22 de maig de 2019

ELS PRIMERS POBLADORS D'ITÀLIA

La península itàlica va rebre diverses onades de pobladors que es veien obligat a marxar del seu país per culpa de la persecució i la repressió d'altres pobladors procedents de l'Europa central, oriental o Àsia.
Uns pobladors que ocuparen el nord-oest de la Península Itàlica durant el Neolític foren els lígurs. Cap al mil·lenni a.c arriben des del centre d'Europa unes tribus indoeuropees: els itàlics o italiotes.
Els itàlics ocuparen la resta de la península Itàlica. Aquests parlaven diferents dialectes que, amb el temps, van anar evolucionant per donar lloc a altres llengües. Aquests indoeuropeus es transformaren després en pobles com els umbres, els oscos, els samnites, els sabins, els eques, els volscos i els llatins

També al començament del primer mil·lenni a.C trobem a Itàlia un altre poble no indoeuropeu i molt civilitzat: els etruscos, originaris de l'Àsia menor. Aquests van implantar per primera vegada a la península una civilització urbana. Els etruscos eren un poble industrial i comerciant que va assolir la seva màxima expansió econòmica i política durant la primera meitat del segle VI a.C.
Finalment, a partir del segle VIII a.C. van arribar colons grecs que es van anar instal·lant a les zones costaneres del sud i a Sicília. Aquests colons hi van portar la civilització que floria a Grècia. Van fundar ciutats comercials i les van anomenar Magna Grècia.

Els llatins
A la zona centre-occidental de la península Itàlica s'hi van instal·lar els llatins, més específicament en un territori anomenat Latium. Els llatins es van organitzar en diferents grups socials; un grup de famílies s'agrupava en una unitat superior, la gens. Un conjunt de gens formava una tribu. Les diferents tribus no se sentien diferents entre elles perquè totes parlaven la mateixa llengua, tenien una única moral i les mateixes creences religioses. El pater familias, és a dir, l'home de cada família, es reunia periòdicament amb els altres patres familias per tractar temes comuns. Els llatins vivien en pau i harmonia i es dedicaven a l'agricultura i a la ramaderia. Però quan els volscos i els eques van perseguir-los, es van veure obligats a refugiar-se en recintes fortificats. D'aquí neix la ciutat d'Alba Longa, la metròpoli més antiga.


Península Itàlica

Jana Casacuberta
1r batx

LA RELIGIÓ A L'ACTUAL GRÈCIA

Com ja sabem, els antics grecs eren politeistes, cosa que actualment ja no és així. La població grega actual es compon més o menys d'un 97% de cristians ortodoxos. Grècia i les seves illes i Rússia són els països que tenen més quantitat de cristians ortodoxos. El 3% de la població de Grècia, són musulmans, catòlics i jueus. Etimològicament, la paraula "ortodox" significa "creença correcta". 


Creu de la religió ortodoxa

Segons la història de l'església ortodoxa, el primer en arribar a Grècia i compartir la fe cristiana va ser Sant Pau, tot i que en realitat va ser Constantí el Gran el que va fundar la ortodòxia. 
A partir del segle VIII, el papa de Roma i el patriarca de Constantinoble van començar a tenir diferències ideològiques, com per exemple en el catolicisme els sacerdots no es poden casar, a diferència dels ortodoxos que ho poden fer abans d'entrar a les Ordes. Així és com es va iniciar l'Església Ortodoxa Grega. La separació entre l'església catòlica i la ortodoxa s'anomena schism i va ocórrer al segle IX.

La ortodòxia es considera més un sentiment que una institució i aquest sentiment es veu reflectit en els poders públics i no només en la població. Per exemple, encara que la Constitució grega garanteix la llibertat de fe, durant uns anys es va aplicar una discriminació racial cap a les minories del país. 

Durant l'imperi Otomà (1453 - 1821), l'església i els sacerdots ortodoxos van ser molt importants en la conservació de la nacionalitat grega. Durant les diferents ocupacions que va patir el país, els ortodoxos van ser els encarregats de preservar la llengua, cultura i tradicions gregues però sobretot la fe ortodoxa. Grècia va ser fins el 2001 l'únic país de la Unió Europea en el qual posava la religió de cada persona en el seu carnet d'identitat. A més l'ús dels serveis públics només era permès a aquells afiliats a l'església ortodoxa. 

Tot i que actualment l'església i l'estat grecs estan separats com en tots els països europeus, el ortodoxos encara influeixen molt en la societat grega. El paganisme va ser eradicat de la religió grega fa segles tot i que des del 2006 s'ha regulat una espècie de moviment pagà anomenat "dodecateisme" que promou l'adoració als antics Déus Olímpics. 


Bust de Constantí el Gran, Basílica Nova de Roma (autor desconegut)

Cap a finals dels anys 70, l'episcopat catòlic de Barcelona va cedir a la petita comunitat ortodoxa d'aquesta ciutat una església perquè practiquessin la religió ja que tot i ser una minoria celebraven nadal, Pasqua, batejos i altres festes tots plegats. El fet de tenir el seu propi lloc on practicar aquesta religió va facilitar a persones vingudes sobre tot de l'est d'Europa, sobretot de Romania, la pràctica de la religió ortodoxa. la majoria de la comunitat estava formada per catalans i romanesos 
La comunitat va començar a créixer i van començar a fer diferents activitats com formació en teologia, catequesi, traducció de texts litúrgics al català i\o castellà.
Actualment la comunitat continua creixent i això ha fet que s'obrin diferents parròquies arreu d'Espanya que celebren els oficis i resen en català o en castellà i poc a poc també han introduït cants en romanès i eslau així com serbi i grec.
interior de l'Església Ortodoxa de Barcelona

Silvia Kanuteh Rubio
1r batx

21 de maig de 2019

ATALANTA

Hi ha gent que creu que el pare d'Atalanta era Jàson d'Arcàdia, mentre que d'altres diuen era filla de Boeclà Escoè. Sigui la versió que sigui, la seva mare va ser Climene

La petita Atalanta va ser abandonada quan era una nena a la vessant d'una muntanya ja que el seu pare no volia tenir una filla. Una óssa la va cuidar i alletar fins que uns caçadors se la van emportar. El seu cos era robust i gràcies a això va poder assassinar dos centaures quan intentaven violar-la. Fins i tot va formar part de l'expedició de Jàson quan va anar juntament amb els Argonautes a buscar el velló d'or. 

Atalanta, Pierre Lepautre

Quan la deessa Àrtemis va enviar un porc senglar a la ciutat de Calidon, Atalanta va ser una de les persones que es va unir al grup per matar la fera que amenaçava el poble i de fet, va ser una de les guerreres que va aconseguir enderrocar l'animal amb les seves fletxes. Alguns dels caçadors van fer comentaris despectius ja que no trobaven bé que una dona formés part del grup de caça, però Meleagre, que s'havia fixat en la noia, va assassinar el porc i va deixar que la jove participés en el sacrifici cosa que no va agradar a molts dels caçadors. Aquests es van enfrontar amb Meleagre i van resultar morts. 

Atalanta va fer tot el possible per no casar-se, fins i tot va proposar al seu pare que tot aquell que es volgués casar amb ella hauria de fer una cursa per derrotar-la, o en cas contrari seria assassinat. Va tenir molts pretendents degut a la seva bellesa i sempre perdien tot i que ells corrien despullats i ella vestida. Amb l'ajuda de la deessa Afrodita, Milanó (segons la versió de l'Arcàdia) o Hipomenes (segons la versió boeclana) va aconseguir arribar primer a la meta ja que la deessa i va donar tres pomes en diferents punts de la cursa. Com que Atalanta s'havia enamorat del jove, va parar a recollir les pomes per tal que ell pogués arribar a la meta i no hagués de ser assassinat, per tant com que va arribar a la meta es van casar. Com que Milanó o Hipomenes no va mostrar el seu agraïment a la deessa i va fer l'amor amb Atalanta al temple de la deessa Cibeles. Això era bastant inapropiat i Afrodita va decidir convertir els amants en lleons ja que estava molt ofesa. Els va convertir en aquests animals perquè en l'antiguitat, es creia que els lleons no s'aparellaven junts sinó que ho feien amb amb les panteres, per tant es tractava d'un càstig molt cruel.



Font de Cibeles, Ventura Rodríguez

Silvia Kanuteh Rubio
1r batx

SELENE I EDMIÓ

Selene és la personificació de la lluna, en la mitologia grega. És filla dels titans Hiperió i Tea i germana d'Heli (el sol) i d'Eos (l'aurora). Era representada com a una dona jove i preciosa que creuava el cel amb un carruatge de plata portat per dos cavalls.

Edmió, també d'origen diví i nét de Zeus, era un pastor de Caria. Havia obtingut el tron d'Elida, però va ser destronat, un cop passà aquest fet Edmió va buscar refugi en la muntanya Larmos. Es dedicà al camp i als astres, enamorant-se així de la lluna, ja que era l'única companyia que tenia apart de la seva soledat. 

Totes les nits, després de realitzar els seus deures diaris, dormia profundament dins la cova que la feia servir com a llar excepte quan feia bon temps i tenia calor. Edmió contemplava a Selene i el seu cor s'alimentava d'amor silenciós.

Selene no en sabia res sobre l'amor que havia inspirat en Edmió, però una nit va baixar a la terra, i el va veure dormit, nu i s'enamorà. Des  de llavors el va visitar totes les nits, el va troba totes les nits dormit, i ella s'estirà al seu costat sense despertar-lo. Així, dormit ell i ella desperta, s'estimaren durant molt temps. 

La deessa ignorava la fascinació del pastor cap a ella, i tampoc sabia que en els somnis del pastor ella era el seu objecte d'amor. Fins que una nit Edmió despertà en ple amor i s'assabentà que era l'amant de la deessa. Els dos es confessaren el seu amor mutu i la felicitat els envoltà. Però de cop, entrà una por en ell, ja que havia passat el temps i ell començava a marcir-se. Li demanà a Selene que li concedís joventut eterna amb el seu poder diví. Ella va recórrer a Zeus i ell va decidir que Edmió no patís el pas del temps mentre estigués adormit.

Edmió li va fer prometre a Selene que l'acompanyés sempre que ell estigués adormit. D'aquesta manera, ell no s'envelliria i sempre despertaria feliç. Però quan ell estigués despert, ella no hi seria.
Selene visitia  Edmió, Franscesco Trevisani

Fernanda Paredes 
1r Bat

20 de maig de 2019

CUPIDO

En la mitologia romana Cupido, també conegut com a Eros pels grecs, és el déu que ens representa l'amor. El seu nom significa: desitjos, ànsia i passió. És fill de Venus: la deessa de la bellesa, i Mart: déu de la guerra. Cupido és representat com un infant amb ales d'àngel i un arc amb fletxes, de vegades també es pot trobar representat amb una vena els ulls per demostrar que l'amor és cec.
Cupido

Cupido alhora de portar l'amor els mortals no tenia escrúpols. Feia servir dos tipus de fletxes diferents, les daurades que provocaven l'amor instantani i les de plom que creaven el sentiment de rebuig. 


 Naixement de Cupido:

Segons el mite, Cupido va néixer en un xiprer, igual que la seva mare Venus. 
Ella, va haver de cercar un amagatall al bosc, per poder protegir a Cupido  de les amenaces del déu Júpiter el qual volia eliminar-lo de la vida,  ja que estava convençut que portaria catàstrofes i caos entre humans i déus si no ho impedia, Venus es va encarregar que mai el poguessin trobar.
Cupido va ser criat al bosc on va ser cuidat, alimentat i ensenyat per nimfes que l'educaven en un àmbit salvatge i lliure.
Quan va créixer, Cupido es va convertir en un dels éssers més encantadors, però tenia una única característica que cap més altre déu tenia: es guiava únicament pels seus sentiments i emocions, mai per la raó.


En el bosc va aprendre a fabricar-se ell mateix el seu propi arc de fusta, amb el qual va aprendre a disparar sense fallar en tocar les seves víctimes. Més tard, la seva mare en veure el talent que i tenia, l'hi va regalar un arc amb fletxes d'or sòlid i plom , i li atorgar el poder de concedir l'amor i felicitat (amb les fletxes d'or) en aquelles persones que necessitaven estar juntes i (amb les fletxes de plom) separar aquelles parelles que no havien trobat la virtut en la seva relació.

El poder de les fletxes era tan fort que ningú es podia repel·lir a la seva força.
                                                                         

Anna Canadell
4t ESO

EL MITE D'EUROPA

Aquest mite comença quan Zeus posà els seus ulls en la bonica Europa, una princesa Fenícia filla del príncep Agenor i de la nimfa Telefaassa. 

El mite comença quan un bon dia, Europa estava collint flors amb les seves amigues quan de sobte Zeus va passar per allà i la veié. Aquest s'enamorà profundament de la bellesa de la noia i, com el déu s'havia que existia la possibilitat de rebuig si es mostrava amb la seva forma natural, decidí convertir-se en un brau blanc.
Així dons, Zeus decidí apropar-se a la donzella, la qual al principi, estava espantada i no s'havia què fer però, poc a poc va anar agafant confiança i decidí acariciar-lo. El brau va fer que la jove pugés damunt seu i se l'emportà cap al mar, concretament a les illes de Creta.


El rapte d'Europa, Tiziano
Un cop a l'illa, Zeus rebel·la la seva identitat i la seva forma a Europa i, sota d'un arbre plataner i feren l'amor i d'aquest romanç nasqueren: Minos, Radamant i Sarpedó.

Però com que Zeus no podia quedar-se amb Europa perquè estaba casat, va obsequiar-la amb els següents regals: Taló que vigilava i cuidava Creta de les desembarcacions estrangeres, Un gos que mai fallava en temes de caça i una javelina que sempre encertava la diana, tot i que finalment Zeus va obsequiar a la jove casant-la amb Asterió.

Quan Europa morí, Zeus li concedí els honors divins i , amb la forma amb la qual s'havien estimat (la de toro), fou convertida en una constel·lació i en un signe de zodíac.

Actualment, trobem una moneda de 2€ que en la part posterior posseeix el símbol d'aquest mite.

Moneda de 2€ amb el símbol del mite


Gabriela Núñez 
1r batx

17 de maig de 2019

AFRODITA

Afrodita, deessa de la bellesa, la luxúria i la passió prové dels espermatozoides d'Urà, el qual els seus testicles van ser tallats per Cronos. Afrodita va néixer en el mar ja sent adulta,  i immediatament va ser desitjada per molts déus. A la llarga Zeus va casar a l'Afrodita amb el déu del foc i de la forja, Hefest.
Afrodita sent la deessa de la bellesa va tenir amors en secret, com els següents:


L'enamorament amb Ares: Tot i que estava casada amb Hefest, ells dos mai van tenir relacions sexuals perquè Afrodita no la desitjava. Ares seria qui aplacaria els desitjos i la luxúria de la deessa tot  i que això significaria l'adulteri a l'Olimp. Quan tots els déus es van assabentar de l'adulteri que hi havia a l'Olimp, tots els déus van tenir enveja d'Ares i desitjaven estar al seu lloc.



La compassió cap a Pigmalió: Pigmalió era escultor que sempre ha desitjat que una dona sigués digne del seu amor. Afrodita sentia compassió per ell i va decidir demostrar-li el perfecte que era. Un dia Pigmalió va veure Afrodita i va decidir fer una escultura de la deessa en honor seu. Desprès de tenir relacions sexuals amb la deessa, Afrodita va tornar a sentir compassió pel seu amor i va infondre vida a la escultura.



La deessa de la bellesa, la luxúria i la passió va tenir fills amb cada home que va tenir una aventura, menys amb el seu marit. 

La família d'Afrodita: Afrodita mai va tenir descendència amb el seu marit, Hefest. Però sí que va tenir 6 fills amb Ares: Fomos, Deimos, Anteros, Eros, Harmonia i Himero, també amb Dionisio: Himeneo i Priapo, amb Hermes: Hermanfrodito, Peito i Tique i amb Posidó: Rodo. 


Neene Mballo
4t ESO

L'OR DE MIDES

Mides era el fill del rei de Frígia, un país que estava batejat pels déus, on creixien els arbres i sempre estaven carregats de fruits, i les flors feien una olor. Des del principi va quedar clar que Mides estava destinat a ser ric. Quan acabava de néixer, una filera de formigues va desfilar fins a arribar al bressol i li van amuntonar sobre la seva boca tot de petites llavors de blat. Al veure això, la dida del petit va embogir d'alegria. 
L'estàtua del rei Mides

Mides va ser, en efecte, un home afortunat. Quan es va morir el seu pare, va començar a governar, i com que a Frígia no hi havia problemes, es passava la major part del seu temps passejant pel camp. Li encantaven les flors, així que va fer plantar un miler de roses als seus jardins.
La seva sort va començar a canviar per casualitat. Un dia, el déu Dionís, va assar er Frígia. Els seus acompanyants tremolaven perquè havien begut massa, i un d'ells, el vell Silè va acabar adormit al jardí de Mides. Al matí següent, un jardiner el va trobar sota un roser i el va enviar davant el rei. Mides va tractar a Silè amb una gran amabilitat i el va instal·lar al seu palau durant deu dies. 

Quan Silè es va retrobar amb el déu Dionís, el déu li va fer una abraçada amb molt d'efecte, perquè sentia una gran adoració per ell. Gràcies al gran favor que li va fer al seu acompanyant, Dionís va voler concedir-li a Mides el do que desitgés més de tots. 
Mides, que no sabia què demanar, va estar una estona pensant. Com que era un home poderós i ric, que tenia quasi bé tot el que podia desitjar, va pensar en un do, aquell que per molt ric que fos, no el podria posseir mai: poder convertir tot el que toqués en or.
Així que el déu, es va acostar a Mides i li va dir que a partir d'ara, tot el que toqui el seu cos es convertirà en or. Se'n va anar directament al jardí, i al tocar una roca, es va convertir instantàniament en or. 

Però això es va convertir en un problema, ja que en tocar la seva filla, va convertir-se en or. Ple de dolor i desesperat, va anar a demanar pietat al déu Dionís, i aquest li va dir que si volia salvar la seva vida, s'havia de banyar a la font on neix el riu Pactol.
Així que va seguir les instruccions de Dionís, i així va aconseguir salvar-se a ell i a la seva filla. I aquesta és la raó de perquè hi ha tant d'or a prop del riu Pactol, perquè allà va ser on es va banyar Mides, per deixar de ser l'home més ric del món.



Alba Riera
1r batx

16 de maig de 2019

EL RAPTE DE PERSÈFONE

Persèfone era una donzella bonica i jove que va ser fruit d'un dels molts amors de Zeus. La seva mare era Demèter (filla de Cronos i Rea, germana de Zeus i deessa de la fertilitat). El seu oncle Hades (germà de Zeus i déu dels inferns) es va enamorar d'ella i va decidir raptar-la

Persèfone, (Wolfgang Sauber)

Un dia la bella donzella estava en un prat recollint narcisos, quan de sobte el terra es va obrir i per l'escletxa va sortir el seu oncle Hades i se la va endur amb la intenció de fer-la la seva esposa.

Demèter estava desesperada al no rebre notícies de la seva filla, així que la va buscar per tot arreu, però malauradament Hades no havia deixat cap rastre d'on podria estar. Per molt que Demèter viatjava d'un país a l'altre en busca de la seva estimada filla, no en trobava cap pista. Així que el desè dia li va demanar ajuda a Hèli (el Sol) i aquest li va explicar tot el que necessitava saber.

En descobrir que Hades havia tingut l'ajuda de Zeus per emportar-se a Presèfone, Demèter es va enfadar molt per la gran traïció de Zeus i amb tota la tristesa, va decidir abandonar l'Olimp i marxar al palau dels reis Cèleos i Metanira. Quan hi va arribar la van acceptar com a serventa i mainadera del seu fill Demefort. Demèter amb la intenció de convertir a l'infant en immortal, de nit el posava al foc, però una nit Metanira la descobreix i fa un crit tan fort que el nen mor abrasat. Llavors la deessa rebel·la la seva veritable identitat i impedeix que les llavors germinin, de manera que l'espècie humana és castigada amb la fam.

Zeus, en veure fins on havien arribat les coses i com de greu havia sigut la seva acció, envia la seva missatgera Iris a ordenar a Hades que retorni Persèfone a la seva mare. Però Hades, per no perdre la noia que li tenia el cor robat, li fa menjar una magrana i d'aquesta manera Persèfone quedaria lligada al món dels inferns amb la condició que passaria un terç de l'any al món dels morts i els altres dos terços podria viure amb la seva mare. Demèter, en tornar a veure la seva filla, retorna la fertilitat al món superior i li dona el do del blat a Triptòlem, un altre fill de Metanira, el qual escampa el blat per tota la terra des d'un carro i dona a conèixer l'agricultura. Arrel d'aquest mite els atributs de Demèter són l'espiga i les torxes.

                               Hades i Persèfone                                       Porsèrpina, Dante Gabriel Rossetti

Aquí us deixo un vídeo que explica més sobre el mite:




Sevia Opoku
4t ESO

EL BRAU DE CRETA

El Brau de Creta és un ésser fantàstic de la mitologia grega. Un dia Minos, rei de Creta, va demanar a Posidó, el déu del mar, que li donés un brau. Aquest fa aparèixer un brau que emergeix de les aigües i li dóna pensant que el sacrificarà per oferir-lo als déus, però Minos, en veure en l'animal tal bellesa decideix sacrificar-ne un altre. 


Brau emergint de l'aigua

Al veure tal acte, els déus es van enfadar amb Minos i van fer que la seva esposa, Pasífae, sentís una forta atracció sexual cap al brau i volgués aparellar-s'hi. Això va ser possible gràcies a Dèdal, que va construir una vaca de fusta dins la qual es va posar Pasífae aconseguint aparellar-se amb el brau.

D'aquest aparellament en va néixer el Minotaure, tractava d'un monstre meitat home meitat brau. Minos, horroritzat, va ordenar tancar al Minotaure en el famós laberint construït per Dèdal, el qual se'n parla al mite del vol d'Ícar.


El Minotaure

Euristeu, rei de Tirint i Micenes, al sentir la història del Minotaure va obligar Hèracles a portar-li la bèstia viva. Així que aquest va anar a Creta i demanà ajuda al rei Minos, però ell s'hi va negar rotundament. Li va dir que tant sols li permetia capturar-lo si era capaç de fer-ho tot sol. Després de varis intents, Hèracles va poder agafar el brau i se'n va tornar a Grècia amb ell. Un cop allà va presentar la bèstia a Euristeu, el qual la va voler dedicar a Hera, però la deessa no ho va consentir, ja que no volia acceptar un present que vingués d'Hèracles. Així que Hera va alliberar a l'animal, aquest es va posar a córrer i no va parar fins que va arribar a l'Àfrica on finalment va ser mort per Teseu amb la seva espasa de Marató.


Laberint de Dèdal

Jana Casacuberta
1r batx

15 de maig de 2019

EL MITE DE LES AMAZONES

L'Amazones era una ciutat formada únicament per dones guerres descendents del déu Ares i la nimfa Harmonia. 
No se sap concretament on estava situada aquesta ciutat. A vegades es deia que estava per l'Àsia Menor, i més endavant es va dir que es van instal·lar a les illes gregues.

L'ORIGEN DEL NOM...?

La lletra A significa "sense", i mazona vol dir "pit". És a dir, el nom d'aquesta ciutat literalment significa "dona sense pit".

Aquest nom prové de que les nenes d'aquesta ciutat, quan eren petites, se'ls tallava un pit per poder facilitar-los  l'ús de l'arc i la traça amb l'arc. Tot i així se les representava com unes dones belles sense cap signe de mutilació.

Amazona preperant-se per la batalla, Pierre-Eugène
I ELS HOMES...?

Els homes tenien prohibida l'entrada en aquesta ciutat, cap d'ells tenia permís per viure en el país de l'Amazones. 
Això sí, un cop a l'any conviden els homes de la ciutat veïna per poder mantenir relacions sexuals amb ells, i així no extingir la raça. Si el fill era baró l'enviaven amb el seu pare o el mataven.

LA GUERRA DE TROIA I LES AMAZONES

En aquests succés a Amazones hi havia comandant la reina Pentesilea.

Es diu que elles van participar cap a finals de la Guerra de Troia, i que van lluitar contra els grecs i el seu rei Aquil·les.
Fianalment aquest enfrontament entre troians i grecs no va acabar molt bé per part de les amazones, ja que la seva reina va ser assassinada pel rei Aquil·les.

Les amazones lluitant
Berta Dong Reixach
4t ESO

ATALANTA

Com la famosa llegenda de Ròmul i Rem, Atalanta va ser abandonada per el seu pare sent només un nadó ja que el seu pare volia descendència masculina. Com en el cas anterior, aquesta és adoptada i alletada per un animal salvatge que en aquest cas parlem d'una óssa. Més tard, uns caçadors la varen trobar i varen decidir adoptar-la. Es creu que pot ser d'Eurípides, Ménalo o Atamant i Temisto. 

Durant els anys, Atalanta es va convertir en una seguidora fidel de Artemisa fins a arribar al punt de no casar-se mai i mantenir la seva virginitat per sempre. Això va fer que comences a viure al bosc convertint-se en una caçadora experta i reconeguda. 

Es diu que dos centaures anomenats Reco i Hileo varen intentar raptar-la i  abusar  sexualment d'ella, però va ser capaç de lliurar-se'n i acabar amb ells amb les fletxes. Encara que, sens dubte, va arribar a ser coneguda gràcies a la cacera del senglar de Calidó, que va ser enviat per Artemisa a canvi de destruir la ciutat com a càstig per oblidar el nom del seu rei a l'hora de fer els rituals religiosos. Es coneguda, també, per ser la guanyadora dels jocs fúnebres organitzats per Barallo, dedicats al seu fill mort a la guerra de Troia, Aquil·les.


Atlanta no només era famosa per les seves accions, també per la seva bellesa. Aquesta bellesa era causa dels pretendents de tots els punts de Grècia. Sabent que té més d'un pretendent i que volia evitar el compromís, va decidir casar-se amb l'home capaç de vèncer-la en una cursa. Si ella guanyava, com a premi, acabaria amb la vida del seu rival.

No van ser pocs els homes que varen caure per les seves fletxes fins i tot quan Atlanta els deixava cert avantatge.

En la seva joventut va visitar un oracle que la va advertir del seu dia de casament perquè acabaria convertida en un animal. Aquí la raó per evitar el matrimoni i potser la raó per refugiar-se en la fe i el celibat que exigia la deessa Artemisa. 

Tot anava bé fins que arribà un jove reptant a Atalanta a una carrera era Hipómenes. Sabent el punt dèbil d'Atalanta, va fer servir unes pomes d'or (regal d'Afrodita) procedents del jardí de les Hespèrides (jardí custodiat per nimfes i un drac de cent caps anomenat Ladó que deia que les pomes del seu arbre et feien immortal).

Cada vegada que el jove era aconseguit per Atalanta, deixava caure una poma fent que aquesta es despistés i la reculli hipnotitzada per la seva bellesa. Hipómenes la va vèncer no només salvant la seva vida, sinó que a més va aconseguir la seva mà com a esposa. 

La parella va viure feliçment enamorada fins que un dia es van trobar en el temple de Cibeles (que altres fonts diuen ser un temple dedicat a Zeus) i van mantenir relacions, cosa que va fer enfurismar la deessa de la Mare Terra.

Aquesta els va castigar convertint-los en lleons, fent realitat la profecia de l'oracle. El càstig tenia un doble sentit, per als antics grecs els lleons no es podien creuar entre si perquè a més de perdre la seva condició humana, perdien també l'opció d'estar junts. També van ser condemnats també a tirar del seu carro.



                         Atalanta i Hipómenes, Guino Reni, c. 1622-25

Rebeka Picoiu
4t ESO

14 de maig de 2019

EL JUDICI DE PARÍS

El judici de París és una obra pintada per Peter Paul Rubens l'any 1638. A la mitologia grega aquest mite va ser el que va desencadenar la Guerra de Troia. Ha set un tema recurrent a les arts per la seva rellevància poètica  i els efectes futurs que va provocar.

Tot va començar amb el casament de dues divinitats, Tetis i Peleu. En aquesta  celebració estaven convidats déus i mortals, excepte Eris, deessa de la discòrdia, i per venjar-se va decidir sembrar la discòrdia entre tots els convidats. 

Es va presentar a la festa amb una poma d'or, amb la inscripció: "Per a la més bonica", i la va llençar al mig de la taula dels convidats. La poma va caure entre tres divinitats, Hera, Atena i Afrodita i va provocar una discussió fins que hi va intervenir Zeus. Va cridar a un jove mortal anomenat París, que era el fill del rei de Troia, que tenia fama pel seu bon judici.


El judici de París, Peter Paul Rubens, 1638 (Museu del Prado, Madrid)

Les tres divinitats el van intentar convèncer oferint-li importants recompenses. Hera li va oferir tot el poder que desitgés i el títol d'Emperador d'Àsia; Atena li va oferir la seva saviesa i la victòria en qualsevol guerra futura; i Afrodita li va prometre l'amor de la dona més maca del món. París va declarar guanyadora a Afrodita, però aquesta li va entregar l'amor d'Helena d'Esparta. 

París es va emportar a Helena amb ell cap a Troia, però el seu antic marit (Menelau) va nomenar al seu germà Agamèmnon comandant, per rescatar a Helena. Això va desembocar en la Guerra de Troia.


David Raurell
4t ESO

ELS DOTZE TREBALLS D'HÈRACLES



Heràcles era fill de Zeus i Alcmena.
Un dels atacs d'enveja d'Hera va provocar que una nit Heràcles mates els seus propis fills, el qual en despertar i adonar-se'n va sentir un dolor terrible. En conseqüència d'aquest fet Sibil·la Délficia el va castigar ordenant-li 12 treballs ordenats per Euristeu que havia de complir.

Els 12 Treballs d'Hèracles:

El lleó de Nemea: Apol·lo el  primer manament que li va fer complir, va ser enviar-lo a les colines a caçar al lleó de Nemea. Aquest era un lleó que estava terroritzant a tota la gent del poble. La gran bèstia tenia la pell dura i resistien a totes les armes. Hèracles la va vèncer escanyant-la amb els seus propis braços fins la mort, i com a triomf l'hi va treure la pell i se la posa d'abric per protegir-se, ja que la seva pell era resistent a les armes i el foc. El ferotge lleó es convertí en una constel·lació.

                                     El lleó de Nèmea de P.P Rubens
La hidra de Lerna : Euristeu, el segon manament que li va imposar va ser acabar amb la Hidra de Lerna, una horrorosa serp aquàtica de múltiples caps que vivia el llac homònim. Es diu que en aquelles aigües hi havia una entrada a l'inframon i la Hidra era l'encarregada de vigilar-la. Hèracles la va matar tallant-li tots els caps.

                              Hèracles i la Hidra de Lerna,   Francisco Zurbáran 
La cèrvola de Cerinea: El tercer treball que Eristeu li va encarregar va ser capturar la Cérvola de Cerinea, i entregar-li amb vida. Va haver de perseguir-la durant un any a causa de la seva velocitat, fins que un dia en aturar-se a veure aigua, l'hi llençà una fletxa que li va tocar un tendó i en ser ferida la va capturar.

                                               La cèrvola Cerinea
El senglar d'Erimant: El quart treball consistia en capturar un senglar que arrasava els camps i tenia aterrida a la població. Un cop el tingués, portar-lo a Micenes. Després de perseguir-lo durant hores va aconseguir acorralar-lo i va aconseguir emportar-se'l.

                            El senglar d'Erimant, pintura d'un jerro de ceràmica
Els estables del rei Augies: La cinquena tasca que havia de fer era natejar els estables del rei Augies en un sol dia. Per fer-ho, va haver d' enderrocar una paret de l'estable deixant entra el riu per dins l'estable perquè s'emportés tota la brutícia.

 Estables del rei Augies 

Les aus del del llac Estimfal: La següent tasca consistia en que Hèracles havia d'expulsar del llac unes aus de bec amb unes urpes i plomes de bronze que atacaven els homes i bèstia. Ho va aconseguir fent sonar un cimbal que els va fer aixecar el vol,i mentre volaven les caçà amb arc.

Hèrcules mata  les aus de l'estimfal d'Alberto Durero
El toro de creta: El toro del rei Minos, que Posidó va fer embogir i del qual va néixer Minotaure, corria per arreu de l'illa de Creta devastant tot el que trobava. Hèracles l'aconseguí aturar i el portà viu a Micenes.
                    Toro de Creta, gerrro de ceràmica que es troba el museu de Louvre
Les eugues de Diomedes: El rei de Diomedes tenia quatre eugues que menjaven carn humana. Hèracles les va tornar manses fent que les eugues devoressin el seu propi amo. Després les va portar a Micenes i les va consagrar a Hera.


 Diomedes devorat pels seus cavalls de Gustave Moreau

El cinturó d'Hipòlita: Eristeu volia regalar-li el cinturó d'Hipòlita, la reina de les amazones a la seva filla. Les amazones eren un poble de dones guerreres que vivien a les costes de la mar negre. Hèracles va haver de matar  Hipòlita, treure-li el cinturó i entregar-lo a Eristeu.
    Cinturó d'Hipòlita
Els bous de Gerió: Gerió, era un monstre de tres caps que tenia grans ramats de bous a una illa prop de l'Hades. Hèracles travessà l'oceà i desprès de matar a Gerió i passar per l'estret de Gibraltar, on aixecà les anomenades columnes d'hèrcules, conduí els remats per la costa mediterrània fins portar-los a Eristeu.

Hèracles i els bous de Gerió pintures d'un gerro de ceràmica

    El gos Cèber : era un monstruós gos de tres caps que guardava la porta de l'infern. Guiat per Hermes arriba el món dels morts on parla amb Hades per endur-se el gos, Hades accepta amb la condició de que el gos torni de retorn. Hèracles l'aconsegueix portar a Eristeu i després el retorna.
                                        (Hèracles i Cèber) de P.P. Rubens
      Les pomes d'or del jardí d'Hespèrides: L'última exigència d'Eristeu va ser robar les pomes d'or del jardí d'hespèrides. Aquestes pomes eren protegides per les nimfes d'herpèrides i per un un monstre de cent caps. Quan Hèracles va arribar el jardí va anar a buscar Atlas, un tità que aguantava el món sobre les espatlles. L'hi va dir que ell aguantaria un moment el món si ell aconseguia unes quantes pomes. Atlas va acceptar, però quan ja l'hi havia donat les pomes va decidir que no volia tornar el seu lloc i Hèracles s'hauria de quedar allà aguantant el món. Llavors Hèracles enginyós va acceptar però només si ell l'hi deixava posar-se un coixí a les espatlles perquè no fos tan pesat. Atlas va acceptar, i quan es va tornar a posar el món a sobre ell Hèracles va fugir corrents i es va escapar del tità.


                                                    Hèrcules al jardí de les Hespèrides


      Anna Canadell

      4t ESO

      13 de maig de 2019

      TEMIS

      Temis, coneguda també com la deessa de la justícia, és filla d'Urà, déu del cel i Gea, deessa de la terra. El nom de Temis significa "llei de la naturalesa". Ella sempre ha estat la que guiava  la gent cap el bon camí, era generosa i també establia ordre entre els bons hàbits i lleis. 
      Temis sempre ha set una deessa amb les següents característiques:
      • Dirigia el ordre natural de la unió entre home i dona.
      • La imatge d'aquesta dona sempre ha estat retratada amb una bena als ulls, que significa equanimitat; una balança a la mà esquerra, que significa justícia i una espada a la mà dreta, que significa repressió pel culpable.
      Aquesta dona ha viscut a la terra durant tota la guerra del ferro, fins que al final va decidir anar a viure al cel amb els altres déus, on va prendre lloc del zodíac (verge). 
      Temis tenia una filla que responia al nom d'Astrea, elles dues eres la combinació perfecte per aconseguir el precepte diví de la justícia. També tenia altres filles Irene i Dike.  
      Per altra part, els jutjats de "thepistopoloi" eren servidors de Temis, els quals treballen conjuntament per mantenir l'ordre a l'Olimp.
      Aquesta deessa té el poder d'anunciar el veredicte i la autoritat d'enjutjar.
      Temis, Armando Ledesma

      Neene Mballo
      4t ESO

      EL MITE DE CRONOS

      Cronos era fill d'Urà i Gea, el seu pare  va fabricar una falç d'acer i l'oferí als seus fills per enfrontar-s'hi. Només Cronos es va mostrar disposat a lluitar contra el seu pare. Així que quan va arribar la nit, amb la falç va tallar els genitals del seu pare, i de la sang caiguda a la Terra van néixer les Fúries, deesses de la venjança i els Gegants, mentre que l'escuma provocada els genitals llençats al mar, va sorgir la deessa Afrodita.

      Cronos va substituir al seu pare en el poder suprem de l'univers, va tancar als seus germans al Tàrtar, l'indret més profund de la terra, i un cop es va assabentar per un oracle que seria sotmès per un dels seus fills, els va anar devorant a mesura que els engendrava amb la seva germana Rea. Va engolir a Hèstia, Demèter, Hera, Hades i Posidó, i quan Zeus estava  a punt de néixer, la seva mare el va salvar i va parir d'amagat a Creta, on el va ocultar en una cova. Perquè Cronos no ho descobrís, li va donar una pedra embolicada amb bolquers, que se'l va cruspir sense adonar-s'he de l'engany.


      Cronos devorant el seu fill,  Goia 1819-1823

      Quan Zeus va ser adult, va començar una lluita contra el seu pare. Primer li va donar una droga per matar-lo, però com que els déus no poden morir, el verí va fer que  vomités els seus germans, i més tard, alliberà els Ciclops i els Hecatonquirs. Tots ells van ajudar Zeus en la seva guerra (Titanomàquia) contra Cronos. 

      Al cap de deu anys, Zeus i els seus germans van vèncer els titans, que van ser enviats al Tàrtar. Aleshores Zeus, Hades i Posidó es van repartir el món. L'infern va ser governat per Hades, el mar per Posidó i el cel per Zeus, que seria el nou déu suprem.

      Aquí us deixo un video sobre la història de Cronos:



      David Raurell
      4t ESO