8 de maig de 2019

EDIFICIS D'ENTRETENIMENT ROMÀ

Als romans els hi encantava gaudir del seu temps lliure, i algun dels llocs més freqüents on anaven a divertir-se eren els seguents:

L'amfiteatre romà

L'amfiteatre romà, del grec antic, amphiteatron, era un lloc utilitzat per celebrar diferents espectacles públics: lluites de gladiadors, jocs venatoris amb animals salvatges duts d'arreu del món, lluites d'homes desarmats amb feres i rarament alguna imitació naval. Era de forma ovalada i cada persona tenia una pedra on se li assignava el seu seient. Es podia cobrir amb una gran tela que protegia als espectadors de la pluja i el sol. 
Era un edifici de planta el·líptica, romà, tot i que el seu nom té origen grec, com ho eren els espectacles que s'hi representaven. Només les grans ciutats tenien amfiteatres, ja que eren molt cars. La majoria van ser construïts durant l'Alt Imperi (segles I-III dC). 
                                         Colisseu de Roma (Itàlia)


Les parts de l'amfiteatre eren:
-L'arena: l'espai central on tenien llocs els espectacles i estava cobert de sorra.
-La graderia o cauea: construïda per un sistema de galeries amb volta que sostenien i permetien per unes escales i uns accessos. Estava separada de l'arena per un mur d'uns quatre metres anomenat podium. Una o més tribunes estaven reservades als grans personatges. Es dividia en 4 zones, la inferior pels senadors i persones d'important càrrec, la part mitjana pel poble i la part superior per les dones i els homes de drets. 
-El soterrani o fossae: sota l'arena, cobert per un empostissat de fusta, hi havia els magatzems per als decorats, els departaments de lluitadors i les gàbies de les feres. Un sistema de rampes servia per pujar les feres a l'arena.
Parts d'un amfiteatre


Circs
Eren les instal·lacions dedicades a les carreres de cavalls i carros. Es van començar a construir a finals del segle I d.C Estaven inspirats en els hipòdroms i estadis grecs però eren de mesures molt més grans que aquests.
Eren construccions de planta allargada amb un dels extrems amb corba semicircular. A més de carreres, també es feien espectacles i representacions que commemoraven esdeveniments de l'Imperi. Alguns d'ells eren reproduccions de batalles ja esdevingudes i d'altres de caràcter naval, i per això s'inundava la sorra de l'edifici.
                                   Circ romà de Tarragona
Les parts del circ eren:
-L'Arena: que estava dividida per un terraplè al mig anomenat spina que formava dos carrers per on corrien els contrincants. En aquesta spina hi havia columnes commemoratives, estàtues d'herois militars i governants de prestigi.
-Meta: a cada extrem de la spina hi havia una meta en forma de columnes.
-Cauea o graderia: estava a tot el voltant de l'arena, i estava sostinguda per un joc d'arcs i voltes i separada de la pista per una barrera (podium).
-Puluuinar: era el lloc on s'asseien els magistrats, la família imperial i els espectadors més privilegiats.
-Carceres o cotxeres: lloc d'on sortien a córrer quan el magistrat que presidia els jocs llançava un mocador a l'arena.
Circ Màxim, maqueta del Museu Arqueològic de Catalunya, Barcelona: (1) arena, (2) spina, (3) comptador, (4) meta, (5) cauea, (6) puluuinar, (7) podium, (8) carceres.
Teatre romà

El teatre romà s'assemblava molt al dels grecs: al començament eren de fusta i desmuntables, però a partir del segle I a.C van començar a construir-los de pedra segons el model grec. El teatre servia per interpretar actes teatrals del període clàssic.
El teatre grec es dividia en tres parts:
Orchestra: espai circular on cantava i ballava el cor
-Graderia o cauea: on seien els espectadors
-Scaena: una plataforma on actuaven els actors i un edifici que feia de teló de fons, magatzem i vestidors 
Els romans van seguir bàsicament aquesta estructura però hi van afegir aspectes nous per millorar-lo:
  • Els grecs construïen els teatres sobre la falda d'una muntanya, per poder posar els seients en forma esglaonada en forma de grades. Els romans també s'aprofitaven de la forma de la muntanya per fer la graderia, però quan no disposaven d'aquest avantatge, eren capaços de fer teatres com a edificis independents, on la graderia estava sobre un sistema d'arcs i de galeries de formigó, de manera que podien posar els teatres en qualsevol lloc.
  • L'orquestra en el teatre grec d'època clàssica era completament circular, i en el teatre romà es va convertir en semicircular. També va canviar la funció: hi seien els espectadors més importants.
  • Els romans feien l'escenari més ample.
  • La scaena és construïa tan alta com la graderia, de manera que el teatre quedava en un semicercle tancat. 
Tant el teatre grec com el romà estaven a l'aire lliure. Tan sols es cobrien de vegades amb una lona. La cauea solia estar dividida en tres sectors per a públics diferents segons la classe social: les classes més altes, més a prop de l'escenari i les classes baixes en la resta. 
                                            Teatre de Sàbrata (Líbia)

Karina Szabo
4t ESO