Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2014

EL CAOS: L'ORIGEN DEL MÓN

Imatge
La cultura grega per explicar l'origen i la creació del món va utilitzar la mitologia. El mite és un relat tradicional que narra uns fets extraordinaris o la història d'uns personatges excepcionals en un temps llunyà. Els protagonistes dels episodis són déus o éssers emparentats amb la divinitat.


A la Grècia antiga, els poetes eren els encarregats de transmetre el saber mitològic. El poeta Hesíode (del s.VIII a.C.), narra l'origen de l'Univers mític partint d'una massa anomenada Caos. D'ell van néixer Gea (la Terra, la divinitat més venerada en l'antiguitat), Tàrtar (situat al fons de la terra), i Eros (el més bell entre els déus immortals). De Caos també van sorgir Èreb (tenebres infernals) i la negra Nit, i d'aquesta l'Èter (el cel superior) i el Dia.

Gea, mare de l'Univers, va engendrar Urà, les grans muntanyes (seu de les Nimfes dels boscos), i Pontos (el mar).
D'aquesta manera es va crear el món. Els déus vigilaven que aquest ordre continu…

ILERDA

Imatge
Hi ha poca coneixença de l'antiguitat d'Ilerda, ja que no hi ha gaire investigació sobre ella comparat amb altres ciutats romanes. Encara que les recents excavacions arqueològiques que s'han fet a ala ciutat durant aquest últims deu anys han ajudat a fer-se una idea més àmplia de com era Ilerda en la seva època romana.
Ilerda estava situada en un lloc estratègic perfecte. Es localitzava  en un encreuament de camins, amb el riu Segre (important vida de comunicació) i podien vigilar tota la plana del Segrià des del Turó de la Seu. No se sap del cert quin paper va tenir la ciutat ni en el món romà ni en l'ibèric, ja que una bona part de la zona del Segre i de la Cinca estava poblada pel poble dels ilergets.

Ilerda
Ilerda abans de ser romana va estar habitada per els ibers, aquest anomenaven a la ciutat Ilirtda que significava ciutat del llop, d'aquí que el símbol de la ciutat sigui un llop. El seus orígens van ser a l'any 500 aC i va ser fundada al segle I a.C. Ilerda …

EL DESTÍ DE JÚPITER

El destí de Júpiter és una pel·lícula de ciència i ficció dels directors Lana i Andy Wachowski, dos germans. 
Júpiter Jones (Kunis) va néixer sota un cel nocturn, amb senyals que predeien que estava destinada per a grans coses. Ara que és adulta, Júpiter somia amb els estels, però es desperta en la freda realitat d’un treball dedicat a la neteja i una carrera de mala sort sense fi. Només quan Caine (Tatum), un caçador exmilitar genèticament modificat, arriba a la Terra per buscar-la, Júpiter comença a albirar el destí que ha estat esperant per ella tot aquest temps. La seva genètica la marca com la propera a la línia d’una extraordinària legat que podria alterar l’equilibri del Cosmos. 




Júpiter a la mitologia romana
Júpiter (Iuppiter) ; mitologia romana 
Zeus; mitologia grega
Tinia ; mitologia etrusca
A la mitologia grega, Zeus és el “pare dels déus i dels homes”. És el fill de Cronos (Saturn en la mitologia romana) i Rea. Va lluitar contra el seu pare amb el suport de la resta de déus i …

ATENA I ARES

Imatge
Atena és la filla de Zeus i de Metis. És la deessa de la guerra, va armada amb un casc, una llança i una ègida. A més a més és la deessa de la saviesa i de la raó. Li estava consagrada l'òliba que per la seva mirada fixa representa la saviesa.
Quan Metis estava embarassada, Zeus se la va empassar perquè un oracle havia predit que, si Metis infantava una nena, després naixeria un fill que li prendria el domini del cel.
Després d'empassar-se a Metis, Zeus va començar a tenir mal de cap i li va demanar a Hefest que li obris el cap amb una destral. En fer-ho, en va sortir una noia armada que va deixar anar un fort crit de guerra: era Atena.
Va ajudar molts herois, entre els quals destaquen Ulisses, Aquil·les i Perseu. El temple del Partenó, un lloc de culte i de grans celebracions, com ara les festes de les grans Panatees, que recordaven el naixement de la deessa, li va ser consagrat consagrat. 

Ares, el fill legítim de Zeus i d'Hera, és el deu de la guerra. Se'l representa am…

LES CINC EDATS DE L'HOME D'HESÍODE

Imatge
Hesíode (s. VII a.C.) va ser un poeta grec que va escriure una obra anomenadaTreballs i Dies. En ella, entre moltes altres coses, dividia la història de la humanitat fins al moment en cinc edats, que són les següents:
OR: Els homes van ser creats pels déus, i vivien entre ells, en pau, sense haver de treballar. La terra els donava tot el que necessitaven, i sempre era primavera. Vivien molt de temps i es mantenien sempre joves. Quan morien, enmig d'un son pacífic, es convertien en esperits anomenats daimons i vagaven per la terra. Regnava Cronos. 
PLATA: Regnava Zeus, fill de Cronos. Les estacions van ser dividides en quatre. Els humans d'aquesta raça vivien uns cent anys essent nens, i després eren adults un temps abans de la mort, etapa que malgastaven discutint entre ells. Quan morien, es convertien en "esperits beneïts" de l'Infern.Era gent estúpida i immadura. Es negaven a adorar els déus, cosa que féu enfadar a Zeus i per aquesta causa els destruí. 
BRONZE: Ze…

LA TORRE DEL PRETORI

Imatge
El Pretori ha estat, i és, un dels edificis més emblemàtics de Tarragona. Va ser construïda el segle I dC. 
Originalment allotjava les escales que comunicaven la ciutat baixa amb el fòrum provincial, a través del circ, amb el qual es comunica per passadissos subterranis: 
Accés al circ 
Segles més tard, amb la restauració de la ciutat el 1129, la torre es va adequar com a residència d'un dels senyors de la ciutat: el normand Robert Bordet, el qual va esdevenir príncep de Tarragona. 
Pere III, el Cerimoniós, anys més tard, va reformar significativament el palau amb la construcció d'un nou pis, la sala gòtica. La seva situació privilegiada va convertir-lo en un punt clau de vigilància contra la pirateria.


Sala gòtica (segon pis)

El castell va deixar de ser residència reial al segle XV i a partir del segle XVI es va convertir en caserna i dipòsit de material bèl·lic.

Més enllà de l’època romana i visigòtica, va ser utilitzat com a centre de reclusió amb el nom de Quarter del Rei a mitja…

L'AQÜEDUCTE DE LES FERRERES

Imatge
En l'època de l'Imperi Romà l'aigua dels rius, pous, fonts i cisternes era insuficient per a les necessitats creixents de la ciutat. Per aquesta raó, al segle I d.C. es van construir aqüeductes per assegurar la provisió d'aigua necessària des dels rius més propers fins a la ciutat. A Tàrraco el Francolí i el Gaià conduïen l'aigua fins a la ciutat. El que conduïa l'aigua des del riu Francolí fins a la ciutat romanaés el famós aqüeducte de les Ferreres, també conegut com el Pont del Diable. Aquest aqüeducte va estar en funcionament fins l'edat mitjana. Era el més llarg i ara encara es conserva un tram d'uns 200m, elevat fins a 26m per mitjà de dues fileres d'arcs, per creuar un barranc. L'altra part de la conducció, que ja no es conserva, es mantenia a nivell de terra, primer paral·lela a la llera del riu i després resseguint les corbes de nivell.


La construcció d'aquest aqüeducte va servir per celebrar l'acabament de les guerres a la penín…

VENUS DE MILO

Imatge
La Venus del Milo va ser descoberta per un pagès de la petita illa de Milo (Grècia)  a l'any 1820. Va ser creada en honor a la deessa "Afrodita" i hi ha una gran quantitat d'interpretacions en referència de la absència dels seus braços. 
La Venus de Milo és una de les grans escultures de la història de l'art grec i el seu autor és anònim, encara que se li atribueixi la creació a Praxíteles. No hi ha una data concreta de quan es va crear però es calcula que es va fer a finals del segle II AC en honor a "Afrodita", la deessa de l'amor i la bellesa. Originàriament, la estàtua era considerada del període clàssic de la escultura grega, però avui en dia la seva data se li atribueix molt més tard, al 100 a.C, i es creu que es una sofisticada combinació d'estils anteriors: 
El cap de la deessa és pròpia del segle V a.C, la seva nuesa es creu que és del segle IV a.C. i la seva postura en espiral (apresa gràcies a la professora de dibuix, Imma Vall)  amb múlt…

ATENA

Imatge
En la mitologia grega Atena, Minerva en la romana, és la deessa de la saviesa i de l’artesania, com també de l’estratègia en la guerra i de la civilització. Es també la protectora de la ciutat d’Atenes, d’on li prové el nom, i és una de les sis deesses del Panteó grec. És filla de Zeus i Metis, una nimfa. Els seus atributs són l’arc, la lira i el llorer. L’animal que la simbolitza és l’òliba i la seva planta és l’olivera. El Partenó d’Atenes és el seu homenatge més resplandent. Atena és una deessa guerrera, mai va ser nena, ni va tenir cap parella o amant. Sempre va mentenir-se verge.
EL NAIXEMENT D’ATENA
El naixement d’atena és el més curiós de la seva vida.  Urà i Gea van advertir a Zeus de que si Metis tenia una filla i després tenia un fill, aquest el destronaria. Quan Zeus es va adonar que la seva dona estava embarassada se la va empassar sencera quan Metis estava embarassada d’Atena. Al moment del part  Zeus va patir un terrible mal de cap, tan fort que va ordenar a Hefest que l…