29 de gener de 2021
EPICUR I EL PLAER
28 de gener de 2021
ELS CANONS DE BELLESA DE L'ANTIGA ROMA
La bellesa en l'Antiga Roma era molt important en l'època, sobretot en les classes altes i adinerades. Cridava l'atenció tan dels homes com de les dones i ambdós es maquillaven i pentinaven fins al punt de l'exageració en alguns casos.
El cànon de bellesa és el conjunt de les característiques que una societat considera com a bonic, atractiu, en una persona o objecte. Aquest pot variar històricament i és diferent en diferents cultures.
Els romans tenien uns canons molt definits en els que buscaven l'harmonia i la simetria. Això ho podem comprovar en les escultures que ens han deixat els romans. Els romans han influït en l'estàndard de bellesa occidental.
El cànon masculí corresponia a homes alts, musculosos, cabell abundant i fosc, boca petita i mandíbula marcada.
El cànon femení corresponia a dones de constitució petita, primes però robustes, amb els malucs amples i els pits petits. A la cara els agradaven els ulls grans de color castany, el nas punxegut, les galtes i la barbeta ovalades i les dents de formes regulars.
El perfilador d'ulls es feia amb galena, sutge o pols d'antimoni. Les ombres d'ulls acostumaven a ser negres o blaves així que es feien amb cendres o surita. Per les celles, agradava que s'unissin a sobre del nas i això ho aconseguien amb una barreja d'ous de formiga i mosques seques (aquesta barreja també s'utilitzava com a màscara d'ulls).
Els grecs van descobrir que hi havia un número al que van anomenar nombre auri, i aquest nombre és la divisió d'un segment entre el seu extrem i la seva proporcionalitat. Molts artistes renaixentistes sovint utilitzaven la proporció àuria a les seves pintures i escultures per aconseguir bellesa, proporcionalitat i harmonia. Si ens hi fixem, no tots els éssers humans gaudim d'aquesta virtud, al contrari, així que qui era portador d'aquesta proporció facial era considerada bella. Com en la següent imatge del Dorífor:

27 de gener de 2021
DUES CRIATURES MITOLÒGIQUES POC CONEGUDES
26 de gener de 2021
L'ORACLE DE DELFOS
L'oracle de Delfos ha escrit una gran part de la història clàssica. És per això que avui en dia Delfos es considerada una de les troballes arqueològiques més importants de la Grècia clàssica.
Aquest santuari, dedicat a la serp Pitó, està situat al peu del mont Parnàs (regió de Fòcida), i va ser consultat per governadors, no només de les polis gregues, sinó que també de l'Àsia menor o Egipte.
QUÈ ÉS UN ORACLE?
Oracle pot ser utilitzat de dues maneres diferents, ja que era el nom que podien rebre tant els sacerdots com les sacerdotesses, però també es pot interpretar com un missatge diví tramès i interpretat per un santuari.
Els oracles van ser fruit de la necessitat humana de saber el futur i fer les coses segons els criteris divins. L'oracle de Delfos en concret era transmès per la Pitonissa i interpretat pels sacerdots del deu Apol·lo.
EL MITE DE L'ORACLE DE DELFOS
![]() |
"Apol·lo i la serp Pitó", Pieter Paul Rubens |
Segons la mitologia grega, es diu que després que el déu Apol·lo naixés a l'illa de Delos va buscar un lloc a on establir el seu santuari. Zeus, en saber això, li va recomanar que el plantes a Delfos, així que Apol·lo ho va fer. No va ser feina fàcil, però, ja que allà hi havia un temple que honorava a Gaia (Gea), la deessa de la terra, i aquest temple estava vigilat per la serp Pitó. Apol·lo va lluitar contra l'animal, i finalment va sortir vencedor. El déu va plantar el seu santuari al lloc on anteriorment hi havia hagut el temple de Gaia, i per mostrar respecte i honorar a Pitó, va fer que les profetesses d'aquest santuari s'anomenessin Píties o Pitonisses.
COM ES COMUNICAVEN LES PÍTIES AMB APOL·LO?
![]() |
"Sacerdotessa de Delfos", John Maler Collier |
Quan les profetesses es posaven en contacte amb Apol·lo, es deia que arribaven a un estat d'entusiasme (una paraula d'origen grec que vol dir, en aquest context, posseït per una divinitat). Les Píties, per arribar a aquest estat, s'assentaven a dalt d'un trípode i mastegaven llorer, la planta sagrada d'Apol·lo (segons el mite d'Apol·lo i Dafne), i inspiraven els gasos que segregaven les parets de la caverna; es pot dir, doncs, que les Pitonisses estaven sota efectes de substàncies al·lucinògenes al moment de transmetre els missatges divins.
25 de gener de 2021
HELENA DE TROIA
Helena era una dona amb una extraordinària bellesa. Era filla de Zeus i de Leda, tot i que va ser criada més pel rei Tíndar d'Esparta que per Zeus. A causa de la seva bellesa, quan era molt jove, va ser reptada per Teseu, amb la intenció de casar-se amb ella, però gràcies en els seus germans majors: Càstor, Pòl·lux i Clitemnestra, va ser rescatada. Molta gent demanava la mà d'Helena i al final va acabar casant-se amb el rei grec d'Esparta, Menelau.
Al principi del matrimoni, tot anava bé, van tenir una filla anomenada Hermione. Però les coses van començar a complicar-se, quan va aparèixer Paris, fill del rei de Troià, que feia una visita a Esparta, va provocar el desig d'Helena i es van enamorar mútuament, gràcies a la intervenció d'Afrodita, ja que ella considerava que Helena era la deessa més bella de l'Olimp. Paris va aprofitar la marxa cap a Creta que feia Menelau, a causa de l'enterrament del seu avi. Va raptar-la i fugir a Troia.
Un cop a Troia, es van casar sense el consentiment de ningú, fins i tot Hèctor, el seu germà gran, es va oposar al matrimoni per l'actitud que tenia Paris cap a les dones.
Quan Menelau se'n va assabentar del fet que la seva esposa havia fugit. Menelau junt amb Odisseu van viatjar a Troia per obligar els troians a que li tornessin a la deessa Helena, però va ser inútil. A partir d'això, es va posar en contacte amb el seu germà Agamèmnon i tots els reis de Grècia, van unir poder i van crear un exèrcit molt poderós per atacar a Troia i finalment recuperar-la.
Durant la guerra culpaven a Helena pel problema que havia causat. I se'n penedia d'haver marxat i d'haver abandonat a la seva filla hi ha Menelau, s'insultava dient que era una vergonya, desitja'n la seva mort més abans d'haver-se deixat enredar per en Paris.
Durant la guerra, els grecs van tenir un pla, dirigit per Odisseu, que consistia en un cavall de fusta gegant i amagar-se a dins i deixar-lo a les portes de Troia. Els troians quan van veure el cavall de fusta es pensaven que significava la retirada dels grecs, així que van acceptar el cavall, i el van introduir a dins de la ciutat. A la nit els troians celebraven la victòria, però un cop van anar tots a dormir, els grecs que és trobaven a dins del cavall, van sortir, es van dirigir a obrir les portes de Troia, per així poguessin entrar els de les seves tropes i atacar a Troia.
Paris en la guerra va ser protegir per la deessa Afrodita moltes vegades, menys en una ocasió que Paris va rebre una fletxa d'un antic company d'Hèracles, que havia sigut l'hereu del seu arc. La fletxa de Filoctetes, que havia causat una ferida, no era mortal, el problema era que tenia un verí molt potent, hi anava perdent la vida a poc a poc, elimina'n finalment la vida de Paris. Un cop Paris mort, van arrasar amb els troians i van destruir la ciutat de Troia.
La guerra es va acabar. Atreu, fill de Menelau va capturar la deessa Helena, que va ser portada a Grècia per obtenir el perdó d'en Menelau i tot tornés a la normalitat. Helena va ser perdonada i van continuar vivint al seu costat durant molts anys feliços.
Quan Menelau va morir, Helena va ser expulsada per indigna, així que no tenia més remei que buscar refugi en un altre lloc. Finalment va obtenir un refugi per part de la reina Polixo, però tot i això va ordenar a què la matessin, quan Helena estigués en el bany, ofeguin-la i penjar-la d'una forca.
Aquí trobem un vídeo, que explica la guerra de Troia més detalladament:
Najlae Amazian22 de gener de 2021
PERSEU
- Perseu i Medusa
- Andròmeda i Perseu:
Clàudia Dot
21 de gener de 2021
LA MONEDA GREGA
Les primeres monedes, van aparèixer a l'illa d'Egina, al 600 a.C. Estaven fetes de plata i es caracteritzaven per ser serigrafiades amb una tortuga, com a símbol de prosperitat de la polis, gràcies al comerç marítim. Altres monedes, duien la serigrafia d'unes òlibes com a senyal de la saviesa i també cavalls, entre d'altres, com Pegàs. També dir, que a la cara oposada, estava impresa la cara de la deïtat que, majoritàriament, veneraven en aquella polis.
![]() |
Moneda del 600 a.C. amb la serigrafia d'un Pegàs |
Grècia va tenir tres diferents períodes monetaris al llarg de la història.
![]() |
Electrum |
![]() |
Estàter de plata, d'Egina |
![]() |
Dracma de plata, d'Atenes |
![]() |
Dracma de plata, de Rodas |
20 de gener de 2021
ELS ORÍGENS DEL NOM PANDORA
Quin és l'orígen del nom Pandora?
El nom Pandora prové del grec i està format per "pan" que significa tot (en la seva forma neutra plural significa totes les coses) i "doron" que significa regal. Es pot dir que el seu significat és "la que dóna totes les coses". Pandora en Grec seria escrit així: Πανδώρα
Qui era Pandora?
D'acord amb el mite grec, Pandora va ser la primera dona de la humanitat de la mateixa manera que Eva ho va estar d'acord amb la cultura cristiana.
El mite de Pandora, com veurem després, explica com es van estendre els mals al món dels homes. D'acord amb aquest mite, la curiositat d'una dona en va ser la causa i aquesta explicació sovint s'ha interpretat com un símbol masclista.
Mite de Pandora
Quan Prometeu va robar el foc sagrat dels déus, Zeus es va enfadar molt i per castigar la raça humana va ordenar a Hefest, déu del foc, i a Atenea, deessa de la guerra, la creació d'una dona que tingués totes les aplituds per enamorar a qualsevol home.
Un cop creada la van vestir i la van omplir de flors i abans d'enviar-la a la terra la van presentar a Zeus. Aquest li va donar una caixa dient-li que no la podia obrir ja que ella seria feliç per no conèixer el seu contingut perquè tindria el que qualsevol dona poda desitjar.
Una vegada entre els homes, Epimeteu, que era el germà de Prometeu, davant la bellesa de Pandora es va enamorar d'ella perdudament i malgrat el seu germà li havia prohibit acceptar regals de Zeus (ja que s'esperava algun tipus de càstig per haver robat el foc sagrat) Epimeteu s'hi va casar i van ser feliços.
Una nit, mentre Epimeteu dormia, Pandora no va poder resistir-se més i va obrir la caixa que li havia donat Zeus. A dins, d'una banda, hi havia tots els mals que podien afligir la humanitat com per exemple l'odi. D'altre banda, també hi havia virtuts com per exemple l'esperança. Quan Pandora la va obrir, es van escampar tots els mals i només hi va quedar l'esperança abans de que Pandora la la pogués tornar a tancar. Les virtuts van pujar al cel de l'Olimp amb els déus i les deesses.
Pandora va consolar els homes dient-los que davant de qualsevol mal sempre els quedaria l'esperança de poder resoldre les coses.
Pandora, el braçalet
Actualment hi ha un braçalet que s'anomena així. S'entén que en utilitzar aquest nom per una joia s'intenta fer referència a totes les aptituds i virtuts que tenia Pandora ja que es tracta d'un braçalet que es pot anar creant a poc a poc amb diferents "charms" (en català "encants") que són petites peces que es poden anar incorporant en el braçalet al gust de cadascú.
A continuació us deixo un Slideshare amb més informació sobre aquest tema que també us pot ser útil.
19 de gener de 2021
ARISTÒTIL
Aristòtil va ser un filòsof de l'Antiga Grècia, probablement el de major importància juntament amb Plató en tota la història de la filosofia, doncs la seva lògica, naturalisme i ètica van dominar en el pensament europeu durant gairebé dos mil anys, fins ben entrat al segle XVI. Va néixer l'any 384 a.C. a Estagira (Grècia), una colònia grega veïna de Macedònia, i va morir el 322 a.C. a Calcis (Grècia).
![]() |
Escultura d'Aristòtil |
![]() |
Plató conversant amb els seus deixebles, ? (principis del segle I d.C.) |
- Obres esotèriques: lliçons i apunts interns del Liceu.
- Obres exotèriques: obres destinades al públic en general, algunes de les quals presentaven forma de diàleg.
- Organon: escrits de lògica.
- Metafísica: escrits de filosofia.
- Ètica a Nicòmac: escrits sobre ètica.
- Sobre l'ànima: escrits de psicologia.
- Política: escrits sobre política.
- Retòrica i Poètica: escrits sobre estètica.
18 de gener de 2021
DEMÒCRIT I LES SEVES TEORIES
Va ser un filòsof grec, nascut el 460 a.C i morí entre el 370-360 a.C.
Tot i haver estat contemporàni a Sòcrates es diu que és un dels filòsofs presocràtics.
Va realitzar llargs viatges d'estudi per Egipte (hi va viure 5 anys) i a Àsia.
Demòcrit va ser deixeble de Leucip i gràcies al viatge a Àsia va tenir un camp d'interessos que li van proporcionar ser especialment recordat per la seva concepció atomista d'un univers compost únicament per àtoms i buit.
Se l'ha considerat com "el pare de la física" o "el pare de la ciència moderna". La teoria atòmica de l'univers consistia en que consideraven la idea que l'àtom era la partícula més petita en tot l'univers. Aquesta teoria, al igual que totes les teories filosòfiques gregues, no dóna suport als seus postulats mitjançant experiments, sinó que s'explica mitjançant raonaments lògics.
Era conegut com el "filòsof que riu", ja que hi ha moltes anècdotes que diuen que reia irònicament sobre com anava el món, ell afirmava que "el riure torna sabi". Va arribar a afirmar que "la vida sense alegries és un llarg camí sense albergs.
La teoria atòmica resumida:
- Els àtoms són eterns, indivisibles, homogenis, indestructibles i invisibles.
-Els àtoms es diferencien només en forma i grandària, però no per qualitats internes.
- Les propietats de la matèria varien segons l'agrupament dels àtoms.
Teoria de la visió:
Demòcrit va donar una explicació a les sensacions utilitzant les seves doctrines atomistes, afirmant que els àtoms, mitjançant els sentits, xoquen amb l'ànima. Segons ell, l'ànima també estava formada per àtoms que generen les aparences, el que perceben i el superficial depenent de la forma i la textura dels àtoms.
Demòcrit també deia que, per naturalesa, res no té color, ja que els elements no tenen qualitats, tant els sòlids com el buit.
Els compostos d'aquests adquireixen color mitjançant l'ordenació, l'estructura i l'impuls, que són l'ordre, la figura i la posició.
Fora d'això, només hi ha representacions.
La diferència de colors que ofereixen són quatre: blanc, negre, vermell i verd.
Paula García Balbín
4t ESO
15 de gener de 2021
CARONT I ELS RIUS DE L'INFRAMÓN
![]() |
La barca de Caront, Somni, Nit i Morfeu, Luca Giordano |
En canvi, es diu que, si no portaven aquesta moneda amb la qual pagar a Caront, la seva ànima era condemnada a vagar durant cent anys a la vora del riu.
14 de gener de 2021
LES SIRENES
Ceràmica grega de les sirenes
Pintura d’una sirena, John William Waterhouse
13 de gener de 2021
DEMÈTER
Demèter, deessa de l'agricultura, protectora de les collites, de la fertilitat dels camps i responsable del naixement i de la regeneració de les plantes. Demèter va ser una de les deeses més antigues i importants de l'Helade, rebent cultes en nombroses ciutats, de les quals la més destacada és Eleusis. Els seus dos atributs són el blat i la torxa.
Filla de Cronos i Rea, Demèter, forma part del grup principal de déus olímpics. Més tard, Démeter va tenir una filla amb el seu germà Zeus, Persèfone. Demèter, és una de les protagonistes d'un dels mites més famosos de la història:
![]() |
Còpia romana de Démeter, Museu del Prado, S. III |
El Rapte de Persèfone:
La jove Persèfone, passejava per el bosc, recollint flors, quan el déu Hades la va observar, es va enamorar a l'instant i la va convertir en la seva esposa. Hades va agafar el carro de cavalls i va pujar fins a la terra, la jove va sentir que la terra tremolava i just abans que aquesta poguès reaccionar, Hades la va raptar i se la va endur en el seu palau suubterrani.
Al veure que els dies passaven i que la seva filla no tornava a casa, Demèter, la va buscar per tot el món, però no la va trobar. La deesa enfuriasmada, per la desaparició de la seva filla, va retirar els seus favors a la terra, fent així que els camps deixessin de produïr fruits i posteriorment que els humans morissin de fam.
Només l'aparició de Zeus, que va descobrir la presencia de Persèfone a l'inframon. Zeus, per Hermes, li va demanar a Hades que tornès a Persèfone a la seva mare, Demèter. Hades, va fer-li menjar un gra de granada, i Persèfone se'l menjà. El que no sabia Persefone és que si menjava una fruita de l'inframon, ella tenia que estar allà per sempre. Per evitar la furia de Demèter, Zeus i Hades van arribar a un acord. Persefone romandria a l'infern un terç de l'any, i la resta del temps estaria a la terra. Així doncs quan Persèfone estigui amb Hades, Démeter no farà no collites i les plantes no creixeran, hi haurà l'hivern, i quan Persefone estigui amb Demèter, estarà amb alegria, per tant serà la primavera.
12 de gener de 2021
PIGMALIÓ I GALATEA
Pigmalió era el rei de Xipre, i va buscar la dona ideal per casar-se amb ella. Finalment va decidir que mai es casaria i que, pel contrari, dedicaria el seu temps a fer unes estatues que ell trobés realment boniques.
Va començar a esculpir una dona amb faccions i característiques perfectes. Un cop acabada, va decidir que es diria Galatea, i quan la veure se'n va enamorar a l'instant. Pensava tan en ella, que aquella nit va somniar que Galatea adquiria vida.
Durant una celebració d'honor a Venus, Pigmalió va implorar-li a la deesa que li donés vida a la seva creació. Com que la deesa estava disposada a ajudar-lo, va elevar l'altar de Pigmalió tres veades més alt que els altars dels altres, per demostrar-li que tenia la seva atenció. Tot i això, Pigmelió no va comprendre la senyal que la deesa va enviar i tornà a casa seva decebut.
Un cop va arribar a casa seva, observà l'escultura durant hores, fins que finalment va aixecar-se i fer-li un petó. Quan va fer-ho no va notar uns llavis de marbre, sinó els d'una persona. Després de fer-li un segon petó, Galatea va començar a moure's i, instantàniament es va enamorar de Pigmalió. Per últim, Venus va atorgar-li fertilitat a Galatea.
![]() |
DÉUS GRECOROMANS, COM A PERSONATGES DE REALITY SHOWS
Els reality shows son programes que intenten mostrar com viu un cert tipus de persones. El seus protagonistes varien segons aquest, hem vist...

Popular Posts
-
Les ciutats romanes, totes tenen unes mateixes característiques: un traçat i uns edificis similars. Per construir-les primer s'estudiav...
-
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de ...
-
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé s...