SELENE I EDMIÓ

Selene és la personificació de la lluna, en la mitologia grega. És filla dels titans Hiperió i Tea i germana d'Heli (el sol) i d'Eos (l'aurora). Era representada com a una dona jove i preciosa que creuava el cel amb un carruatge de plata portat per dos cavalls.

Edmió, també d'origen diví i nét de Zeus, era un pastor de Caria. Havia obtingut el tron d'Elida, però va ser destronat, un cop passà aquest fet Edmió va buscar refugi en la muntanya Larmos. Es dedicà al camp i als astres, enamorant-se així de la lluna, ja que era l'única companyia que tenia apart de la seva soledat. 

Totes les nits, després de realitzar els seus deures diaris, dormia profundament dins la cova que la feia servir com a llar excepte quan feia bon temps i tenia calor. Edmió contemplava a Selene i el seu cor s'alimentava d'amor silenciós.

Selene no en sabia res sobre l'amor que havia inspirat en Edmió, però una nit va baixar a la terra, i el va veure dormit, nu i s'enamorà. Des  de llavors el va visitar totes les nits, el va troba totes les nits dormit, i ella s'estirà al seu costat sense despertar-lo. Així, dormit ell i ella desperta, s'estimaren durant molt temps. 

La deessa ignorava la fascinació del pastor cap a ella, i tampoc sabia que en els somnis del pastor ella era el seu objecte d'amor. Fins que una nit Edmió despertà en ple amor i s'assabentà que era l'amant de la deessa. Els dos es confessaren el seu amor mutu i la felicitat els envoltà. Però de cop, entrà una por en ell, ja que havia passat el temps i ell començava a marcir-se. Li demanà a Selene que li concedís joventut eterna amb el seu poder diví. Ella va recórrer a Zeus i ell va decidir que Edmió no patís el pas del temps mentre estigués adormit.

Edmió li va fer prometre a Selene que l'acompanyés sempre que ell estigués adormit. D'aquesta manera, ell no s'envelliria i sempre despertaria feliç. Però quan ell estigués despert, ella no hi seria.

Selene visitia  Edmió, Franscesco Trevisani

Fernanda Paredes 

1r Bat