EL TENDÓ D'AQUIL·LES

Escrita per -
Per a la mitologia grega, Aquil·les va ser l'heroi principal de la Guerra de Troia i el més fort, ràpid, bell guerrer de la Ilíada d'Homer.
Era el fill de Peleu, el rei dels Mirmidons, i de Tetis, una nimfa marina. Aquil·les es considerava invencible, però no immortal. 

La mort d'Aquil·les, de Peter Paul Rubens

Hi ha dues versions les quals expliquen la invulerabilitat d'Aquil·les; una ens diu que quan va néixer, la seva mare Tetis el va submergir en el riu Estigi per tornar-lo immortal, però el seu taló mai va tocar l'aigua, seguint essent vulnerable com el de qualsevol altre mortal. 
L'altra versió explica que Tetis el posava al foc que encenien a casa per cremar les parts mortals del seu cos i després enfonsava el nen en ambrosia, fins que va ser parada per Peleu, que li va prendre el fill de les mans i aquest va quedar amb un tendó carbonitzat. 

Enfadada, Tetis va abandonar-los i Peleu va substituir el taló cremat d'Aquil·les pel greix del gegant Damis, famós per la seva gran velocitat. 

D'aqui també sorgeix el perquè li deien "el dels peus lleugers".
Aquil·les va créixer al costat de Pàtrocle, es va alimentar de porcs senglars, lleons i mèdul·les d'ós per augmentar la seva valentia. També va aprendre tir amb arc, l'art de l'elocuència, el cant i la curació de les ferides. 

Hi ha diferents teories sobre la mort d'Aquil·les, però la més coneguda de totes és la que, durant la guerra de Troia, després de la mort de Pàtrocle en mans del troià Hèctor, Aquil·les estava tant dolgut que va voler venjar-se matant a Hèctor, arrossegant el seu cadàver lligat a un carro durant dotze dies pel voltant de Troia. 

Aquest acte no li va agradar gens al déu Apol·lo, així que quan Aquil·les va tornar el cadàver Príam, pare d'aquest, una fletxa disparada per Paris (el germà d'Hèctor) que va ser guiada pel déu Apol·lo, li va travessar el tendó dret, provocant-li així la mort.

D'aquí també surt la famosa expressió del taló d'Aquil·les, que s'utilitza per refreir-se al punt vulnerable o dèbil d'alguna cosa o d'algú. 



Alba Riera
1r batx

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació