Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2015

MITE D’ÈDIP I ELECTRA

Imatge
MITE D’ÈDIP La història d’Èdip és l’obra més coneguda de Sòfocles. Aquesta és una narració on Èdip, fill de Laios i Locasta, viu el seu destí predit per l’oracle molts anys enrere. Aquest va advertir que el príncep mataria el seu pare i seguidament es casaria amb la seva pròpia mare. En saber la desgracia que els succeiria, els reis decideixen sacrificar-lo i així evitar al destí, però la criada encarregada de matar-lo no va poder i va lliurar-lo a Pòlibos i Peribea, reis de Corint.
Èdip, ja sent gran li va ser esmentat que ell no era el fill biològic dels reis, i aquest preocupat va preguntar a la seva mare si era cert. Tot i així, Èdip no es fia de les respostes de Mèrope i acudeix a l’oracle de Delfos, que li prediu que matarà el seu pare i es casarà amb la seva mare. En sentir aquestes paraules, Èdip decideix marxar a Fòcida.  Durant el viatge, es troba un carruatge on viatjava Laios. Ambdós es discuteixen ja que cap d’ells vol deixar passar a l’altre i acaben enfrontant-se i Èdip m…

CALENDARIS A LA ROMANA

Imatge
Els romans s'organitzaven el temps amb un calendari d'origen etrusc, el qual estava relacionat amb la seva religió, l'agricultura i la lluna plena. Aquest calendari no era fix, sinó que solia canviar cada dos anys. L'any en principi estava format per 10 mesos; en quatre d'ells hi havia 31 dies i en els sis restants 30 dies; un total de 304 dies l'any. Els dies, igual que a l'actualitat, estaven formats per 24 hores, 12 de diürnes i 12 de nocturnes segons el sol.
Els mesos de l'any eren: - Martius - Aprilis - Maius - Iunius - Iulius - Augustus - September - October - November - December
Posteriorment, al segle II a.C; Numa Pompolio, segon rei de Roma, va afegir dos mesos per tal de que el seu calendari quadrés amb el lunar: - Ianuarius (29 dies) - Februarius (28 dies)
Amb els 12 mesos el calendari sumava un total de 355 dies. Durant l'època imperial, en honor a Juli Cèsar i a Octavi August, van canviar els noms dels mesos Iulius i Augustus per quintilis i sextilis. L…

RÒMUL I REM

Imatge
El rei de la ciutat d'Alba Longa era Numitor, fins que Amuli li va prendre el tron i va matar a tots els seus fills.
Rea Sílvia, l'única filla va ser obligada pel seu tiet a ser verge per tota la vida. Així el rei s’assegurava que no tingués fills. Tot i així Rea Sílvia es va quedar embarassada del déu Mart i va tenir uns bessons, Ròmul i Rem. Com a càstig van empresonar-la, i van abandonar els bessons en un cistell a la riba del riu Tíber.
Aquest nadons haurien mort si no haguessin estat salvats per una lloba, que els va trobar i els va alletar. Fins que Fàustul i la seva dona, uns pastors de la zona, els trobaren i els portaren a casa seva. On els van educar.
Arran d’una baralla de Rem amb uns lladres, aquest va anar a parar a mans de Numítor, el seu avi, que el va reconèixer. Després d'explicar-li, van decidir unir-se per acabar amb el rei Amuli, i tornar el reialme a Numítor.  Ròmul i Rem (Peter Paul Rubens)

Els dos bessons van voler fundar una ciutat al lloc on els havien …

LA CREACIÓ DE L'UNIVERS

Imatge
Segons Hesíode, al principi només existia el Caos. Després, de Tàrtar, tenebrós de les profunditats, i d'Eros, l'amor, en va sorgir Gea, la Terra.  Del Caos, per l'acció d'Eros van sorgir Erebos, les tenebres, i Nyx, la nit. Aquests dos, van originar a Èter i Hemera que van personificar respecitvament la llum celeste i terrestre.  Amb aquesta llum, Gea va cobrar personalitat i va engendrar-se per si sola. Així és, també, com va sorgir Urà i també va produir les altes muntanyes. 
Urà va contemplar a la seva mare i va vessar una pluja fèrtil sobre ella, d'això en van néixer les herbes, les flors, els arbres i els animals.  Amb l'aigua sobrant es van crear els llacs i mars, tots ells deïficats amb el nom de Titans, els quals eren Oceà, Ceo, Crío, Hiperió i Cronos i les Titànides, que eren Temis, Rea, Tetis, Tea, Mnemosine i Febe. De tots ells en van descendir els altres déus i homes.
A més, Urà i Gea van engendrar altres fills, monstres. Aquests eren els tres Cíclops …

LES VIES ROMANES

Imatge
Els romans van donar una gran importància a les vies de comunicació perquè creien que per poder controlar tots els territoris que ocupava el seu imperi i per poder fer una bona expansió comercial, es necessitava una gran xarxa de comunicacions.  Com més creixia l'Imperi Romà, més creixien les vies romanes. És per això que hi ha una dita que diu: tots els camins porten a Roma.
L'estructura de la via era molt sòlida gràcies al sistema de construcció que s'hi utilitzava. Primer es marcaven els marges de la calçada amb dues files de pedres verticals. Després, excavaven un fossat molt llarg d'un metre, i l'omplien amb diverses capes de material: pedres, grava, pedres triturades i finalment posaven l'empedrat, amb lloses irregulars planes, que es posaven en forma de corba perquè l'aigua de la pluja no hi formés bassals.  L'amplada de les vies eren de quatre a sis metres i normalment tenien voreres als dos costats. 
Les parts de les vies eren les següents:
1. Statu…

TAURE

Imatge
Taure és la segona constel·lació zodiacal, limita el nord amb Perseu i l'Auriga, a l’est amb Àries i al sud amb Eridà i Orió i a l’oest amb Bessons. Es pot veure a l’hemisferi nord durant les nits més fredes d’hivern i a l’hemisferi sud a les nits més càlides d’estiu. L’estrella més brillant d’aquesta constel·lació és anomenada Alfa Tauri o Aldebaran. El seu nom prové del llatí Taurus i en català significa toro, brau.


El mite de Taure, en la mitologia grega explica que es tracta d’una de les moltes aventures que Zeus va tenir a la Terra.
Zeus, el pare dels déus, tot i que estava casat amb Hera (deessa del matrimoni), acostumava a baixar a la Terra per escollir i estimar alguna nimfa. Una de les més conegudes va ser Europa.

Quan la va veure per primer cop, ella jugava a la platja de Sidó (on regnava el seu pare) amb les seves companyes, va quedar meravellat amb la seva bellesa, per poder apropar-se a Europa es va transformar en un toro blanc i amb banyes similars a la lluna creixent, …

LA MURALLA DE TARRACO

Imatge
La muralla romana de Tarraco va ser la primera construcció que es va dur a terme pels romans a la ciutat, després de que s’establíssin allá, concretament, després del desembarcament d’Empúries. La primera muralla de la que més tard va ser la ciutat de Tàrraco, era de fusta, senzilla, ja que de moment, es tractava d’una base militar. Però a poc a poc la ciutat es va anar convertint en un gran nucli, on els romans arribaven des de Roma, i es van veure obligats a enfortir la muralla com a defensa. Aquesta, ja era feta de pedra i la van construir entre l’any 197 i 217 aC.
Del recinte de la muralla, se'n conserven 1'2 kilòmetres, tot i que quan va ser contruïda, media més de 4 kilòmetres de llargada resseguint el perímetre de la ciutat. 
La muralla de Tàrraco, consisteix en parets, reconfortades amb les torres als punts on hi havia més perill a ser atacats. Les torres que es conserven encara actualment són: l’Arquebisbe, la Cabiscol, i la Minerva, que tot i que totes són similars, t…

HERMES

Imatge
En la mitologia grega era el missatger del déus, el déu de les fronteres i els viatgers que les creuaven així com dels pastors, l’ingeni i el comerç. Fill de Zeus i Maia, la filla del Tità Atles i una plèiades, és a dir, una nimfa d’Artemisa que tenia afició per la caça com ella i intentava mantenir la seva virginitat.

AQUIL·LES

Imatge
Aquil·les és un dels herois de la mitologia grega més famós, que va participar a la Guerra de Troia.  Era fill de Peleo i la ninfa Tetis. La seva mare, per fer-lo immortal i invulnerable, es va dirigir el llac Estigia, que era un llac d'ambrosia, i va submergir-lo subjectant-lo pel taló dret, el seu punt dèbil i vulnerable. Tetis, la mare d'Aquil·les, abans de començar la Guerra de Troia sabia que matarien el seu fill i el va enviar a la cort del rei Licomedes, on es va disfressar de noia perquè no el reconeguessin. 

Més endavant els grecs s'assabentaren de que no podrien guanyar la guerra sense Aquil·les. Així que Ulisses va decidir anar a la cort del rei Licomedes i va portar joies i una espasa. Quan va portar les joies i l'espasa davant les noies, totes varen anar cap a les joies menys una que es quedà mirant l'espasa, i que era Aquil·les. I se'l va emportar a la guerra. 
Durant el transcurs de la guerra, els grecs, havien raptat a Criseida, que se l'havia…

ANIMALS MITOLÒGICS

Imatge
En la mitologia hi ha una gran quantitat de animals. A continuació us n'explicaré alguns.

Brau de Creta: És un animal de la mitologia grega. Es tracta del setè treball d'Heracles, en el qual havia de capturar un brau que treia foc pels queixals i que la gent de Creta li tenia molta por. Posidó va fer sortir aquest brau de les aigües, com a sacrifici als Déus, però en veure la majestuosa criatura que havia sortit, va decidir no fer-ho. Això va provocar que Pasífae, la dona de Minos, el rei de Creta, sentís una atracció sexual cap a l'animal. El fill que en va sortir va ser el minotaure.