GIULIO ROMANO, El naixament de Bacus 
CERÀMICA GREGALa deessa Mnemòsine, es també la mare de les nou muses. El pare es Zeus, que, per a seduir a aquesta deessa (que també és la seva germana) es disfressa de pastor per a mantenir relacions sexuals amb ella durant nou nits consecutives, a la comarca de macedònia, no molt lluny del cim d’Olimp.
D’aquestes relacions, Mnemòsine va donar a llum en un part múltiple, a les nou muses anomenades Calíope, Clio, Erato, Euterpe, Melponeme, Polímnia, Talia, Terpsícore, i Urània.
Aquestes relacions van ser designades pels deus originals, que volien encarregar a Zeus va crear les divinitats necessàries per a protegir i complir les regles del nou ordre establert després de la guerra contra els titans pel control del poder sobre la terra i el cel. Zeus li va donar a Mnemòsine la facultat de saber tot el que ha sigut i serà, de conèixer orígens, noms i història. D’aquesta manera Mnemòsine representa la memòria, el mon de la naturalesa, i la societat, és l’encarregada d’ensenyar als humans raonar i a reconèixer la diversitat del món.
Mnemòsine, segons la mitologia romana, és la deessa de la memòria, filla de Gea i Urà, i germana de Kronos i Okeanos. Viu en una cova a la muntanya sagrada de Citeró, d'on sorgeixen les aigües les riu Leteu. Aquestes són les que beuen les ànimes que han mort, per oblidar tot el que han fet durant la vida.
En canvi, les persones en vida que beuen de les aigües de la deessa, mai obliden i mai seran oblidades.
Alícia Barrena
Resplandores de luna exhuberante
Bañan cien ojos en la noche fría;
Cincuenta duermen, con cincuenta espía;
Calma es la sombra, alerta el vigilante.
La flauta de Hermes le alteró el semblante
Con la dulzura de su melodía;
Y soñando tristeza y alegría
Uno tras otro los cerró el gigante.
No despertó de aquel sueño mortal,
Pero ascendió a las más altas regiones.
Una canción nos puede ser fatal;
Un sueño puede alimentar visiones;
Pero al morir, tendremos por igual,
Un lugar entre las constelaciones.
Francisco Álvarez Hidalgo
Leda era la filla de Testis, rei d’Etòlia. Era tant gran la seva bellesa que va arribar a les oïdes del pare dels déus, Zeus. Però abans que Zeus la veiés, un humà se li avança i la fa seva. Quan Testis li presenta la seva filla, Tíndar es queda impressionat, i li demana que es casi amb ella. El rei d’Etòlia hi accedeix. En casar-se, Hèrcules ajuda Tíndar a recuperar el seu regne.
En aquells temps Zeus vol crear els semidéus i els primers vol que siguin amb una gran bellesa i busca les dones terrestres de més bellesa. En aquest moment Zeus sent parlar de Leda, decideix veure-la. Mentre un dia Leda passeja al voltant d’un llac, el pare de tots els déus la mira des del regne dels cels, la troba preciosa, li hauria agradat convertir-se en un adolescent per seduir-la, però sabia que en aquella època Tíndar era el millor dels homes, i que en forma humana no l’aconseguiria, i va resoldre el problema amb molta astúcia.
Una tarda que Leda estava passejant pel llac se li va acostar Zeus en forma de Cigne, ella el va acariciar, i Zeus la va sentir molt a prop, i va pensar “Ja és meva”, però encara no la tenia del tot. El cigne va aixecar el vol i va anar fins a l’Olimp. Allà va parlar amb la seva filla Afrodita, deessa de l’amor, i aquesta li va dir que la millor manera d’enamorar a una dona era que la dona estimada sentís compassió d’ella, així que pare i filla van fer un pacte secret.
La tarda del dia següent Leda estava passejant quan, de sobte, veu el cigne volant cap a ella, perseguit per una àguila negra. Leda va agafar el cigne entre els seus braços, i l’àliga, veient que amb un ésser humà no podia competir se’n va anar volant fins als cels i es va transformar en Afrodita.
Zeus va aprofitar la compassió que va sentir Leda per fer-la seva. De l’amor de Zeus i Leda en va sorgir un ou, i d’aquest ou en van sortir dos germans bessons. Mentre Leda va tenir aquella experiència amb Zeus, mai va deixar de fer-ho amb el seu marit, i de la relació amb el seu marit en va sorgir un altre ou del qual en van sortir dos bessons més.
A partir d’aquí hi han diverses versions sobre els fills:
1a versió: De l’ou en que el pare és Zeus en neixen dos semidéus immortals: Pòl·lux i Helena. De l’ou el pare del qual és Tíndar, en neix una parella de mortals: Càstor i Clitemnestra.
2a versió: Els fills de Zeus són: Càstor i Pòl·lux. I els fills de Tíndar les dues noies: Clitemnestra i Helena.
CAESARE DA SESTO, Leda i el cigne. Còpia d'un original perdut de Leonardo da Vinci. Wilton House. Salisbury.
Mentre Amfitrió havia marxat lluny per atacar Ecàlia, Alcmena va rebre Júpiter en el seu llit, pensant-se que era el seu marit. Aquest, en arribat al llit, li va explicar les coses que havia fet a Ecàlia, i ella, convençuda que era el seu espòs, va jeure amb ell. El déu desitjava tant jeure amb ella, que va ajuntar dues nits, usurpant un dia, fins el punt que Alcmena es va meravellar que aquella nit esdevingués tan llarga.
L'endemà, se li va anunciar que el marit tornava a casa vencedor, però no ho va tenir en compte, perquè es pensava que ja l'havia vist. Quan Amfitrió va entrar a casa i la va trobar indiferent al seu retorn, es va sorprendre i li va preguntar per què no el rebia de la manera com habitualment acostumava. Alcmena li va respondre: "Tu ja vas arribar ahir, vam dormir junts i em vas explicar com t'havien anat les coses a Ecàlia". Quan Alcmena li va mostrar proves del que deia, Amfitrió va deduir que, en lloc seu, s'havia presentat a la casa una altra divinitat. I des d'aquell dia es va abstenir de dormir amb Alcmena. Ella, en canvi, embarassada de Júpiter, va parir Hèrcules.
El mite d'Èdip comença encara abans que ell nasqués, quan el seu pare va desobeir als déus. Èdip és fill de Laios i Iocasta, reis de Teb...
