Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juny, 2023

SI AFRODITA FOS UNA "MODERNETA"

Imatge
Tots coneixem la deessa de l'amor i la sensualitat, i per això mateix podem imaginar com seria la seva personalitat, però com seria si visqués entre nosaltres? Què passaria si en lloc de ser part de la mitologia fos la nostra companya de classe, veïna o amiga? Doncs bé aquesta és la vida que crec que tindria si fos una "modernenta". Afrodita és una noia jove i bonica, però no qualsevol. Vagi on vagi tothom queda meravellat per la seva llarga cabellera pèl-roja, la seva pell blanca com la porcellada i els seus ulls verds capaços de fer encanteris. De petita es va criar en un petit poble vora el mar i es passava el dia jugant entre les onades. De fet, els veïns del poble sempre deien que semblava nascuda de la pròpia escuma del mar. Quan va créixer, va decidir que la seva petita vila costera se li havia fet petita i que era hora de començar a conèixer món. Per això el seu pare la va enviar a la ciutat amb el fill d'un amic seu, Hefest. Ràpidament Hefest es va enamorar d

MADRID i LA MITOLOGIA CLÀSSICA

Imatge
A principis de desembre de l'any passat vam anar a Madrid durant els 5 dies del Pont de la Puríssima. La ciutat em va agradar molt i hi va haver una cosa que em va cridar molt l'atenció: la seva monumentalitat. Crec que em va sobtar perquè estic acostumat amb Barcelona que és una ciutat poc monumental. Tot i això se sap que tota capital "imperial" ha de tenir les seves grans avingudes coronades pels seus ostentosos monuments. París és el màxim exponent d'aquest tipus d'urbanisme, i de fet, es sol dir que Madrid es va inspirar i es segueix inspirant en la capital francesa alhora d'organitzar la ciutat. En aquest moment, el lector s'estarà preguntant, perquè carai estic explicant tot això. Doncs bé, durant aquells cinc meravellosos dies a Madrid, me'n vaig adonar que molts d'aquests monuments estaven dedicats a déus i deesses greco-romanes. I és que voltar per Madrid és gairebé com voltar per l'Olimp, i ara faré un petit repàs de les estàtues

EL MITE DE CRONOS

Imatge
El mite de Cronos té les seves arrels en la mitologia grega i forma part de la successió divina en la genealogia dels déus. Cronos era fill de Gaia, la personificació de la Terra, i Urà, el déu del Cel. Segons el mite, Urà va témer els seus fills i els va tancar dins del seu propi ventre. Això va causar el dolor de Gaia, que es va sentir traïda i indignada. Per venjar-se, Gaia va convèncer el seu fill Cronos perquè castrés Urà utilitzant una falcó afilada. Cronos va complir el desig de la seva mare i va castrar el seu pare. La sang d'Urà va caure sobre la terra i va donar lloc a les Erínies, les personificacions de la venjança. A més, els genitals d'Urà van caure al mar i van generar una espuma que va donar vida a Afrodita, la deessa de l'amor i la bellesa. Cronos a punt de devorar un dels seus fills Després d'aquest esdeveniment, Cronos va arribar al poder com a rei dels déus titans. Va desposar la seva germana Rea i van tenir diversos fills, incloent-hi Hestia, Demète

EL GENERE PÈPLUM

Imatge
El gènere Pèplum  va tenir bastant d'èxit i difusió en el món del cine arribant a comptabilitzar-se més d'un miler de títols. Amb aquesta entrada explicarem que és el pèplum i del seu origen.  Fotografia d'una escena de la pel·lícula Ben-hur (1959) El Pèplum es refereix a pel·lícules produïdes a italià en els anys 50 i 60 amb una temàtica de la Roma antiga. Posteriorment, el pèplum se'l coneix com a pel·lícules relacionades amb l'antiguitat en general, però gairebé se'l coneix ben bé com "el cine de romans", ja que moltes d'aquelles pel·lícules són de temàtica mitològica i de l'Antiga Grècia   El pèplum prové de la paraula  peplo, que ve ser una túnica femenina que utilitzaven a l'Antiga Grècia i els actors ho feien servir per cobrir-se quan interpretaven els grecs i el romans. Aquest termini que es va fer servir aquest tipus de cine va ser acollit per la crítica francesa.  ORIGEN  El pèplum es va donar a conèixer a les dècades dels 50 o

EL MEU PUNT DE VISTA SOBRE TASQUES EN LA MITOLOGIA GREGA

Imatge
En la mitologia grega, les figures heroiques i divines s'enfronten a un seguit de tasques impossibles. A través de les seves gestes i aventures, ens transporten a un món fascinant, màgic ple de desafiaments extraordinaris. En aquesta entrada, m'agradaria compartir la meva opinió sobre les tasques en la mitologia grega, ressaltant les seves dificultats, les motivacions que hi darrere... A través d'aquesta reflexió, ens endinsarem en un univers de perills, valentia i triomfs èpics que han perdurat en la imaginació de diverses persones durant segles. Tot i que és subjectiu determinar quines són les tasques més difícils de forma absoluta, a continuació presentaré algunes de es proves més conegudes. 12 TREBALLS D'HÈRACLES Com a càstig per haver matat la seva esposa i els seus fills en un accés de bogeria induïda per Hera, a Hèracles se li va encomanar l'execució de dotze treballs aparentment impossibles.  Penso que tots els treballs d'Hèracles eren extremadament difí

REFERÈNCIES DE LA MITOLOGIA CLÀSSICA A LA MÚSICA

Imatge
És ben sabut que la mitologia clàssica és molt present a la cultura occidental encara que potser sembli quedar endarrere pel pas dels anys. Però si som observadors, és ben fàcil veure com aquests mites no són única i exclusivament contingut escolar o cosa d'intel·lectuals, està per tot arreu. La música és un dels mil elements que en fan referència. T'has parat mai a escoltar bé la lletra de la teva cançó preferida? Potser fa referència a  algun mite, de fet la  lletra de la majoria de música consisteix en poesia que és musicada, i com segurament ja sabreu un dels temes més comuns a la poesia és la mitologia. Per això en aquesta entrada us explicaré algunes cançons que parlen d'antigues històries o déus grecs i romans.  " Achilles Last Stand" de Led Zeppelin. En aquest cas el vocalista Robert Plant va tenir un accident de cotxe que li va afectar greument al conegut tendó d'Aquil·les, per aquest motiu es va inspirar en la història d'aquest famós heroi per es

HÈSTIA, LA DEESA DE LA LLAR

Imatge
Hèstia, és la primera filla de Crono i Rea, i el seu nom vol dir "la llar on s'encenen els focs". Ella, és la deessa del foc i la protectora de la llar i el seu poder, és el de protegir a la gent de qualsevol amenaça física. A més a més, vetlla per a que en cada casa, es respectin alts valors imposats per ella com la rectitud, l'amabilitat i la generositat.  Quan naixia una nova criatura en una casa, es presentava primer a la deessa i per a ampliar la protecció en les ciutats i les aldees, els grecs, van construir una llar pública anomenada " Pritaneo " que estava presidida per una flama eterna. En aquest espai central, es rebia i mostrava hospitalitat. Es diu que, de fet, ella juntament amb Demèter, lluita en la Titanomàquia on aconsegueix derrotar els titans. Durant la reparació del mon després de la lluita, es queda en el seu temple en el mont de l'Olimp  on passa la majoria del temps; un dia la visiten Posidó i Apol·lo, i juren per Zeus, la seva cast

LA NIMFA ECO

Imatge
Aquest mite de l'antiga Grècia remunta quan Zeus, el rei dels déus, volia una nimfa especialment per servir-lo, així doncs, va anar al llac de Lerna , una de les fonts de la fertilitat de la terra, i allà va trobar un bella nimfa anomenada Eco. Zeus va ser immediatament atret per la seva bellesa i en aquell mateix moment va decidir convertir-la en una nimfa eterna. La nimfa Eco Zeus va donar a la bella un don especial, la capacitat de repetició, això significava que Eco podia repetir les paraules de Zeus exactament com les havia dit, la qual cosa li agradava molt a ell. D'aquesta manera, Zeus es va enamorar profundament d'ella i es va emportar Eco a una cova, on els dos podrien viure junts. Clarament, això disgustava molt a la seva esposa Hera . Ella moria de ràbia en saber que Zeus s'havia enamorat d'aquella bella nimfa. Hera era una deessa molt gelosa i la seva fúria per l'aventura d'aquests dos la va portar a la venjança. Per castigar-los, va donar a Eco

MÚSICA A L'ANTIGA ROMA

Imatge
La música a l'antiga Roma va tenir una gran importància en la vida quotidiana i molt més a les celebracions que feien ells com per exemple les cerimònies. Ells la música l'utilitzaven per certes coses com: espectacles teatrals, rituals, festivals religiosos i altres. Els de l'antiga Roma es van adaptar amb l'arribada de la música que provenia de Grècia i del poble etrusc. Com que la feien servir per ocasions importants, van decidir adoptar instruments d'aquesta cultura com ara: la lira, l'aulos, el timpà, citarà etc. La lira: Aquest tipus de lira portava un cordal i braços fets de corns d'animal units per un pont que sosté les cordes fetes de tripa.                                                                         Lira Escultura de la musa Erato La Cítara: És un instrument de corda que està fet de fusta, és semblant a la lira o a l'arpa de mà.                                                                           Cítara El Bàrbiton: És un inst

LA LITERATURA DE L'ANTIGA GRÈCIA

Imatge
Arrel del treball que estem fent a Llatí per el tercer trimestre, en el qual investiguem sobre l'autor romà Plaute, m'he començat a interessar sobre la literatura de l'època clàssica.  Així doncs, en aquesta entrada parlaré de la literatura antiga que ha marcat més a la nostra societat: la literatura grega. Abans de començar cal fer un breu repàs de quins són els orígens de la literatura. Cal tenir en compte que no sempre l'escriptura i la literatura van agafats de la mà. I que per tant van haver de passar uns quants segles des de la invenció de l'escriptura perquè comencessin a sortir els primers textos literaris. Tot i que el tema és molt ambigu, es considera que els inicis de la literatura daten del segle XVII amb el poema èpic sumeri "Poema de Gilgamesh". Des de llavors hi van haver altres poemes i textos procedents d'Egipte i d'altres civilitzacions asiàtiques, però no va ser fins a la creació de la civilització grega, quan la literatura va fe

COM ERA EL DIVORCI A ROMA ?

Imatge
El divorci és un tema que durant molts anys ha set un tema tabú, de fet es podia arribar a veure d'una forma dolenta i un acte que no es devia fer. Però el llarg dels anys aquest acte s'ha anat normalitzant i s'ha tret l'estigma en el qual estava, ara tothom coneix més d'una persona que s'ha divorciat i és un fet totalment comú.  Aquest acte que ha costat una mica de pair i de normalitzar, com era a l'antiga Roma? Estava normalitzat o era un tema encara més tabú?                                               DOMVS  ROMANA, CONCUBINA ET CONTUBERNALIS QUÈ ÉS EL DIVORCI? El divorci és la terminació legal d'un matrimoni o d'una unió matrimonial, que posa fi els lligams legals i civils entre dues persones que prèviament s'han hagut de casar. Aquest és un procés mitjançant el qual una parella decideix posar fi a la seva relació matrimonial i viure de forma separada.                                            Aquest pot ser sol·licitat per un o tots do

LES DONES A L'ANTIGA GRÈCIA

Imatge
A l'antiga Grècia el paper i la posició de les dones estaven determinades per la seva condició de ciutadanes o ni ciutadanes, el seu estatus social i els seu rol a la societat. Tot i això, en general, les dones a l'antiga Grècia tenien un estatus inferior al dels homes i s'esperaven que complissin rols i responsabilitats específiques. Dones a l'antiga Grècia En l'esfera domèstica, les dones gregues s'encarregaven de les tasques de la llar, com cuidar dels fills, administrar la casa i teixir. La seva principal funció era la de ser esposes i maneres, i el seu principal deure era assegurar la continuïtat de la família i el llinatge. S'esperava que fossin fidels als seus esposos i mantinguessin la virtut i la modèstia. Les dones gregues tenien limitacions en termes de participació política i accés a l'educació. No tenien dret a vot ni podien ocupar càrrecs polítics, L'educació formal estava reservada principalment per als homes, tot i que algunes dones d

COM ERA L' EDUCACIÓ A L'ANTIGA GRÈCIA

Imatge
A l'antiga Grècia, l'objectiu de la societat era bàsicament formar persones capacitades per participar en la vida política i social. L'educació dels ciutadans es va anar formant gràcies a les escoles i a les famílies.   Per començar, els nadons eren cuidats a casa per la mare, en canvi, els fills més grans eren cuidats pel pare. Tots dos ensenyaven als seus fills valors com l'honradesa, l'honestedat, el respecte i la disciplina.  A partir dels sis anys, els pares, posava els seus fills sota el càrrec d'un esclau, anomenat pedagogo. La seva missió era portar i passar a buscar els nens de l'escola, ajudar-los a memoritzar les lliçons i ensenyar-los moralitat i bon comportament. En canvi, les filles, seguien a càrrec de la mare, sent educades a casa.  Quan els nens complien set anys, començaven a anar a l'escola, la qual era normalment privada. Allà els hi ensenyaven una mica de tot, com ara bé, música, literatura, gimnàstica i aritmètica. La música per ell