Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2025

EL VIATGE D'ORFEU A L'HADES

Imatge
  El mite d'orfeu i Eurídice és un dels més coneguts i emocionants de la mitologia grega. Parla sobre l'amor, la pèrdua i l'esperança, però també sobre els límits dels humans davant el destí i els déus. Aquesta història ha inspirat poetes, músics i artistes durant segles, i continua sent un relat poderós i trist. Pfreu era fill de la mua Cal·líope i d'un rei traçi. Se'l considerava el millor músic del món antic: tocava la lira amb tanta bellesa que podia fer que els arbres es moguessin i els animals s'aturessin a escoltar. La seva música era màgica, capaç de calmar el dolor, encisar els éssers més salvatges i fins i tot commoure els déus. Ofreu es va enamorar perdudament d'Eurídice, una nimfa del bosc. Però poc després de casar-se. ella va morir enverinada per la mossegada d'una serp mentre fugia d'un home que la perseguia. Trecat pel dolor, Orfeu va decidir fer una cosa mai vista abans: baixar al món dels morts. l'Hades, per recuperar-la Amb la ...

LA PUBLICITAT A L'ANTIGA ROMA

Imatge
Quan pensem en publicitat avui en dia, ens ve al cap anuncis moderns, vídeo, imatge; però la veritat és que ja existia a l'antiga Roma. Els romans utilitzaven tècniques que sorprenentment son similars a les d'avui en dia per influir en la població i vendre serveis. ELS ANUNCIS EN PARETS I MURS: "EL PRIMER MARKETING" A les grans ciutats d'aquella època com era Pompeia, s'han trobat moltes inscripcions i dibuixos als murs que anunciaven des de espectacles de gladiadors fins a tavernes o productes comercials. Aquests missatges eren coneguts com programmata , que bàsicament eren cartells publicitaris escrits a la pedra. Hi havia dos tipus de anuncis en aquest "format": · ANUNCIS COMERCIALS : molts propietaris de les botigues pintaven la paret exterior de la seva botiga amb els productes i els seus preus, tècnica similar sinó idèntica a avui en dia. · PROPAGANDA ELECTORAL : els candidats a càrrecs polítics pagaven a artistes per pintar murals amb els seus...

EL MITE DE TESEU I EL MINOTAURE

Imatge
A l'antiga Creta, el rei Minos governava amb poder i temor. Segons el mite Minos va ofendre Posidó al no entregar-li un toro blanc que li havien enviat els Déus. Com a càstig, Posidó va fer que Pasífae, esposa de Minos, s'enamorés del toro blanc. Van tenir un fill, i d'aquesta unió va néixer el Minotaure, una criatura monstruosa amb cos d'humà i cap de tot. Minos, avergonyit va ordenar construir un laberint per aquesta criatura, va ser construït per l'arquitecte Dèdal per tancar-hi el minotaure i que no pugués sortir mai. Cada any el rei Minos exigia a Atenes un sacrifici de set nois i noies per alimentar al minotaure, en venjança pel seu fill mort Androgueu a mans dels atenencs. Teseu,  Antonio Canova (1781) L'arribada de Teseu Teseu, príncep d'Atenes i fill del rei Egeu, no va voler acceptar aquest sacrifici. Es va oferir com a voluntari per anar al laberint amb la promesa de matar al Minotaure i posar fi a aquest horror. Abans de marxar, Teseu li va dir a...

LA MÚSICA I LA DANSA A L'ANTIGUA GRÈCIA

Imatge
A l'Antiga Grècia, la música i la dansa eren molt importants en la vida quotidiana. S'utilitzaven en festes, cerimònies religioses, espectacles i fins i tot en l'educació. Els grecs pensaven que la musica tenia un gran poder i ajudava a millorar la ment i l'anima ELS INSTRUMENTS MUSICALS GRECS Els grecs tocaven diversos instruments, els mes populars: La lira: era un instrument de corda semblant a una petita arpa. Es tocava amb les mons i sovint acompanyava els poetes quan recitaven versos. La lira era molt valorada i s'ensenyava a les escoles. Imatge d'una Lira L'aulos: Era  un instrument de vent fet de canya o os. Tenia dos tubs i es bufava per fer sons forts. L'aulos s'utilitzava en festivals i en rituals religiosos Foto de l'aulos la cítara: Semblant a la lira, però mes gran i amb un so més poderós. Es tocava en grans esdeveniments i també en competicions musicals Imatge de la cítara Els tambors i les panderetes: Acompanyaven la dansa i la ...

EL MITE D'ARIADNA I EL LABERINT DEL MINOTAURE

Imatge
Tot comença amb una historia una mica fosca. El rei Minos de Creta va rebre un toro blanc com a regal del déu Posidó, amb la condició que l'oferís com a sacrifici; Però Minos va desobeir, i això va enfurir Posidó, que va fer que Pasífae, esposa de Minos, s'enamorés del toro. D'aquesta unió va néixer el Minotaure, una criatura meitat home i meitat toro. Incapaç de matar-lo, Minos va ordenar al famós artesà Dèdal que construís un laberint tan complex que ningú pogués escapar-ne. El tribut d'Atenes i la valentia de Teseu Després d'una guerra amb Atenes, els atenesos van haver de pagar un tribut horrible: cada cert temps havien d'enviar set nois i set noies per ser sacrificats al Minotaure. En una d'aquestes ocasions, Teseu, fill del rei Egeu, es va oferir per anar-hi amb l'objectiu de matar el monstre i posar fi a aquesta atrocitat. Adriana i el fil del laberint A Creta, Teseu va conèixer Ariadna, la filla de Minos, que va quedar fascinada per la seva valen...

PERSEU I MEDUSA

Imatge
  El mite de Perseu i Medusa és una llegenta intensa que ens parla de coratge, astúcia i sacrifici. Aquesta història, una de les més famoses de la mitologia grega, ens mostra com un heroi pot vèncer una criatura temible mitjançant la intel·ligència i l'ajuda divina. Perseu era fill de Zeus de Dànae, una princesa mortal. Criat en secret després que el seu avi intentés evitar que una profecia es complís, el jove va créixer fort i valent. Quan el rei Polidectes, que desitjava casar-se amb la seva mare, el va enviar a buscar el cap de la Gòrgona Medusa com a prova impossible, Perseu va acceptar el repte sense saber el perill que afrontava. "Perseu amb el cap de Medusa"  Medusa era una de les tres Gòrgones, però l'única mortal. El seu aspecte era terrorific: cabells de serp i una mirada capaç de convertir en pedra qualsevol que l'atrevís a mirar-la directament. Però Medusa no sempre havia estat un monstre. En algunes versions del mite, havia estat una bella sacerdotess...

I... PARLANT DEL REI DE ROMA

Imatge
Aquesta expressió, parlant del rei de Roma , é s una expressió que es fa servir molt sovint avui en dia. Aquesta s'utilitza quan s'està parlant d'una persona i, de sobte, aquesta apareix. Aquesta expressió és molt comuna d'escoltar, però sobretot en la seva forma abreujada hablando del rei de Roma. ORIGEN HISTÒRIC L'expressió hablando del rey de Roma, por la puerta asoma  té origen en un episodi on els papes es van traslladar a la ciutat francesa d'Avinyó durant el segle XIV. En aquells moments el papa no passava per el seu millor moment parlant de popularitat, degut en part al gran poder que acumulava. Per això al cap de l'Església romana se'l va anomenar roí de Roma, la paraula   roí    es referia al papa ja que la ciutat mai va tenir rei .  Finalment la paraula   roí   va passar a significar la paraula rei.                                     ...

LA DEMOCRÀCIA A ATENES

Imatge
La democràcia a Atenes és un dels èxits més destacats de l'antiga Grècia i un model polític que va assentar les bases de moltes democràcies modernes. Aquest tipus de política es va fer servir a Atenes durant el s. V aC sota el lideratge de figures com Soló, Clístenes i Pèricles. Abans de la democràcia, Atenes estava governada per un sistema aristocràtic controlat per l' eupàtrida (noblesa terratinent). Les tensions socials van sorgir degut a la desigualtat econòmica, la concentració de terres i els deutes que obligaven a molts camperols a l'esclavitud. Soló, el 594 aC va introduir reformes que van abolir l'esclavitud per deutes, van redistribuir terres i van establir drets bàsics pels ciutadans pobres. Tot i això, no va aconseguir crear una democràcia plena. Per la seva part, Clístenes, el 508 aC, va aconseguir ser a dia d'avui considerat el pare de la democràcia. Va dividir Atenes en demos  (districtes locals) i va crear un sistema basat en la participació directa...

EL MITE D'AFRODITA I ARES

Imatge
Ares, el deu de la guerra, és conegut per la seva força i valentia. És fill de Zeus i Hera . Tot i ser un dels dotze déus olímpics, no era molt estimat pels grecs, ja que se'l considerava una persona cruel i molt imprudent. Afrodita, la deessa de l'amor i la bellesa, és coneguda per la seva bellesa i el seu poder per despertar l'amor, tant en déus com en humans. Estava casada amb Hefest, el deu del foc i la forja, però no sentia res cap a ell, ja que el seu matrimoni va ser obligat, per això Afrodita buscava consol en altres amants. Hefest, el deu del foc i la forja, és conegut per la seva habilitat com a artesà. Va ser creador d'armes i armadures, com el casc d'Hades i l'escut d' Aquil·les . Tot i ser molt respectat, tenia un aspecte físic que no encaixava amb els altres deus, era coix i per tot això li feien burles.  Ares , 1639,Velázquez, Diego Rodríguez de Silva Y, Museu del Prado Afrodita , 150, Anònim, Museu del Prado Vulcà forjant , 1636-1638, Ruben...

EL PAPER DE LA DONA EN LA SOCIETAT GREGA I ROMANA

Imatge
  GRÈCIA La dona no solia participar de la vida pública, dedicant-se a cura de la llar i dels fills. En el cas de la dona rica, organitzava també la feina del personal de servei i realitzava activitats com teixir, bordar o cosir. A més, participava a algunes festivitats i podia sortir a parlar amb les veïnes. A Esparta, les nenes començaven la seva educació als 7 anys amb un entrenament físic, i a partir dels 12 anys ja eren ensenyades la cura dels fills, mentre que Atenes les nenes es queden a casa aprenent les tasques domèstiques fins als 16, quan ja podien contraure matrimoni. Tot i tenir diferències, tots dos models educatius són incomparables amb l'educació completa que rebien els homes.  Un cop arribada l'edat del matrimoni, els anys, els pares de les joves les comprometien amb homes d'entre 30 i 32 anys, als quals els lliurava un dot, és a dir, una quantitat de diners com a garantia. En cas de divorci, l'home ho tenia més fàcil ja que aquest només havia de tornar...

LES SATURNALIA

Imatge
Les Saturnalia eren una de les festes més importants de l'antiga Roma. Se celebraven cada any entre el 17 i el 23 de desembre, en honor a Saturn, el déu de l'agricultura i de la collita. Aquesta festivitat marcava el final dels treballs agrícoles i el començament d'un període de descans i diversió. Habitants romans celebrant les Saturnalia TRADICIONS DE LES SATURNALIA Durant les Saturnalia , la societat romana es deixava portar per l'esperit de celebració:  - Inversió de rols: Els esclaus rebien un tracte igualitari, fins i tot podien ser servits pels seus amos, simbolitzant una pausa en les jerarquies socials. - Decoracions: Les cases s'omplien de branques  verdes i es col·locaven llums i garlandes que recordaven la fertilitat i la vida.   - Banquets: Les famílies s'ajuntaven per celebrar grans àpats, plens de menjar i beguda, en una atmosfera de joia i germanor. - Regals: Els romans intercanviaven petits obsequis com figures de fang, espelmes o productes agr...

LES CIUTATS SUBMERGIDES A L'ANTIGA GRÈCIA

Imatge
A l'antiga Grècia hi van haver diferents ciutats que en la seva època van ser bastant importants, totes per causes geològiques, sobretot terratrèmols, i van quedar enfonsades. Segons la mitologia, algunes diuen que havien quedat en aquest estat degut a la fúria del déu Posidó, qui havia castigat els ciutadans per embrutar el mar i pertorbar la pau dels animals marins. 1. Pavlopetri :  És una de les ciutats submergides més antigues del món. Es troba al sud de Grècia, a la regió de Lacònia, a la badia de Vatika.  Té més de 5.000 anys d'antiguitat i era un lloc molt important per al comerç de l'època . El seu nom, Pavlopetri, significa "pedra de Pau", en referència a Sant Pau. La ciutat va ser descoberta l'any 1967 per l'oceanògraf Nicholas Flemming.  Actualment les restes de la ciutat es troben a 4 metres sota l'aigua, i gràcies a tecnologies modernes com el sonar i les imatges subaquàtiques, els arqueòlegs han pogut veure molts detalls de la ciutat, co...

EL CÀSTIG DE SÍSIF

Imatge
Sísif era el rei de Corint, conegut per la seva intel·ligència i astúcia. Sovint utilitzava aquestes habilitats per desafiar els déus, guanyant-se la seva ira. Un dels esdeveniments que el van condemnar va ser quan va descobrir que Zeus havia segrestat Egina, una nimfa i filla d'Asop, el déu dels rius. Quan Asop va arribar a Corint buscant la seva filla, Sísif li va oferir una solució: revelaria el parador d'Egina a canvi d'una font d'aigua dolça per a la ciutat. Asop va acceptar l'acord i Zeus, enfurismat per la traïció de Sísif, va planejar un càstig exemplar. Però Sísif no es deixava atrapar fàcilment. Quan Zeus va enviar Tànatos, la personificació de la mort, per acabar amb ell, Sísif el va enganyar. Amb la seva habilitat, a encadenar a Tànatos i el va tancar, impedint que ningú morís durant aquell temps. Això va alterar greument l'ordre natural, i Hades, el déu de l'inframon, va exigir a Zeus que resolgués la situació. Zeus, en resposta, va enviar Ares,...

LA LLIGA DE DELOS

Imatge
Després de les guerres mèdiques , en les que els grecs van derrotar a l'imperi persa, les ciutats-estat gregues es van adonar de què necessitaven organitzar-se de tal manera que es poguessin protegir entre elles en cas que fossin atacades. això va donar lloc a la Lliga de Delos, una aliança militar i política formada al 478 aC.  L'objectiu de la Lliga era unificar recursos i forces per poder tenir una flota capaç de defensar les polis gregues. El nom de la Lliga ve de l'illa de Delos, el lloc on es guardaven els recursos comuns, en el que cada ciutat contribuïa amb diners o altres recursos. La ciutat-estat d'Atenes, amb el seu gran poder militar, va assumir el lideratge de l'aliança. Illa de Delos Els primers anys de la Lliga van aconseguir importants èxits, com alliberar algunes ciutats que estaven sota el domini dels perses i assegurar les rutes comercials estratègiques. Tot i això, la relació d'Atenes amb les altres ciutats va anar canviant, ja que Atenes va ...

LA CAPSA DE PANDORA

Imatge
Tots hem sentit a parlar en alguna ocasió de l'expressió "obrir la capsa de Pandora", i la majoria no saben que aquesta dita prové d'un mite grec, que ens explica les conseqüències de la curiositat danyosa i el naixement dels mals del món, com també l'esperança. Com n'hi ha moltes versions d'aquest mite, a continuació explicarem la versió més coneguda i habitual: Pandora va ser la primera dona humana, creada per Hefest per ordre del deu dels déus, Zeus. La seva creació va ser per obeir el desig del rei de l'Olimp de venjar-se de Prometeu.  Va ser dotada per moltes qualitats i virtuts de diferents deus, incloses la capacitat de seduir i mentir.  Zeus va fer que Pandora i el germà de Prometeu, Epimeteu , es coneguessin i que amb el temps es cassessin. Un dia, Pandora va rebre una capsa per part de Zeus, en la qual es trobava tancada totes les coses malignes del món, juntament amb les instruccions de mai obrir-la. No obstant això, una de les seves qualit...