EL MITE D'EUROPA

Aquest mite comença quan Zeus posà els seus ulls en la bonica Europa, una princesa Fenícia filla del príncep Agenor i de la nimfa Telefaassa. 

El mite comença quan un bon dia, Europa estava collint flors amb les seves amigues quan de sobte Zeus va passar per allà i la veié. Aquest s'enamorà profundament de la bellesa de la noia i, com el déu s'havia que existia la possibilitat de rebuig si es mostrava amb la seva forma natural, decidí convertir-se en un brau blanc.
Així dons, Zeus decidí apropar-se a la donzella, la qual al principi, estava espantada i no s'havia què fer però, poc a poc va anar agafant confiança i decidí acariciar-lo. El brau va fer que la jove pugés damunt seu i se l'emportà cap al mar, concretament a les illes de Creta.


El rapte d'Europa, Tiziano
Un cop a l'illa, Zeus rebel·la la seva identitat i la seva forma a Europa i, sota d'un arbre plataner i feren l'amor i d'aquest romanç nasqueren: Minos, Radamant i Sarpedó.

Però com que Zeus no podia quedar-se amb Europa perquè estaba casat, va obsequiar-la amb els següents regals: Taló que vigilava i cuidava Creta de les desembarcacions estrangeres, Un gos que mai fallava en temes de caça i una javelina que sempre encertava la diana, tot i que finalment Zeus va obsequiar a la jove casant-la amb Asterió.

Quan Europa morí, Zeus li concedí els honors divins i , amb la forma amb la qual s'havien estimat (la de toro), fou convertida en una constel·lació i en un signe de zodíac.

Actualment, trobem una moneda de 2€ que en la part posterior posseeix el símbol d'aquest mite.

Moneda de 2€ amb el símbol del mite


Gabriela Núñez 
1r batx

Comentaris

Judith Rodríguez ha dit…
Un mite molt interessant que, com tots, consta de diferents versions; segons la versió corresponent a la Ilíada, Europa era filla del fill d'Agenor: Fènix. Tot i així, la majoria de les variants estan d'acord en què Europa tenia dos germans; Cadme, el qual va portar l'alfabet al continent grec, i Cílix, el qual va donar nom a la regió de Cilícia (l'actual Armènia).
Bona feina!
Jana Casacuberta ha dit…
Europa pot ser dels únics personatges femenins de la mitologia que Zeus tractà bé. És curiós com el gran Zeus, aquell que cometia adulteri sempre que volia i, a més a més, tractava a totes les dones d'una manera incorrecte, aquest cop sigués capaç de respectar a Europa i, en el moment de marxar, fer-ho d'una manera digna.
Bon feina!
Bruna Villegas ha dit…
Una entrada molt interessant. Deixa'm afegir que, al principi, quan Zeus la convidà a pujar a la seva esquena i després s'endinsà ràpid al mar, Europa no volia marxar amb ell i fins i tot els seus familiars van iniciar una recerca per trobar-la. Bona feina!
Hi ha altres versions que diuen que Europa va tenir relacions amb Posidó i que d'aquesta unió va sortir Eufem. Altres versions asseguren que Europa era realment una oceànida filla d'Oceà i Tetis o fins i tot que era filla del riu Nil. Tot i això ja sabem que els mites tenen varies versions. Bona feina!
Fernanda Paredes ha dit…
Deixam dir que aquest mite ens introdueix als signes del zodíac, el toro representa el signe de tauro: representa la naturalesa negativa, influeix i presenta qualitats similars a la lleialtat quan parlem sobre qualitat afectiva.
Alba Le Riera ha dit…
Per una banda, aquest mite ens ensenya que tot i que un déu sigués, la majoria de les vegades, cruel, tothom guarda una part de bondat dins seu que la fa servir en els moments en que menys t'ho esperes.
Altres versions del mite expliquen que Zeus va forçar-la, i que per compensar el mal que havia causat va obsequiar-la amb uns regals.
Bona feina!

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LA SOCIETAT ROMANA

LES CASES ROMANES