CLÀSSICS A LA ROMANA

A l’antiga Grècia, la música i la dansa eren molt més que una forma d’entreteniment: eren una part fonamental de la cultura, la religió i l’educació. Per als grecs, aquestes dues formes d’expressió tenien un valor gairebé sagrat i es consideraven essencials per a una vida equilibrada i harmoniosa. LA MÚSICA Els grecs pensaven que la música tenia un origen diví. De fet, la paraula “música” ve de les Muses, deesses inspiradores de les arts, especialment la música i la poesia. Es deia que Apol·lo, déu de la música, tocava la lira amb tanta bellesa que podia calmar les bèsties ferotges i fins i tot moure els arbres. La música estava present en molts àmbits de la vida: En les cerimònies religioses, es tocava música per honorar els déus. En els jos olímpics, hi havia concursos musicals. En els banquets, es combinava la música amb poesia i dansa. En el teatre, especialment a les tragèdies i comèdies, el cor cantava parts del text. Fins i tot es feia música en els contextos militars, per marca...

  A l'antiga Roma i Grècia, la medicina encara estava molt lligada a la religió i les creences màgiques, tot i que amb el temps va anar evolucionant cap a una comprensió més racional de les malalties. Tant els grecs com els romans van fer grans avanços en l'àmbit de la medicina i la salut, però per molts avenços que fessin el problema era constant i molt greu. Causes de les malalties Inicialment, la gent es pensava que les malalties eren un càstig diví, de fet a Grècia, Hipòcrates considerat el pare de la medicina, va ser un dels primers en defensar que les malalties tenien causes naturals i no màgiques. Segons ell, el cos humà estava format per quatre humors: sang, bilis groga, bilis negra i flegma, i que la salut consistia en l'equilibri entre aquests quatre. Els romans van adquirir molts coneixements dels grecs, també combinaven la medicina amb higiene ja que creien molt en la prevenció, i és per això que construïen termes, clavegueres i aqüeductes per mantenir la ciutat...

La filosofia grega fa referència a una etapa de la història del pensament filosòfic que s'estén des dels inicis de la filosofia occidental, durant l'època dels presocràtics al segle VI a.C, fins al desenvolupament de la filosofia hel·lenista , la quan es considera que conclou, segons la data establerta, cap a l'any 30 a.C.    De vegades es fa servir el terme filosofia clàssica o antiga per referir-se a aquest període, tot i que també inclou el pensament dels romans. La societat grega tenia trets distintius, és a dir, estava organitzada al voltant de les polis (ciutat-estat), practicava una regió politeista sense cap estructura rígida i comptava amb una classe social activa, centrada en el comerç i nombrosos intercanvis culturals amb altres pobles de la Mediterrània.  La combinació d'aquests factors, va afavorir la formulació de noves maneres d'entendre la natura i la condició humana.   ETAPES DE LA FILOSOFIA GREGA    Presocràtics (segle VI - V aC...

A l’antiga Grècia, la medicina va començar a separar-se de totes les creences religioses i màgiques, es va començar a fondre un saber basat en l’observació, la raó i l’experiència.  Hipòcrites va fer una figura clau en aquest procés, ja que ell defensava que les malalties tenien les seves causes naturals i no divines. A partir de la seva influència, es va establir una manera sistemàtica d’analitzar els símptomes, diagnosticar i buscar tractaments adequats per cada cas. Els grecs consideraven que la salut depenia de l’equilibri dels quatre humors del cos: - La sang - La bilis negra - La bilis groga - La flegma Quan un d’aquests humors és desajustada, era quan apareixia la malaltia. Aquest sistema es va mantenir vigent durant molts anys, fins i tot en l’edat mitjana. La guerra també va tenir un paper important en el desenvolupament de la medicina. Durant els conflictes, els metges grecs van poder observar moltes farcides i van poder posar en pràctica moltes de les tècniques per tract...

Tot i que l'antiga Grècia és sovint representada com un lloc dominat pel pensament racional, la filosofia i la lògica, la realitat és que els grecs estaven profundament marcats per supersticions i creences màgiques. El mateix poble que va fundar les bases de la ciència i la democràcia, també consultava oracles, i creia en malediccions i supersticions. Els grecs pensaven que el món estava ple de forces invisibles -déus, esperits, dimonis, etc.- que podien influir en la vida dels humans. Per això intentaven agradar als déus fent sacrificis, rituals i oracions. Una de les supersticions més conegudes era la creença en el mal d'ull (βασκανος), que consistia en una mirada envejosa o amb mala intenció que podia provocar desgràcies. Per protegir-se portaven amulets i deien conjurs. Aquesta creença encara es conserva en diferents països del Mediterrani. Mosaic amb representacions contra el mal d'ull A més, hi havien una sèrie de rituals per predir el futur, apart dels oracles . Per ...

A l'antiga Roma i Grècia, molts animals no només eren part de la vida quotidiana o ramaderia, sinó que també tenien un significat religiós i simbòlic molt important que moltes vegades estaven relacionats amb déus i llegendes. En aquesta entrada veurem els 10 animals més sagrats i el seu significat. 1. L'ÀLIGA Simbolitzava a Júpiter (Zeus) , el déu suprem, era vista com un missatger dels déus i representava la força, el poder i el triomf . Els exèrcits romans portaven l'estendard amb una àliga com a símbol de victòria. 2. LA VACA Associada a Hera (Juno) , deessa del matrimoni i la fertilitat, simbolitzava maternitat i protecció . Durant moltes cerimònies religioses, se sacrificaven algunes vaques com ofrena. 3. EL LLOP Animal sagrat de Mart (Ares) i també lligat amb la llegenda de Ròmul i Rem, fundadors de Roma, que segons el mite van ser criats per una lloba. Representava la força, valentia i l'esperit guerrer . 4. EL CAVALL Relacionats amb Posidó (Neptú) , déu del mar...

A l'antiga Grècia, la música era molt més que un entreteniment, era una part essencial de la vida quotidiana, de la religió i fins i tot de l'educació. Els grecs la consideraven una expressió directe de l'harmonia del consum i una manera d'establir connexió entre els humans i els déus. Des dels rituals religiosos fins als banquets, la música estava present en pràcticament tots els actes socials. Es tocava en: - Casaments. - Funerals. - Cerimònies religioses. - Teatre. - Guerres, on els sons guiaven els passos dels soldats. No es tractava només l'escoltaven, també la valoraven com una disciplina essencial per formar persones equilibrades. Per això, l'educació musical era obligatòria entre les classes benestants, juntament amb les matemàtiques i la filosofia. Hi havia diversos tipus de música, cadascun amb funcions concretes: - Els melopoiop eren els compositors i intèrprets de cançons, molt respectats i sovint convidats a concursos públics per mostrar el seu tale...

L’economia de l’antiga Grècia era força diferent de la concepció moderna d’una economia. Tot i que els grecs van contribuir molt al pensament econòmic (per exemple, amb reflexions filosòfiques sobre el treball, la riquesa o el comerç), la seva economia era basada en estructures socials i polítiques específiques. Aquí tens un resum dels aspectes més destacats: 1- Agricultura L’agricultura era l’activitat principal i essencial per a la supervivència de la majoria de la població grega. -Organització agrària : Les terres agrícoles estaven dividides entre els ciutadans lliures, tot i que les diferències de riquesa feien que alguns tinguessin grans finques i d’altres només petites parcel·les. -Cultius principals: cereals, vinyes, oliveres. - Ramaderia : Tenia un paper més secundari. Es criaven ovelles, cabres (per llet, carn i llana) i, en menor mesura, bestiar més gran. - Limitacions naturals : El relleu muntanyós i els sòls pobres dificultaven l’agricultura intensiva. Això va empènyer ...

L'alfabet grec és un dels sistemes d'escriptura més antics i importants de la història d'Occident. Va sorgir fa més de 2.800 anys i ha estat fonamental per al desenvolupament de la cultura, la ciència i la llengua occidentals. No només va servir per fixar per escrit les obres clàssiques de la literatura grega, com les d'Homer, Sòfocles o Plató, sinó que també va esdevenir un model fonamental per als altres alfabets. Alfabet grec Origen Va aparèixer cap al segle VIII aC i és el primer alfabet conegut que inclou signes per representar vocals. Aquesta innovació va suposar un gran avenç respecte als sistemes d'escriptura interiors com el fenici, del que prové directament. Els grecs van adoptar l'alfabet fenici  i el van adaptar a les seves lingüístiques. Mentre que el fenici era un "abjad" (un sistema en que només es representen les consonants), els grecs van assignar valors vocàlics a algunes lletres que en fenici no representaven sons útils per a la seva...