30 de novembre de 2018

LA HISTÒRIA DE CLEÒPATRA

Cleòpatra VII (gloria del seu pare) va néixer durant l'hivern del 69 al 68 a. C a Alexandría. Cleòpatra VII era filla de Ptolomeu XII i Cleòpatra VI (que varen ser 2 fills més), tot i que es diu que sa mare era una egípcia de classe alta.
La seva família va aconseguir regnar Egipte després de la mort d'Alexandre El Gran.

Cleòpatra (pel·licula de 1963)

Ptolomeu XII era famós per la seva afició per les festes. Aquesta causa va fer que gestiones el país de manera desastrosa i va ser expulsat de manera nefasta pels alexandrins.

Egipte va recaure a mans de la seva dona, Cleópatra VI que va morir. 
Als 18 anys, Cleòpatra VII va ascendir al tron d'Egipte i ja va desenvolupar un atractiu aspecte físic amb una educació intensa. No se sap gaire sobre els principals anys de la vida de Cleòpatra.

Cleòpatra es va casar amb el seu germà Ptolomeu XIII, amb qui va heretar el tron el 51 a.C. Els conflictes entre el dos germans i esposos no va durar gaire en arribar. Això va fer que destronessin a Cleòpatra, però no obstant això, la seva sort va canviar quan a Egipte varen arribar els Romans amb les lluites civils. Juli Cèsar va anara a Egipte (perseguint el seu enemic Pompeu) i va donar suport a Cleòpatra en el conflicte amb el seu germà.

Durant la Guerra Alexandrina, (48-47 a.C. ) va morir tant Pompeu com Ptolomeu XIII i va tenir lloc l'incendi de la llegendària Biblioteca d'Alexandria.

Cleòpatra va ser restituïda en el tron per Juli Cèsar, que s'havia convertit en el seu amant  va contreure matrimoni de nou amb el seu altre germà, Ptolomeu XIV. Ella va tractar d'utilitzar la seva influència sobre Cèsar per restablir l'hegemonia d'Egipte a la Mediterrània oriental com a aliada de Roma. El naixement d'un fill de tots dos semblava reforçar aquesta probabilitat. 


Després de l'assassinat de Juli Cèsar en el 44 a.C., Cleòpatra va intentar repetir la maniobra seduint a Marc Antoni, que aleshores lluitava contra Octavi August pel poder. Junts varen imposar la seva força a l'Orient creant un nou regne hel·lenístic, capaç de conquerir Armènia al 34. 


Del 32 al 30 a.C. va esclatar la guerra Ptolemaica. August va portar fins a Egipte la seva lluit a contra Antoni. Marc Antoni va aconseguir escapar i refugiar-se amb Cleòpatra a Alexandria. Quan les tropes d'Ocatvi August varen prendre la ciutat, Antoni es va suïcidar. 


Cleòpatra va intentar per tercera vegada seduir al guerrer romà per salvar la vida i el tron, però August es va mostrar insensible als seus encants i la va porta a Roma com a botí de guerra.
 




Rebeka Picoiu
4t ESO

29 de novembre de 2018

CANNABIS A L'ANTIGA ROMA

En el coneixement del cannabis els romans recullen el testimoni dels avanços de la medicina i botànics dels grecs. De forma que els romans ja tenien en el seu ús, les dosis i les aplicacions terapèutiques. 
Sherratt (arqueòleg anglès)al 1987 situa la introducció a tota la zona de la Mediterrània durant el període dels romans.



La fibra de cànem:

Igual que els autors grecs, existeixen poques referències al cannabis. Les narracions que ens parlen de les propietats psicològiques són poques.
Els romans principalment es van centrar en l'obtenció de fibra per les seves cordes i teixits.
Fibra de Cànem sense tractar

Gai Lucili (180a.c. - 102a.c.) va ser el primer literari en escriure del cànem, que era el material amb el que es lligava els presoners.

Els Romans van introduir el cannabis a les illes Britàniques al voltant del l'any 180.

Marc Terenge Varró (116a.c. - 27a.c.) cita al cànem com matèria primera per la confecció de cordes, sogues, estores...
Varró insisteix molt en la necessitat de cultivar cannabis per assegurar-se del seu subministrament. 
L'imperi Romà consumia grans quantitats de fibra de cànem, molta de la qual s'importava era de la ciutat Babilònica de Sura.

Tenien coneixement dels seus efectes:
Els efectes psicoactius de forma més clara en la obra de Pomponi Mela, al segle I on descriu els efectes del cannabis a través de la seva consumició i no de l'ús del cànem. Tot i que no apareix la substancia que consumeix, per Heròdot i els seus texts tan similars sabem que es tracta del cannabis, ja que sabem que ells si consumien el cannabis.
Els Cartaginesos ja sabien fer un derivat del cannabis conegut com " hachís", que vendrien als romans. Al segle III a.C. Va ser portat a Sicília, que els mariners utilitzarien per mantenir la moral alta en els moments més difícils. 




Marco A. Peña 
4t ESO

28 de novembre de 2018

EUROPA I EL BRAU

Europa era la princesa de Fenícia, filla d'Agenor i Telefaassa.

Europa estava a la platja de Sidó amb les seves companyes, quan Zeus la va veure. Aquest va quedar meravellat per la seva bellesa i de seguida es va enamorar d'ella. 

Zeus es transformà en un bonic brau blanc amb unes banyes semblants al creixent lunar, i s'hi acostà fins arribar als peus d'Europa. Primer, la jove es va espantar, però després li va anar agafant confiança. L'hi va acariciar el llom i per últim va decidir pujar a la seva esquena. Zeus, que ja esperava aquesta acció d'Europa, es va aixecar immediatament i es va endinsar cap al mar.

La princesa cridava i s'aguantava amb força a les banyes corbades, però Zeus no es detenia. De seguida es va allunyar de terra, fins arribar a Creta. La mare i germans d'Europa van anar a buscar-la desesperats i per ordre del seu pare, però no la van trobar. A Gortina, Zeus va aconseguir el que volia i es van ajuntar a prop d'una font i uns plàtans beneïts per haver presenciat aquell acte d'amor diví. El plataner mai més va tornar a perdre les seves fulles. D'aquesta unió van néixer tres fills: Minos, Sarpedó i Radamant, tot i que altres estudis asseguren que Europa també fou la mare de Carno, Dodó i Apol·lo.

Zeus no es podia quedar amb Europa, així que per recompensar-la li va donar tres regals: el primer fou Talos, un gegant de bronze i cuidava de les costes de Creta contra els desambarcaments  estrangers; el segon va ser un gos caçador que sempre aconseguia atrapar les seves preses; i, per últim, li va entregar una sorprenent javelina amb una punteria perfecta. A més, Zeus va aconseguir que Europa es casés amb Asterió, qui al no tenir fills va adoptar als de Zeus.

Quan Europa va morir, li van ser concedits els honors divins i, el brau que havia estat la forma en la que Zeus havia estimat a Europa, va ser convertit en constel·lació i inclòs als signes del zodíac (taure). En segon lloc, podem establir una relació entre el nostre continent i la princesa fenícia: el continent rep aquest nom perquè després que Zeus la raptés, Europa va passar a significar "Grècia Occidental" i, més tard, a l'any 500 a.C., el seu significat va contenir tota la terra del nord del Mar Mediterrani. 

Moneda de 2€ utilitzada actualment a Grècia



Bruna Villegas
1r Batx

27 de novembre de 2018

EL MITE DE LEDA I EL CIGNE

Els mites, encara avui en dia, són una gran inspiració pels artistes. Com és en aquest cas, el passat 19 de novembre es va trobar un fresc amb una escena d'un dels mites més coneguts, el de Leda i el cigne. 

A causa d'aquest antic mite, fa uns dies es va trobar un fresc a la ciutat de Pompeia, que està situada en el sud d'Itàlia. Aquest fresc, anunciat pel Parc Arqueològic de Pompeia, l'han descobert en una habitació que antigament era un dormitori d'una casa luxosa, enmig de les ruïnes de l'antiga ciutat, i tenint en compte que, en el mateix lloc, també es va trobar un altre fresc que tractava sobre el déu Príap, el déu dels jardins i la fertilitat, pesant-se el seu membre en una balança. 
La pintura va ser trobada mentre es feien "treballs de remodelació d'excavació", segons el director del parc arqueològic, Massimo Osanna, que també va destacar que es tracta d'un descobriment "únic i excepcional". 


El fresc recentment trobat, representa el mite de Leda i el cigne, representant l'escena més sensual de la història mitològica. Els experts la defineixen com una pintura extremadament peculiar i diferent a totes les altres obres que s'han trobat sobre aquest mite, ja que apareix Leda asseguda, i Zeus en forma de cigne, damunt d'ella fent l'acte sexual.  

Aquest episodi de Zeus i Leda s'ha fet molt coneguda a la ciutat de Pompeia, ja que va ser copiat en vaires domus però amb diverses iconografies. 

Després d'aquest descobriment, el Parc Arqueològic de Pompeia decidirà si la possibilitat de traslladar el fresc a un lloc on es pugui protegir i ensenyar al públic és viable. 

      El fresc trobat a Pompeia, Itàlia. 


El mite de Leda i el cigne
Una habilitat que tenia Zeus era la seva capacitat per transformar-se en qualsevol forma que ell desitgés ser. Aquest do l'utilitzava per seduir les dones humanes, convertint-se en la forma d'algun animal gran i mandrós, i quan finalment les dones l'acariciaven, ell les dominava i les violava. Leda, esposa de Tindàreu d'Esparta, era una amant humana de Zeus. Un dia, mentre caminava al costat d'un riu, Zeus l'hi va aparèixer en forma de cigne, fent veure que una àliga el perseguia i necessitava refugiar-se, i la va violar. 

Com a conseqüència, aquesta va pondre dos ous dels quals van néixer quatre fills; Helena, Clitemnestra, Castor i Pòl·lux, encara que només Helena i Pòlux són considerats fills de Zeus.



En aquest vídeo podem trobar la notícia breument explicada, on també s'hi menciona el mite. 


Alba Riera
1r batx

ELS DÉUS OLÍMPICS II

Aquesta és la continuació de la meva explicació dels Déus Olímpics. 

MART: en grec, Ares. Déu de la guerra. Apareix amb una cuirassa i diferents estris de guerra com un escut, un casc, una llança,... El seu animal és el gall. 
És un dels pocs fills del matrimoni de Juno i Zeus. Considerat pare de la ciutat de roma ja que era el pare del seu fundador, Ròmul. 












Marte, Diego Velázquez











VULCÀ: el nom en grec és Hefest. És el déu del foc i dels ferrers. És lleig, brut i coix, porta el torns nu, i estris relacionats amb la seva feina com tenalles.
Considerat el déu protector contra els incendis per aquesta raó de l'honora i invoca i se li atribueixen les festes Vulcanals. 
Va ser casat amb Afrodita però a ella no li agradava ell. La dona tenia varis amants i Hefest al assabentar-se, va construir una xarxa intrencable. 
















Hefest en la forja, Guillaume Coustou


MINERVA: és Atena. Deessa de la guerra, saviesa, intel·ligència i els artesans. Els seus atributs són l'ègida (escut), un casc i una llança. Se la representa amb una òliba i una olivera. 
Formava part de la Tríada Capitolina, juntament amb Juno i Júpiter, que és el conjunt dels tres déus més importants. Es creu que Zeus, el seu pare, es va menjar Metis, la mare, i això li va provocar un gran mal de cap. Va recórrer a Vulcà perquè l'ajudés i aquest li va clavar una destral al cap fent-li una gran ferida de la qual va néixer Atena. 

DIANA: en grec és Artèmis. És la deessa de la caça i els boscos, la virginitat i els parts i de la lluna. Porta un carcaix i un arc. Va acompanyada d'un gos, un cérvol i de nimfes. Se la representa amb una mitja lluna.
Filla de Zeus i Latona, una de les moltes infidelitats del déu. Juno va intentar venjar-se de la dona i els seus fills prohibint-li tenir fills al continent. Va tenir a Atena en una illa, tot i que Hera va segrestar a Nona, la deessa dels parts per impedir el naixement. No ho va aconseguir i va néixer primer Diana que va ajudar a donar a llum al seu germà bessó Apol·lo. 


















Diana de Versalles, Leocares i Prieur







APOL·LO: El nom en grec és el mateix. És el déu de la bellesa masculina, la música, arts, la raó, el sol i l'endevinació. És jove i bell, no porta barba, porta una lira o un arc i un carcaix i una corona de llorer al cap. L'acompanya un corb. 
Té un oracle al santuari de Delfos. És conegut pel mite d'Apol·lo i Dafne en el qual ell s'enamora de Dafne però no és correspost. La segueix a tot arreu i ella, desesperada, demana ajuda al seu pare que la converteix en llorer. Quan s'està transformats, Apol·lo l'atrapa però ja no pot fer res. decideix que les fulles d'aquest arbre seran les que portarà la gent en senyal de victòria. 

















Apol·lo i Dafne, Gian Lorenzo Bernini







MERCURI: El nom en grec és Hermes. És el missatger dels déus, guia dels morts a l'Hades, déu dels lladres i del comerç. Porta unes sabates i un casc alats, una capa i un caduceu. 
Va robar les fletxes d'Apol·lo, el trident de Neptú i el sabre de Mart, per això és considerat déu dels lladres. 















Mercuri, Artus Quellinus








BACUS: en grec Dionís. Déu del vi, de les festes i del teatre. Se'l representa amb una copa, vinya i va acompanyat dels sàtirs i les bacants. 
A les festes que feien dedicades a aquest déu, es bevia vi en excés i eren famoses perquè es planejaven conspiracions polítiques. Al principi només hi poden assistir dones però més tard també hi podien anar els homes. 


El triomf de Bacus (Los borrachos), Velázquez

Aquesta és una escultura del que és conegut com Tríada Capitolina composta per Zeus, Juno i Minerva.


Triada Capitolina, Jacopo Zucchini

Silvia Kanuteh Rubio
1r batx

26 de novembre de 2018

MINERVA

Minerva o Atena en la mitologia grega,  era la deessa de la saviesa, filla de Júpiter i Metis, deessa de la prudència. Minerva simbolitza les arts, les tècniques de guerra i era la protectora de la ciutat de Roma. També era la patrona dels artesans, que en aquella època, eren una classe social nombrosa.
La llegenda sobre el naixement de Minerva explica que el seu pare Júpiter va devorar a la seva dona Metis, i li va provocar un gran dolor de cap, i va decidir demanar a ajuda al déu del foc i dels metalls. Aquest decideix obrir-li el cap d'un cop de destral, i en fer-ho apareix Minerva, d'una edat adulta, amb un casc, una espada i un escut. Aquesta deessa seria l'acompanyant de Júpiter en diferents batalles com la Guerra dels Gegants i la Guerra de Troia.


                               El naixement de Minerva, anònim
El famós poeta romà Ovidi, anomenava a Minerva "la deessa de les mil obres", per les diverses arts que va arribar a desplegar; se la trobava acompanyada en els seus viatges d'Ulisses, ajudant a les filles de Pandora amb els treballs que més convenen a les dones, representant flors i combats en productes de tapisseria, o construint la neu dels argonautes, que gràcies a una fusta, ajudava a trobar la direcció indicada, informava sobre els perills i com evitar-los.
La seva adoració va ser molt extensa per tota Itàlia, i fins i tot tenia uns dies festius dedicats a ella, el 19 i 23 de març, durant el Quincuatrias.
De moment no s'ha trobat cap llegenda pròpiament romana que tingui com a protagonista a Minerva, però el mont Capitolí, un dels set turons romans, és el lloc on se l'honrava. El mont feia part de l'anomenada "Tríada Capitolina", el conjunt dels treus déus principals de la mitologia romana: Júpiter, Juno i Minerva.
Està ubicat entre el Fòrum i el Camp de Mart, sent un dels més famosos i alts de Roma. La conservació d'aquest lloc i la història que té, el converteix en un lloc de gran atracció turística de la ciutat de Roma. 
      Tríada Capitolina, Museu Arqueològic Nacional de Palestina, trobada el 1994

També té un temple molt antic en el Celi, el turó on es creu que s'havien establert les tropes etrusques que venien a ajudar Ròmul, a les ordres de Cele Vibenna. Aquest temple rep el nom de Minerva Capta (Minerva empresonada), ja que tot sembla indicar que va ser construït per guardar una estàtua de la deessa que, probablement, era robada a Falerios, quan les tropes romanes van conquerir la ciutat. 
                                Temple de Minerva Capta
                 
Minerva està representada per una bella dona, vestida d'una manera senzilla, amb una expressió reservada, com a model de fortalesa i valor per tots els del poble romà, freqüentment portava una pica sobre les seves mans, una èpica sobre el seu pit i a vegades un escut a l'altra mà. 
                                Estàtua de Pallas Athenea, davant de l'edifici del parlament austríac
Els seus símbols eren el mussol, la seva ègida, on hi ha la cara de Medusa, i un escut. D'altra banda, per ser la mà dreta del seu pare, totes les decisions que prenia Minerva eren per complir la voluntat de Júpiter, i aquestes sempre es complien.
                              Foto de la deessa Minerva mostrant els seus símbols
Karina Szabo
4t ESO

23 de novembre de 2018

ELS DÉUS OLÍMPICS I

Com ja sabem, els grecs eren politeistes, creien en diferents déus. Aquestes divinitats, tenien forma humana tot i que són més forts, més alts, més poderosos i més bells. El què distingeix els humans dels déus és que aquests últims són immortals. 
Principalment hi ha dotze déus olímpics, que vivien a l'Olimp. Però si contem els d'alguns autors en surten catorze o quinze si afegim Eros.

















                                                     
                                    
        Olimp, Luigi Sabatelli

JÚPITER: el nom en grec és Zeus. És el déu del cel i dels fenòmens atmosfèrics, de la justícia, el déu de tots els déus. Se'l representa amb barba i assegut a un tron, amb un ceptre o un llamp a la mà i l'animal que el caracteritza és l'àguila. 
Quan va néixer, el seu pare Cronos, se'l volia menjar com a tots els seus fills. Rea, la mare de Zeus el va amagar a una cova perquè no fos devorat i li va donar a Cronos una roca embolicada amb una manta i així va sobreviure. Quan va créixer, Zeus va pujar a l'Olimp per enfrontar-se amb el seu pare i així alliberar els seus germans anteriorment devorats. Durant la Titanomàquia, Zeus va derrotar el seu pare i va aconseguir salvar els seus germans. 
Va tenir tres fills amb la seva esposa Hera: Ares, Hefest i Hebe.   



















Zeus d'Esmirna, Museu del Louvre





JUNO: el nom en grec és Hera. És la deessa del matrimoni. Sol portar una diadema i normalment esta asseguda en un tron. El seu animal és el paó.
Filla de la deessa Ops i del déu Saturn, germana de Júpiter amb el qual després es casarà. Pels romans era una de les deïtats més importants ja que representava la força de la vida, del matrimoni i la maternitat.
Júpiter i Juno, James Barry

NEPTÚ: en grec és Posidó. És considerat déu dels mars i dels terratrèmols. És barbut i porta un trident. El seu animal és el peix i sol anar en un carro tirat per cavallets de mar.
Va ser una de les víctimes del seu pare Cronos i quan el van derrotar, Zeus li va donar el poder del mar.

            El retorn de Neptú, John Singleton Copley

PLUTÓ: el seu nom grec és Hades. És el déu de l'Inframón. Normalment és barbut, sol estar assegut en un tron o conduint un carro, amb un ceptre  una forca bident a la mà i acompanyat del ca Cèrber. L'inframón també s'anomena Hades degut al seu nom grec. 
Germà de Zeus i Posidó, també va participar en la Titanomàquia. S'enamorà de Persèfone, la qual acabarà vivint sis mesos de l'any amb ell i els altres sis amb la seva mare Ceres, germana d'Hades. 
























Plutó, Agostino Carracci

CERES: en grec, Demèter. Deessa de l'agricultura. És sovint representada amb una falç, espigues de blat i una torxa. El seu animal és la serp. es creu que és qui va donar el blat i les lleis als homes. 
És, com he esmentat anteriorment, la mare de Persèfone. A patrir del mite de la seva filla s'explicaven les estacions meteorològiques. A l'estiu i la primavera, que era quan Persèfone estava amb la seva mare, els camps estaven ben cuidats, perquè ella estava feliç. En canvi, a l'hivern i a la tardor com que la filla estava a l'Hades, la mare estava trista i per tant no cuidava els camps. 

Ceres y Pan, Snyders i taller de Rubens  

VESTA: el nom en grec és Hèstia. Deessa de la llar i la pàtria. Els seus atributs són una flama i un ase.
Filla de Cronos i Rea, va ser la primera filla en ser devorada.

     Hèstia, Sebastiano Ricci

VENUS: el nom grec és Afrodita. És la deessa de l'amor, la sexualitat i la bellesa femenina. Normalment se la representa despullada, sobre una petxina i amb una poma. Els seus animals són els coloms i els pardals.
Zeus la va castigar ja que ell es va enamorar d'ella però no va ser correspost, per això la va obligar a casar-se amb Hefest però a ella no li agradava i li va ser infidel vàries vegades amb diferents persones.

El naixement de Venus, Sandro Botticelli

Silvia Kanuteh Rubio
1r batx

22 de novembre de 2018

DÉUS GRECS

NOM GREC      NOM LLATÍ         FUNCIÓ                            SIMBOLOGIA
Zeus                Júpiter                 Déu del cel i dels               Llamp i àguila
                                                 llamps / Déu suprem

Hera                Juno                    Deessa del matrimoni i       Ceptre, diadema i 
                                                 de les dones casades          paó

Posidó             Neptú                   Déu del mar, llacs,             Trident, carro i 
                                                 terratrèmols i els cavalls     cavalls

Hades              Plutó                    Déu de l'inframón              Ceptre i Cèrber

Demèter          Ceres                  Deessa de l'agricultura         Espiga de blat i una torxa

Hèstia             Vesta                   Deessa del foc de la llar       Una flama a la mà dreta

Afrodita           Venus                  Deesa de la sexualitat,        Roses i petxina
                                                 l'amor i la bellesa

Ares               Mart                      Déu de la guerra                 Cuirassa, casc, escut, llança i espasa

Hefest             Vulcà                   Déu del foc i dels ferrers      Eines de ferrer

Atena             Minerva                 Deessa de la guerra, la       Armadura, casc,
                                                  saviesa i l'artesania           escut, llança, ègida, olivera, òliba i serp

Àrtemis          Diana                    Deessa de la caça i             Arc, fletxes, cérvol, gos de caça
                                                 protectora dels animals i 
                                                 els boscos

Apol·lo             Apol·lo                 Déu del sol i de la música    Lira, arc, fletxes

Hermes            Mercuri                Déu missatger                    Capa, casc alat i sabates alades

Eros                Cupido                  Déu de l'amor                    Ales, arc, fletxes

Dionís             Bacus                    Déu del vi i de la festa        Raïm, copa de vi

Selene            Lluna                     Deessa de la lluna              Mitja lluna, torxa

Rea                Terra                      Personificació de la Terra    Cigne
Hades

Cronos           Saturn                    Déu del temps                   Falç




Posidó
Atena


Zeus

Bruna Villegas

1r Batx

21 de novembre de 2018

CALENDARI GREC

El calendari grec era una eina de càlcul del temps establerta per la societat per les necessitats de la vida quotidiana. Es dividia, com l'actual, en diferents intervals com els dies, mesos i anys. Les divisions del calendari es basaven en els moviments de la Terra i la seva conseqüència, que són les aparicions regulars del sol i de la lluna. Aquest calendari es dividia en l'àtic i l'hel·lènic:

El calendari àtic era lunisolar. Comptava amb un any de 354 dies, en concret, 12 mesos de 29 i 30 dies alternativament. Deixava un marge d'onze dies de diferència respecte a l'any solar. A aquest any de 354 dies se li afegia un nou mes cada tercer, sisè i vuitè any. 


Cicle lunar


Els mesos s'escrivien de la següent manera:

Gamelió (Gener) Formava part de l'hivern.
Antesterió (Febrer) Formava part de l'hivern.
Elafabolió (Març) Formava part de l'hivern.
Muniquió (Abril) Formava part de la primavera.
Targelió (Maig) Formava part de la primavera.
Esciroforió (Juny) Formava part de la primavera.
Hecatombeó (Juliol) Formava part de l'estiu.
Mategitnió (Agost) Formava part de l'estiu.
Boedromió (Setembre) Formava part de l'estiu.
Pianopsió (Octubre) Formava part de la tardor.
Memacterió (Novembre) Formava part de la tardor.
Posideó (Desembre) Formava part de la tardor.


El nom dels mesos està relacionat amb festes religioses, les quals, estaven lligades al seu entorn amb cicles agrícoles.

Mesos del calendari àtic amb la seva relació agrícola

Algunes paraules relacionades amb el temps es deien de la següent manera:


DIA:

Matí= Prol
Migdia= Mesembria
Tarda= Déile

NIT:

Vespre= Éspera
Mitja nit= Mése nix
Alba (sortida del sol)= Éos

El calendari hel·lènic es basava en l'art de l'esport. Practicaven gran varietat d'esports en cada una de les olimpíades. Començaven a l'estiu o a la tardor. El seu interval de temps era de quatre anys, que estava relacionat amb la celebració dels Jocs Olímpics. Aquest calendari es va iniciar l'any 776 a. C i va finalitzar al començament de l'Edat Mitjana. 


Calendari hel·lènic

Aquí us deixo un PREZI on podeu trobar un resum sobre el tema explicat:


David Raurell
4t ESO

20 de novembre de 2018

EL MITE DE MEDUSA I POSIDÓ

Segurament la majoria de nosaltres ha sentit a parlar alguna vegada sobre la Medusa, "una dona amb serps al cap". Bé, doncs aquesta dona és molt més que això, té una llarga història a darrere. Està clar que si és tan coneguda avui en dia és per alguna raó important. 

La llegenda ens diu que l'anomenada Medusa era una dona mortal amb una gran bellesa que portava a la temptació i al pecat. Era diferent a les seves germanes (les gorgones) ja que era la única mortal i no era cap monstre sense ànima com elles. Potser ser tan excessivament guapa, tampoc era una qualitat gaire bona en segons quina situació, ja que Posidó, déu del mar, va quedar hipnotitzat per la seva bellesa i va satisfer el desig amb ella en contra de la seva voluntat al temple d'Atena, deessa de la puresa.


Posidó, Shenzhou


Atena, possiblement amb enveja ja que Medusa tenia allò que ella no tenia, la va castigar injustament. Va fer que els seus cabells es transformessin en perilloses serps, va fer que els ulls fossin intensos i brillants creant intensitat i profunditat en la seva mirada, tanta, que qualsevol que la mirés es transformava en pedra, igual que les seves germanes. La raó per la qual va fer que els seus cabells fossin serps, va ser perquè Atena sempre va tenir enveja de la seva cabellera, però Medusa seguia sent bella, potser més que abans i tot. Creava desig i temptació entre tots els homes, portant-los al dolç pecat.
Això va provocar encara més ràbia a Atena i va enviar a Perseu perquè tallés el seu cap i així perdre-ho tot. 
Perseu va ser més llest que ella i va utilitzar l'escut com a mirall. Així Medusa es reflectiria en ell i seria ella qui es convertís en pedra. El seu pla va funcionar i la va vèncer fàcilment. 
Des de llavors, Medusa va ser la imatge tant  de l'escut de Perseu com del temple d'Atena, una idea brillant per tenir l'enemic al marge. 


Escultura de Medusa decapitada Benvenuto Cellini             

Escut d'Atena amb la terrible imatge de Medusa

En aquesta versió es diu que Perseu considerava que el càstig que va imposar-li Atena era just i se'l mereixia, per això Medusa representa la luxúria.


Aquí us deixo un vídeo que ens explica gràficament una de les diferents versions d'aquest mite resumidament. 


Podem comparar aquest mite amb la societat actual i veiem que representa com es tracta a les dones acusades de "seductores". També podem observar que una dona és castigada per una altra dona quan es dóna compte del seu idil·li amorós i del seu poder de seducció, cosa que ens recorda la repressió sexual de les dones que encara avui en dia és present i com són senyalades per la societat.


Júlia Sabat
1r Batx