28 de febrer de 2022

EL MITE DE DEUCAULIÓ I PIRRA

Hi va haver una època en que els homes van deixar de tenir por als déus,  i adorar-los. Ja no els hi tenien respecte i es barallaven ja que no podien viure junts. I és així quan Zeus es va enfadar molt i va decidir acabar amb la raça humana amb un gran diluvi com a càstig pels seus crims.  Durant nou dies i nou nits va ploure molt. La terra va quedar destrossada i els éssers humans també, excepte dos, un home i una dona que van ser triats per Zeus. Ella va ser escollida pel seu amor als déus i ell pel seu amor a la justícia. Estem parlant de Deucalió i Pirra. Deucalió era fill de Prometeu, I Pirra era la seva esposa i filla se Pandora i Epimeteu.

                                                       Deucalion and Pyrrha, Peter Paul Rubens

Prometeu va aconsellar al seu fill que construís una gran arca per ell i la seva esposa i l'omplís de provisions, i així ho va fer. Deucalió i Pirra van estar navegant amb l'arca durant nou dies per damunt de la terra inundada, fins que van arribar al mont Parnàs que allà no hi havia perill de les aigües del diluvi.  Zeus va ordenar que les aigües baixessin i que el sol tornés a aparèixer perquè poguessin desembarcar. Deucalió i Pirra van anar a consultar a Temis per saber com trobar altres persones. Temis els va respondre: marxeu del temple, tapeu-vos el cap, afluixeu-vos els vestits cenyits i tireu per l'esquena els ossos de la gran mare. 

Deucalió i Pirra no sabien què és el que havien de fer, van estar pensant una bona estona fins que Deucalió va arribar a la conclusió de que la gran mare era la Terra i els ossos les pedres, i ho van intentar. Així doncs ells mateixos van començar a tirar pedres i, efectivament, les pedres que van ser tirades per Deucalió esdevenien homes i les pedres tirades per Pirra esdevenien dones.


Raquel Larrubia

4t ESO

25 de febrer de 2022

EOS, LA DEESSA DE L' AURORA

Eos (els romans l'anomenaven Aurora) era la deessa titànica de l'aurora que sortia cada dia per anunciar l'arribada del seu germà Heli, el Sol. Eos obria les portes del cel perquè el seu germà pogués passar amb el seu carro i donar llum al dia. Era filla de Hiperió i Tea i germana del Sol (Heli) i la Lluna (Selene).

Eros era una deessa que va tenir molts amants i amb ells també va tenir molts fills. Amb Èol, el guarida dels vents, va tenir a tots el vents i les estrelles. Més tard Eos va segrestar Cèfal i Tità per a que formessin part de la seva llista d'amants que era molt llarga ja que Afrodita en un atac de gelosia la va condemnar a només poder sentir atracció cap a la joventut. 

Tità, tot i ser segrestat, va ser el seu marit més fidel. Eos estava molt enamorada així que va demanar per a Tità la immortalitat, però va oblidar de demanar una cosa més: la joventut eterna. Tità viure eternament però cada cop anava envellint més. Van tenir dos fills Memnón i Ematión. Però més tard, a causa de la condemna d'Afrodita ella mateixa tot i estar molt enamorada, va convertir Tità en una cigala perquè no patís més l'embelliment etern. Diu la llegenda grega que des d'aquell moment Eos plora cada matí i aquestes són les gotes que fan el gebre.

Pietà de Memnón 480-480 a.C


Gina Rodrigo
4t ESO

24 de febrer de 2022

CULTURA A L'ANTIGA ROMA

Desprès de més de 1.500 anys des de que va caure l'imperi romà, seguim tenint característiques culturals que ens apropen a aquesta antiga cultura.

La primera característica és el llenguatge. Si be no ens comuniquem de la mateixa manera com ho feien antigament, amb llatí, moltes de les llengües que hi han al món provenen d'aquesta antiga llengua, aquestes són les llengües romàniques a més a més d'això utilitzem al llatí per els noms científics de plantes i animals. En l'alfabet, també constaven de 26 lletres. Els números romans també segueixen sent presents actualment, els solem utilitzar per referir-nos als segles. També, els noms dels déus romans (la religió romana era politeista) ens han donat lloc a els noms del planetes que orbiten al voltant del sol. 

text en llatí 

En segon lloc tenim la moda. Els vestits en l'època romana constaven de togues per els homes i túniques per les dones i tot i que alguns dissenyadors de moda s'han basat en aquesta vestimenta el que més ha triomfat han estat les sabates. Els romans vestien amb unes sandàlies que encara ara tenen molt de pes en el món de la moda.

sandàlies romanes antigues 


El dret és una de les característiques més importants de l'antiga roma que ens ha deixat per l'actualitat. Les lleis van ser establertes a l'antiga Roma i tot i que segons la posició social variaven van ser un gran pas a l'hora d'establir drets i lleis actuals. Les lleis romanes van ser essencials per crear les lleis actuals en molts països.

L'arquitectura romana també va ésser molt important a l'hora d'innovacions urbanes, com ara els aqüeductes o la manera en què s'organitzen els carrers. També van construir molts temples, arcs de triomf, i molts altres monuments que actualment són visitats i estudiats.  

Aqüeducte de les Ferreres, Tarragona 

El calendari que tenim actualment, ve de la cultura romana. Al principi els romans dividien l'any en 10 mesos per això els noms de setembre, que es forma amb septem que vol dir set, és el setè mes de l'any, octubre ve de octo que vol dir vuit, és el vuitè mes, i així fins el mes de desembre. Els altres mesos, de gener a agost, se'ls dona el nom dels déus del panteó romà. Els noms dels dies de la setmana (dilluns, dimarts...) també venen donats per la cultura romana, el nom els ve de que cada dia se li atorgava a honor d'un déu, el dilluns ve de dies lunae que vol dir "el dia de la lluna", dimarts és el "dia de mart"...

calendari romà 

Laura Rovira 
1r batx 

23 de febrer de 2022

SALVE!

Hem fet un vídeo interpretant un diàleg en llatí.
 


-Salve!
-Salve!
-Quod nomen tibi est?
-Mihi nomen est Julià. Quod nomen tibi est? 
-Mihi nomen est Elias. Quod nomen sibi est?
-Nomen est Miquel et Jordi.
-Ut vales?
-Optime valeo, gratias ago. Ut vales?
-Bene valeo, gratias ago.
-Ave!
-Ave!


Elias Anaaoui
Julià Pagespetit
4t ESO

EL CASAMENT A L'ANTIGA GRÈCIA

El casament des de els seus inicis sempre s'ha tractat de un pacte social-econòmic. 

A l'antiga Grècia cada ciutat era políticament independent, per tant cada una tenia les seves lleis sobre el matrimoni. Perquè el matrimoni fos verídic el pare hauria de cedir permís al pretendent per casar-se amb la seva filla (en el cas de les noies òrfenes les posaven al càrrec d'un oncle o cosí).

PER EL NUVI:

A l'hora de que un home hages de triar la seva futura dona, havia de fixar-se en 3 elements:

1. El dot donat pel pare de la núvia.

2. La seva suposada fertilitat.

3. Les seves habilitats com a teixidora o una altra ocupació femenina. 

Normalment no hi havia límits legals d'edat pel matrimoni, excepte per els matrimonis polítics, on es considerava que l'anticipació de l'edat fèrtil era un requisit per a la classe alta. Moltes dones de 14 o 15 anys es casaven amb homes de més de 30 anys. La poligàmia també era freqüent, ja que els homes rics podien permetre's diverses dones.

Un home també es podia casar amb una dona tenint-la com a recompensa per guanyar en una competició.

PER A LA NÚVIA:

Traient que per a la núvia el matrimoni li era una obligació, el fet de casar-se era el desig que gaire-bé tothom sentia, era una manera de evitar que el patrimoni es dispersés i el nom desaparegués. D'aquesta manera la gent sense fills prenien mesures per adoptar a nens que havien estat abandonats o no desitjats per així tenir una hereu.

                                    Dona grega, Alma Tadema 1869

CERIMÒNIA:

La cerimònia del casament es celebrava a l'hivern, preferentment al gener. Es celebrava en 3 parts la Proaulia, Gamos i Epaulia que es celebraven en 3 dies consecutius.

PROAULIA:

És el moment en que la núvia passa els dies amb el seus familiars preparant-se per el casament i es fan festes (normalment a casa del pare de la núvia). Es fan ofrenes per a déus com Afrodita. Aquestes ofrenes significaven la separació de la infància i el començament de l'edat adulta. També servien per crear un vincle entre la núvia i els déus, que tenien que proporcionar-li protecció durant aquesta etapa.

GAMOS:

Aquet era el dia del casament, consistia amb el trasllat de la núvia a la seva nova casa amb el seu marit. Els rituals del dia començaven en un bany que simbolitzava la purificació i la fertilitat. Després d'això es feia la festa del casament on homes i dones havien de estar asseguts separats i per últim el pas final del casament consistia en l'eliminació del vel de la núvia. Això simbolitzava la fi del trasllat a la família del seu marit. 

Vestint a la núvia. 330-3320 aC,  M.Pushkin.

Boda de Eros i Psique S.XVI. Giulio Romano

EPAULIA:

L'Epaulia era com una dutxa per els nuvis. Havent rebut el seus regals es preparaven per el seu viatge com a marit i dona.

DIVORCI:

El divorci no era algú comú per l'època, però en cas d'adulteri per part de la dona, la llei sotmetia al marit a la prohibició de dret civils si continuava vivint amb ella de manera que es veia obligat a divorciar-se.

Hi havia altres motius perquè es produís una separació: la dona podia deixar el seu marit o el marit podria rebutjar-la i si la dona creia que el seu marit havia pres aquesta decisió injustament podia presentar una apel·lació a traves del seu tutor.

També a Esparta es creia que la infertilitat d'una dona podia ser motiu suficient per el seu marit de rebutjar-la, per això algunes dones tenien el costum de comprar nens per aquesta manera mantenir el seus marits.

Clarament totes aquestes coses es feien en un temps on el masclisme i el rebuig cap a la dona era algú comú. Avui en dia creiem que el fet de casar-se és per demostrar el nostre amor cap a l'altra persona, quan en realitat el seu origen prové d'un pacte social i econòmic.

Esta bé veure el que passava al passat per entendre millor el que estem vivint al present.

Franny Beltre

1r Batx

22 de febrer de 2022

MEDUSA

Medusa és un nom grec que significa "guardiana o protectora". La seva mitologia era un monstre ctònic femení que convertia en pedra aquells que la miraven fixament als ulls. D'altra banda, la sang de la medusa tenia una doble funció, una era per matar i l'altre era per donar vida. 

Testa di medusa, Michelangelo Merisi da Caravaggia

La seva bellesa va ser tan gran que va enamorar a Posidóquant sentia que estava enamorat de la medusa va decidir violar-la al temple d'Atena i es va quedar embarassada. Això va provocar una rivalitat entre Atena i Posidó. La ira d'Atena va ser tan gran que va envia  Perseu per matar medusa. Perseu va complir amb la seva missió, va esperar que medusa s'adormís al cau i volant amb les seves sandàlies va aconseguir ubicar-se per sobre sense mirar-la directament només observant el reflex. La seva mà anava sent guiada per Atena i així va tallar el cap en un sol acte. Però en treure-li el cap van sortir els seus fills del seu cap.

Perseu amb el cap de Medusa, Benventu Cellini

Aquí us deixo un vídeo on ho explica més a fons.


Fatima Kachout
4t ESO

21 de febrer de 2022

LA VESTIMENTA GREGA

La vestimenta de l'Antiga Grècia estava influenciada per l'estil de l'Orient Mitjà. Va arribar a ser molt senzilla i fins i tot, pràcticament era la mateixa tant per homes com per dones.

En primer lloc, la vestimenta grega no tenia costures, més aviat era drapejada. La indumentària dels homes i les dones eren teles de forma rectangular que envoltaven el cos, subjectes a les espatlles amb agulles i lligades a la cintura amb un cordó o cinturó formant una túnica.

Al principi, la confecció de les peces de vestir es realitzava amb llana, i gradualment va anar canviant a l'ús del cotó, lli i seda. Això els va permetre crear vestuaris més amples i frescos, i van passar a utilitzar la llana només per fer abrics durant l'hivern. A més, els grecs rebutjaven utilitzar ornaments en els seus vestuaris, igual que la combinació de colors vius estava mal vista i per això utilitzaven tons crus, marfil i beixos.

També, solien portar el cap descobert, però en ocasions se'l resguardaven amb una mena de gorro de pell anomenat pileo o petàs (un mena barret de feltre).

Entre les principals vestimentes gregues hi podem trobar:

  • Peple: era una túnica de llana lligada a les espatlles amb un fermall, podia ser oberta per un dels costats o tancada. La portaven les dones fins l'any 500 a.C.
  • Quitó: una peça de roba derivada del peple, confeccionada en cotó o lli, que envoltava el cos i se subjectava a les espatlles amb una agulla, quedant obert per un dels costats. Generalment, aquest vestit era més llarg per a les dones que pels homes.
  • Himatió: era un mantell usat sobre el quitó que anava des de l'espatlla esquerra i es recollia pel costat oposat. En cas de guerra, es canviava per una capa anomenada clàmide.


Pel que fa a la vestimenta militar, consistia en una túnica curta, cuirassa metàl·lica que cobria el pit i l'esquena i un casc anomenat beocio com una manera de protecció en els enfrontaments cos a cos.

D'altra banda, a la cultura grega el calçat era una sandàlia elaborada amb cuir i trenada fins els turmells amb petites corretges. Entre les més populars hi havien alguns models com:

  • Crèpida: sandàlia que la sola seguia la planta del peu i anava subjecte amb unes corretges pel taló.
  • Soleá: la sola era de fusta o pell i anaven lligades pel davant. Les portaven tant els homes com les dones.
  • Carbatina: (eren les sandàlies de muntanya fetes de pell de bou i més subjectes per poder caminar millor).

No era molt habitual, però a vegades també portaven complements com braçalets, collarets, corones... Per elaborar els complements utilitzaven diferents materials com fil, espart, petxines, or, pintures... Sobretot l'ornamentació en forma de joies, pentinats elaborats i maquillatge era molt comú en les dones, era molt típic cosir petits ornaments d'or a la roba perquè brillessin mentre es movien.

La finalitat de la vestimenta grega no anava més enllà de cobrir el cos, raó de la seva simplicitat, a més, a sigut un motiu d'inspiració per a molts dissenyadors internacionals.

A continuació, teniu un slideshare amb més informació:

Neus Llovera
1r batx

18 de febrer de 2022

LA GUERRA DE TROIA

 EL JUDICI DE PARIS

Tot va començar amb la disputa de Zeus i Posidó per la Nereida Tetis, nimfa del mar. Així doncs, els dos germans van decidir donar la nimfa del mar a un mortal quan van saber per un oracle que el fill de Tetis seria més poderós que el seu pare. Va ser Peleu l'afortunat de tenir-la, però Tetis va ser humiliada i el va rebutjar. Així doncs, l'única cosa que podia fer Peleu era raptar-la. Així que un dia Peleu es va amagar a una cova en que Nereida solia anar. Quan ella va entrar, ell es va llençar sobre i la va agafar.  Es va llençar sobre ella . Tetis es va anar convertint en foc, aigua, vent, tigre, lleó, serp, ocell i finalment en una sípia però Peleu no la va deixar ni un sol moment, així que ella, es va rendir i va cedir el casament.

LES NOCES DE PELEU I TETIS

Les noces de Peleu i Tetis van ser les més sonades de totes les de l'Antiguitat. Es van celebrar amb la presència de tots els deus olímpics, de les Nereides, germanes de Tetis, les Muses i els Centaures. Però una deessa no va ser convidada: Eris, la discòrdia. Tot i així va anar al casament i per venjar-se, va llençar enmig de tothom una poma d'or, amb la dedicatòria: "per a la més bella". De seguida les tres deesses Antena, Hera i Afrodita  es van començar a barallar per la poma per ser la més mereixedora de totes. Le tres deesses es van pronunciar a Zeus perquè ell mateix els hi digués quina d'elles es quedaria amb la poma d'or. Tot i així Zeus no va pronunciar-se i va encarregar que el jutge de aquest concurs de bellesa, hauria de ser Paris, l'home més bell de tots.

 El judici de Paris, 1636, Londres, National Gallery, Peter Paul Rubens

Hermes seguint les ordres e Zeus, va posar les tres rivals davant Paris, que es va quedar boca parat en veure les tres belleses de sobte. Però un cop passat aquest moment d'estupefacció, quan Hermes li va explicar que aquest encarregat li va encarregat Zeus, Paris va intentar treure tot el partit que pogués d'aquell do caigut del cel. Així doncs Paris va demanar veure les tres deesses nues una per una i també per separat. Quan a cadascuna li va tocar el seu torn, elles mateixes van intentar subornar el jutge amb una recompensa: Hera li va oferir convertir-lo en rei de tot Europa i Àsia, Atena fer-lo invencible en batalla i finalment Afrodita li va prometre l'amor de la dona més formosa del món. Enlluernat per la seva promesa, Paris va escollir Afrodita com la més bella, atraient-se d'aquesta manera per sempre més l'odi d'Hera i Atena envers a ell i a la seva ciutat, Troià.


Raquel Larrubia

4t ESO

17 de febrer de 2022

SALVE!

Hola, som dos estudiants de l'Institut Jaume Callís i avui a la classe de llatí  hem recreat un diàleg amb llatí per posar en pràctica la parla bàsica del llatí. Així que ens hem gravat en parelles mantenint un petit diàleg preguntant el nom, dir com estem i l'acomiadament. 

A continuació ho's deixem el guió del petit diàleg:

A:Bonum diem! Quod nomen tibi est?

P:Bonum diem! Mihi nomen est Petronio, et tuum?

A:Mihi nomen est Augustus. Ut vales?

P:Optime valeo,gratias. Et tu?

A:Bene valeo, gratias. Salve!

P:Salve Augustus!

Finalment, us deixem el vídeo perquè pugueu veure la nostra pràctica.


Núria González
Irene Nicole Aillon
4t ESO

JOCS OLÍMPICS

Els Jocs Olímpics de l’antiguitat, originalment anomenats simplement els Jocs Olímpics (en grec: Ολυμπιακοί Αγώνες; Olympiakoi Agones), van ser una sèrie de competicions atlètiques celebrades a la ciutat d’Olímpia entre diferents polis de l’Antiga Grècia. Van celebrar-se a Olímpia entre els anys 776 aC i 393 dC. Era un esdeveniment principalment festiu on es reunien els ciutadans per veure com es realitzaven una sèrie de proves esportives que rendien homenatge a les diferents deïtats de l'època.

CONTEXT HISTÒRIC

Es van originar fa uns 3.000 anys. En aquell moment, Grècia no existia com a país, sinó més aviat com una sèrie de ciutats-estat independents sovint en conflicte i en guerra entre ells. 

En aquest context, s’organitzaren quatre jocs que es celebraven Delfos, Isthmia i Nemea. Aquests jocs eren celebracions religioses que unien els diferents estats en una celebració en honor dels déus grecs, era una manera de compartir entre ciutats aspectes semblants en la religió sense necessitat d'haver-hi  enfrontament ni guerres. Eren un jocs de gran prestigi i èxit i tothom intentava assistir en almenys una competició. Tenien una durada d'una setmana aproximadament. Els Jocs Olímpics representaven una treva de les hostilitats entre les diferents estats. Tenien lloc al santuari sagrat d’Olímpia, a l’estat d’Elis a la península del Peloponès, en honor del déu suprem de la mitologia grega, Zeus. Només podien participar homes sense haver estat acusats prèviament d'algun delicte. Les dones no podien ni competir ni anar d'espectadores.

Santuari d'Olímpia, establiment Jocs Olímpics


COMPETIDORS

En les proves hi competien els representants de cada ciutat, homes, que havien de ser ciutadans grecs i sobretot que no foren esclavitzats, és a dir havien de ser homes lliures. Principalment, els participants s'enfrontaven en diferents modalitats de curses atlètiques, curses de carro, entre d'altres que es van anar introduint al llarg dels anys com ara: salt de llargada, llançament de javelina i disc, lluita lliure... 
Els competidors s'entrenaven durant deu mesos per assistir als Jocs Olímpics i havien de passar una sèrie de proves de resistència, velocitat d'entre altres coses però demostrar que eren totalment vàlids per competir. Ser un competidor dels jocs era de gran prestigi i respecte, per tant tot atleta somiava en poder participar-hi. Els atletes competien nus recoberts d’oli. No hi havia equips, cadascú competia a títol individual encara que representant a la seva ciutat.



El discòbol
, còpia de Miró.
Estàtua que representa el llançament de disc.


MODALITATS DE COMPETICIÓ

- Pancraci: era una competició de lluita a mort on es barrejava la boxa i la lluita.

– Lluita: molt semblant a la lluita grecoromana actual.

– Boxa: Aquest esport era semblant a l’actual però amb menys regles.

– Curses a peu: aquesta cursa es denominava “final de l’estadi” i consistia en donar una volta a un estadi de 192,27 metres. 

– Curses amb carros: Aquesta consistia en que els competidors pugessin al carro arrossegat per cavalls i fessin una volta a l'estadi.

– Pentatló: consistia en un conjunt de 5 proves. Començava amb el salt de llargada; els que superaven la marca mínima exigida passaven al llançament de javelina, que pesava 1,5 kg. Els quatre primers classificats del llançament de javelina feien una cursa a peu que consistia en donar una volta a l’estadi; els tres primers classificats de la cursa passaven al llançament de disc i, finalment, els dos primers en el llançament de disc decidien la victòria en un enfrontament de lluita.

– Música: també tenia un caràcter competitiu, tot i que se'n donava poca importància.


Finalment, els guanyadors del jocs rebien com a premi una corona (Cotinos) feta amb branques d’olivera. Posteriorment la corona d’olivera es va substituir per una de llorer. Els atletes guanyadors a l’antiga Grècia es convertien en herois fins al punt que aixecaven estàtues i composaven poemes en el seu honor. A més, estaven lliurats de pagar impostos i vivien la resta de la seva vida sense haver de treballar.

Actualment, la tradició dels Jocs Olímpics segueix vigent, no per la mateixa finalitat però si amb la mateixa escènica, tot i viure'ls de manera diferent, sempre va bé saber el seu origen.

Laia Bardolet
1r BAT

16 de febrer de 2022

ARACNE

Aracne era filla del tintorer Idmó, i va néixer a l'Índia. Se la coneixia per la seva gran habilitat de teixir i brodar; tothom l'admirava, i ella ho sabia. S'ho creia tant, que afirmava que era molt millor que Atena, la deessa de, entre altres títols, l'artesania. El seu gran orgull la va portar a desafiar Atena a brodar un tapís, per comprovar qui en sabia més. La deessa va acceptar el repte.

Aracne, Paolo Veronese


Primer, Atena es va presentar en forma d'anciana per advertir-li del seu mal comportament cap als déus i l'hi va aconsellar que fos més modesta. La jove va ignorar els seus consells i la va contestar amb insults, el què va causar que la deessa, amb ira, es revelés. Seguidament, la competició va començar.

Atena va brodar els dotze déus principals de l'Olimp amb tota la seva grandesa i la victòria d'ella mateixa sobre Posidó en els orígens d'Atenes. A part, per advertir encara més a Aracne, també hi ha quatre episodis on humans, que es creien superiors que els déus, havien estat terriblement derrotats.

Aracne, per la seva part, va brodar vint-i-un episodis d'infidelitat dels déus, però sobre tot Zeus, qui va ser infidel a Hera amb Leda, Europa, Dànae i més.

La deessa en veure la perfecció amb què Aracne havia brodat, va adonar-se que el talent de la noia no era una obre divina, sinó que era un do natural, i això va enfurismar-la encara més. Per aquesta raó, posteriorment va esparracar el brodat d'Aracne amb la seva llança i aquesta, sense comprendre perquè li havia fet tal cosa, va perdre el seny i va anar a buscar una corda per penjar-se.


Minerva i Aracne, René-Antoine Houasse

Tot i això, Atena no volia deixar-la morir sense més, sinó que va convertir-la en aranya i condemnar-la a teixir i brodar per la resta de l'eternitat. És pel que li va passar a la jove que actualment s'anomena "aranya" l'animal en què Aracne va ser convertida. La paraula prové del grec aracné, i després va ser adoptada pel llatí (aranea). 

Aracne, Gustave Doré

A partir d'aquest mite, el reconegut pintor Diego Velázquez va dur a terme una obra anomenada La faula d'Aracne o també se n'hi pot dir Les filadores. Aquesta pintura, d'estil barroc, es troba a hores d'ara al museu del Prado.


La faula d'Aracne, Diego Velázquez


Us deixo un vídeo on explica molt més detalladament el mite d'Aracne.



Helena Rovira
4t ESO

15 de febrer de 2022

SALVE!

A classe hem començat amb el vocabulari bàsic per poder tenir una conversació, en llatí. Per posar-ho en pràctica, ens hem gravat en parelles mantenint una conversació, on ens saludem, ens preguntem el nom i ens acomiadem. El nostre va resultar així:


El nostre diàleg va ser molt simple, us el deixem aquí a sota per a que el pugueu llegir en cas de que no hageu entès alguna part;
- Bonum diem!
-Bonum diem, domina!
-Ut vales?
-Satis bene, gratias ago. Et tu?
-Bene valeo, gratias ago. Quod nomen tibi est?
-Mihi nomen est Arnau, et tibi?
-Mihi nomen est Nour. Vale!
-Salve!


Nour el Karrouchi i
Arnau Giner
4t ESO

CÈRBER

Era un gos de 3 caps encarregat de vigilar les portes de l'infern. Se suposa que el seu pare van ser Tifó i la seva mare Equidna, i es creia que era germà de l'Hidra i de la Quimera, entre més animals mitològics.

Duia una cua de serp, i sobre el seu llom, portava una crinera feta amb caps de serps, i la seva mirada podia convertir en pedra a tothom.

Hades, el déu de l'inframón, el tenia de mascota per evitar que les ànimes no fugissin de l'inframón i perquè els vius no entressin, però les úniques persones que van poder entrar van ser Orfeu, que el va fer dormir amb una música; Eneas, que el va drogar i Hèracles, que el va espantar.

Rubens, Hèrcules i Cèrber

Orfeu va ser considerat un dels músics i poetes més influents de l'antiguitat. Amb el mític mite sobre l'anada a l'inframÓn per buscar a la seva estimada, Eurídice, va poder que Cèrber, amb la seva lira, dormis per ell poder passar.

Eneas va visitar l'inframón, i va tindre l'ajuda de Sibil·la de Cumas, qui li va donar un pastís de mel, que quan Cèrber se'l va menjar, va quedar totalment adormit, ja que el pastís portava somnífer.

També, Cèrber va ser l'últim repte que havia de fer Hèracles, sobre els seus 12 treballs. Consistia a capturar Cèrber i treure'l de l'inframón per portar-li a rei Euristeu. Per això va haver de demanar a Hermes que el portes a l'inframón, i a Persèfone i Hades que li deixés intentar capturar Cèrber, i ells van acceptar amb l'única condició que no utilitzés armes, i al final ho va aconseguir.

Per més informació:



Nicole Aillon
4t ESO

14 de febrer de 2022

EROS I PSIQUE

Psique era la més petita de tres germanes filles del rei d'Anatòlia, les tres destacaven per la seva bellesa però la més petita, Psique, era la més bonica de totes i talentosa de totes. Es deia que era tant bella que la gent del poble va deixar d'idolatrar a Afrodita com a deessa de l'amor i la bellesa per admirar a Psique. 

Això no agradava a Afrodita, no podia suportar el fet de que hi hagués una dona més bella que  ella i sobre li robés el protagonisme. Per aquest motiu va decidir enviar el seu fill Eros (Cupido) ,déu de l'amor, a llançar una fletxa a Psique que la fes enamorar-se de l'home més horrible i desgraciat que trobes sobre el planeta Terra. Però Eros al veure-la va quedar completament enamorat, així mentre Psique dormia va decidir endur-se-la al seu palau on Afrodita no pogués fer-li mal.

Des d'aquell dia Eros i Psique cada nit s'estimaven en la foscor. Una nit Psique va explicar a Eros que trobava molt a faltar la companyia de les seves germanes i li va demanar si podia anar a passar una tarda amb elles, ell va dir que acceptar però va avisar-la de que les seves germanes estaven geloses i volien acabar amb la seva relació. Al arribar les germanes de Psique van començar a fer-li preguntes sobre el seu estimat, fins arribar el punt de parlar de com era físicament el seu marit. Psique es va posar molt nerviosa i els hi va confessar que realment mai havia vist el seu rostre perquè el seu amor era nocturn, les seves germanes van dir-li que aquella mateixa nit encengués una espelma per poder-lo veure i comprovar que no era un monstre.

Així ho va fer però per error una gota de cera va caure a la cara d'Eros cremant la seva cara. Psique va adonar-se del que havia fet i per intentar solucionar-ho va recorri a Afrodita en busca d'un remei. Afrodita va dir que havia de complir quatre deures si volia recuperar l'amor d'Eros. La primera cosa que havia der fer era anar a l'inframon per demanar a Persèfone una xic de la seva bellesa per Eros i guardar-la en una caixa negra que Afrodita li havia donat. Psique va pensar que la manera més ràpida que tindria d'arribar a l'inframón seria morint però un veu la frenar i la va dur per un camí secret. Un cop alà Persèfone no va tenir cap problema en donar-li una mica de la seva bellesa si Afrodita li havia demanat, però Psique va decidir prendre una mica de la bellesa que contenia la caixa pensat que sent encara més bella Eros la tornaria a estimar. Dintre estava un somni estigi  que la va sobtar. Eros, que l'havia perdonat, volava fins el seu cos i va netejar el somni dels seus ulls, suplicant a Zeus i Afrodita poder casar-se amb Psique i la feien immortal. Feien un casament preciós on tothom va ballar i cantar d'alegria, posteriorment Eros i Psique tenien una filla anomenada Plaer o Volupta en la mitologia romana.


                               Amore i Psique, Antonio Canova 1793. Louvre, París

Gina Rodrigo

4t ESO

11 de febrer de 2022

SALVE!

Hem creat un diàleg en llatí, en el qual hem mantigut una conversa entre nosaltres dues i ens hem preguntat el nom, què tal ens va tot i quins són els noms d'uns nois que passaven pel davant.

-Salve! Quod nomen tibi est?

-Bonum diem, mihi nomen est Fatima.

-Mihi nomen est Doae.

-Ut vales, Doae?

-Satis bene valeo, gratias ago.

-Quod nomen sibi est?

-Sibi nomen est Eva et Leleo.


4t ESO
Doae Boussatta
Fatima Kachout

ATENA

Atena o Minerva anomenada pels romans, era filla de Zeus. Era coneguda com la deessa de la saviesa, la guerra i els oficis, era una deessa valenta i la més enginyosa i sàvia dels dotze déus del l'Olímpic. 

La deessa neix des del cap del seu pare. Zeus experimentava un fort aclaparador mal de cap i Hefest va utilitzar una destral per ajudar-li a obrir el cap. D'aquesta obertura amargaria Atena, ja com una dona adulta i vestint  armadura. Els grecs deien que la mare de Atena va ser Metis, Zeus després de relacionar-se amb ella va descobrir que tindria dos fills una seria Atena i l'altre seria qui aconseguiria destronar-lo en el futur, tement que la profecia es compleixi va convertir a Metis en una mosca. 

Atena sortint del cap de Zeus

Atena va ser una de les tres verges. És a dir, una de les tres deesses com HèstiaArtemisa que no van tenir ni consorts, ni fills i es van mantenir verges. Però Atena era mare, havia considerat com fill a Erictoni D'atenes . Però hem de deixar clar que els grecs no consideraven Atena com la mare biològica d'Erictoni.

Erictoni 

A més de ser una deessa sàvia i cívica, Atena era una guerrera, deessa de la guerra justa. Segons alguns mites va ser la única que es va atrevir a estar en la lluita conta el poderós tifó, tots els déus s'havien refugiat a l'Egipte i a causa de la seva valentia i coratge va ser considerada la deessa de la guerra estratègica. 

Tifó i zeus

















A continuació deixaré un vídeo que ho explicarà més detalladament.


Fatima Kachout
4t ESO

10 de febrer de 2022

EL MITE DE PROMETEU I EL FOC

Abans que existís qualsevol cosa, hi havia el caos, la primera manifestació de l'univers. El caos és un espai obert i infinit envoltat per una densa foscor. Del caos van néixer els dos primers titans, Gea i Urà. Aquests dos van procrear els tres Ciclops, els tres Hecatonquirs i la primera generació de titans (dotze titans).

N'hi havia dotze titans sis femelles (Rhea, Tetis, Temis, Tea, Mnemosine i Febe) i sis mascles (Océano, Ceos, Creos, Hiperió, Jàpet i el més conegut, Cronos) Prometeu era el fill de Jàpet. Prometeu era considerat creador de la humanitat. Prometeu estimava molt als homes, tant que es va sacrificar per ells.

Relleu de marbre que mostra Prometeu modelant els primer humans

Prometeu era germà d'Epimeteu, els dos tenien una habilitat que era veure el futur però, Epimeteu el veia amb retràs. Un dia Prometeu va fer un sacrifici en el que havia de repartir un bou entre Zeus i els mortals. Va agafar tota la carn i els intestins i els va amagar sota la pell de l'animal i els ossos i la grassa els va apartar. Va fer escollir a Zeus la part que ell volgués, i així va ser, va triar la part dels ossos i la grassa i l'altre part (la carn) se la van quedar els humans. Zeus, amb molta fúria i rancor pel tità i va castigar a la humanitat prenent-li el foc. 

Prometeu no es va quedar de braços creuats, va robar el foc del carro del déu del Sol, Hèli, i els va donar als mortals.

Prometeu tornant el foc als mortals Heinrich Füger (1817)

Quan Zeus s'adona que Prometeu el va tornar a enganyar, el vol castigar severament. El va encadenar al Caucas amb cadenes de bronze a més cada dia li enviaria una àguila perquè li mengés el fetge però, aquest òrgan es regeneraria cada nit perquè el càstig fos continu.

Prometeu patint pel turment

Zeus, amb molt rancor a la humanitat, després que Prometeu els hi tornés el foc, va voler venjar-se. Li va encarregar al déu de la forja Hefest (que també era el seu fill) que dissenyés una femella mortal amb diferents habilitats i amb molt bellesa. Així doncs, la van crear i li van posar diferents virtuts, una d'aquelles virtuts era la bellesa per enamorar als homes. Aquesta femella rebria el nom de Pandora.

Elias Anaaoui
4t ESO

9 de febrer de 2022

SALVE!

En aquesta entrada hi podreu trobar un vídeo i el diàleg escrit que hem fet a l'assignatura de llatí per començar a entendre i practicar aquesta llengua, com es pot veure mantenint una conversa fent servir un vocabulari molt bàsic per saludar, demanar el nom, l'estat d'ànim i finalment acomiadar-se.

Ares: Vale! Bonum diem.

Cloris: Vale! Bonum diem.

Ares: Quod nomen tibi est?

Cloris: Mihi nomen est Cloris, et tum?

Ares: Mihi nomen est Ares, ut vales?

Cloris: Optime, et tuum?

Ares: Satis bene.

Cloris: Salve Ares.

Ares: Salve Cloris.


Raquel Larrubia
Gina Rodrigo
4t ESO

POSIDÓ

Posidó, del nom llatí Neptú, és el déu dels mars, oceans i terratrèmols. Tal com és qui provoca tempestes i naufragis, també és qui protegeix els navegants. Els seus pares són Cronos (Saturn) qui se'l va empassar només néixer, però més tard va ser rescatat per Zeus, és un dels primers déus. És germà de Zeus i Hades. Es va casar amb Amfitrite tot i que va acabar sent una de les moltes esposes del déu del mar, Posidó és va enamorar quan va veure a Amfitrite ballar a l'illa de Naxos, el fruit d'aquest amor va ser el ciclop Polifem.

Polifem

Va estar lligat amb Medusa amb qui va tenir a Pegàs, el cavall alat. La seva característica principal és el trident i el carro estibat per uns animals que són mig cavall mig serps envoltat de peixos, dofins, Nerdies i tot d'éssers marins.

El retorn de Neptú, J.S Copley

Un dels mites d'aquest déu és el mite de l'enfrontament d'Atena i Posidó. El conflicte va començar perquè els dos déus volien el domini d'Atenes. La ciutat s'anava fent cada vegada més gran i poderosa i necessitaven una patrona o un patró, Atena i Posidó van ficar-hi els ulls a sobre de seguida per ser-ne els protectors de la ciutat. El ciutadans van demanar a ambdós déus que els fessin una demostració de poder; Posidó va començar, va fer una font amb un cop de trident, tothom estava meravellat fins que van adonar-se que l'aigua de la font era salada i per tant no els servia de res. Atenea va ser més llesta i va ensenyar-los el secret del cultiu de la olivera. El poble va elegir a Atena i des de llavors va ser la deessa protectora, d'aquí el nom d'Atenes.

Estàtua d'Atena

Laura Rovira

1r Batx

8 de febrer de 2022

SALVE!

Som alumnes de 4t de llatí i hem preparat una petita conversa per practicar el parlar bàsic. De moment només hem après a saludar, demanar el nom i preguntar com estàs. Ara us ho ensenyarem amb un petit vídeo i us deixarem el guió escrit per si vosaltres també voleu practicar!

I: Bonum diem!

M: Bonum diem!

I: Quod nomen tibi est?

M: Mihi nomen est Marcus? Et tuum?

I: Mihi nomen est Iulia.

M: Quod nomen sibi est?

I: Sibi nomen est Eros et Apolo.

M: Ut vales?

I: Satis bene, gratias ago. Et tu?

M:Optime, gr atias ago.

I: Sum felicem! Ave.

M: Ave, Iulia!


Amàlia García 
Helena Rovira
4t ESO

FILÒSOFS PLURALISTES

Els filòsofs pluralistes són els filòsofs presocràtics, entre ells Empèdocles, Anaxàgores i Demòcrit els quals seguidament explicarem. Els p...