CLÀSSICS A LA ROMANA

Hi va haver una època en que els homes van deixar de tenir por als déus,  i adorar-los. Ja no els hi tenien respecte i es barallaven ja que no podien viure junts. I és així quan Zeus es va enfadar molt i va decidir acabar amb la raça humana amb un gran diluvi com a càstig pels seus crims.  Durant nou dies i nou nits va ploure molt. La terra va quedar destrossada i els éssers humans també, excepte dos, un home i una dona que van ser triats per Zeus. Ella va ser escollida pel seu amor als déus i ell pel seu amor a la justícia. Estem parlant de Deucalió i Pirra. Deucalió era fill de Prometeu, I Pirra era la seva esposa i filla se Pandora i Epimeteu.                                                         Deucalion and Pyrrha , Peter Paul Rubens Prometeu va aconsellar al seu fill que construís una gran arca per ell i la seva esposa i l'omplís de provisions, i així ho va fer. Deucalió i Pirra van estar navegant amb l'arca durant nou dies per damunt de la terra inundada, fins que va

Eos (els romans l'anomenaven Aurora) era la deessa titànica de l'aurora que sortia cada dia per anunciar l'arribada del seu germà Heli, el Sol. Eos obria les portes del cel perquè el seu germà pogués passar amb el seu carro i donar llum al dia. Era filla de Hiperió i Tea i germana del Sol (Heli) i la Lluna (Selene). Eros era una deessa que va tenir molts amants i amb ells també va tenir molts fills. Amb Èol, el guarida dels vents, va tenir a tots el vents i les estrelles. Més tard Eos va segrestar Cèfal i Tità per a que formessin part de la seva llista d'amants que era molt llarga ja que Afrodita en un atac de gelosia la va condemnar a només poder sentir atracció cap a la joventut.   Tità, tot i ser segrestat, va ser el seu marit més fidel. Eos estava molt enamorada així que va demanar per a Tità la immortalitat, però va oblidar de demanar una cosa més: la joventut eterna. Tità viure eternament però cada cop anava envellint més. Van tenir dos fills Memnón i Ematión .

Desprès de més de 1.500 anys des de que va caure l'imperi romà, seguim tenint característiques culturals que ens apropen a aquesta antiga cultura. La primera característica és el llenguatge. Si be no ens comuniquem de la mateixa manera com ho feien antigament, amb llatí, moltes de les llengües que hi han al món provenen d'aquesta antiga llengua, aquestes són les llengües romàniques  a més a més d'això utilitzem al llatí per els noms científics de plantes i animals. En l'alfabet, també constaven de 26 lletres. Els números romans també segueixen sent presents actualment, els solem utilitzar per referir-nos als segles. També, els noms dels déus romans (la religió romana era politeista ) ens han donat lloc a els noms del planetes que orbiten al voltant del sol.  text en llatí  En segon lloc tenim la moda. Els vestits en l'època romana constaven de togues per els homes i túniques per les dones i tot i que alguns dissenyadors de moda s'han basat en aquesta vestimenta

Hem fet un vídeo interpretant un diàleg en llatí.   -Salve! -Salve! -Quod nomen tibi est? -Mihi nomen est Julià. Quod nomen tibi est?  -Mihi nomen est Elias. Quod nomen sibi est? -Nomen est Miquel et Jordi. -Ut vales? -Optime valeo, gratias ago. Ut vales? -Bene valeo, gratias ago. -Ave! -Ave! Elias Anaaoui Julià Pagespetit 4t ESO

El casament des de els seus inicis sempre s'ha tractat de un pacte social-econòmic.  A l'antiga Grècia cada ciutat era políticament independent, per tant cada una tenia les seves lleis sobre el matrimoni. Perquè el matrimoni fos verídic el pare hauria de cedir permís al pretendent per casar-se amb la seva filla (en el cas de les noies òrfenes les posaven al càrrec d'un oncle o cosí). PER EL NUVI: A l'hora de que un home hages de triar la seva futura dona, havia de fixar-se en 3 elements: 1. El dot donat pel pare de la núvia. 2. La seva suposada fertilitat. 3. Les seves habilitats com a teixidora o una altra ocupació femenina.  Normalment no hi havia límits legals d'edat pel matrimoni, excepte per els matrimonis polítics, on es considerava que l'anticipació de l'edat fèrtil era un requisit per a la classe alta. Moltes dones de 14 o 15 anys es casaven amb homes de més de 30 anys. La poligàmia també era freqüent, ja que els homes rics podien permetre's dive

Medusa és un nom grec que significa "guardiana o protectora". La seva mitologia era un monstre ctònic femení que convertia en pedra aquells que la miraven fixament als ulls. D'altra banda, la sang de la medusa tenia una doble funció, una era per matar i l'altre era per donar vida.  Testa di medusa , Michelangelo Merisi da Caravaggia La seva bellesa va ser tan gran que va enamorar a   Posidó ,  quant sentia que estava enamorat de la medusa va decidir violar-la al temple d'Atena  i es va  quedar embarassada.  Això va provocar una rivalitat entre Atena  i  Posidó. La ira d'Atena va ser tan gran que va envia  P erseu  per matar medusa.  Perseu va complir amb la seva missió, va esperar que medusa s'adormís al cau i volant amb les seves sandàlies va aconseguir ubicar-se per sobre sense mirar-la directament només observant el reflex. La seva mà anava sent guiada per Atena i així va tallar el cap en un sol acte. Però en treure-li el cap van sortir els seus fills

La vestimenta de l'Antiga Grècia estava influenciada per l'estil de l'Orient Mitjà. Va arribar a ser molt senzilla i fins i tot, pràcticament era la mateixa tant per homes com per dones. En primer lloc, la vestimenta grega no tenia costures, més aviat era drapejada. La indumentària dels homes i les dones eren teles de forma rectangular que envoltaven el cos, subjectes a les espatlles amb agulles i lligades a la cintura amb un cordó o cinturó formant una túnica. Al principi, la confecció de les peces de vestir es realitzava amb llana, i gradualment va anar canviant a l'ús del cotó, lli i seda. Això els va permetre crear vestuaris més amples i frescos, i van passar a utilitzar la llana només per fer abrics durant l'hivern. A més, els grecs rebutjaven utilitzar ornaments en els seus vestuaris, igual que la combinació de colors vius estava mal vista i per això utilitzaven tons crus, marfil i beixos. També, solien portar el cap descobert, però en ocasions se'l resgua

 EL JUDICI DE PARIS Tot va començar amb la disputa de Zeus i Posidó per la Nereida Tetis, nimfa del mar. Així doncs, els dos germans van decidir donar la nimfa del mar a un mortal quan van saber per un oracle que el fill de Tetis seria més poderós que el seu pare. Va ser Peleu l'afortunat de tenir-la, però Tetis va ser humiliada i el va rebutjar. Així doncs, l'única cosa que podia fer Peleu era raptar-la. Així que un dia Peleu es va amagar a una cova en que Nereida solia anar. Quan ella va entrar, ell es va llençar sobre i la va agafar.  Es va llençar sobre ella . Tetis es va anar convertint en foc, aigua, vent, tigre, lleó, serp, ocell i finalment en una sípia però Peleu no la va deixar ni un sol moment, així que ella, es va rendir i va cedir el casament. LES NOCES DE PELEU I TETIS Les noces de Peleu i Tetis van ser les més sonades de totes les de l'Antiguitat. Es van celebrar amb la presència de tots els deus olímpics, de les Nereides, germanes de Tetis, les Muses i els C

Hola, som dos estudiants de l'Institut Jaume Callís i avui a la classe de llatí  hem recreat un diàleg amb llatí per posar en pràctica la parla bàsica del llatí. Així que ens hem gravat en parelles mantenint un petit diàleg preguntant el nom, dir com estem i l'acomiadament.  A continuació ho's deixem el guió del petit diàleg: A: Bonum diem! Quod nomen tibi est? P :Bonum diem! Mihi nomen est Petronio, et tuum? A :Mihi nomen est Augustus. Ut vales? P :Optime valeo,gratias. Et tu? A :Bene valeo, gratias. Salve! P :Salve Augustus! Finalment, us deixem el vídeo perquè pugueu veure la nostra pràctica. Núria González Irene Nicole Aillon 4t ESO

Els Jocs Olímpics de l’antiguitat, originalment anomenats simplement els Jocs Olímpics (en grec: Ολυμπιακοί Αγώνες; Olympiakoi Agones), van ser una sèrie de competicions atlètiques celebrades a la ciutat d’Olímpia entre diferents polis de l’Antiga Grècia. Van celebrar-se a Olímpia entre els anys 776 aC i 393 dC. Era un esdeveniment principalment festiu on es reunien els ciutadans per veure com es realitzaven una sèrie de proves esportives que rendien homenatge a les diferents  deïtats de l'època. CONTEXT HISTÒRIC Es van originar fa uns 3.000 anys.  En aquell moment, Grècia no existia com a país, sinó més aviat com una sèrie de ciutats-estat independents sovint en conflicte i en guerra entre ells.  En aquest context, s’organitzaren quatre jocs que es celebraven Delfos, Isthmia i Nemea. Aquests jocs eren celebracions religioses que unien els diferents estats en una celebració en honor dels déus grecs, era una manera de compartir entre ciutats aspectes semblants en la religió sense ne

Aracne era filla del tintorer Idmó, i va néixer a l'Índia. Se la coneixia per la seva gran habilitat de teixir i brodar; tothom l'admirava, i ella ho sabia. S'ho creia tant, que afirmava que era molt millor que Atena, la deessa de, entre altres títols, l'artesania. El seu gran orgull la va portar a desafiar Atena a brodar un tapís, per comprovar qui en sabia més. La deessa va acceptar el repte. Aracne, Paolo Veronese Primer, Atena es va presentar en forma d'anciana per advertir-li del seu mal comportament cap als déus i l'hi va aconsellar que fos més modesta. La jove va ignorar els seus consells i la va contestar amb insults, el què va causar que la deessa, amb ira, es revelés. Seguidament, la competició va començar. Atena va brodar els dotze déus principals de l'Olimp amb tota la seva grandesa i la victòria d'ella mateixa sobre Posidó en els orígens d'Atenes. A part, per advertir encara més a Aracne, també hi ha quatre episodis on humans, que es cre

A classe hem començat amb el vocabulari bàsic per poder tenir una conversació, en llatí. Per posar-ho en pràctica, ens hem grav at en parelles mantenint una conversació, on ens saludem, ens preguntem el nom i ens acomiadem. El nostre va resultar així: El nostre diàleg va ser molt simple, us el deixem aquí a sota per a que el pugueu llegir en cas de que no hageu entès alguna part; - Bonum diem! -Bonum diem, domina! -Ut vales? -Satis bene, gratias ago. Et tu? -Bene valeo, gratias ago. Quod nomen tibi est? -Mihi nomen est Arnau, et tibi? -Mihi nomen est Nour. Vale! -Salve! Nour el Karrouchi i Arnau Giner 4t ESO

Era un gos de 3 caps encarregat de vigilar les portes de l'infern. Se suposa que el seu pare van ser Tifó i la seva mare Equidna, i es creia que era germà de l'Hidra i de la Quimera, entre més animals mitològics. Duia una cua de serp, i sobre el seu llom, portava una crinera feta amb caps de serps, i la seva mirada podia convertir en pedra a tothom. Hades, el déu de l'inframón, el tenia de mascota per evitar que les ànimes no fugissin de l'inframón i perquè els vius no entressin, però les úniques persones que van poder entrar van ser Orfeu, que el va fer dormir amb una música; Eneas, que el va drogar i Hèracles, que el va espantar. Rubens, Hèrcules i Cèrber Orfeu va ser considerat un dels músics i poetes més influents de l'antiguitat. Amb el mític mite sobre l'anada a l'inframÓn per buscar a la seva estimada, Eurídice, va poder que Cèrber, amb la seva lira, dormis per ell poder passar. Eneas va visitar l'inframón, i va tindre l'ajuda de Sibil·la de

Psique era la més petita de tres germanes filles del rei d'Anatòlia, les tres destacaven per la seva bellesa però la més petita, Psique, era la més bonica de totes i talentosa de totes. Es deia que era tant bella que la gent del poble va deixar d'idolatrar a Afrodita com a deessa de l'amor i la bellesa per admirar a Psique.  Això no agradava a Afrodita, no podia suportar el fet de que hi hagués una dona més bella que  ella i sobre li robés el protagonisme. Per aquest motiu va decidir enviar el seu fill Eros (Cupido) ,déu de l'amor, a llançar una fletxa a Psique que la fes enamorar-se de l'home més horrible i desgraciat que trobes sobre el planeta Terra. Però Eros al veure-la va quedar completament enamorat, així mentre Psique dormia va decidir endur-se-la al seu palau on Afrodita no pogués fer-li mal. Des d'aquell dia Eros i Psique cada nit s'estimaven en la foscor. Una nit Psique va explicar a Eros que trobava molt a faltar la companyia de les seves german

Hem creat un diàleg en llatí, en el qual hem mantigut una conversa entre nosaltres dues i ens hem preguntat el nom, què tal ens va tot i quins són els noms d'uns nois que passaven pel davant. -Salve! Quod nomen tibi est? -Bonum diem, mihi nomen est Fatima. -Mihi nomen est Doae. -Ut vales, Doae? -Satis bene valeo, gratias ago. -Quod nomen sibi est? -Sibi nomen est Eva et Leleo. 4t ESO Doae Boussatta Fatima Kachout

Atena o Minerva anomenada pels romans, era filla de Zeus. Era coneguda com la deessa de la saviesa, la guerra i els oficis, era una deessa valenta i la més enginyosa i sàvia dels dotze déus del l'Olímpic.  La deessa neix des del cap del seu pare.  Zeus experimentava un fort aclaparador mal de cap i  Hefest  va utilitzar  una destral per ajudar-li a obrir el cap.  D'aquesta obertura amargaria Atena,  ja com una dona adulta i vestint  armadura.  Els grecs deien que la mare de Atena va ser Metis , Zeus després de relacionar-se amb ella va descobrir que tindria dos fills una seria Atena i l'altre seria qui aconseguiria destronar-lo en el futur, tement que la profecia es compleixi va convertir a Metis en una mosca.  Atena sortint del cap de Zeus Atena va ser una de les tres verges. És a dir, una de les tres deesses com  Hèstia i  Artemisa que no van tenir ni consorts, ni fills i es van mantenir verges. Però Atena era mare, havia considerat com fill a Erictoni D'atenes  . P

Abans   que existís qualsevol cosa, hi havia el caos, la primera manifestació de l'univers. El caos és un espai obert i infinit envoltat per una densa foscor. Del caos van néixer els dos primers titans , Gea i Urà. Aquests dos van procrear els tres Ciclops , els tres Hecatonquirs i la primera generació de titans (dotze titans). N'hi havia dotze titans sis femelles (Rhea, Tetis, Temis, Tea, Mnemosine i Febe) i sis mascles (Océano, Ceos, Creos, Hiperió, Jàpet i el més conegut, Cronos) Prometeu era el fill de Jàpet. Prometeu era considerat creador de la humanitat. Prometeu estimava molt als homes, tant que es va sacrificar per ells. Relleu de marbre que mostra Prometeu modelant els primer humans Prometeu era germà d'Epimeteu, els dos tenien una habilitat que era veure el futur però, Epimeteu el veia amb retràs. Un dia Prometeu va fer un sacrifici en el que havia de repartir un bou entre Zeus i els mortals. Va agafar tota la carn i els intestins i els va amagar sota la pell d

En aquesta entrada hi podreu trobar un vídeo i el diàleg escrit que hem fet a l'assignatura de llatí per començar a entendre i practicar aquesta llengua, com es pot veure mantenint una conversa fent servir un vocabulari molt bàsic per saludar, demanar el nom, l'estat d'ànim i finalment acomiadar-se. Ares: Vale! Bonum diem. Cloris: Vale! Bonum diem. Ares: Quod nomen tibi est? Cloris: Mihi nomen est Cloris, et tum? Ares: Mihi nomen est Ares, ut vales? Cloris: Optime, et tuum? Ares: Satis bene. Cloris: Salve Ares. Ares: Salve Cloris. Raquel Larrubia Gina Rodrigo 4t ESO

Posidó, del nom llatí Neptú, és el déu dels mars, oceans i terratrèmols. Tal com és qui provoca tempestes i naufragis, també és qui protegeix els navegants. Els seus pares són Cronos (Saturn ) qui se'l va empassar només néixer, però més tard va ser rescatat per Zeus, és un dels primers déus. És germà de Zeus i Hades. Es va casar amb Amfitrite  tot i que va acabar sent una de les moltes esposes del déu del mar, Posidó és va enamorar quan va veure a Amfitrite ballar a l'illa de Naxos, el fruit d'aquest amor va ser el ciclop Polifem. Polifem Va estar lligat amb Medusa amb qui va tenir a Pegàs, el cavall alat.  La seva característica principal és el trident i el carro estibat per uns animals que són mig cavall mig serps envoltat de peixos, dofins, Nerdies i tot d'éssers  marins. El retorn de Neptú, J.S Copley Un dels mites d'aquest déu és el mite de l'enfrontament d' Atena i Posidó. El conflicte va començar perquè els dos déus volien el domini d'Atenes. La

Som alumnes de 4t de llatí i hem preparat una petita conversa per practicar el parlar bàsic. De moment només hem après a saludar, demanar el nom i preguntar com estàs. Ara us ho ensenyarem amb un petit vídeo i us deixarem el guió escrit per si vosaltres també voleu practicar! I: Bonum diem! M: Bonum diem! I: Quod nomen tibi est? M: Mihi nomen est Marcus? Et tuum? I: Mihi nomen est Iulia. M: Quod nomen sibi est? I: Sibi nomen est Eros et Apolo. M: Ut vales? I: Satis bene, gratias ago. Et tu? M: Optime, gr atias ago. I: Sum felicem! Ave. M: Ave, Iulia! Amàlia García  Helena Rovira 4t ESO