Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: maig, 2016

LA MEDECINA ROMANA.

Imatge
Els romans van adquirir molts dels seus coneixement en medicina dels grecs. Una gran font d'inspiració per a ells va ser Hipòcrates, un metge grec. Ell va deixar per escrit detalladament una descripció de totes les malalties amb les quals va tractar. 
Quan va començar la república, a Roma, van començar amb les escoles de medicina, on els futurs metges havien d'aprendre tot tipus d'habilitats mèdiques. Aquests mètodes no sempre eren tractaments científics, sinó que també tractaven amb rituals religiosos. 

Molts dels metges que sortien de l'escola, tenien la seva primera experiència laboral als hospitals de l'exèrcit. Aquí només miraven com ho feien els metges que tenien ja més experiència, i aprenien anatomia i cirurgia per curar les ferides dels solats.


Les intervencions quirúrgiques eren extremadament doloroses ja que els romans no coneixen cap tipus d'anestèsia, per tant no utilitzaven res per adormir la part adolorida durant la intervenció. El què feien els pac…

FURIUS BACO: MITOLOGIA A PORT AVENTURA

Imatge
Ens pot semblar que la mitologia és una cosa passada de moda, que ja no forma part de la nostra realitat actual. Estem molt equivocats! Els llibres, les pel·lícules, els jocs i fins i tot els parcs d'atraccions tenen un component de mitologia. Port Aventura, el parc d'atraccions de Catalunya, té una atracció que es diu: Furius Baco, una muntanya russa amb molta mitologia darrere. L'atracció està ambientada a Catalunya, a la típica masia del país. La família de la casa té una gran producció de vinyes, on també hi treballa l'hereu. Ell fa un invent amb el que vol guanyar molts diners: crea una màquina que permeti transportar les botes de vi a una gran velocitat. Per fer-ho, es necessita un contrapès: els humans que pugen a l'atracció. El mico del noi, en Manàs, li aixafa la guitarra, perquè desajusta la velocitat de la màquina. L'hereu inventor mor al moment, i l'atracció comença a agafar velocitat (de 0 a 135 km/h en només 3'5 segons).
Bacus era el déu del…

ÈDIP, EL SALVADOR DE TEBES

Imatge
La dona de Zeus, la deessa Hera, va enviar a Tebes un monstre com a càstig per l'ofensa al matrimoni causada per Lai i Crisip, acusats d'establir la primera relació homosexual. Aquest monstre no era altre que l'Esfinx, un ésser amb rostre de dona, cos de lleó i ales d'au rapinyaire. Es diu que és filla d'Ortre (el gos de diversos caps) i Equidna (la vívora amb cos de dona i cua de serp enlloc de cames), però altres versions del mite diuen que els seus pares són Tifó i Quimera.
L'Esfinx vivia a l'oest de Tebes, i es situava enmig d'un dels camins que transportaven a la ciutat, on els viatgers, per força, acabaven topant amb ella. Quan això passava, el monstre els plantejava un enigma amb la condició que si l'endevinaven els deixaria passar i, si no ho aconseguien, se'ls menjaria. L'enigma era el següent:
- Quin és l'ésser que camina amb quatre peus al matí, dos al migdia i tres al vespre, però que, contràriament a la majoria dels éssers viu…

LA BELLESA DE MEDUSA

Imatge
Medusa (la ja coneguda per molts com el monstre petrificador que té serps enlloc de cabells) no sempre havia estat un monstre. Una maledicció dels déus va ser el que va provocar les causes de la seva desgràcia. Medusa era la més bella de totes les dones. Tot en ella enlluernava els homes, des dels ulls i els cabells fins als seus gestos. Un dia, Medusa passejava tranquil·lament per la platja, a la vora del mar. El déu Posidó en veure-la va quedar impresionat amb la bellesa d'aquesta, i va quedar enamorat a l'instant d'aquella dona. La seva obsessió era tan gran que, contra la seva voluntat, va forçar Medusa a un temple d'Atenes.
Els ciutadans, enfadats pels successos, com que no podien castigar al déu, van carregar contra Medusa i van alertar a la deesa Atena (rival de Posidó) del que havia succeït al temple, i aquesta va convertir els preciosos cabells de Medusa en serps, i també la va condemnadar amb la maledicció de convertir en pedra a tots aquells que la miraven fixa…

HÈRCULES, LA PEL·LÍCULA

Imatge
Disney s'allunya de les tòpiques i típiques històries per aquesta vegada transportar-nos a la mitologia grega. Ens presenta la història d'Hèrcules, història mitològica adaptada, i permet així que els nens coneguin una mica més sobre aquest camp tant apartat en la nostra generació. Hèrcules ens narra una història on Hades, un senyor de l'inframón planeja destruir a Zeus. Per fer-ho i assegurar-se que res no li pot sortir en contra consulta el seu futur. Aquest diu que si Hèrcules (fill de Zeus) lluita en el moment que els planetes s'aïllin, és a dir al cap de 18 anys, aquest serà una gran amenaça i no aconseguirà el seu objectiu de dominar l'univers. Per eliminar al petit Hèrcules i treure's el problema, Hades envia a Pena i Pànic, els seus sequaços del mal perquè el segrestin i el converteixin en mortal i seguidament matar-lo. Tot hagués quedat aquí si no fos perquè en el moment que li estan donant la poció apareixen dues persones i es a veuen obligats a amag…

PERSÈFONE, UNA DONZELLA MOLT BONICA

Imatge
Persèfone era la filla de Zeus i la Demèter. La seva mare, Demèter, era la filla de Cronos i Rea, la germana de Zeus i deessa de l'agricultura. El tiet de Persèfone, Hades, germà del Zeus i déu de l'infern, es va enamorar d'ella i ...
Un dia la Persèfone, estava al camp, recollint les flors juntament amb les seves amigues nimfes i amb deesses, Atena i  Àrtemis. Quan estava a punt d'agafar el narcís, de cop i volta, i va sortir Hades i s'ha la va emportar en al seu regne d'Infern.  
Fent tot això, ella es va convertir en la deessa de l'Infern. Aquest rapte va ser organitzat amb ajuda del seu pare, de la Zeus. En canvi la seva mare, Demèter, va començar a realitzar uns llargs i tristos viatges a la recerca de la seva filla.
Amb el temps, en Zeus es va adonar del que havia fet i li va demanar al seu germà, que li tornés la seva filla. Però la cosa no era possible, ja que Persèfone, havia menjat un gra de granada a l'Infern. Dit això, si algú menjava algun pro…

ELS 12 TREBALLS D'HÈRACLES (II)

Imatge
El setè treball consistia en capturar el bou de Creta i portar-lo a Micenes, on hauria de ser sacrificat. El toro havia estat obligat a anar al llit amb Pasífae, l'esposa de Minos, com a càstig que imposava Zeus per no haver complert una promesa. Després d'haver fet l'amor, Pasífae es va quedar embarassada del Minotaure. El bou anava per la illa envestint a tothom, per això havia de ser capturat. Heràcles, que tenia una força prodigiosa, el va capturar i el va portar a Micenes perquè complís el seu destí.
El vuitè treball va ser amb les eugues de Diomedes. El rei Diomedes tenia unes eugues que menjaven carn. Eristeu va demanar a Heràcles que les hi portés. Però el problema era que l'heroi no es podia acostar massa, sinó se'l menjarien. Per això, va anar amb una sèrie de voluntaris a lluitar contra Diomedes. Quan el va haver derrotat, va tirar el rei a les eugues, que se'l van menjar viu. Així les eugues es van tornar bones i Heràcles les va poder portar amb Eris…

ELS MONTS IDA

Imatge
El mont Ida, una muntanya sagrada molt coneguda en mitologia grega, ja que és l'escenari d'alguns mites. Acutalment està situat en dos països diferents, a Turquia i a Creta:
- Turquia: el mont Ida, l'actual Kaz Dag, està situat a l'antiga regió de Tròade a 1.774 metres d'altitud. És una cadena muntanyosa que demarca la regió de Troia. Els seus cims més alts són el Cotyle i el Gargara. En la mitologia, va ser l'escenari on va ser criat el que seria príncep Catamita de Troya per Zeus. També va ser el lloc on Afrodita va seduir Anquises, on Paris va néixer i va trobar la seva esposa, la ninfa Enone. També s'hi va celebrar el seu judici i es diu que els déus Olímpics van utilitzar el Mont Ida per observar la guerra de Troia.


- Creta: el que és més conegut com a Mont Ida, està situat a l'illa de Creta; actualment s'anomena mont Psiloritis. Forma part de la vall d'Amari, situada al centre de l'illa. El Mont Ida és el punt més elevat amb una altura d…

LA CAIXA DE PANDORA

Imatge
El mite explica que Zeus, enfadat perquè prometeu va robar el foc per entregar-lo als homes, va crear la primera dona com a càstig. Hefest va crear la dona amb argila, amb formes molt boniques, la va fer bella i formosa, la va anomenar Pandora.
Els altres déus es van encarregar de donar-li altres trets que li faltaven: Afrodita li va concedir la bellesa eterna i els encants. Atena li va concedir la saviesa i el coneixement de les arts de la caça. Apol·lo li va regalar una veu molt suau, tendre i meravellosa. Hermes li va concedir el do de la paraula, la curiositat i la mentida. Les tres Gràcies i les Hores la van guarnir amb vestits, joies i flors, llavors Pandora es va convertir en la primera dona de totes. 


Abans  que Pandora baixés a la terra, Zeus li va regalar una caixa que no podia obrir. Quan ella va baixar a la terra, es va enamorar i finalment es va casar amb Epimeteu, i el seu germà, Prometeu, li va dir que mai obris la caixa que l'hi havien regalat, però Epimeteu va oblid…

ELS 12 TREBALLS D'HÈRACLES (I)

Imatge
Els 12 treballs d'Hèracles van ser el càstig que va haver de dur a terme per haver matat els seus dos fills, en un atac de bogeria que li havia provocat Hera. El rei Eristeu de Micenes li va posar 12 treballs molt difícils de fer, quasi impossibles. 
El primer treball era matar el lleó de Nèmea. Quan el va haver aconseguit escanyar, li va arrencar la pell i se la va posar a les espatlles, com a abric. Com que l'animal tenia la pell molt dura, Hèracles va seguir el consell d'Atena, i va utilitzar les pròpies urpes del lleó per poder-la arrancar. Des d'aleshores, la pell li va servir d'armadura.
El lleó es va convertir en una constel·lació. 
La segona prova va ser matar l'Hidra de Lerna. L'Hidra era un monstre en forma de serp amb nou caps que habitava al pantà de Lerna i sortia a la plana per destruir ramats i conreus. Cada vegada que Hèracles li provava de tallar un cap, a l'Hidra li sortien dos. A més, l'alè de la serp era verinós, i Hèracles va haver…