Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2019

NARCÍS I ECO

Imatge
Eco era una nimfa del bosc, que vivia juntament amb altres nimfes. Però aquesta nimfa tenia un gran defecte: parlava i parlava i sempre volia tenir la última paraula de tot.

Zeus, anava constantment al bosc de les nimfes per poder estar amb les seves amants i quan Hera l'anava a buscar es quedava hores i hores conversant amb Eco, i aquesta cobria les infidelitats de Zeus distraient a Hera. 
Però un dia Hera es va adonar del que la nimfa li estava fent, i es va enfadar tant, fins el punt que va castigar a Eco sense poder parlar, tan sols podia repetir les últimes paraules del que l'altra gent deia. Eco estava molt avergonyida d'aquest càstig, i va anar a amagar-se perpètuament dins una cova.
Narcís era un jove tant atractiu i ben plantat que totes les donzelles s'enamoraven d'ell, però malauradament ell les rebutjava a totes.  De petit, la seva mare es preocupava constantment pel benestar del seu fill, així que un dia, va anar a visitar un oracle que pogués avisar els …

EL MITE DE DÀNAE

Imatge
Els pares de Dànae són el rei Acrisi i Eurídice. Acrisi un dia va anar a consultar l'oracle, com era costum en l'època, i aquest li anuncià que el fill que donés a llum la seva filla, el mataria.  Per tal d'evitar que la profecia es complís, Acrisi va decidir que el més apropiat era tancar la seva filla en una cambra subterrània de bronze juntament amb un guàrdia constant a la porta d'aquesta.  Tot i així, la profecia s'havia de complir i Dànae va quedar-se embarassada. Hi ha versions que afirmen que Zeus va arribar a la cambra en forma de pluja d'or i seduí  la jove. Altres versions indiquen que va ser l'oncle de la jove qui la va deixar prenyada, Preto. 
Quan Acrisi es va assabentar del que havia passat, es va negar a creure la història d'origen diví, per la qual cosa va decidir tancar a Dànae amb el bebè dins un cofre i llança-los al mar. Però Zeus els va protegir i varen arribar vius i sans a la illa de Sèfiros.  Dictis, el germà del tirà Polidectes, el…

HERA

Imatge
Hera va ser una deïtat grega que es considerava la Reina dels déus. Era la filla de Rea i Cronos. Va ser engolida, en néixer, per Cronos, el seu pare, a causa que ell creia que els seus fills el destronarien. Zeus, un dels fills de Cronos, va desafiar el seu pare, el va derrotar i li va fer vomitar tots els fills que s'havia menjat, entre ells Hera. Era l'esposa i alhora la germana gran de Zeus. El nom del mes de juny prové del seu nom en llatí: Juno.

Hera al museu del Louvre


Hera és la deessa representant del matrimoni, i una de les deïtats femenines més temudes i poderoses. Va ser coneguda per la seva naturalesa gelosa i venjativa. Hera persegueix les amants i als fills de Zeus, Heracles n'és un exemple, obligant-lo a obeir els 12 treballs que el rei de Micenes (Euristeu) li va encomanar. 
Els atributs d'Hera són el ceptre i la diadema. 
Els seus fills són: Ares (déu de la guerra), Ilítia (deessa dels parts), Hebe (deessa de la joventut), Hefest (déu guerrer, del foc i la …

NEPTÚ

Imatge
Posidó, Neptú en llatí. És fill de Cronos i Rea. I també germà de Júpiter i  Plutó. És el déu del mar, dels oceans i dels llacs, que consistia en protegir els navegants, tot i que com que també era el déu dels terratrèmols, se'l coneixia com el "sacsejador de la terra". Una cosa a destacar de Neptú és que l'estat del mar sempre  depenia del seu estat d'ànim, i a causa d'això alguna vegada provocava  naufragis o tempestes bastant fortes i no protegia els navegants, cosa que  era el seu deure. Una altre curiositat sobre ell, és que porta el nom del planeta blau Neptú.
Antigament Neptú era el déu del cel. A Posidó se'l sol representar com un home forçut, barbut i amb una eina anomenada trident. Els seus atributs més importants són el trident i el cavall aquàtic.La roba amb la qual vestia no cridava molt l'atenció, però la seva personalitat i el ser conegut com "el sacsejador de la terra " ja ens diu que és un déu molt poderós. Quan es volia desplaça…

EL MITE DE LES EDATS

Imatge
El mite de les edats es troba recollit en el llibre d'Ovidi anomenat Les Metamorfosis però l'original és escrit per Hesíod, mite que va ser transmès pel seu oncle i ell el va redactar. Aquest mite ens mostra un dels punts de vista de l'origen de l'home actual segons la religió grega. Ens dona a conèixer com al llarg de la història l'home ha anat passant per una degradació constant fins a arribar a l'ésser humà en l'actualitat d'aquells temps. Una societat que promou el mal constant i amb poca moralitat.
Es diu que a la primera etapa habitaven els homes d'or. Aquests eren perfectes, ja que vivien d'una forma molt semblant a la dels déus, vivien en una etapa de justícia, pau i plaer constant. No existien les estacions, vivien en una eterna primavera, cosa que afavoria al creixement dels fruits i les plantes brotaven en abundància. Tampoc talaven arbres i eren bondadosos amb la natura. Vivien en l'eterna joventut i la mort la concebien com un so…

EL BOU DE FALARIS

Imatge
El bou de Falaris és un instrument de tortura inventant al voltant del 570 a.C per un romà anomenat, Peril·los d'Atenes. Consistia en una estructura de bronze en forma de bou on hi cabien més d'una persona. Utilitzaven una porta per entrar dins el bou, la qual des de dins no podia obrir-se. Era impossible sortir-ne. També contava amb orificis nasals i orelles per deixar sortir el fum. El bou es col·locava sobre una foguera fent que el bronze comencés a escalfar-se, i per tant, la víctima es comencés a cremar degut a la calor. Els crits que deixava anar la víctima sortien per la boca del bou simulant el animal mugint. A mesura que la temperatura anava augmentat, la pell de la víctima començava a irritar-se i tot de butllofes apareixien al llarg del cos. En menys d'una hora, la temperatura calcinava  la víctima no sense abans deshidratar-la i sufocar-la per el fum que produïa.
Bou de Falaris
Hi ha diferents versions respecte al rei Falaris, qui va demanar la construcció del bou…

LA REPÚBLICA (509 aC. - 27 aC.)

Imatge
Quan els romans van expulsar l'últim rei etrusc, Tarquini el Superb, es va iniciar una nova forma de govern, la República, que va des del 509 a.C. fins el 27 a.C. Aquesta nova forma política es caracteritzava pel següent: Els ciutadans escollien als seus governants. Els càrrecs d'aquests van deixar de ser hereditaris. El poder de l'estat es repartia entre:Les assemblees populars formades per tots els ciutadans que decidien i votaven les lleis. Els magistrats que desenvolupaven càrrecs polítics en diferents àrees (administració, justícia, censors, exèrcit, etc.) eren escollits anualment.El senat, que era una assemblea formada per antics magistrats (senadors). La seva funció era consultiva però a la pràctica dirigien la República. S'ocupaven de la política exterior, els assumptes militars, religiosos, legislatius i judicials.Durant aquest període Roma es convertí en una gran potència, per lo qual es va enfrontar amb Cartago pel control del Mediterrani (Guerres Púniques). …

EL MITE D'ORFEU I EURÍDICE

Imatge
Orfeu, fill d'Apol·lo i Cal·líope, estava completament enamorat d'Eurídice, una nimfa de les valls de Tràcia, i finalment la va convertir en la seva esposa. Eren molt feliços i estaven molt enamorats, però un dia ella va tractar de fugir d'Aristeu, un altre fill d'Apol·lo, que la volia posseir, i mentre corria, una serp verinosa la va mossegar, provocant-li la mort.

El dol d'Orfeu per la mort d'Eurídice, Ary Sheffer
Orfeu estava inundat per la pena, i mentre plorava desconsoladament a la riba del riu Estrimó tocava la lira i cantava cançons molt tristes, tan tristes que els déus i les nimfes se li atansaren per incitar-lo a baixar a l'inframón

El camí va ser difícil, però amb la seva música delectava tothom i va ser capaç d'arribar on es trobaven Hades i Persèfone. Utilitzant la seva arma més poderosa (la música), va convèncer els déus de fer tornar la seva estimada al món dels vius. Tot i així, van posar una condició: Orfeu havia de caminar sempre davan…

LA CAIXA DE PANDORA

Imatge
Pandora:  La caixa de Pandora. Segons diu la mitologia grega, Prometeu va intentar robar el foc diví del carro del déu del Sol. Així va ser, que Zeus per castigar als humans va ordenar fer una dona capaç de seduir a qualsevol home. Cada déu la va dotar d'un qualitat diferent: fabricada d'argila, de bellesa, persuasió, vestimenta elegant... Però Hermes li va concedir la facilitat per seduir, manipular i mentir. Després Zeus li va donar vida i la va enviar a casa de Prometeu.  Prometeu vivia amb el seu germà Epimeteu, aquest va advertir a Prometeu que Zeus es venjaria. Però tot i això, Prometeu enamorat dels seus encants la va acabar convertint en la seva esposa.  John William Watherhouse, 1896
Mite de la caixa de Pandora:  Pandora portava una caixa que li va donar Zeus. Aquesta caixa contenia tots els mals capaços de contaminar el món de moltes desgràcies, però també hi havien tots els béns. Pandora tenia prohibit obrir aquesta caixa.  Però no es va poder resistir a obrir la caixa, j…

LLEGENDA DE RÒMUL I REM

Imatge
La història comença amb el rei d'Alba Longa (una ciutat de Laci), anomenat Numitor que va ser destronat pel seu germà Amuli. Aquest el va expulsar de la ciutat i va matar a tots els seus fills (mascles), excepte a la seva única filla: Rea Sílvia. Per tal que la filla del seu germà no tingués fills, la va obligar a convertir-se en sacerdotessa de la deessa Vesta, per així seguir essent verge durant tota la seva vida. Si no tenia fills, ell podia seguir mantenint-se en el poder. Un dia mentre Rea Sílvia dormia, el déu de la guerra Mart, la va veure i com que li va agradar la va violar. Es va quedar embarassada de dos bessons que quan van néixer, els va anomenar Ròmul i Rem. Ja nascuts Ròmul i Rem, Amuli se'n va assabentar i va manar capturar a Rea Sílvia i enterrar els bessons vius. Però va encarregar aquesta missió a un servent que no tenia valor per matar-los, i en lloc d'això els va abandonar en la vora del riu Tíber (sense el coneixement d'Amuli). Va ser el mateix el r…

LA DONA EN LA CIVILITZACIÓ ROMANA

Imatge
La dona va ocupar un lloc rellevant en l'Antiga Roma en comparació amb altres societats antigues. Llevadora, prostituta o bé emperadriu sempre era considerada inferior a les lleis, per tant, legalment era una menor. Sempre depenia del pare, fins que es casava, ja era "propietat" del seu marit. No va ser fins a principis de la nostra era que va començar a alliberar-se gràcies als seus propis mèrits, superant així el rol que se li havia estat imposat. Abans dels 12 anys, les dones anaven a l'escola pública i el que estaven estudiant es basava a fer d'elles bones esposes: aprenien a cantar, a recitar, les matemàtiques i finalment aprenien a cosir. Quan ja complien els 12 anys (o fins i tot més joves) es casaven. Ara ens pot semblar immoral, però és que l'esperança de vida era molt menor a la d'ara. La majoria només arribava a viure fins als 25 o 35 anys, amb una mica de sort. En el cas de les dones, moltes morien en el  part o bé febles per tenir massa nens sen…

HADES, EL DÉU DE L'INFRAMÓN

Imatge
Hades era l'antic déu grec de l'inframón, quart fill de Rea i Cronos. Qui, juntament amb els seus germans: Posidó i Zeus, es van repartir l'univers després de l'enderrocament del seu pare. Hades es queda amb l'inframón i ràpidament el seu nom es converteix en un sinònim d'aquest lloc on van a parar les ànimes humanes una vegada han mort. Es diu que no es pot sortir de l'inframón degut a Cèrber, un gos de tres caps que vigila l'entrada, i per entrar-hi has d'anar amb la barca de Caront, qui et demanarà una moneda a canvi del viatje.
Spencer Stanhope, Caront i Psique, 1890

Hades quasi mai abandonava els seu regne, i per això no hi ha gaires mites sobre ell, però el més conegut és el de Persèfone, filla de Zeus i Demèter:
Hades es va enamorar perdudament de Persèfone, però ella no volia anar amb Hades. Ell, per aconseguir endur-se-la, va aprofitar un dia que la jove estava recollint flor per fer-ne florir una amb una bellesa inigualable fent que ella l…

NEPTÚ

Imatge
Neptú era el déu del mar, en grec Posidó. Era el déu del mar, per tant, controlava les aigües i tots els animals que habitaven en elles, cavalcava les aigües amb uns cavalls blancs i controlava les aigües amb el seu trident.  Es deia que era un déu molt perillós, ja que si li faltaves al respecte o l'insultaves, això provocaria terribles desastres naturals. Per aquest motiu Neptú es va convertir en un dels déus més respectats de l'antiga Roma. 

       Poseidón y Anfitrite , Luca Giordano (1632-1705)
Fills de Neptú: 
Neptú va tenir una esposa que es deia Amfítrite. Però tot i això, Neptú va tenir altres amors, els quals es trobaven a l'oceà. Que eren els següents: Les nimfes marines, la deessa de l'agricultura, i fins i tot amb Medusa. Amb aquests amors marins va deixar una gran descendència, entre aquests es troben:  Amb la deessa del mar tranquil va tenir els Tritons, uns monstres marins. Amb la nimfa Toosa va tenir un ciclop.També va tenir set fills amb la nimfa Hàlia.  U…

EL NAIXEMENT DE VENUS

Imatge
Alessandro di Mariano di Vanni Filipepi, altrament conegut com Sandro Botticelli, va ser un dels pintors més reconeguts del primer Renaixement, el de 1400.
Retrat de Sandro Botticelli
El Naixement de Venus, pintat cap al 1483, és una de les obres més famoses d'aquest pintor. Segons la mitologia, Venus representava la deessa de l'amor. La relació amb l'amor li ve perquè va néixer a partir dels genitals del déu Urà, que havien sigut tallats pel seu fill Cronos i després, llençats al mar.  El títol de l'obra no és del tot adequat, ja que Botticelli representa l'arribada de la deessa navegant sobre una petxina a l'illa de Citera, enlloc de representar el seu naixement. 

El naixement de Venus, de Sandro Botticelli
El centre de la pintura està ocupat per la protagonista, Venus, que se li veu una actitud púdica, ja que amb una mà es tapa els pits i amb l'altra el sexe amb l'ajuda de la seva llarga cabellera, que gràcies a això arriba a l'entrecuix representant l…

EL RIU TÍBER

Imatge
Els rius són sovint una part important de la creació de les civilitzacions. Són un element important per l'agricultura i la ramaderia, per algunes activitats comercials i sobretot són imprescindibles per a la supervivència. Moltes vegades són, també, un símbol de la ciutat; com és el cas del Tíber.


El Tíber neix en una muntanya anomenada Monte Fumaiolo i entra a Roma pel nord, concretament a Castel Giubileo i desemboca al mar Tirrè a l'altura d'Òstia, antic port marítim de Roma. És el tercer riu més llarg d'Itàlia després del Po i l'Adige.

El riu va ser anomenat a partir del nom d'una divinitat fluvial o d'un rei anomenat Tiberinus, els llatins anomenaven el riu Tiberis, del qual ha derivat Tíber però es creu que el nom més antic és Rumon. Segons Servi, un autor llatí, la ciutat de Roma deu el seu nom al Tíber precisament. Rumon i Rumen, que són dos mots que s'utilitzaven per referir-se al riu, comparteixen una arrel semblant al mot "Roma", conc…

L'ACTIVITAT ECONÒMICA DE LA CIVILITZACIÓ ROMANA

Imatge
L'agricultura era l'activitat bàsica, i era molt ben considerada dintre de la societat romana, al contrari de l'artesania. En l'origen, Roma havia estat una comunitat de pastors i agricultors, de manera que es va convertir en una activitat sagrada. Els Patricis es dedicaven al cultiu de la terra i a cuidar el bestiar. També tenien grans terres on necessitaven la mà d'obra dels esclaus, que vivien en finques durant tot l'any, a cura d'un capatàs, que també era un esclau, però l'amo li tenia molta confiança. Aquestes enormes finques produïen tota mena d'aliments.
Les collites diàries  es traslladaven als mercats i es venien, ja que solien ser productes que es feien malbé ràpid, com per exemple fruites, hortalisses i verdures fresques, que eren molt apreciades pels habitants de les grans ciutats. Si les finques estaven molt lluny de les ciutats, els productes frescos eren utilitzats per al consum immediat i per als treballadors lliures, i en menor mesur…