29 de març del 2019

EL VALLUM ROMANUM

El Vallum Romanum és un  nom per definir les estructures defensives construïdes a la província romana de Britània.
Aquest Vallum Romanum l'integren el mur d'Adrià i el mur de Antoní. Les restes de tal monument han estat declarades patrimoni de la humanitat per la (UNESCO).
                                            Un Tros del Mur d'Adrià
L'origen dels murs és deu al nou emperador Adrià, que tenia clar que roma havia de mantenir el seu imperi. Ja que el seu pare, Trajà, n'havia aconseguit la màxima extensió. L'objectiu d'Adrià consistia en deixar estar les regions més orientals de l'imperi per poder consolidar les fronteres de les regions occidentals.

Així dons Adrià per protegir la frontera envers els perillosos pictes de Caledònia (Actuals Escocesos), el 122 DC va construir un mur d'una punta de mar fins a l'altre. Batejant-lo amb el seu propi nom. 
 

                                                                     Mapa de la ubicació dels Murs
El Mur D'Antoni fou construït posteriorment a desig d'Antoní Pius i té el seu nom immortalitzat en aquest mur. La construcció va començar al 142, tenia uns 60 Km. i per tant més petit que el mur d'Adrià. La seva extensió es trobava entre el Fiord de Forth i la desembocadura del Clyde. Va ser construïda per 2 legions romanes. Aquest mur va ser important en la lluita dels pictes i escots vers els romans. 

La muralla era pitjor que la del mur d'Adrià ja que constava d'un mur de torba i terra i d'un fossat. Constava d'uns 19 forts que formaven en part la totalitat del Mur.

Com a contingut extra com informació de la presència dels romans a l'illa britànica, Cliqueu Aquest article de l'ara.

Martí Grau 
1r Batx

28 de març del 2019

INVENTS GRECS UTILITZATS ARA (II)

11. LA DEMOCRÀCIA

Tots els països que tenen instaurada la democràcia com a forma de govern han d'agraïr-ho als grecs. Per salvar els antics atenencs de la crisi social, política i econòmica creada per la rica minoria, Soló va introduir una forma de govern ja utilitzada a Esparta, la qual donava als ciutadans el dret a vot i, a l'assamblea, l'habilitat per triar funcionaris i aprovar lleis: la democràcia.


12. LA GEOMETRIA
Tot i que les tècniques geomètriques són conegudes a partir dels antics egipcis, babilònics i inques, varen ser els grecs qui van establir els fets geomètrics per raonament deductiu. Tales de Milet, Pitàgores, Euclides i Arquímedes van donar un nombre de principis i normes geomètrics basades en veritats matemàtiques, les quals encara s'ensenyen a les escoles.

Teorema de Tales
13. EL TEATRE
La paraula "teatre" prové del grec "theatron" referint-se als seients de les arenas a l'aire lliure on el públic mirava l'espectacle. Els grecs eren uns grans patrons de les actuacions, cada poble tenia la seva pròpia companyia i sovint organitzaven competicions. Les comèdies, tragèdies i sàtires van ser totes inventades pels grecs.


Teatre d'Epidaure a Argòlida
14. LES FAULES D'ISOP

La col·lecció més important de faules va ser escrita per Isop, el qual es creia que era un esclau grec qui va guanyar la seva llibertat gràcies al que va escriure. La seva faula més coneguda és la de la Llebre i la Tortuga.

Aquí teniu una versió infantil d'aquesta faula:


Bruna Villegas
1r Batx

27 de març del 2019

ELS GLADIADORS

Els gladiadors eren esclaus castigats pels seus amos, condemnats a la mort, treballs forçats o a ser presoners. 
Lluitant, si guanyaven, se'ls hi donava la llibertat, fama, i en alguns casos, molt bona posició econòmica. 
També hi havia presoners lliures, com militars o aventurers, que s'hi dedicaven voluntàriament per motius econòmics o  perquè no havien trobat un altre recurs per viure. Els gladiadors eren entrenats en escoles especials on es preparaven físicament i mentalment.
La vida dels gladiadors era molt dura i la seva formació encara més. Per entrenar feien servir armes de fusta amb sobrepès, i tenien una dieta molt estricta que els mantenia forts i musculats. Qualsevol error en la formació podia ser castigat amb la flagel·lació
Tot i això, tenien una vida més bona que els romans, ja que disposaven de menjar, habitatge i atenció mèdica. 

    Lluita de gladiadors a l'amfiteatre
                                      
La paraula gladiador ve del llatí, "gladius", que era el nom de l'espasa que feien servir els lluitadors. 
Aquests combats es van crear com a costums funeraris dels etruscs, i, a Roma, la primera exhibició pública, va tenir lloc el 264 aC. Aquests espectacles van començar sent ritus en honor als déus i difunts, però, van acabar sent un espectacle ple de sang i el preferit dels romans, fent part de la seva vida social, amb un gran interès. Els combats es feien a l'aire lliure, després en circs, i finalment, al tenir un públic tan gran, en amfiteatres. 
                             Amfiteatre de Tarragona
Hi havia diferents tipus de gladiadors, segons les seves armes i maneres de lluitar. Els més populars eren:
-Retiaris: lluitaven sense casc, armats amb un trident i una xarxa, i vestien amb un túnica curta, un cinturó i sense proteccions.
-Tracis: anaven amb un escut molt petit i una espasa molt corbada, casc amb cesta, protectors a les cames, espatlla i al braç amb el qual portaven l'espasa.
-Samnites: portaven proteccions a la cama esquerra i al braç dret. És defensaven amb un escut allargat, una espasa curts i amb un casc de visera.
-Miramil·lio: lluitaven amb escut llarg i espasa curta, casc en forma de peix i amb una cresta i protectors a la cama esquerra i al braç dret.
-Andabates: eren forçats a lluitar i ho feien a cegues, amb el casc amb la visera sense forats i cota de malla.
-Secutor: amb escut, espasa i casc esfèric amb visera. Eren molt àgils amb els moviments.
-Equites: combatien a cavall. Portaven un casc amb visera tancada i els braços embolicats amb corretges. 
Algunes peces de l'equipació dels gladiadors

A l'hora de fer un combat, els gladiadors es dirigien a l'amfiteatre travessant tota la ciutat. Un cop a l'arena, desfilaven i saludaven l'emperador amb el crit tradicional: Ave Caesar, morituri te salutant (Cèsar, els que han de morir et saluden). Després es triaven a sorts les parelles de lluitadors i marcaven l'espai de combat a la sorra amb un pal, i es tocava una banya en senyal que comença la lluita. 
Uns instructors vigilaven que la lluita no fos fingida, i si calia, fuetejaven als lluitadors. 
El públic cridava pel lluitador que havia apostat. 
Quan un dels dos lluitadors queia ferit, alçava la mà per demanar gràcia. L'emperador o el magistrat que presidia els jocs, triava segons l'opinió del públic: si havia lluitat bé, la multitud aixecava el polze, i, en canvi, si l'abaixava, el guanyador matava al vençut i rebia la palma de la victòria.
Un bon gladiador tenia molts admiradors i admiradores. Podia rebre regals i grans quantitats de diners, fins que se li dones una espasa de fusta en símbol de la seva retirada.
   Gladiadors al Colisseu

Alguns gladiadors famosos van ser Cornelius Scipion, el primer gladiador a participar en un combat, Espartacus, que va liderar una rebel·lió d'esclaus contra el poder de Roma, i Diocles, va guanyar 1469 batalles i es va convertir en el gladiador millor pagat de la història.


                      Cornelius Scipion



                                    Espartacus


                                                 Diocles        

Karina Szabo
4t ESO

26 de març del 2019

LES AMAZONES

L'ubicació del lloc de procedència de les amazones s'ha anat perdent en el pas del temps. I a dia d'ara ni els més estudiosos es posen d'acord  del lloc on estan situades. Sigui on sigui les amazones estaven formades només de dones guerreres. Es diu que per evitar que hagués qualsevol home en les seves files (tot i que les amazones amb més poder tenien sers), només mantenien relacions sexuals amb estrangers i si tenien descendència masculina, els nadons eren morts o mutilats. Si eren nenes, al néixer se'ls hi seleccionava un mugró i més tard una arma (arc o llança).


La batalla de les Amazones, W.Tischbein 

Elles no adoraven a un déu masculí,per tant, adoraven a una deessa, Artemisa, segons les llegendes, era la que feia de guia per aquestes guerreres.

Entre les amazones més famoses està, Pentisilea, coneguda per participar en la guerra de Troia, demostrant un gran valor en combat. Va ser assassinada per Àquil·les. 

Una altra amazona que va destacar en el seu poble, va ser Hipòlita, germana de Pentisilea, i qui gaudia de cert avantatge sobre les demés guerreres, comptava amb un cinturó màgic que donava uns certs poders màgics en el camp de batalla. 

Hipòlita ha dia d'ara es famosa per els còmics de William Moulton Marston i H.G Peter fen de mare de Diana, la Dona Meravelles. La Dona Meravelles va ser el primer superheroi femení en tenir el seu primer còmic. I va ser creada per ser com un antídot contra la "masculinitat", els seus autors no només pretenien combatre l'idea de que les dones són inferiors als homes, sinó demostrar el seu veritable poder. 

Fernanda Paredes 
1r Batx

25 de març del 2019

NERÓ (37 - 68 d.C.)

Neró Claudi Cèsar August Germànic fou l'emperador de Roma entre els anys 54 i 68, és a dir, fins la seva mort. Va ser l'últim de la dinastia Júlio-Clàudia.

Neró va néixer, amb el nom de Luci Domiti Ahenobarbo, el 15 de desembre de l'any 37 a Antium (Itàlia). Era fill del cònsol Gneu Domici Ahenobardo i d'Agripina la Menor, besnéta de l'emperador August. L'any 49 Agripina es casà amb el seu oncle, l'emperador Claudi I, qui més tard va adoptar a Neró.  Més tard, l'any 53, Neró es va casar amb la filla de Claudi, Octàvia, i per tant va ser anomenat successor del tro, evitant al seu fill biològic, Britànic. Després de l'assassinat de Claudi, un any després, Neró va ser declarat emperador amb disset anys.

Els cinc primers anys de Neró com a emperador foren marcats per la moderació i la clemència, tot i tenir presoner al seu rival Britànic, a qui va assassinar el 55. Quatre anys més tard va manar assassinar a la seva mare per criticar a la seva amant, Popea Sabina. L'any 62 es va divorciar d'Octàvia (a qui va matar posteriorment) i es casà amb Popea. El mateix any va morir Afrani Burro, dirigent de la Guàrdia Pretoriana i assessor de Neró. 

El juliol del 64, gran part de Roma fou incendiada mentre Neró estava a Antium, tot i que es creia que ell va ser el responsable. Hi ha fonts que afirmen que Neró va culpar als cristians i es va convertir en el primer emperador que els perseguí. La ciutat es va reconstruir de manera que no tornés a passar.

Durant els seus anys de manat, Neró va establir Armènia com una defensiva contra Partia, però només després d'una guerra sense èxit. Van sorgir aixecaments a Britània (60-61) i a Judea (66-70). Posteriorment Popea morí degut a la violència de l'emperador i ell es casà un altre cop amb Messalina (l'any 66) després d'executar al seu marit. L'any 68, les legions de la Gàl·lia i Hispània juntament amb la Guàrdia Pretoriana es van rebel·lar contra Neró i es va veure obligat a exiliar-se de Roma. El senat el va declarar enemic públic i, el 6 de junt del 68, es va suïcidar.
Bust de Neró al Mont Palatí de Roma
Bruna Villegas 
1r Batx

LA FUNDACIÓ DE TEBES

Quan va abandonar la recerca d'Europa, Cadme i la seva mare Telefaassa van escollir viure a la ciutat de Tràcia. Un cop morta Telefaassa, Cadme anà a consultar l'oracle de Delfos, que li va aconsellar fundar una ciutat. 

Per escollir el lloc li caldria seguir una vaca fins on caigués extenuada. A la mateixa regió de la Flòcida trobà un ramat de vaques i les seguí fins que en un lloc de Beòcia, es va ajeure, però un dragó que allà protegia la font d'Ares matà alguns dels homes de Cadme. Cadme va matar el dragó i tot seguit sembra les dents segons el consell donat per Atena.

Llavors brotaren de la terra uns violents guerrers, que van rebre el nom de sembrats. A Cadme se li acudí llençar pedres entremig d'ells i, acusant-se mútuament es barallaren entre sí. Només en sobrevisqueren cinc, que fundaren amb Cadme Tebes i esdevindrien els avantpassats de les famílies més il·lustres d'aquesta ciutat.

Passat el temps en què Cadme hagué d'expiar la mort del dragó servint Ares, assolí el tron de Tebes i celebrà amb harmonia, filla d'Ares i Afrodita, unes fastuoses noces a les quals assistiren tots els déus.

La dinastia tebana fou continuada pel seu fill Polidor i després pel fill d'aquest, Làbdac.
Cadme matant al dragó

Marco Peña
4t ESO

ELS SÀTIRS

Els sàtirs eren unes criatures mitològiques gregues pròpies de les muntanyes que habitaven en els boscos.
Es caracteritzaven pel seu aspecte, eren meitat humans i meitat animals. Físicament tenien potes i cua de cabra, i també unes banyes i unes orelles ben punxagudes. Cal remarcar que tenien molt de pèl en el seu cos.

                                  
                                                sàtir

Els sàtirs normalment perseguien a les nimfes per tal de poder satisfer les seves pròpies necessitats sexuals. També els hi encantava la música i la dansa, però la seva activitat preferida, a part de perseguir nimfes, eren les festes. I eren uns amants del vi.
              
                         Diana i les seves nimfes sorpreses pels sàtirs, Pedro Pablo Rubén

LES LLEGENDES DELS SÀTIRS

Els sàtirs encarnaven la força de la naturalesa, la fertilitat i el creixement dels dons de Ceres i Dinoís, és a dir formaven part del seguici de Dinoís i a vegades també de Pan.
Aquest va voler donar a conèixer la beguda que havia descobert, el vi, per tots pobles. Òbviament ho va fer acompanyat dels seus sàtirs, centaures i algunes nimfes que havien estat seduïdes pel vi i la musica.

Els sàtirs més coneguts foren: Silè, Maró, Leneu, Astreu i Màrsias.


Berta Dong Reixach
4t ESO

22 de març del 2019

EL CÈRBER

El Cèrber  també anomenat el Ca Cèrber era un gos amb 3 caps, un cua de serp i  serps al coll de cada cap de gos. Aquesta espècie de gos era tant estranya que tant com la seva saliva i el seu alè eren verinoses. Aquesta criatura era fill d'Equidna i de Tifo i germans de la Hidra i la Quimera .
Aquesta criatura sempre a tingut el seu treball que era ser el guàrdia de les portes de l'Avern de l'Hades (deu dels morts) que des enllà impedia la sortida dels morts i l'entrada dels vius.
El Cèrber sempre estava encadenat a la porta de l'Avern, fent la seva feina. Vigilar l'entrada de les persones vius dins del mon dels morts i l'entrada dels morts al mon dels vius, bàsicament que no surtis cap anima de l'Avern.


                                 
                                 Hèrcules i Cèrber, Johann Berharn Fischer Von Erlach

1. PER QUÈ VOLDRIEN FUGIR LES ÀNIMES?


En els morts se'ls col·locava un òbol (moneda de l'època) a la boca. Aquesta moneda era per pagar el viatge del seu ànima a l'Avern, el qual sempre feia  
Charon , que consistia a travessar  els aigües de llacuna Estígia , les quals separaven el mon dels vius i el mon dels morts. Qualsevol mort que no tingues l'òbol faria que la seva ànima anés a la terra sense Descans. Un cop a dalt a l'Avern, allà les ànimes passaven per Judici d'Eac , Minos  i Radamantis .


                           
                                Òbol, la moneda del viatge per l'ànima dels morts

2. CÈRBER A LA TELEVISIÓ

                             
                                   El Cèrber en una pel·lícula de Harry Potter.


                             
                                        El Cèrber en una pel·licula de Scooby Doo.

Neene Mballo
4t ESO

BUST D'HOMER

Homer era un poeta entre el segle VII i VIII (aC) a Grècia. És creu que va néixer a Quios. Segons la llegenda, no sap si Homer va existir realment. També Diuen que va ser un poeta grec al qual s'atribueix l'autoria de la Ilíada i de l'Odissea. A quests dos poemes són els poemes èpics de l'antiga Grècia.
Saben que la vida d'Homer no és sap si va ser real o no, és van dir 7 Ciutats del su Naixement: Colofó, Cumes, Pilos, Ítaca, Argos, Atenes, Esmirna i l'esmentada Quios.
Encara que la vida d'Homer siguin i moltes vides inventades que han arribat fins ara a la nostra informació, hem de saber su famosa ceguesa que era llegendari i novel·lesca.
Homer va ser Presentat com ara un fill d'una òrfena anomenada Creteidas, que el va donar llum a Quios. Va Tenir una vida bohèmia, al cap d'un temps va tenir una malaltia que li va deixar cec. Homer va morir en una illa al (800 aC).


Aristótil contemplant el bust d'Homer, Rembrandt

Ara sabem que Homer és un poeta, parlarem de les Seves Dues obres més importants a l'antiga Grècia. 

La Ilíada  juntament amb l ' Odissea  és tracta de l'obra èpica més important de la literatura grega i la literatura universal. La Ilíada narra Cinquanta-un dies del Novè any de la guerra de Troia. I l ' Odissea  és la Continuació de la Ilíada. Realment hi ha unes Certes Diferències formals entre una obra i L'altra:
  • A l'Odissea hi ha Diferents Escenes, en canvi a la Ilíada només apareix el camp de batalla.
  • L'Odissea recull Altres Personatges mítics populars, a diferència de la Ilíada on només hi ha a els déus olímpics.
  • A l'Odissea a els déus són més propers als humans, és a dir que no son éssers estranys. 
  • A la Ilíada  es parla de temes més morals, com ara el bé i el mal o l'honor. 
Neene Mballo 
4t ESO

21 de març del 2019

ATENA

Atena, coneguda també pel seu nom llatí Minerva, és la deessa de la saviesa, la guerra, la intel·ligència i els artesans.

NAIXEMENT D'ATENA

Atena és la filla de Zeus i Metis. El seu naixement no és gaire comú, més ben dit es bastant peculiar i estrany. La llegenda diu que Gea i Urà ja havien advertit a Zeus que si la seva dona tenia una filla seguidament tindria un fill que el destronaria. Això va fer que Zeus s'empasses a Metis, per tal de que no pogués tenir la filla. Alhora del part Zeus va començar a sentir uns forts dolors dins del seu cap, i va ordenar a Hades que li obris el cap. De la ferida del cap en va sortir Atena ja adulta, amb el seu casc, armadura i llança i també amb la decisió de ser verge. 

Atena amb el seu casc, armadura i llança

CONFLICTE ENTRE ATENA I POSIDÓ

Aquest conflicte va començar quan  es va fundar la ciutat de Polis. La gent havia decidit que el nom de la ciutat havia de fer referència a un déu, i estaven entre dos: Atena i Posidó
Per tal d'escollir-ne un dels dos, els ciutadans van proposar que ells portessin un regal i el que portés el més útil seria l'elegit.
Posidó va fer brotar una font d'aigua salada, i Atena oferir una olivera que donaria aliments a la gent del poble. Així doncs, els habitant van decidir que  finalment el nom de la seva ciutat seria en honor de la deessa Atena. 
Posidó enfadat, va inundar tota la regió. 

ciutat d'Atenes


Berta Dong Reixach
4t ESO

CONSTANTÍ I EL GRAN

Constantí I el Gran va néixer a Naissus, Dàcia el 27 de febrer de 272, i va morir a Ancycrona, Pont, el 22 de maig del 337. Va ser el primer emperador romà que professà el cristianisme. Constantí va rebre el títol d'august per les seves tropes el 25 de juliol del 306 i va governar l'Imperi Romà, el qual es trobava en constant creixement, fins la seva mort. També refundà la ciutat de Bizanci, la qual més tard va anomenar Constantinopolis que significa "ciutat de Constantí", després la declarà la Nova Roma.

Era fill d'un oficial grec, Constanci Clor, que l'any 305 va ésser anomenat August. Un any després mor Constantí i és proclamat emperador per les tropes locals, enmig d'una situació política complicada, agreujada per les tensions amb l'antic emperador Maximià, i el seu fill Majenci. Constantí derrota a Maximià el 310 i al seu fill a la batalla de Ponte Millivio, el 28 d'octubre del 312.
Una tradició afirma que Constantí va tenir una visió abans d'aquesta batalla; mirant al sol, al qual com a pagà donava culte, va veure una creu i va ordenar als seus soldats que posessin en els seus escuts el monograma de Crist, és a dir les dues primeres lletres del nom grec superposades.
Tot i que després va seguir practicant ritus pagans, des d'aquesta victòria es va mostrar favorable als cristians. 
Conjuntament amo Licini, emperador a l'Orient, va promulgar l'anomenat "edite de Milà", afavorint la llibertat de culte. Més tard els dos emperadors es varen enfrontar i l'any 324 Constantí va derrotar Linici i es va convertir en l'únic August de l'imperi.

Constantí va portar a terme nombroses reformes administratives, militars, econòmiques, però sobretot varen destacar les políticoreligioses i en primer lloc les que anaven encaminades a la cristianització de l'Imperi. Va promoure estructures adequades per a conservar la unitat de l'església. Al costat de disposicions administratives eclesiàstiques, va prendre mides contra heretgies i cismes. Va lluitar contra varis cismes per defensar la unitat de l'Esglesia. 
El 330 va canviar la capital de l'Imperi Romà a Bizanci, que va anomenar Constantinoble. 
Bust de l'estàtua colossal de Constantí a la Basílica
Nova de Roma, autor desconegut
Judith Rodríguez Bares
1r Batx


















20 de març del 2019

CONSTANTÍ I

Flavius Valerius Aurelius Constantinus (272-337) conegut com Constantí I, va ser emperador de l'imperi Romà des del 306 fins al 337 Dc. La seva importància ve de que va ser el primer emperador cristià.Tot i que no fou batejat fins al final de la seva vida.

Va néixer a Naissus, l'actual Nis a Sèrbia i va morir a Nicomèdia.
Va ser fill de Constanci I i d'Helena. Va acompanyar el seu pare a Britània on quan va morir el seu pare va ser proclamat emperador per les seves tropes.El seu regnat no fou fàcil, perquè uns sis emperadors li van fer front per establir-se amb el poder. 

Constantí va refundar la ciutat de Bizanci canviant-li el nom a "Constantinoble" la que fins el segle XV devia el seu nom a Constantí. Actualment és anomenada Istambul.

Se'l recorda per haver promulgat l'Edicte de Milà l'any 313. Unes lleis que legalitzaven el cristianisme en l'imperi Romà i que consagraven la llibertat de culte. Això, fou clau en la expansió del cristianisme per Europa. I el desenvolupament de la fe cristiana en el transcurs de la història. Segurament l'adopció del cristianisme es tractava de una tàctica política.  

Va crear el solidus, una moneda que va contribuir a la estabilització de la moneda i que va ser un gran èxit.
La seva política va comportar un creixement dels privilegis de l'alta societat i un augment de la servitud.

Sempre ha estat venerat com a un sant per les Esglésies Orientals.

                              Constantí I el Gran

Podeu trobar informació més detallada Aquí. I escoltar el següent programa.



Martí Grau Alemany 
1r Batx

CIRCE

Circe fou una deessa/bruixa, que vivía a l'illa d'Ea. Filla dels dos grans titans Hèli i Perseis i germana d'Etees, Egea, Pasifae i Calipso.

Circe oferint una copa a Ulisses.
John William Waterhouse
D'aquesta deessa en trobem un mite que apareix en l'Odissea d'Homer que ens diu que després de que Ulisses passés pel país d'Estrígons i s'encaminés juntament amb la seva tropa cap a l'illa de la deessa Circe, Els homes d'Ulisses amb el capdavant d'Euríloc, van decidir endinsar-s'hi per descobrir cada racó d'aquesta, on minuts després van arribar a una vall on hi van trobar un bell Palau, el Palau de la deessa Circe. Tots els homes menys Euríloc, no es van resistir a entrar i un cop dins, s'hi van trobar a la jove Circe que els esperava  hospitalàriament i que els convidà a un banquet. 
I just en el moment en què tots estaven menjant, la deessa agafà la seva vareta i un per un, va convertir a tots els homes en animals com lleons, gossos, tigres... i els va tancar amb altres animals en uns estables. Euríloc que ho havia vist tot des de fora, va córrer a explicar-li el que havia presenciat a Ulisses.
Quan aquest se'n assabentar va decidir anar a salvar als seus homes i de camí cap al Palau se li aparegué el déu missatger Hermes que li va dir el secret per vèncer la màgia de la deessa, que consistia en afegir una planta anomenada Moly a qualsevol menjar o beguda que aquesta li oferís. Així dons, quan Circe li va donar una beguda a Ulisses, aquest, no es va convertir en animal, seguidament va treure la seva espasa i va fer prometre a la deessa que deixaria els seus homes en llibertat i que a ell, no li faria mal.

Circe envoltada de lleons.

I així va ser, els animals van tornar a la seva figura humana i Ulisses es va quedar a viure durant un temps amb Circe.

Gabriela Núñez

1r batx

19 de març del 2019

DIONÍS

Dionís era fill de Zeus i la mortal Sèmele, déu del vi, l'agricultura i vegetació, però també era conegut com el déu del teatre, per l'emoció i el caos. Organitzava diferents festes i banquets.

                                                              Déu Dionis

Segons el mite, Hera molt gelosa de Sèmele va convènçer-la dient-li que Zeus l'estava enganyant, l'hi deia que ell no era Zeus sinó un mortal que es feia passar per ell i perquè li digues la veritat sobre qui era i demostrar la seva immortalitat havia de preguntar-li que l'hi mostres tot el seu poder i tota la seva esplanador. Zeus per complaure va aperèixer envoltat de llamps i trons els quals van provocar la mort immediata de Sèmele.
Llavors saben que Sèmele estava embarassada del seu futur fill, Zeus ràpidament l'hi arrencar el nadó encara viu del ventre perquè pogués completar la gestació. Amb l'ajuda d'Hermes se'l cosir a la cuixa, on sis mesos més tard va poder néixer.
Despès del naixement de Dionís, Hera molt enfadada ordenar els tirans que matessin el petit i el tallessin a trossos. Aquests van complir les ordres d'Hera, el mataren, el tallaren a trossos i el ficaren a bullir en una caldera dels tirans. 
Rea, l'àvia de Dionís va unir totes les seves restes i el va tornar a la vida.


Anna Canadell
4t ESO

ÈDIP REI de SÒFOCLES

Èdip Rei, de Sòfocles, és una tragèdia grega que pertany al cicle tebà, on s'explica la història dels Labdàcides, una dinastia fundada per Làbdac, el pare de Laios i avi d'Èdip. 
Tot i que hi ha hagut moltes versions diferents i moltes d'elles contradictòries, explicaré la que té més semblança a la història de Sòfocles. 
Èdip Rei, de Sòfocles

Tebes era una ciutat maleïda des del principi del seu origen, una característica que marcarà tots els que siguin reis d'aquesta ciutat. 
Quan Laios, pare d'Èdip, torna a Tebes per recuperar el tron que legítimament li corresponia, arrossegava la maledicció de Pèlops, per haver raptat i violat el fill Crisip del rei d'Èlide. 
L'oracle de Delfos va predir que Laios moriria a mans del seu futur fill, i així és com decideix imposar-se una castedat forçosa. Tot i que, una nit es deixa endur per l'impuls eròtic i Iocasta, la seva dona, queda embarassada. Endut per la por del que havia predit l'oracle, ordena abandonar el nadó a les muntanyes del Citeró, però abans d'abandonar-lo va perforar-li els peus perquè així ningú no volgués acollir-lo. Però encara així, un pastor va trobar el nadí i el va portar als seus amos, que decideixen fer-lo passar pel seu fill i l'anomenen Èdip, que en grec antic, significa "el dels peus inflats". 
Quan Èdip va complir 18 anys, un home que anava borratxo li va explicar que els reis no són els seus veritables pares, i preocupat, els interroga. Aquests van negar que la versió d'aquell home fos veritat, però no aconsegueixen convèncer-lo. Així que decideix visitar l'oracle de Delfos, per preguntar-li quin era realment el seu origen. El noi, en sentir i descobrir el seu orígen i el seu destí, s'espanta molt, ja que l'oracle prediu que acabarà assassinant el seu pare i casant-se amb la seva mare. 

Èdip abandona la ciutat, creient així que evitarà que es compleixi la maledicció. Però en fer-ho, es trobà en una cruïlla de camins, on coneix a un senyor acompanyat per cinc servents que el tracten amb menyspreu. Èdip en veure aquella injustícia, perd el control i els mata: només se salva un dels criats, que aconsegueix escapar. Èdip, sense adonar-se que en aquell moment s'havia començat a complir la predicció de l'oracle, va continuar el seu camí. 

Arriba a Tebes, una ciutat que està sent atacada per un monstre anomenat Esfinx. En aquest enllaç podeu trobar la història de l'esfinx, i el que va passar amb Èdip i aquest detalladament. 
Èdip i l'esfinx


Èdip aconsegueix resoldre l'enigma, i Creont, després de saber sobre la mort de Laios , ofereix el tron i la mà de la seva germana Iocastra per compensar-lo per haver vençut a l'esfinx. 
Èdip és portat a com a nou rei a Tebes i allà es casa amb Iocasta, i tenen dos fills i dues filles: Etèocles, Polinicies, Antígona i Ismene. Durant uns anys va viure feliçment a la ciutat, fins que arriba una gran plaga mortal i s'adona que ell és el culpable de la mort del rei, i d'haver-se casat amb la seva mare. Embogeix i s'arrenca els ulls, mentre que Iocasta es suïcida. 



Alba Riera
1r batx

ELS CONCURSANTS D'OT 2023 SI FOSSIN DÉUS DE L'OLIMP

El passat 19 de febrer va ser la final de la dotzena edició d'Operación Triunfo. Des de finals de novembre, per les xarxes socials, nomé...

Popular Posts