes. 
  • Els lars. Eren els déus protectors de la llar i del foc, i se'ls rendia culte diàriament. Se'ls sol representar joves, vestits amb una túnica curta i subjectant una banya plena de beguda amb una mà i una copa amb l'altra. Es representaven en forma de petites estàtues, que es col·locaven tant dins com fora de la casa a petits altars, on es realitzaven les ofrenes o se'ls resaven oracions. 
Déu lar
  • Els penats. Eren els déus protectors del rebost i de la casa que vetllaven pel benestar dels membres de la família. Eren venerats en cada àpat familiar i en ocasions especials. Se'ls oferia part dels aliments, vi, mel, encens i, en circumstàncies molt especials, sang d'animals sacrificats.

  • Altar a un penat
    Penat
  • Els manes. Eren els esperits de les persones difuntes d'una família, que s'invocaven per captar la seva benevolència. L'oblit i l'abandó del seu culte podia comportar que es convertissin en influències perjudicials. Se n'assegurava el record gràcies a les màscares dels difunts, generalment de cera, que penjaven a les parets de la casa. Rebien ofrenes de vi, mel, llet i flors. 
Per més informació sobre la religió romana pots consultar aquesta entrada o bé mirar aquests vídeos:




Laura Canadell
4t ESO

1 comentari:

Ioana Sofrea ha dit...

No sabia que hi havia dues maneres diferents de rendir culte als déus i llegint l'entrada m'ha vingut al cap el mite de Prometeu. Ja que uns part d'aquest mite parla de quan maten un animal i enganyen a Zéus perquè esculli els ossos enlloc del munt de carn. M'ha semblat també interessant el fet que per a cada déu s'havia d'oferir un tipus o un altre d'animal. El que m'ha fet una mica de por han set els manes, ja que això de rebre influències negatives... Però de totes maneres em suposo que era una "llegenda urbana" per així no oblidar-se dels familiars i éssers estimats. Bona entrada.