PROMETEU I PANDORA

Escrita per Anònim -
Segons una tradició, Prometeu, fill del tità Jàpet i de l'oceànide Clímene, va crear els homes modelant-los amb fang a la imatge dels déus. Va fundar el primer sacrifici com un pacte entre els homes i els déus: Prometeu, després de matar un bou, va repartir les seves restes en dos munts, un de carn i encanyes, i un altre d'ossos i greix coberts de pell. Zeus va escollir el segon i així va quedar establert el ritual del sacrifici: Els homes celebren un banquet amb la carn de les víctimes, mentre cremen ossos i greix per als déus. 

Un cop Zeus es va assabentar de l'engany de Prometeu, va llençar la seva ira contra els homes i els va privar del foc, perquè patissin fred i gana. Davant d'aquest fet, Prometeu va robar foc de la farga d'Hefest, amagant-lo en una canya, i el va lliurar als homes. 
Prometeu donant el foc als homes, Heinrich Füger

Zeus va ordenar a Hefest que construís una bella figura imitant les deesses, i va encarregar als altres déus que li donessin dons. Afrodita li va donar l'encís, Atena el coneixement de les arts de casa i Hermes la paraula i la mentida. Així va néixer Pandora, la primera dona. El seu nom feia referència als dons que va rebre i al fet que era un regal dels déus. 
La creació de Pandora per a tots els déus, Pintor de Níobe

 Zeus va oferir-la en matrimoni a Epimeteu, i tot i els avisos del seu germà Prometeu, va decidir acceptar, ja que s'havia enamorat. A casa d'Epimeteu Pandora va trobar una capsa, i incapaç d'aguantar la seva curiositat la va obrir. De seguida van escapar-se tots els mals que Prometeu hi havia desat, i quan la va tancar només hi quedava l'esperança. Des de llavors les malalties i el dolor persegueixen els humans i el seu únic consol és l'esperança. 

Pandora obrint la capsa amb curiositat

Zeus també va encadenar a Prometeu al món Caucas, on cada dia una àguila se li menjava el fetge, que li tornava a créixer de nit. Segles més tard, Hèracles va salvar a Prometeu que va matar a l'àguila amb les seves fletxes i el va desencadenar. 
Prometeu encadenat amb l'àliga menjant-li el fetge, Gustave Moreau

 David Raurell
4t ESO

Comentaris

Berta Dong Reixach ha dit…
Penso que Zeus no hauria d'haver-se enfadat amb els humans, perquè la culpa de tot això era Prometeu. També podem observar que Zeus era un déu molt poderós que aconseguia to el que volia. D'aquest mite podem aprendre de la frase: qui avisa, no és traïdor.
Bona feina!
1 de juny del 2019, a les 15:23
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació