CLÀSSICS A LA ROMANA

Calipso (en grec  Καλυψώ, la que oculta)  er a una nimfa, filla d' Atlas   i Pléyone .  Vivia a l'illa Ogígia, situada al mediterrani occidental, a la península de Ceuta. Calipso , George Hitchcock, 1913 Quan es va trobar Odisseu , rei d'Ít aca, després d'haver patit un nàufrag, el va rebre hospitalàriament. L'hi va proporcionar tota mena d'ajuda: menjar, veure, el seu propi llit, i el va deixar quedar tant temps com ell necessités.   Calipso rescata Ulisses , Cornelius van Poelenburgh, 1630 Calipso estava molt contenta de tenir companyia, ja que normalment l'illa era molt solitària, i es va acabar enamorant tan profundament d'Odisseu que,  fins i tot quan l'heroi es va haver recuperat, no el volia deixar marxar.  El va retenir contra la seva voluntat durant anys, fent-lo creure que només havien passat uns quants dies. En aquest temps va donar llum quatre fills.  Ulisses a l'illa de Calipso , Ditlev Blunck, 1830 Tot i així, Odisseu va començar a

Minerva també anomenada Pal·las , és la patrona d'Atenes, deessa de la saviesa, ciència i de la guerra. Era la protectora de la ciutat de Roma. Fou filla de Metis i Zeus, però Júpiter, es va menjar a Metis, que era una nimfa. Júpiter va patir molt mal de cap. Va demanar-li ajuda a Vulcà i li va obrir el cap amb una destral, d'allà va sortir-ne Minerva ja armada amb l'armadura, el casc, la llança i l'escut. Un atribut que destacava en Minerva era l'òliba, l'ègida i la serp. Després de que Perseu derrotes a Medusa,  Minerva va rebre el seu cap, que es pot veure representat en l'escut que porta. Era una deessa que dominava moltíssimes qualitats, així que Ovidi la va anomenar "la deessa de les mil obres". Va també participar en la Guerra de Troia on protegia els grecs. Minerva volia morir verge, però va tenir una filla anomenada Erictònia en afecte de que Hefest, li va encarregar unes arme i va intentar violar-la.   Minerva , Johan Sylvius Va lluitar

Arthur Schopenhauer va ser un filòsof alemany , declarat ateu i encara que va ser caracteritzat pel profund pessimisme , la seva existència va ser molt creativa: "La vida s'ha de començar a viure-la de nou cada dia". Va néixer el 22 de febrer de 1788 a Gdansk i el 21 de setembre de 1860 va morir, amb 72 anys d'edat. La seva mare, una escriptora, i el seu pare, un comerciant, va ser una eina d'ajuda per tenir un primer contacte amb el món de les lletres que li va permetre conèixer personalitats com la de l' escriptor alemany Goethe . Retrat de Schopenhauer Després d'emigrar a Hamburg i treballar allà com un comerciant, el 1809, Schopenhauer va començar la carrera de medicina a la Universitat de Göttingen , on va conèixer el professor de filosofia Gottlob Schulze , qual cosa li va suposar un canvi radical a la seva visió de la vida, ja que el va fer interessar per les idees de Plató , Aristòtil , Kant i Spinoza . Schopenhauer es podria relacionar amb dos

En la mitologia grega existeix una deesa molt poc coneguda anomenada Iris. Aquest nom prové del grec i significa "dona que que a enunciar" o "arc de Sant Martí".  Iris era filla de Taumate, un déu marí, i d' Electra , una heroïna grega.  Iris portant l'aigua del riu Estigia a l'Olimp perquè els déus jurin  de Guy Head, 1793 Sol ser representada amb unes ales a l'esquena i normalment portava una gerra a la mà. També podria ser simbolitzada per un arc de Sant Martí. Tot i ser representada com una dona jove i casta, és sabut que va casar-se amb Zèfir , déu del vent de l'oest. Ja que l'Arc de Sant Martí simbolitza el final dels problemes i la conciliació entre homes i déus, i aquesta deessa era capaç de volar a la velocitat del vent, va ser nomenada missatgera dels déus. Iris de Metello Motelli, 1873 Iris ha aparegut en molts dels mites més populars de la mitologia grega com a personatge secundari. Per exemple, complint amb el seu deure de missat

Apol·lo és un dels déus més reconeguts de la mitologia grega, al igual que ho és Febes, el seu corresponent romà, en la mitologia romana.  ATRIBUCIONS Aquest déu olímpic és conegut generalment per diverses funcions que feia. La més coneguda potser és la seva atribució com a déu de les arts poètiques i musicals, doncs es representa a Apol·lo amb una lira a la mà. Però aquest déu tenia moltes més atribucions.  Escultura Apolo de Belvedere , dècada del 120 Una d'aquestes atribucions és la de les profecies i oracles. El més conegut és l'oracle de Delfos, però n'hi ha molts més. Per exemple, existeix un curiós oracle, ubicat en un cova que es deia Oracle de Trofoni: ORACLE DE TROFONI Com he mencionat abans, l'oracle de Delfos és el més conegut que hi ha i el més relacionat amb Apol·lo, però aquest altre oracle tot i no ser tan conegut té una història molt interessant de fons. El mite El nom de Trofoni ve per un home romà del mateix nom. Trofoni era un arquitecte famós fill d

Els grecs creien en molts déus , per tant eren politeistes. Els seus déus tenien aparença humana i tenien tan virtuts com defectes, aquests defectes portaven molts conflictes tan entre ells, com entre ells i els mortals. Aquestes divinitats eren immortals i gaudien de poders sobrenaturals i gaudien de la seva estància permanent a l'Olimp. A diferència del Déu cristià, els déus grecs no eren omnipotents, sinó que cada un tenia un poder específic diferent. Una altra diferència molt important entre la nostra religió i la grega és que els déus grecs no són creadors de l'ésser humà. Els homes i els déus es relacionaven entre ells, i de la unió d'aquests obtenien els anomenats herois o semidéus.  La narració de la història d'aquests déus s'anomena "mitologia". Servia a la societat per donar respostes a les grans preguntes de la humanitat Cada una de les polis tenia les seves divinitats però, el més important de tots va ser Zeus, considerat pare de la humanitat.

Com en totes les cultures de l'antiguitat (Celtes amb el déu  Cernunnos , Eslaus amb la deessa  Lada etc), la fertilitat era un gran pilar per a les tribus llatines. És per això que és van començar a crear festes i rituals anomenats LVPERCALIA , en català Lupercals. Aquesta celebració es creu que pot ser una de les arrels del conegut dia de Sant Valentí per la proximitat de les dates (Sant Valentí 14 de Febrer, Lupercals 15 de Febrer). ORIGEN DE LES LUPERCALS Hi ha diverses versions dels ritus en les quals es dona culte a diferents divinitats romanes: Luperc , déu dels ramats i dels llops que més tard es va ajuntar amb la identitat de Faune , protector de la fertilitat femenina, la terra i del bestiar. Faune , Raoul du Gardier  Luperca , segons altres fonts, Luperca, la lloba que va alletar als fundadors de Roma  Ròmul i Rem , és la protagonista d'aquestes celebracions, com a símbol de maternitat i fertilitat. Hi ha altres versions que asseguren que s'honoraven a ambdues fi

Com veurem en el següent apartat, aquest esdeveniment provoca l'inici de la filosofia, per tant necessitem una mica de context per entendre millor el pas de mite al logos . La filosofia occidental va néixer el segle VI a. C a Grècia, concretament a Milet. Abans de Milet, els éssers humans resolien les qüestions sobre el per què utilitzaven els mites en aquells temps, qualsevol fenomen inexplicable era atorgat al poder diví.                     Els primers "filòsofs" reunits i intercanviant opinions. Anomenem "el pas de mite al logos " al canvi que va haver-hi al segle VI a. C, en què apareix una nova manera d'interpretar el món. L'home comença a entendre la realitat basant-se en principis racionals i deixa de banda les formes mítiques i religioses. Els primers filòsofs cerquen el perquè de les coses  a través de l’observació de la realitat, basant-se en criteris lògics. Aquests primers pensaments, s'anomenen els brots filosòfics ,  i són origen del p

Tot va començar quan els sumeris van començar a catalogar els estels. Per tal de fer-ho van haver de dividir el cel en dotze parts iguals, una per cada mes de l'any. A cada part se li va assignar una figura concreta. Més endavant, els grecs la van anomenar (la regió en la qual el cel estava dividit en dotze parts iguals) Zodíac.  Aquesta paraula prové de   ζῶον ("figura" o "animal") i de    ἡ ὁδός, οῦ    ("camí"). A través de la cultura de Roma (en aquest cas el llatí) es va posar nom a cada una de les figures, que avui en dia s'anomenen: Àries, Taure, Bessons, Cranc, Lleó, Verge, Balança, Escorpió, Sagitari, Capricorn, Aquari i Peixos. Aquest conjunt de nomes s'anomena signes del Zodíac, que junts formen l'horòscop.  A continuació explicaré concretament cada signe:  Àries Podem trobar l'origen d'aquest signe en la llegenda dels argonautes en busca del "Velló d'Oro" (xai volador amb la pell d'or). Hèrcules, Jasó,

Medusa és un dels personatges més coneguts de la mitologia grega.  El cap de medusa,  Caravaggio Era una de les gorgones i els seus pares eren Forcis i Ceto. Però medusa tenia una característica que la diferenciava de les seves germanes (Esteno i Euríale), ja que era la més bella i la única mortal. El què molta gen no sap sobre medusa, és que medusa no sempre va tenir aquesta aparença terrorífica, i abans de això era una dona amb molta bellesa.  Era tant bella que fins i tot Posidó es va fixar en ella, la volia per ell i un dia la va violar al temple d'Atena, cosa que va provocar rivalitat entre Posidó i Atena. Atena es va enfadar tant per el que va passar al seu temple, que va decidir castigar a medusa, canviant-li el seu cabell per serps i maleint-la fent que convertís en pedra a tothom qui mirés. No es sabia del tot el lloc exacte on vivia medusa amb les seves germanes, ja que era un secret guardat per les Grees.  Hesíode va ser el primer en escriure sobre on vivien les gorgones

Aquil·les o Equil·leu és un dels herois mes famosos de la mitologia grega i participa en la guerra de Troia i a La  Ilíada d’Homer. Aquil·les se’l considera un heroi en la guerra disputada contra Troia. Ell mata a molts soldats de l'exèrcit Troià. Gràcies a ell i a Ulisses els grecs van poder guanyar la guerra i ho van fer de una manera inoblidable. La seva mare  Tetis , va ser qui va fer a Aquil·les tant fort, que fins i tot deien que era immortal. Tetis va agafar Aquil·les i el va portar a un llac, un llac preciós, on la mare va agafar al fill per el peu i tota l’altre part del cos menys el peu va quedar submergit per l’aigua del llac. Un cop la mare va treure al nen de l’aigua, no havia canviat en res. Més endavant en la història de la guerra de Troia i Grècia es descobreix que aquell llac on Aquil·les va ser banyat de petit feia a la gent molt forta i immortal. El llac els feia tornar imparables, un llac que tenia un poder inimaginable, però el peu que no va quedar cobert per

Alexandre III, o com el van anomenar posteriorment al segle II els romans, Alexandre Magne   va ser un antic rei macedoni, un dels millors estrategues militars de la història i el creador de l'imperi més gran del món antic, que ocupava de Grècia fins a l'Índia.  Alexandre el Gran, detall del mosaic que representa la batalla d'Issos, 200aC (aprox.). Alexandre III de macedònia neix a Pel·la, Regne de Macedònia , l'any 356 aC, és fill de Filip II , rei de Macedònia , i de la grega Olimpíada. El seu pare era un gran militar, que va aconseguir fer de Macedònia, una regió del nord de Grècia fins llavors considerada bàrbara (en el sentit de no-hel·lènica), en una força a tenir en compte i el seu somni era arribar a conquerir l' Imperi Persa . Imatge actual de les runes de Pel·la, antiga capital del Regne de Macedònia. Des del seu naixement, la seva mare ja va començar a escampar que es tractava d'una concepció divina i Alexandre va continuar el mite erigint-se com a fi

LA GUERRA DE TROIA  La ciutat de Troia es trobava situada al nord-oest d'Àsia Menor, prop de l'estret que separa el Mediterrània (el Mar Negre). Havia estat fundada per Dàrdan, un fill de Zeus, i Apol·lo i Posidó havien construït les seves muralles. Les causes de la guerra cal que les busquem molt abans. A la boda de l'heroi Peleu amb la deessa Tetis. Tots els déus van ser invitats a la celebració; tots menys, Eris, deessa de la discòrdia, que en venjança es va esmunyir en ple banquet i va llançar-hi una poma d'or amb la inscripció " Per a la més bella ". Immediatament tres deesses: Hera, Atena i Afrodita, van reclamar la poma.                                             Poma d'or, J acob Jordaens (1633) Zeus va elegir el jove príncep troià Paris perquè fes de jutge en la competició. Va dir-li a Hermes que portés les tres deesses al mont Ida, on Paris pasturava els ramats del seu pare. Paris no sabia a quina de les tres elegir, i per aiò cada deessa li va