El casament des de els seus inicis sempre s'ha tractat de un pacte social-econòmic.
A l'antiga Grècia cada ciutat era políticament independent, per tant cada una tenia les seves lleis sobre el matrimoni. Perquè el matrimoni fos verídic el pare hauria de cedir permís al pretendent per casar-se amb la seva filla (en el cas de les noies òrfenes les posaven al càrrec d'un oncle o cosí).
PER EL NUVI:
A l'hora de que un home hages de triar la seva futura dona, havia de fixar-se en 3 elements:
1. El dot donat pel pare de la núvia.
2. La seva suposada fertilitat.
3. Les seves habilitats com a teixidora o una altra ocupació femenina.
Normalment no hi havia límits legals d'edat pel matrimoni, excepte per els matrimonis polítics, on es considerava que l'anticipació de l'edat fèrtil era un requisit per a la classe alta. Moltes dones de 14 o 15 anys es casaven amb homes de més de 30 anys. La poligàmia també era freqüent, ja que els homes rics podien permetre's diverses dones.
Un home també es podia casar amb una dona tenint-la com a recompensa per guanyar en una competició.
PER A LA NÚVIA:
Traient que per a la núvia el matrimoni li era una obligació, el fet de casar-se era el desig que gaire-bé tothom sentia, era una manera de evitar que el patrimoni es dispersés i el nom desaparegués. D'aquesta manera la gent sense fills prenien mesures per adoptar a nens que havien estat abandonats o no desitjats per així tenir una hereu.
Dona grega, Alma Tadema 1869
CERIMÒNIA:
La cerimònia del casament es celebrava a l'hivern, preferentment al gener. Es celebrava en 3 parts la Proaulia, Gamos i Epaulia que es celebraven en 3 dies consecutius.
PROAULIA:
És el moment en que la núvia passa els dies amb el seus familiars preparant-se per el casament i es fan festes (normalment a casa del pare de la núvia). Es fan ofrenes per a déus com Afrodita. Aquestes ofrenes significaven la separació de la infància i el començament de l'edat adulta. També servien per crear un vincle entre la núvia i els déus, que tenien que proporcionar-li protecció durant aquesta etapa.
GAMOS:
Aquet era el dia del casament, consistia amb el trasllat de la núvia a la seva nova casa amb el seu marit. Els rituals del dia començaven en un bany que simbolitzava la purificació i la fertilitat. Després d'això es feia la festa del casament on homes i dones havien de estar asseguts separats i per últim el pas final del casament consistia en l'eliminació del vel de la núvia. Això simbolitzava la fi del trasllat a la família del seu marit.
Vestint a la núvia. 330-3320 aC, M.Pushkin.
Boda de Eros i Psique S.XVI. Giulio Romano
EPAULIA:
L'Epaulia era com una dutxa per els nuvis. Havent rebut el seus regals es preparaven per el seu viatge com a marit i dona.
DIVORCI:
El divorci no era algú comú per l'època, però en cas d'adulteri per part de la dona, la llei sotmetia al marit a la prohibició de dret civils si continuava vivint amb ella de manera que es veia obligat a divorciar-se.
Hi havia altres motius perquè es produís una separació: la dona podia deixar el seu marit o el marit podria rebutjar-la i si la dona creia que el seu marit havia pres aquesta decisió injustament podia presentar una apel·lació a traves del seu tutor.
També a Esparta es creia que la infertilitat d'una dona podia ser motiu suficient per el seu marit de rebutjar-la, per això algunes dones tenien el costum de comprar nens per aquesta manera mantenir el seus marits.
Clarament totes aquestes coses es feien en un temps on el masclisme i el rebuig cap a la dona era algú comú. Avui en dia creiem que el fet de casar-se és per demostrar el nostre amor cap a l'altra persona, quan en realitat el seu origen prové d'un pacte social i econòmic.
Esta bé veure el que passava al passat per entendre millor el que estem vivint al present.
Franny Beltre
1r Batx
