31 de desembre del 2019

LA MITOLOGIA GREGA EN ELS VIDEOJOCS II

Tal hi com vam veure en l'entrada anterior, la mitologia grega també està present en el món dels vídeojocs. Per això, vaig decidir fer-ne una segona part amb jocs, alguns, no tan coneguts. 

Saint Seiya: Sanctuary Battle, és un joc basat en el manga (que també compta amb anime) de Saint Seiya o Cavallers del Zodíac. És un joc de lluita on els 12 cavallers del zodíac s'han d'enfrontar a diferents cavallers per rescatar a Saori, que és Atena reencarnada. Aquest joc és centra, principalment, en la història del manga. Tot hi que no transcorre durant l'època medieval sí que apareixen déus, com: Afrodita, Atena, Posidó i Hades. 

Seiya de Pegàs lluitant

Spartan, és un altre videojoc inspirat lleugerament amb la mitologia grega. Tracta d'un soldat d'Esparta que ha de lluitar contra els romans que intenten envair Grècia Però, no només lluitarà contra romans sinó que, també lluitarà contra criatures mitològiques com el minotaure, Hidra, Medusa... També faran aparició personatges com: Leònides, Electra i Pòl·lux. Al final del joc es revela que tota aquesta guerra és culpa els déus de l'Olimp, principalment d'Ares.


La batalla contra Hidra

Age of Mythology, aquest vídeojoc ens deixa triar amb quina civilització volem jugar: grega, egípcia, xina, nòrdica... Es basa en crear la nostre pròpia ciutat i adorar els déus de la cultura que hagem escollit, al inici de la partida podem triar entre Zeus, Hades i Posidó per demanar-els-hi un favor que proporciona bonificacions a la civilització i poders divins. Per adorar un déu es feia a través de altars i ofrenes, tal hi com feien els grecs, si al déu li agradava la ofrena o altar et proporcionava un favor. També apareixien déus com: Atena, Hefest, Ares... que són classificats com a déus menors que ens ajudaran a anar d'una època a la següent proporcionant-nos poders divins. 

Portada de Age of  Mythology on podem veure Poseidó entre altres divinitats d'altres cultures

Battle of Olympus, és més semblant a les tragèdies greges. Orfeu salva a la seva estimada del Tàrtar on l'havia tancada Hades. És el mite d'Orfeu i Eurídice: Orfeu era un músic que estava enamorat de la nimfa, Eurídice. Ella mor al ser mossegada per una serp i és enviada a l'Inframón. Orfeu Baixa a salvar-la i aconsegueix un pacte pacífic amb Hades, la deixarà marxar si Orfeu no la mira fins que no hagin sortit del tot a l'exterior. Al sortir, Orfeu es gira a mirar a Eurídice pensant que ella ja era fora, però, la jove, encara tenia el peu a dins de l'Inframón i, per tant, havia incomplet el pacte fent tornar a la nimfa. 
El joc presenta unes petites variacions, l'estimada es diu Helena, com una famosa reina grega. I, quan ella mor, Atena li dona la missió d'anar a buscar tres nimfes que el duran fins on es troba Hades per poder-lo derrotar. Al llarg de la historia Orfeu lluitarà contra: arpíes, minotaures, el cèrber… Però, totes aquestes penúries es veuen compensades per el final feliç on Orfeu i Helena poden viure junts. 

Escena final d'Helena i Orfeu junts

Titan Quest, és un joc de rol d'acció on el personatge principal és un heroi (pots triar els seu gènere i nom) que lluita contra diferents criatures mitològiques: minotaures harpies, centaures, sàtirs… a mesura que voltes les ciutats de Grècia, Egipte i la Ruta de la Seda (hi ha un vídeo al final que explica que és). La història principal es basa en un món on els déus han abandonat tota comunicació amb els humans i les criatures mitològiques comencen a envair la Terra. Més tard, es descobreix que el tità Telkine ha tallat la comunicació entre déus i humana, serà el nostre heroi qui haurà de recuperar aquesta comunicació i derrotar a totes les criatures i titans que volen envair la Terra. 

L'heroi en combat amb uns sàtirs
 La Ruta de la Seda: 


Íngrid Tornamira 
1r Batx

30 de desembre del 2019

APOL·LO

Apol·lo té moltes atribucions: és el déu de la música, del vaticini, de l'equilibri i el guia de les nou muses. Està relacionat amb el Sol (així com la seva germana bessona ho està amb la Lluna), la bellesa, la perfecció i l'harmonia. 

És fill de Zeus i Leto, i germà bessó de la deessa Àrtemis. Pertany a la segona generació del déus Olímpics.
Segons el mite va néixer a l'illa de Ortígia, que és una illa que forma part de Siracusa, a la qual està unida per un pont. 

Els seus atributs són la cítara, l'arc i les fletxes, el trípode sacrificial.. i es relaciona amb el dofí, el llop, el cérvol i el cigne. El llorer era la seva planta per excel·lència. Eros, a causa de les constants burles que li feia pel seu arc i les fletxes, va fer que Apol·lo s'enamorés de la nimfa Dafne i que aquesta el rebutgés i fugís d'ell. 


El seu tron era alt i daurat, amb inscripcions màgiques. El seu respatller tenia la forma d'una lira de set cordes i sobre el seient hi havia una pell de pitó. Hi penjava un disc amb 21 rajos amb forma de fletxa, semblant a un sol.
                                         Apol·lo amb l'arc i la fletxa
Delfos és el lloc sagrat d'Apol·lo. Quan hi va arribar per primer cop va matar al drac Pitó, que s'encarregava de protegir l'antic oracle de Temis. Quan Apol·lo va matar a l'animal a Delfos es van celebrar uns jocs fúnebres, anomenats Jocs Pítics, que a partir d'aleshores es repetiran cada quatre anys i seran dedicats a Apol·lo.
S'acostuma a representar molt bell, jove, alt, i amb el cabell negre i arrissat. I, a més, té la qualitat de dir sempre la veritat. 
Va tenir moltes aventures amoroses: Dafne, la nimfa Cirene, Hécuba.. i no només va limitar el seu amor a les dones, sinó que també va estimar a homes, com els herois Jacint i Ciparist.


Paula Torras
1r Batx

27 de desembre del 2019

ELS JOCS DE LA FAM I LA INFLUÈNCIA ROMANA I MITOLÒGICA (II)

Seguint amb la influència que va tenir la cultura romana i grega dins d'aquesta trilogia literària, ens trobem amb:
  •  La Cornucòpia
La Cornucòpia, traduït literalment "corn de l'abundància", ve de la tradició de la taula del dia d'acció de Gràcies, provenint de la mitologia grega. El corn, originalment, ve de la cabra que l'infant Zeus va usar per beure. A la història de la infància de Zeus, es diu que va ser enviat a una cova per protegir-se del seu pare, Cronos, que se'l volia menjar. A alguna versió es diu que va ser cuidat per una cabra, Amaltea, que a vegades apareixia una nimfa amb el mateix nom que l'alimentava de la llet de la cabra. Per ocultar els plors de l'infant, Amaltea va demanar als Curetes que anessin a la cova i fessin molt soroll, aconseguint amagar aquest del pare que el buscava.

                                              Feedinf child jupiter Nicolas Poussin

Pels Jocs de la Fam, doncs, la Cornucòpia és una gran caverna que representa l'ideal de la cornucòpia conegut durant l'època d'acció de Gràcies. Aquesta proveeix tot el que els tributs necessiten per guanyar, o almenys per sobreviure als jocs. Això també dona un toc interessant als jocs, ja que tot el que passa hi influeix la tria dels objectes que estan dins la Cornucòpia. A la boca d'aquesta cova hi ha menjar i armes, i està al centre del lloc on es fa l'inici de les proves.


Cornucòpia dels Jocs de la Fam
  • El lideratge
Zeus és el fill de Cronos i el déu més poderós de tots els déus; germà de Posidó, Hades i la deessa Hera, la seva dona. Com a déu del cel, el llamp és la seva arma més potent. Aquest respon a la crida que es va fer de la batalla dels grecs a la Guerra de Troia, per la qual cosa van honrar a Aquil·les. 
A través de la Ilíada, actua com a supervisor: assegura que hi van han esdeveniments perduts, com la mort de Hèctor i evita que Troia caigui a les mans d'Aquil·les. Fins i tot permet que el seu propi fill mortal es mori de manera que el destí no es faci realitat. 
En lloc de juga amb els humans, Zeus hauria de mantenir-se fora de la situació o prendre el control de tot i fer-los parar.

El president Snow obliga a tots els districtes a enviar dos tributs cada any per lluitar als Jocs de la Fam. Bàsicament, està matant a nens innocents, i en prou feina cuida i alimenta els districtes cada any. Aquest president hauria de mantenir l'ordre de Panem, i en realitat el nombre de morts i de la manera que està governant la nació no li importa.
President Snow, dels Jocs de la Fam
  • Panem/Roma
L'Imperi Romà tenien incorporats una barreja de persones de diferents ètnies, ja que gran part del món formava part de l'imperi, i això va portar a que un dels objectiu dels déus dels territoris romans fos conservar tots els rituals religiosos.

En aquesta trilogia de llibres, el país de Panem que és governat pel capitoli, es forma de 12 districtes els quals cada un té una indústria diferent. Hi viuen famílies sota rígides lleis, amb por cap a els governants i els guàrdies que imposen les lleis a la força.
  • Katniss i Artèmis
Als Jocs de la Fam, Katniss (la protagonista) és una arquera que caça per donar menjar a la seva família. És independent i té una actitud forta, no vol casar-se o tenir fills. Salta les balles que separen el districte 12 del bosc per caçar, que és on s'hi troba més a gust. 
Àrtemis és la deessa de la caça, els boscos i els animals salvatges, i no vol casar-se amb cap home. És una deessa independent, que depèn d'ella mateixa per seguir endavant. També és coneguda per ser la protectora dels nens.
Katniss va oferir-se voluntària per protegir la infància de la seva germana, i a més, durant els jocs protegeix a una la Rue, una nena d'uns 12 anys. 

Katniss a la pel·lícula dels Jocs de la Fam
Estàtua de la deessa Artèmis
Alba Riera
2n batx

26 de desembre del 2019

EL MITE DE SÍSIF

Sísif era fill dels déu Èol, i va ser rei de la mateixa ciutat que va fundar, Corint. Durant el seu regnat sempre va destacar per la seva habilitat a l'hora de governar, ja que era molt astut. Aquest va manar que es construís una muralla al voltat de la ciutat i que tots els viatges haguessin de pagar per passar per la ciutat.
Tenien molts ramats de bestiar i com a veí tenia a Autòlic qui tenia l'aprovació del déu Hermes, ja que aquest li havia donat el poder de convertir els toros en vaques i passar-les de color blanc a vermell. D'aquesta manera Sísif no trobaria mai el seu bestiar tot i esta molt a prop o davant d'ell. 
A poc a poc, aquest es va adonar que li estaven robant els bestiar, així que va gravar en una de les seves vaques amb lletra molt petita "M'ha robat Autòlic" així demostraria que les vaques havien estat robades. 
Aquest, en veure l'astúcia de Sísif, va enviar la seva germana Anticlea per tal que l'enamorés i tenir fills així aquests sortirien igual d'astuts que ell i í poder-se lucrar més endavant. 


Autòlic, Leslie, 1836

Però no només va enganyar els mortals, sinó que també els déus. Un dia el rei estava al seu palau i va veure una àguila que portava en les seves urpes una dona. 
L'àguila que va veure passar era una imatge del déu Zeus, que havia raptat a Egina, la filla d'Asopo, déu dels rius. Després d'això ell va acudir a Sísif, coneixedor de la seva astúcia. 
Ell li digué que l'ajudaria i li diria el nom de qui havia raptat a la seva fills, amb una condició, si creava un riu al turó on estava creixent la ciutat de Corint. Estava tant desesperat que va acceptar, i el rei li digué que qui havia raptat  la seva filla havia estat Zeus. Aquest, en detectar la presència d'Asopo es convertí en una pedra. 
El déu va decidir castigar Sísif a anar al món dels morts, amb el seu germà, el déu Hades. Però aquest era tant astut que va aconseguir escapar-se. Posteriorment també va aconseguir escapar de les mans del déu Hermes, que tenia el poder de visitar l'Olimp i el món dels morts quan ell volgués. 
Però després de molt temps, Hermes va aconseguir atrapar-lo i portar-lo al món d'Hades, el món dels morts. El rei va ser condemnat a pujar una enorme roca fins a la part més alta d'un turó, i quan aquesta estava a dalt queia, de manera que aquest era el seu destí, el major càstig, repetir una i altra vegada el mateix durant tota l'eternitat. 



Judit Contreras
1r Batx

25 de desembre del 2019

MITOLOGIA A LES CANÇONS DE KPOP 2

Com ja vaig dir, la mitologia grecoromana està present en moltes de les sèries, pel·lícules, llibres, videojocs... que consumim actualment. I no és estrany, que aquests mites s'hagin escampat per tot el món a través de les xarxes socials i tot internet. Per aquesta raó, han arribat a Corea. Desenvolupant a que moltes cançons de Kpop estiguin inspirades en aquests mites. 

GUGUDAN - ACT.2 NARCISSUS
Com l'altra vegada, comencem amb el mite de Narcís. En aquest cas, Gugudan, agafa el mite per l'àlbum "Act.2 Narcissus" el qual té un toc més humorístic del propi mite. Les noies mostren diferents versions de narcisisme: la Hana està en un habitació de miralls on es contempla a ella mateixa, la Hyeyeon és fa un retrat en pintura, la Mina té l'habitació plena de fotos d'ella i la Mimi es dedica fer fotocòpies de la seva cara. Tot hi així, la lletra de la cançó ens parla de l'autoestima i de tenir confiança en nosaltres mateixos. 




Les escenes del MV anteriorment mencionades


SUNMI - SIREN

Sunmi per la seu nou àlbum agafa la figura mitològica de les sirenes. Les escull degut que són criatures que encanten els homes amb la seva bellesa i cançons. La cantant, amb un MV inspirat en el mar, apareix vestida com una sirena. Però, no les sirenes meitat dones meitat ocells sinó les que apareixen desprès d'Ulisses, les que tenen cua de peix per culpa d'haver-se afogat. A part d'això, la lletra diu: "Tu saps que et faré mal/ El bell jo de les teves fantasies no existeix".


Sunmi amb el vestit que simula la cua d'una sirena


A-JAX

El grup A-JAX prové del famós guerrer grec, cosí d'Aquil·les, anomenat Ajax. Era conegut per la seva enorme estatura i força, al igual que per el seu coratge i intel·ligència durant la guerra. A-JAX en el seu debut "One 4 U" li donen un fos com si es tractés d'un temple grec


A-JAX en la portada de la cançó "One 4 U"


B.I.G - APHRODITE

"Aphrodite" és una de les cançons que treu B.I.G a la llum durant l'any 2016. Aquesta ens parla d'una noia que als ulls dels joves és perfecte, la reencarnació d'Afrodita, la deessa del amor, la passió i la bellesa. Fan una explicació idíl·lica de la noia que els hi agrada, i per això, utilitzen a Afrodita en la seva cançó. 



Portada de la cançó "Aphrodite" amb els integrants de B.I.G

BTS - ÍCAR
En la cançó "Blood Sweat & Tears"  trobem al llarg del MV diferents referències tan a l'art Grec com a l'Itàlia. Però hi ha un mite en particular al qual se li fan varies referències, el mite d'Ícar. En una escena ens trobem en Jungkook en un columpi davant del quadre "El lament d'Ícar" de Herbert James Draper.


"El lament d'Ícar" de Herbert James Draper a l'esquerra, escena del MV a la dreta


En una altre escena veiem en Taehyung saltant d'un balcó davant el quadre de Pieter Bruegel anomenat "Paisatge amb la caiguda d'Ícar". 


Paisatge amb la caiguda d'Ícar de Pieter Bruegel a l'esquerra, escena del MV a la dreta a baix


Sense anar més lluny la lletra de la cançó també fa referència aquest mite. El mite diu: "Per escapar del laberint Dèdal construeix unes ales amb plomes i mel, un parell l'entrega a Ícar i li diu que no voli ni molt avall ni molt aprop del sol. Ícar comença a volar i sense fer cas al consell del pare, vola molt proper al sol provocant que les ales es destrueixin i acabi caient al mar i afogant-se."
Utilitzen el mite com una metàfora per un amor que saben que els hi traurà tot però tot hi això encara volen fer realitat aquest amor. 

BTS amb la roba del MV

Íngrid Tornamira
1r Batx

24 de desembre del 2019

ELS 12 TREBALLS D'HÈRACLES

Hèracles

ELS DOTZE TREBALLS

1.- El lleó de Nèmea
Hèracles va escanyar amb els seus braços el terrible lleó de Nèmea, que ningú aconseguia caçar perquè era invulnerable a qualsevol arma. Li va arrencar la pell i se la va posar damunt les espatlles com a abric. El lleó es va convertir en la constel·lació de Lleó.


El lleó de Nèmea, Liebig
2.- L'Hidra de Lerna
L'Hidra era un horrorós monstre que respirava foc, tenia el cos d'un lleó i nou caps de serp. Hèracles, juntament amb Iolaus, va ser capaç de matar-lo, però no va ser fàcil. Cada vegada que tallava un cap, en creixien dos més al seu lloc. Així doncs, cada vegada que tallaven un cap, segellaven la ferida amb foc per evitar que es recuperés.
Hèrcules lluita contra l'hidra de Lerna, Francisco de Zurbarán

3.- El senglar d'Erimant
Després de buscar-lo durant hores, Hèracles va caçar un enorme senglar dels boscos d'Erimant i el va portar viu a Euristeu, el qual es va amagar en un calder en el moment que el semidéu va entrar al seu palau amb el senglar sobre l'espatlla.
Hèrcules i el senglar d'Erimant, Franciso de Zurbarán

4.- La cerva de Cerínia
Euristeu va ordenar Hèracles portar-li viva aquesta cerva, que tenia peülles de bronze i banyes d'or. Després de buscar-la durant dies, la va trobar i la portà a palau.
Hèracles i la cerva de Cerínia, autor desconegut

5.- Les aus del llac Estímfal
Euristeu va ordena el semidéu que fes fora a unes aus de bec, urpes i plomes de bronze que atacaven homes i bestiar del llac Estímfal. Així doncs, Hèracles va fer sonar uns címbals de bronze, els va fer aixecar el vol i amb un arc els va caçar.
Els ocells del llac Estimfal

6.- Els estables d'Augias
Tots els dominis d'Augias, rei d'Èlida, estaven coberts dels excrements dels seus immensos ramats de vaques, excrements els quals eren verinosos. Hèracles ho va netejar tot desviant dos rius (Alfeu i Peneus) perquè les seves aigües s'ho emportessin tot.
Els estable d'Augias, José Barea
7.- El toro de Creta
El toro del rei Minos que Posidó va fer embogir i es va convertir en Minotaure, corria per arreu de l'illa de Creta, devastant-ho tot. Hèracles el va dur viu a Micenes, on després el va alliberar.
Hèrcules i el toro de Creta, Francisco de Zubarán

8.- Les eugues de Diomedes
El rei Diomedes habia ensinistrat a les seves eugues per menjar carn humana i Hèracles havia de portar-les a palau. Quan va arribar a Tracia, va deslligar a les eugues i les va portar fins al rei, que se'l menjaren. Després, Hèracles les va calmar, els va cosir la boca i les portà fins a Euristeu.
Hércules y les eugues de Diomedes. Detall del mosaic dels dotze treballs d'Hèrcules que es troba a Llíria (València, Espanya).
9.- El cinturó d'Hipòlita
Euristeu volia regalar-li a la seva filla el cinturó d'Hipòlita, reina de les Amazones, un temible grup de guerreres. Hipòlita va quedar impressionada amb Hèracles i estava disposada a lliurar-li el cinturó, però Hera, que encara menyspreava el semidéu, va aparèixer entre les Amazones i va dir que algú volia robar a la reina. Les guerreres es van enfrontar a Hèracles , però aquest no sabia que la deessa havia interferit, per tant va pensar que era un complot d'Hipòlita per matar-lo i no donar-li el cinturó. Així doncs, ell matà les Amazones, Hiòlita inclosa, i li robà el cinturó.
Batalla entre Hèrcules i les Amazones, Luca Cambiaso

10.- Els bous de Gerió
Hèracles havia d'anar a occident a robar els bous de Gerió, un monstre de tres caps que tenia immensos ramats a una illa prop de l'Hades. Dit i fet: va anar a occident i, després de matar a Gerió i passar l'estret de Gibraltar, on aixecà les Columnes d'Hèracles, conduí els ramats per les costes del Mediterrani fins a dur-los a Euristeu.
Hèrcules venç al rei Geríon, Francisco de Zubarán

11.- Capturar a Cèrber i treure'l de l'infern.
Hèracles havia de portar a Cèrber, el gos de tres caps que vigilava les portes de l'inframón. El semidéu li demanà a Hades si podia marxar amb Cèrber. El déu li contestà que sí, però si podia sotmetre al gos amb les seves pròpies mans. Hèracles va tenir èxit i es va penjar Cèrber a l'esquena, així que va marxar de l'infern i portà la bèstia a palau.
Hércules y el Cancerbero, Francisco de Zubarán

12.- Les pomes d'or del jardí de les Hespèrides
Havia de robar les pomes de les nimfes vespertines, les Hespèrides. Quan trobà el seu jardí, va trobar el tità Atles sostenint el cel. Com Hèracles no podia adquirir les pomes per si sol, li va demanar ajuda al tità, que va accedir. Hèracles, doncs, havia d'aguantar el cel mentre Atles agafava les pomes, però quan les recollí i Hèracles li tornava el cel, el tità es va adonar que no volia aguantar-lo més. El semidéu el va enganyar per a què li donés les pomes, dient que es quedaria per substituir la seva feina però que primer necessitava que tornés a aguantar el cel. Quan aquest li tornà les pomes i agafà de nou el cel, Hèracles se'n va anar corrents.

Autor desconegut

Evelyn Gilberte 
2n Batx

23 de desembre del 2019

EL RAPTE D'EUROPA

Europa, filla del rei Agenor, estava un dia a la platja amb les seves amigues. Aquesta va ser vista per Zeus i ell es va sentir atret ràpidament per la bellesa de la jove. Per tal d'acostar-se cap a la jove sense provocar cap mena de sospita, es va autotransformar en un bou blanc i resplendent: d'aquesta manera, Zeus es va aproximar cap a la jove i va seure als seus peus.
Al principi, Europa va tenir por de l'animal que tenia als seus peus, però a poc a poc va anar agafant confiança i el va acaronar amb les seves belles i suaus mans. Va ser tan gran la confiança que li va agafar, que fins i tot se'n va pujar sobre l'esquena de l'animal, i aquest va aprofitar l'ocasió: es va aixecar i va dirigir-se cap al mar, emportant-se així, a la jove que estava sobre la seva esquena agafant-se de les seves banyes. 


El rapte d'Europa, Erasmus Quellinus 1638 
A través del mar, van arribar fins a l'illa Creta, on allà, el deu i la mortal es van unir sota l'ombra d'un arbre. D'aquest amor, van néixer tres fills: Minos, Sarpedó i Ramantis. Per altra banda, Europa va rebre tres obsequis: Talo (un vigilant de les costes de l'illa de Creta), un gos que no deixava escapar a cap pres/a i finalment, un porc senglar. 
Més tard, Zeus va casar a Europa amb Asterió, rei de Creta, i aquest va adoptar els fills de Zeus i Europa per no tenir uns propis.
Finalment, la transformació de Zeus, és a dir el bou, va passar a ser una constel·lació i es va convertir en el signe del Zodíac. 
En el següent vídeo, podeu veure el Rapte d'Europa amb més detall:


Meryem Merimi
1r Batx

20 de desembre del 2019

CUPIDO

A la mitologia romana, Cupido representa l'amor. És un dels éssers més coneguts arreu del món d'aquesta mitologia. 
Aquest és fill de dos déus: Venus (la deessa de la bellesa) i Mart (déu de la guerra). I sempre se'l representa com un home que té ales i porta arcs i fletxes. 
Una curiositat és que el seu nom significa passió/desig. 

El naixement de cupido: 
Sobre el naixement de cupido existeixen moltes versions diferents, tot i que la més viable és la del poeta Simònides de Ceos. Aquesta versió diu el següent: 
Que cupido va néixer a Xipre igual que la seva mare Venus. Aquesta el va haver d'amagar al bosc, ja que Júpiter volia acabar amb ell, perquè deia que el seu naixement només portaria catàstrofe i caos per tota la vida. Així que Cupido va ser criat per nimfes als boscos, on va créixer salvatge i lliure, sense ser capaç de raonar.  
Cupido amb una papallona, William-Adolphe Bouguereau, 1888

La seva mare, Venus, ja que no s'atrevia a arriscar-se a tenir Cupido amb ella li va donar un arc i fletxes amb dues puntes. La primera punta era d'or, amb aquesta podia concedir amor i la segona punta era de plom amb la qual podia difondre ingratitud i odi. Però a més a més se li va concedir que ni déus ni mortals fossin immunes a les seves fletxes. 

Arc i fletxes de Cupido


Cupido i Psique:
Un rei i una reina van tenir tres filles, la més jove es deia Psique, i de les tres germanes ella era la més intel·ligent i més bella. 
Tantes eren les seves virtuts que van posar molt gelosa Venus. Així que aquesta va enviar al seu fill Cupido a ferir-la amb una de les seves fletxes i que s'enamorés del monstre més lleig que existia. Cupido va accedir, i quan es disposava a llençar la fletxa accidentalment es va punxar amb una de les seves fletxes i a l'instant va quedar perdudament enamorat de Psique. Cupido va demanar ajuda al déu Apol·lo, aquest va fer que desaparèixer tots el pretendents de Psique. El rei intrigat també va demanar ajuda a Apol·lo. Aquest li digué que portés Psique al cim d'una muntanya on un déu la casés. El rei va complir amb el seu mandat, tot i que amb molta pena al cor. Psique, en quedar-se sola a la muntanya, va plorar desconsoladament fins que es va quedar adormida. Quan es va despertar es va trobar a un jardí d'un magnífic palau, mentre escoltava una veu que li deia que aquell grandiós palau era seu i que podia disposar de tot el que hi havia. 

Sense ella saber-ho es va convertir en la dona de Cupido, qui només la visitaria a les nits, perquè d'aquesta forma Psique no pogués veure el seu rostre, ja que Cupido desitjava ser estimat com un home i no com un déu. Però si alguna vegada la seva curiositat la vencia, tots dos acabarien separats per sempre. 
Un dia Psique va convidar a les seves germanes, desig que el seu marit va concedir, tot i que sospitava que no era bona idea. Les seves germanes al veure la felicitat i el palau en què vivia Psique es va apoderar d'elles l'enveja i van planejar un pla per arruïnar-li la vida. Aquestes van aprofitar que ella no coneixia el rostre del seu marit que li van omplir el cap de dubtes obligant-la a una nit descobrir com era el seu marit i portar un ganivet pels dubtes. Així que una nit Psique va il·luminar el seu rostre amb una llum, impactada per la seva bellesa, però Cupido es va despertar per aquesta llum i va marxar, ja que ella no havia respectat la seva condició. 

Psique, desesperada, va demanar ajuda als déus. Aquests li van dir que hauria de demanar perdó a Venus, que sense ella saber-ho l'havia ofès. Venus li va donar una oportunitat i li va dir que hauria de passar tres proves, que aquesta va superar amb l'ajuda de la naturalesa. Però Venus al veure que va realitzar totes les proves li va posar una ultima prova, Psique hauria de baixar a l'Avern i omplir un cofre amb la bellesa de Prosèrpina, deïtat de vida, mort i resurrecció, un mite de primavera. 
Psique sabia que això era impossible així que va decidir suïcidar-se tirant-se des de dalt d'una torre. Però abans de caure va escoltar una veu que li prometia guiar-la durant la seva travessia, però amb la condició que una vegada s'omplis el cofre de Prosèrpina no l'obrís mai. 
Psique va fer tot el que aquesta veu li va dir, però tanta era la seva curiositat que va obrir el cofre. Quant la caixa es va obrir un somni mortal la va envair i es va desplomar pel camí. Cupido que la havia buscat per tot arreu la va trobar i amb un petó la va despertar, la va portar fins a l'Olimp on Júpiter els va unir oficialment com a matrimoni. 

Eros i Psique, François Gérard, 1798
Judit Contreras
1r Batx 

19 de desembre del 2019

PARADOXA SORITES

Aquesta paradoxa posa en joc tot el que normalment diem basant-nos en el sentit comú i en la presumpció egocèntrica de la universalitat d'un coneixement determinat.

L'autor en va ser Eubúlides de Milet, un filòsof de l'antiga Grècia que visqué durant el segle IV aC. Va assistir a l'escola Megara (ja que era deixeble d'Euclides de Megara) i s'havia declarat rival d'Aristòtil. Així doncs, una de les paradoxes més importants que va formular va ser la "Paradoxa Sorites" (o "Paradoxa del munt", ja que sorites, en grec, significa "munt", "conjunt"), que diu així: "En quin moment un munt de sorra deixa de ser-ho?" 

Aquesta pregunta ens porta a realitzar dues deduccions sobre què constitueix un munt de sorra:
  • Dos o tres grans de sorra no formen un munt.
  • Un milió de grans de sorra sí que el forma.
Per tant...
  • Si "n" grans de sorra no formen un munt, en el cas que n'afegim un de més tampoc el formaran.
  • Si "n" grans de sorra formen un munt, en el cas que en traiem un seguirà formant-lo.
Quina és la mesura adequada? Quin és el nombre que inaugurarà l'existència o no d'un munt de sorra? Les respostes més encertades són les següents:
  • O bé no hi ha tal cosa com munts [de sorra], o bé un gra de sorra ja és un munt. 
En realitat, la naturalesa no es preocupa de límits, som nosaltres, els éssers humans, que ens entestem a posar-los, definir-los. Ets blanc o negre, gras o prim, petit o alt, bo o dolent. Quan comences a ser persona? Quan deixes d'estar viu? Quan deixes de ser un "munt de cèl·lules" per ser un "ésser humà"?

Un límit, una barrera, una definició, té "sentit" quan és la naturalesa qui l'imposa. Però quan som els mateixos humans que ens els "inventem" segons els nostres beneficis, estem sempre amb una paradoxa. Tots els nostres principis ètics o morals, les nostres veritats, estan plenes de "munts de sorra". El que és estrany és que anem per la vida sense adonar-nos de l'arbitrarietat dels nostres conceptes i els acceptem amb naturalitat, com si tinguessin sentit. 

Així doncs, acceptar aquesta realitat ens fa més menys poderosos, però més humans.

Bruna Villegas 
2n Batx

18 de desembre del 2019

MINOTAURE

El Minotaure  el podem definir com  mig home mig animal, violent i corpulent. Aquest monstre vivia al laberint de Creta.
El minotaure era fill de Pasífae, que era esposa del rei Minos de Creta però també ho era d'un toro blanc, que va ser enviat per el déu del mar
de Posidó.
Creta va declarar la guerra a Atenes, i el càstig imposat era que cada set anys set nois i set noies eren enviats al laberint de Creta on es trobava el minotaure, que s'alimentava de carn humana.
Estàtua del Minotaure de Vilanova i la Geltrú
Mite el rapte d'Europa: Zeus es va enamorar d 'Europa filla d'Agènor. 
Ella acostumava a jugar amb les seves amigues a la platja,fins que un dia se li va aprèixer el seu estimat  transformat en un toro blanc.
Les seves amigues en veure'l tan maco van començar a jugar amb ell, però Agènor en contes de jugar-hi s'hi va enfilar al cim i així es com Zeus se la va aconseguir emportar cap a Creta per posseirla. 
Finalment de la seva unió en van néixer tres fills: Minos, Rodamantis i Sarpèdó.
El Minotaure, George Frederick Watts,1885
Mite de Teseu i Ariadna
La deessa Minos tenia una filla anomenada Ariadna, que un dia es va enamorar de Teseu, un déu molt jove el qual volia matar el Minotaure.
Ella li va prometre que l'ajudaria i li diria tots els secrets del laberint de Creta, i a part li donaria uns quants consells, i algunes eines com un cabdell de fils per que no és perdés i pogués sortir.
Un dels consells que li va donar va ser que  portés l'espasa màgica que ella mateixa li donaria ja que l'única manera que tenia Teseu de matar el monstre era tallant-li la banya i clavant-li l'espasa al seu propi cos, així ho va fer  i el va aconseguir matar.

Mite de Dèdal i Ícar: Minos es va enfadar molt quan va saber que el minotaure era mort.
A part la seva filla va marxar i això  encara va complicar més les coses, així que va decidir castigar a Dèdal, l'inventor que havia construït el laberint.
Minos que estava molt enfadat va decidir que tancaria a Dèdal i el seu fill Ícar  dins del laberint.
Ell va decidir que això no quedaria així , i construiria unes ales de cera per ell i pel seu fill , per poder escapar  d'aquell laberint.

Dèdal va advertir uns quants cops al seu fill que no volés molt a prop del sol perquè se li fondrien les ales i cauria, però el seu fill  no li va fer cas i se li van fondre les ales,  i va caure en picat al mar.

El laberint de Creta:
El laberint de Creta era  molt gran i interminable. Constava de molts passadissos i grans habitacions. Es deia que si algú hi entrava no tenia cap esperança de fugir del monstre. Fins i tot el seu constructor no en sabia ni la sortida, de tant gran que era el laberint.
Laberint de Dèdal





















Anna Martí
1r Batx

ELS CONCURSANTS D'OT 2023 SI FOSSIN DÉUS DE L'OLIMP

El passat 19 de febrer va ser la final de la dotzena edició d'Operación Triunfo. Des de finals de novembre, per les xarxes socials, nomé...

Popular Posts